DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
palpitar M 15 oc.
palpitar V 297 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb palpitar Freqüència total:  312 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l'escorça, els últims batecs d'un cor molt cansat.
tremola, murmura i, com acostuma d'agitar-se la cua d'un serpent mutilat, palpita i busca, en morir, "dominae vestigia". I tot el que segueix,
no l'havien acollit com la primera vegada; per què el seu cor no havia palpitat amb la mateixa alegria d'aquella hora llunyana en què la seva tornada fou
a les amigues. Però allò en què sobretot fruïa, el que la feia palpitar d'emoció, era d'anar a la nit al teatre. Per a les festes solia
de tots els seus anhels, tenia la millor companyia. En l'ànima de Mila palpitava ara una ferma decisió. Una antiga cançó acudia al seu record amb
També el cavaller la descobreix des de lluny, i una dolça emoció palpita ja en les seves paraules: —Que jo sento una veu dolça: sembla
qual segellen llur alegria. Moltes altres cançons hi havia que havien fet palpitar el seu cor en les més diverses emocions, que l'havien feta alegrar o
-lo—. Te la dic?... —En la seva veu, dintre de l'emoció, palpitava una decisió tan tranquil·la, que ell la sentí al fons del seu ésser com
en un meravellós silenci en què semblava gairebé percebre's el dolç palpitar de llurs cors), ell li digué, aquell dia: —Ambdós estàvem sols, Mila, i
estona; ni l'un ni l'altre no deien res; sentien únicament l'agitat palpitar de llurs pits. Només després, passat un moment, Tino Costa, mirant-la,
pit, sentint només el ritme irregular de llur respiració anhelant, el palpitar agitat de llurs cors. Ella va dir-li, com si parlés des d'un somni: —
Guardà silenci una llarga estona, i a la fi digué (en la seva veu palpitava una angoixa gairebé imperceptible): —Mai no podràs saber el que
de tristes, però els imprimia un accent tal, que fins en aquestes feia palpitar no se sabia quina joia secreta. Moltes vegades es quedava allí fins a la
a dansar, a cantar i a dansar fins a caure rendit amb tot el seu ésser palpitant. Però aquesta nit Tino Costa en el rostre de l'amic llegeix la
sempre amb més força a la casa quan Tino Costa era aquí; que el seu cor palpitava més accelerat en presència seva; que s'entristia quan ell marxava i
i sortí: —Hola, Sileta! Com estàs? La noia s'enrojolà tota; el cor li palpità agitadament a dintre el pit. Ell la mirà; li endevinà la torbació, i
darrera seu. L'aire semblava més espès, tal vegada fos degut a l'agitat palpitar de la seva sang, que li feia penosa la respiració. Els trons es sentien
fort estrèpit una porta. A Mila li semblà com si el seu cor s'aturés de palpitar i sentí que li mancava l'aire. No obstant, tancà el balcó i continuà a
i era una calma tan perfecta, que gairebé semblava percebre-s'hi el sord palpitar de la sang, com si fos el palpitar del pols de l'univers. Les primeres
gairebé semblava percebre-s'hi el sord palpitar de la sang, com si fos el palpitar del pols de l'univers. Les primeres gotes començaren a caure amb forta
sa mare ja era al llit i guanyà l'escala a passos cautelosos. El cor li palpitava dintre el pit agitadament, amb un fort i dolorós palpitar. Tino Costa,
El cor li palpitava dintre el pit agitadament, amb un fort i dolorós palpitar. Tino Costa, embolcallat amb una vella bata, s'estava en aquella mateixa
de la paret: una ombra lleu, un moviment, i, això no obstant, com feia palpitar el seu cor! Tino Costa no veié ja res fora d'aquella ombra estimada —més
d'ella al seu cos; la sang li corria lleugera per les venes amb un dolç palpitar. Tino Costa experimentava una sensació consoladora cada vegada més gran.
a la vora, ni la consciència del dolor que ha de causar-li. El seu cor palpita ja lluny d'aquelles terres, i Mila del Santo sent ja impaciència per a
de nou el bordar d'un gos. Mila es parà una altra vegada. El cor li palpitava fortament. Era com un estrany adéu a la seva ànima, o com una crida, o
com una crida, o una advertència, que l'emplenaven de torbació. El cor li palpitava ara amb forts i espaiats batecs. Mila tornà a pensar: "Déu m'ajudarà".
vegada al seu poble; de manera que Mila, malgrat l'alegria amb què palpitava el seu cor aquell matí de la seva partença, malgrat la dolça esperança
i de temor inconcret davant la idea de trobar-se amb Sia, que li feia palpitar el cor gairebé dolorosament. Sia estava d'esquena, enfonsada en un
molt a la vora d'ella; la tenia quasi contra el seu cos i el cor li palpitava fortament. El cel suavíssim del capvespre anava velant-se sobre Santa
fosca tancada ho embolcallà tot, i ací i allà, entre els núvols ombrius, palpitaven reflexos sulfurosos. Un anunci de no se sabia quins cataclismes imminents
Ell de seguida s'oprimí contra ella, sobre el seu pit, i el seu petit cor palpitava d'alegria. "Mare, on eres, mare? Jo estava sol; tenia una por horrible,
dia; el seu trist retorn. Déu llegirà al seu cor tot l'immens amor que hi palpita, tota l'ansietat que sent per ell... I ella serà allí, petita —Déu
la ferida i en subjecten els extrems. Sota el petit feix lluminós sembla palpitar alguna cosa, i el cirurgià mou el cap, diu: —Ah, ah! Pel llenç de
trontollant tot, com un embriac, com un cec, descompost; el cor li palpitava terriblement, amb batecs forts i espaiats; ombres estranyes li cobrien
les hortes. El silenci semblava créixer per totes bandes, i en el silenci palpitaven les remors de la nit i del camp, que semblaven fer-lo més ample. La torre,
escapà de la casa corrents. El veié de lluny esperant-la. El cor li palpità amb força, i avançà, tremolosa, entre la por de la mare i l'alegria de la
una vella litúrgia nocturna, inescrutable, encenia la sang, palpitava en els ulls. Una solemnitat, un ritu que venia des de
de la malícia, volen fer veure que no s'espanten de res, i el cor va palpitant com la fulla d'un trèmol. Les lectures tenen l'eficàcia mòrbida de les
es descloguin els cels amb la naixença del Déu Infant, i quan palpita tota la multitud davall les voltes santes: a dalt la trona puja
Els ulls se li omplen de claror quan el darrer voraviu del sol palpita al punt de fondre's part darrera el serral i que fa brillar els fils de
de bon grat a Pere, tot i saber que ell no se n'adonaria mai. La seva vida palpitant de dalers reprimits, oferta a l'amor per ell, com qui ofereix una rosa!
L'embriaguesa s'ha esvaït. S'adona que està allí, sola amb un home que palpita de desig, que s'acosta amenaçador. Pere allarga els braços de por que
cap ofici, ni tan sols no pot anar pel món, mentre que en el seu cor palpita tothora aquell daler d'anar qui sap on de lluny. Daler de reposar,
vermellors el cel, llumenetes verdes i blaves, sulfuroses i moradenques palpitaven al fons d'un llac de foscor, locomotores anaven i venien amb llurs
que estem sols amb ell. La seva companyia és agradable. El sentim viure i palpitar sota els nostres dits, li sentim els nervis, els músculs, l'electricitat
d' aquell saquet sense cos que portas hi ha un cor noble y generós que palpita; un cor que sent y estima... Obrera catalana: jo veig en tú á la
produït els embarrats en deturar-se; però el silenci d'ara era tibant, palpitava, se li adheria igual que una ventosa. Es col·locà darrera el pupitre de
xicota i la xicota un xicot! Zorbàs va apressar el pas. Els narius li palpitaven. S'aturà, respirà profundament i em va mirar: —I doncs? —va fer, i
Jo em deia: ""Digue'm, amic Zorbàs, fins quan viuràs, sant cristià, i palpitaran els teus narius? Ja no et queda gaire temps, desgraciat, per a flairar

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »