Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a passar-ho magre, i la contraposa a la figura del seu criat que és un	panxacontent	i té al seu càrrec la part còmica de la representació. —És una llàstima
i fum d'estampes, remullareu cap dels vostres àpats de golafre, senyor	panxacontent	. Aneu, que vingui la justícia! Ja m'explicaré jo, patolla de lladres. Ja
nerviosisme, Amfós exclamà: —Això que tu sostens, Pou, és d'un perfecte	panxacontent	. Cridar, cridar i no fer res! Ja s'ha cridat massa, a Catalunya! —Jo
damunt aquella dona desconeguda, i en veia sutzurat Claudi, burgès	panxacontent	, protestatari còmode, catòlic estacionari i fill d'aquesta terra catalana
l'opinió que en tinc i de quina manera el veig, li dic que em sembla un	panxacontent	. Davant de la meva afirmació, la senyora Rosita es crispa, posa el dit
cuallarg, esquenadret, galtaplè, garratibat, llenguallarg, panxabuit,	panxacontent	, testagrís; aireferit, palplantat, primmirat, colltort, llampferit,
dia darrera dia—. Tots els teus amics són a la guerra, i tu aquí, fent el	panxacontent	. Has de saber que cada dia anem pitjor i que les coses que es discuteixen
ha près la susdita forma neoclàssica en el tarannar d'uns rimadors	panxacontents	, bons barcelonins —emprant l'idea de l'Adrià Gual— i que fan de
al·ludeix a pagès, d'una manera genèrica, al rector; per exemple, el "	panxacontent	". O bé altres que indiquen la poca afecció del rector envers l'esforç
nerviosisme i esperit anti. La societat està dividida. Només els	panxacontents	poden ignorar-ho. Perquè ha estat un exemple recent i àdhuc paradigmàtic
coses sempre han estat així, que —com diu la frase favorita dels nostres	panxacontents	— sempre hi ha hagut rics i pobres i sempre n'hi haurà. D'altra banda,
—A conquistar la filla del rei —respongué el segon. —Ja ho sé —va fer el	panxacontent	. —Ho saps? Doncs, què demanes? —No tindries pas un grapat de gra dins el
d' arribar sá y salvo á la frontera del prat, se trobava ab lo feixuch	panxa content	del galápat (Bufo vulgaris), lo fikikahern dels japonesos, que
per mi el rei era la llei. Pobre Felip! Gentilhome,	panxa-content	, mandra com a un bon burgès, i bon home; caçar era el
jugar a despit tant dels somiatruites, dels exigents o radicals, com dels	panxacontents	i desmotivats. Però, on són els polítics?, es preguntaven els milers
sabut passar la maroma. Ara es feien valer aquella posició estúpida de	panxacontents	. I si l'anònim botiguer havia arribat a regidor, l'apotecari havia après
una altra cosa. Eva Tot plegat, no té cap importància, aquests	panxacontents	, perquè paguen una mica bé, es pensen que sempre se'ls ha de servir la
francmasónica: veureu que nos descuida per lo regular algun de eixos	panxa-contents	lliberalassos si passa per devant de algun pobret capellá que tal vegada
pera haber'ne de contraris. Per lo qual el bombo no protestava, era el	panja-content	del poble, y pronte's va fer á la vida regalona. El vermell ja no li
[(Apareix en Salvi al fons. Es un home de cap a cincuanta anys, ab aire de	panxa-content	. Vesteix a tall de tractant de bestiar, ab roba bona y ample barret
haver fet mai aquella pregunta. Per això, quan el rodonet, caravermell,	panxacontent	Consiliari Perpetu de la Confraria de la Sang de la Parròquia del Pi,
guàrdia, és que es tractava d'un alliberament; però si venia el rodonet,	panxacontent	, caravermell mossèn Xicart és que darrere seu irromprien les fures de la
manca de respecte pels drets humans, de la intolerable burgesia catalana	panxacontenta	i espanyolista i de l'acoso sexual femení a les empreses. Jo,
i quica, per la femella ardent i bella.	Panxacontent	fins al moment havia portat amb castedat
època d'una manera gairebé física: els barcelonins s'havien tornat uns «	panxacontents	». Tot citant el jesuïta Pere Gil, Reglà ens diu que els «regalats» tenien
Politècnica de Catalunya, 1991). I sobretot, també, cridar l'atenció dels	panxacontentes	que encara no s'han adonat que res no pot seguir igual. a) L'École
Bloch i Lucien Febvre. Amb tot, aquesta proposta superava l'historicisme	panxacontent	dels cronistes locals per a situar la història valenciana en el terreny
interpretacions de la figura de Vinatea que contrastaven amb la visió	panxacontenta	que havien anat bastint els prohoms de la Renaixença local. En 1928, en
i el mal funcionari: l'un normativista, l'altre	panxacontent	. El Japó dels nous artesans se'n sortirà.
dels pits de la Filomena, ni savi ni ruc, ni propietari ni parcer, ni	panxacontent	ni inconformista, ni greixós ni apergaminat, ni pretorià ni lladre de
de la mediocritat. Dorm, dorm, petita meva, que alcem	panxacontents	temples a la mentida, que tots ja som només mentida, tots
universal de convertir-se en executiu? ¿A un policia uniformat i	panxacontent	que ronseja al costat del seu vehicle mal aparcat mentre s'eixuga la suor
una època d'apoteosi dels fats i dels titamolls, dels lloccomuners i dels	panxacontents	, la feina de descriptor es resumeix en una acció sens fi: resensibilitzar
costat d'altres de veu cavernosa, i fins i tot amb un caràcter rústec i	panxacontent	. Les obres polifòniques dels segles xv i
Era una aparença de normalitat que va encomanar una societat condormida i	panxacontenta	, emmirallada en els grans esdeveniments programats pel poder local. Com
ciutats en una. El desvergonyiment dels xicons de vida, la burgesia	panxacontenta	, la religiositat del jubileu de Pius XII, les tertúlies després del
persona o animal) designada per la base nominal: cellablanc,	panxacontent	. La base adjectival, però, no sol manifestar concordança amb aquest nom.
ja esmentats bocabadat i bocabadant, cellablanc i	panxacontent	, entre els adjectius d'aquest tipus hi ha alacaigut,
cordur, bocamoll, capfluix, caraalegre,	panxacontent	, carabrut, barbafresc, barbamec, carapigat,
c) Semblantment als compostos adjectivals com	panxacontent	i bocabadat (§ 12.5.1a), la base nominal d'aquest
no hi tornaria a estudiar. Massa cansat d'una ciutat culta però sobretot	panxacontenta	, i que es delia d'haver matat prou d'hora la llengua occitana perquè