Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pany M 1527 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pany Freqüència total:  1527 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

acostar-se... Li costà una mica d'obrir; la mà nerviosa no encertava el pany. Féu girar la clau dues, tres vegades... i aparegué al seu davant: una
Ell prengué el ciri a la mà. La dona va treure's la clau i la introduí al pany. La llum tremolava en les mans d'ell. Fou aleshores quan la veié per
Per fi la trobà en una de les que ja havia palpat. Estigué regirant el pany una llarga estona, fins que aconseguí obrir. Pujà al pis sostenint-se per
quasi d'irritació, li estrafà el rostre. Després posa l'orella al pany i percep la respiració d'ella, una respiració suau, regular, que delata
cor com un repicar de martells, dolorosament. Torna a posar l'orella al pany; però no sent res, ni tan sols la respiració d'ella; ara, el tumult de la
a percebre el sord tumult de la pròpia sang. Per fi acosta els llavis al pany i crida en veu baixa a l'interior: —Sileta. Transcorre un altre moment i
i la suor li corria més copiosament per la cara. Tornà a avançar fins al pany i tornà a cridar-la: —Sileta... Obre'm, Sileta... La cridà dues, tres
meva... Dolça Sileta... Sileta... Els dits escorcollaven febrosament el pany, forcejaven. Tornava a cridar-la, sempre en veu baixa per temor de
Va romandre un moment ple de perplexitat; tornà a empènyer, mirà pel pany: sí, no hi havia dubte: la porta era tancada amb clau i la clau era a la
Mila s'havia, doncs, tancat per primera vegada. El padrí posa l'orella al pany: dins no es sentia la més mínima remor. "Que estrany!", murmurà, cada
"Això és un carnaval." A la fi l'home decideix: —Sortiu. Obre els cinc panys que asseguren la reixa, torna a tancar curosament al seu darrera i el
del corredor, també tancada, però no tant com les de les cel·les, car de panys, aquesta només en té tres. Darrera s'allarga un altre passadís de lloses
la quietud que els acull com un enemic. Una altra porta, aquesta sense panys ni forrellats, amb un guàrdia que espera a l'altre costat i que, en
el vell pel coll de la camisa. Avança fins a la porta, fica la clau al pany i la bada una mica, prou perquè ella s'hi pugui esmunyir. Després, sense
any es faran vells i moriran, es precipiten contra les portes, als panys de les quals introdueixen dificultosament una claueta que sembla de
per a esperar que els dits tremolosos del pare trobessin el forat del pany, s'ha llançat impetuosament contra el fràgil tauler de la porta i l'ha
llestament. —Sol... dats! —crida—. Armes obertes! Se sent la remor dels panys que situen la bala a punt de foc, els llavis dels soldats s'endureixen i
cap a l'altre rebedor, es precipita al cancell. Forceja maldestrament el pany tancat amb clau, el forrellat que cedeix, una balda que s'aixeca
somorta de la vella parla sense alterar-se: —Les claus del cadenat i del pany, les duu penjades en aquest cordonet del coll. —Eh? —fa, però tot seguit
ara ja corre cap al vestíbul de davant, on fica febrosament la clau al pany, al cadenat, obre la porta amb una gran estrebada en el precís moment que
hi aplica l'orella mentre el seu company tracta de mirar pel forat del pany. —No es veu res —xiuxiueja. L'espera es prolonga dos o tres minuts, se
s'aglomeren darrera un vell alt i secardí que renega mentre malda amb el pany. A la fi, cansat, retira la clau del forat, l'examina, torna a renegar i
va obrint amb una clau mestra que, a la fi, deixa penjada al darrer pany. Llevat d'un dels homes arribats darrerament, tothom desapareix a
n'aniran. Catalunya ha estat sempre un camí que ve de passada, fa anys i panys que els soldats la creuen de dret i de través, els francesos van, els
la porta del reixat del jardí, pendent del soroll de les seves claus al pany, pendent del timbre, vetllant l'arribada del carter... Els llavis
que anaven a parar directament a la biblioteca, tancada sempre amb pany i clau. "Perquè els llibres, no cregueu la propaganda, no són
cercar un duplicat de ses claus. De tot d'una vaig pensar de canviar es pany, però ben mirat no ho pagava. En sa nit, amb sos forrellats posats, una
Havia d'ésser molt agosarat per pujar a un tercer pis i punyir en es pany sense que es veïnats se'n temessin, perquè, sap, són molts de replans i
sentir una nit es clic de ses dents de ses claus entrant dins es pany... Perquè, sap, des de fa molt de temps no he tornat a posar forrellats,
No s'ha sabut. Sols, desaparegut. Es va tancar en casa amb pany i clau. Recorde els seus crits. Els veïns tocaven a la porta,
qualsevol conjuntura vital. I, per no embolicar-nos-hi, tanquem amb pany i forrellat les portes exteriors i ens complaem en una insociabilitat
i... Entesos? /Anguila\ Però com que el tenen tancat amb pany i clau, d'aquí que torni ella ja haurà tingut temps de quedar vídua.
En Quimet, amb una barrina, va fer un forat a la porta, damunt del pany. En Cintet no parava de dir que no era legal i en Quimet li anava dient
va tapar el reixat amb fustes per la banda de dintre: els barrots i el pany havien quedat a la banda del carrer; i a la banda del jardí, del pany
el pany havien quedat a la banda del carrer; i a la banda del jardí, del pany només se'n veia el forat. Aquesta porta s'havia d'obrir, per la banda del
tancada amb clau, que només la tancaven amb clau a la nit, estirant el pany, passant després la mà per l'escletxa que s'havia fet, i traient l'anella
entrés a robar, aguantant-me la respiració mentre feia girar la clau al pany. La galeria era plena de coloms i també n'hi havia al passadís i els nens
. Vaig anar cap a la porta del jardí, i, d'esma, vaig estirar la porta pel pany i vaig haver de fer molta força; sempre havia costat d'obrir, però amb el
foradaven els costats del front i vaig obrir la porta, que no trobava el pany per ficar-hi la clau, i vaig tancar la porta i m'hi vaig clavar d'esquena,
Vaig buscar el forat que en Quimet havia fet a la porta, damunt del pany, i el vaig trobar de seguida: tapat amb suro damunt mateix del pany. I
del pany, i el vaig trobar de seguida: tapat amb suro damunt mateix del pany. I vaig començar a treure miques de suro amb la punta del ganivet. I el
a la porta de casa d'ella, Rosa obrí el sac famós, donà dues voltes al pany i oferí després la mà a Frederic; però, aleshores, el Frederic de la
és a la part de fora que dubta un segon; i s'ajup a mirar pel forat del pany. Veu Laura dreta al mig de la cambra, que ha començat a llevar-se el
des del seu marc de banús, a un dolç i agut Lleó XIII que, de l'altre pany de paret estant, el beneeix sense fer-ne gaire cas, prop d'una al·legoria
la porta era ben closa; però, així i tot, acostava l'orella al forat del pany. La sobresaltava qualsevol soroll que partís d'aquella cambra on l'amor
dues passes de la seva alcova de dona sola, l'orella parada al forat del pany al dormitori del matrimoni. Es trobà de cara a l'exemple d'una dona
del dormitori, cautelosa com en aquelles nits quan parava l'orella al pany de la cambra nuvial; es posa rera la persiana de vora la galeria. No res;
la veu que a casa els Muntanyola tenien la barcelonina tancada amb pany i clau, per gelosia de Tomàs i per enveja de la cunyada. Algunes bones
més.— Que fem morir de gana la Laura i que la tenim tancada amb pany i clau perquè tu li enveges que faci goig, i jo, perquè estic gelós d'en
i enfebrada. En anar-se'n a la seva cambra, aplica l'orella al forat del pany, com tantes d'altres vegades; sent uns sanglots ofegats... Els quatre

  Pàgina 1 (de 31) 50 següents »