Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

carretonet té una requesta gran. El xinès obre la trampa i treu una	paperina	de neula de color rosa, dintre de la qual, i en forma de flamarada,
tenia amunt tornava a enraonar. Era alta, amb boca de rap i amb nas de	paperina	. Estiu i hivern, sempre, duia mitges blanques i sabata negra. Anava molt
portar un mocador de seda pel coll, blanc, amb marietes escampades. I una	paperina	de bombons. Va dir que la gent només pensa en la criatura i que ningú no
asseia al davant, a cops de cua i amb els ulls fora del cap. Les cols de	paperina	me les guardava la meva verdulaire, vella, prima i sempre de negre, amb
amb el serrell de color de maduixa començava a fer comptes damunt d'una	paperina	vella (per estalviar paper); tantes parelles, tantes cries, tantes veces,
la llet Sila. Vaig obrir el reixat i l'home em va donar les dues	paperines	encerades i jo les vaig agafar. I el senyor del guardapols va dir, ja veu
i se'n va anar a trucar a les cases per acabar de repartir les últimes	paperines	. Vaig tancar el reixat i, al peu de l'escala de pinyonet, ens esperava la
em va posar dues llaunes al cabàs, que va anar a buscar a dintre, i una	paperina	i alguna altra cosa que ja no recordo. I va dir-me que podia començar
perquè l'adroguer sempre, a l'hora de plegar, em deia, tingui. Alguna	paperina	d'arròs esmicolat, alguna paperina de cigrons petits. I deia que sempre
de plegar, em deia, tingui. Alguna paperina d'arròs esmicolat, alguna	paperina	de cigrons petits. I deia que sempre tenia una mica més de racionament
nosaltres no es pot explicar el que tot allò era. Sortia amb les meves	paperines	i pujava al pis corrent i sempre m'aturava a tocar les balances. I els
i venien a rebre'm amb els ulls oberts, ¿què portes? I posava les	paperines	damunt de la taula i entre tots triàvem els llegums i si eren llenties i
junts i els genolls separats, molt dreta, amb la boca de rap i el nas de	paperina	al capdamunt de tot d'ella mateixa. Li vaig ensenyar tot el que tenia, la
vedell a l'esquena, entraven al mercat. Les floristes posaven rams a les	paperines	de ferro plenes d'aigua que feien la toia de flors. Els crisantems
un dominó de plata i un gran ram de camèlies, apretant-se dintre una	paperina	de paper randejat. En el rostre, el pintor Ripoll hi clavà les xuclades
i peres. També hi havia patates, cebes, escalunyes, un munt de carbó,	paperines	amb llavors i bulbs de diverses menes; però això no ens interessava. Les
á l' endemá, tot lo mes que trobaba, era un grapat d' avellanas ó una	paparineta	de confits. Los ulls se me 'n anaban á las joguinas y á las golosinas que
la caixa de la pólvora. Aquest servidor no té més feina que vessar una	paperineta	d'explosiu per la boca del trabuc, i aguantar les contínues detonacions
tradicional: calces colants, vesta ampla i virolada, i al cap una mena de	paperina	semblant a l'hennin de les dames medievals. El barri central de la
Cardedeu que justificava la puja dels borreguets per la del paper de les	paperines	. I tots havem enyorat una mica la incurança magnífica d'aquests homes que
Duien capses, cistells, sacs de mà, bastons, paraigües, i una mena de	paperina	immensa, en forma de piràmide, que la jove serventa va col·locar dalt de
la invasió lamentable. El bon monsenyor, esguardant de reüll la immensa	paperina	que es gronxa damunt la seva testa, considera amb recel, però amb
de llum anava pujant enlaire. Damunt la testa de monsenyor, la immensa	paperina	dels catalans, banyada en la claror, esdevingué d'una misteriosa
el panís. Catalunya vencia a la primera batalla. Perquè baixessin la	paperina	immensa, el bon monsenyor va haver de fer pas, alçant-se tan alt com era.
de canyes corcades per sols i pluges, no sabien què fer-ne de la	paperina	. Però el vell oficial la prengué en les seves mans, i somreia, i callava.
els sacs de mà. La gàbia va quedar altra volta enfundada dins la	paperina	immensa. I en arribant a l'estació propera —on hi havia l'encreuament amb
i tenyia els filats del sarró; i la llesca d'un formatge de Gruyère, i la	paperina	dels entremesos (pebrot confitat, olivetes de la terra, i qualque anxova
il·lusòries a trenc d'onades, o fent volar un estel construït amb una	paperina	i unes canes de fil de cotó escorregut d'una mitja. La nena, molt xica,
content. La prudència Els dos infants pregaven al seu pare de fer petar	paperines	plenes de vent. Quan el pare accedia, un d'ells li feia costat mentre
moda de París, us inflarà, si voleu, amb un buf optimista, una	paperina	de paper d'estrassa, i després la colpirà amb una gran patacada plana.
enamorar-se'n. Se n'enamorà com una criatura s'enamora d'una palma, d'una	paperina	d'anissos, sense males intencions, allunyat absolutament de qualsevol
una parada de patates fregides: —Compra-me'n; tinc gana. I una grossa	paperina	enllardada fou la felicitat d'aquella parella encantada. Els xips entre
es preparaven per a la festa. Anaven carregats de ciris, de confits, de	paperines	. Passejaven d'un lloc a l'altre, fent temps per a la processó. —Cap a les
dona que fila, un gos que passa, un vell que dorm i un nin que li fica una	paperina	al forat del nas, el foc que crema, la pastera i les coses de la cuina
en un mateix vas; en la mateixa fulla de castanyer caragolada en forma de	paperina	, enginyós invent del senyor Aspriu. Innocenci, alegre, ardit, entretant,
Christophe adornada d'aquesta manera, alhora com un ocell de les illes i	paperina	de bombons de xocolata de luxe, alhora esperit maliciós, carn florida i
les mans a tall de trident i els molls a la falda, coronar-lo amb una	paperina	de paper d'estrassa i, apagant els llums, se n'anaren tots a dormir
aixafada i plana amb algun vestit a dins, una truita a l'extrem d'una	paperina	de fideus i una trompa de gramofon abonyegada, car els pagesos d'avui no
per diverses terres llunyanes. Els campanars, en forma d'agudíssima	paperina	, posats sobre les torres una mica de qualsevol manera, amb un punt,
llum de la nit els esquitxava d'un cantó i el verdet de la llauna de la	paperina	feia una resplendor crepuscular i meravellada. També vaig veure moltes
uns caragols de polsaguera que giravolten follívolment com unes grosses	paperines	. A mitja tarda el camp va prenent un color líquid de garnatxa. Al cim de
que us ficaven materialment el cabaç els forcs d'alls i de cebes i les	paperines	de cascavellitos per a farcir el gall. El Nadal català és una
quart. Espera. S'arriba a la castanyera de la cantonada, en torna amb una	paperina	. Té, entretén-te... Vaig i vinc: el temps just de fer una consulta a en
mans a les butxaques, la vista a terra, jugant una mica a futbol amb les	paperines	de cacauets, amb programes de cine, que hi havia per terra del passeig,
de cara en un no res? Així que sentirà els garranyics-garranyecs de la	paperina	. Miri com belluga les orelles i com dissimula. El poca-vergonya! Aquest
miri com es posa la trompa damunt el front. Ratolí! Corri, aguanti'm la	paperina	. Té, bon minyó... ¿Ha vist amb quina polidesa ha agafat la galeta i se
I esperi's, que encara no ho ha vist tot. Quan sent que rebrego la	paperina	i veu que la tiro a la paperera —i això vol dir que la broma de menjar
acabat—, doblega les potes del davant i em fa la reverència. Doni'm la	paperina	; ja ho veurà. Ho veu? Només la hi ensenyo. El faig gruar una mica... Si
meu, va l'última! I ara ve el bo: fixi-s'hi veu? Rebrego la	paperina	, la rebrego a poc a poc, estiro el braç amb calma, amb una gran calma...
gran calma... miri com segueix el braç amb la mirada... i pam!, llenço la	paperina	. I ja tenim la reverència. que n'és, de delicat! Jo no sé si s'ha

Pàgina 1 (de 6)

50 següents