Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

torre de marfil. En aquestes condicions, el perdó no té ja raó de ser. La	paràbola	del fill pròdig s'ha convertit en una estampa anacrònica, tendrament
més que el nou. Però Rimbaud, als divuit anys, havia acabat ja la seva	paràbola	ardent, i Shakespeare, als cinquanta, havia creat genialment el seu món
castics que no abans, e així restaren molt males voluntats..."	Paràbola	d'una eufòria En 1523 la "normalitat" quedava restaurada al
i el marc escaient per a desenrotllar la seva dinàmica i la seva	paràbola	en formes "típiques" i "clàssiques". "En si i per si" —afegeix Marx
que el perill és real. No em sé estar de recordar, en aquest context, la	paràbola	del fariseu i el publicà (Lc 18:9-14), que conté una gran
allò que Déu veu i sap que som. Aquesta era l'actitud del publicà de la	paràbola	. Només deia que era pecador i això ja li bastava. El fet de ser pecador
futurs conciutadans del cel". És una de les idees latents en la	paràbola	del blat i del jull (Mt 13: 24-30). És aquesta idea que fa
jo amb el món dels altres. Què és un esdeveniment? Deixeu-me citar una	paràbola	evangèlica, la d'aquell home ric a qui la terra havia donat molt i feia
que passava davant dels ulls astorats del Viatger, resumida en una vasta	paràbola	: —Les nacions de la terra —començà dient—, aquí on les veieu, plenes de
de presa... —Bon Déu! —exclamà monsenyor—. I que n'és de bonica la vostra	paràbola	. —Si us plau —digué el Viatger— ara som justament a un punt en què puc
gran, i somnia, somnia... —Calleu, senyor —exclamà l'oficial—. La vostra	paràbola	és tan fidel i tan forta, que em fa sentir l'esgarrifança del Destí.
tan dolça i tan bella, que li he guardat expressament el cor de la meva	paràbola	. —Quan al món d'avui dia es sent a parlar de la ruïna de l'Hostal de
estelat, un vol de corbs, escapat de les altures del Pincio, descriu una	paràbola	per demunt del carrer ab grans crits de gaix, gaix, gaix! El pintor
de l'home generós que Déu t'ha donat per marit..." "Recòrda't de la	paràbola	de la Sagrada Escriptura relativa a l'home que no sapigué fer el degut
ha de modificar-ne la trajectòria, com molt sovint s'esdevé, però la	paràbola	continuarà inscrita dins aqueixa zona de l'extraordinari, inassequible
mecanismes de formació dels mites contemporanis. A l'altre extrem de la	paràbola	hi ha els rituals amb què aquests mites s'expressen. Els rituals
nocturnes, sobretot quan la nit és "negra com una gola de llop". La	paràbola	evangèlica del bon pastor que guarda les ovelles i les defensa del llop
les guspires i els cremallots, sinó també branques enteres que descriuen	paràboles	en l'espai a guisa de bombes incendiàries. Per un instant les flames
prometre el regne del Pare, obertament i sense recórrer al vel de les	paràboles	, no a les caputxes, a les jaculatòries o als dejunis, sinó a les obres de
reconec que a la vora de la mar aquest arbre guanya considerablement. Les	paràboles	que fan les copes dels Tres Pins de la Torre formen les corbes més belles
flota un verd lleuger, claret, aeri. Si els para-sols, un per un, semblen	paràboles	, en conjunt, vistes per sobre les pinedes semblen un mar vegetal immòbil,
omplint de fantasmes i de trepig i de cops de tos. El sermó comença: La	paràbola	del pobre Llàtzer i del ric Epuló; la Samaritana, la Druda dels cinc
tothom. Procurava imitar en això, com en tot, el Diví Mestre, quan amb	paràboles	infiltrava als humils les veritats evangèliques. Conversa alliçonadora A
es pot passar a l'"el·lipse"; les interseccions amb plans són "	paràboles	" i "hipèrboles". Aquestes superfícies estan molt indicades per a ésser
i àdhuc es pot dir que equivocada. Explica l'emoció d'aquella dona de la	paràbola	de l'Evangeli que havia perdut un "xavo" i el cercà debades, i en
síntesi Em parla de les columnes de generació helicoïdal amb planta de	paràboles	en estrella, que giren simultàniament en dos sentits oposats,
Ell era el futur Crist-Redemptor, el Diví-Mestre que, parlant amb	paràboles	i amb l'acció meravellosa dels seus miracles, exaltaria la fe dels
composició és completament gòtic, havent substituït els arcs apuntats per	paràboles	, hi retrobem tots els enginys constructius desplegats en les obres de
pressentiments. En moltes ocasions preferim i ens convencen molt més les	paràboles	dels poetes que no pas totes les prèdiques dels que es diuen entesos en
Una tradició diu que Jesús féu al·lusió a aquest hostal en la seva	paràbola	del bon Samarità (Lluc 10, 30-37). Damunt de l'hostal
repetida pel Senyor qui sap les vegades: Mt., ©, i © (	paràbola	de les xarxes) amb la mateixa afegidura. El foc, i foc etern
la culminació d'anuncis fets anteriorment pel Mestre: en Mt., © (	paràbola	de les xarxes que agafen peixos de totes menes, i els dolents són
en tantes respostes del Senyor, sobretot, i d'una manera egrègia, en la	paràbola	del fariseu i el publicà. La sospita de demència o d'al·lucinació en
d'imatjar amablement. Tanmateix, mireu la trentena de comparacions i	paràboles	que esmalten l'Evangeli, certament una petita tria entre les que va
insensiblement la seducció d'una simplicitat elevadora. Recordem les	paràboles	del gra de mostassa, de l'ovella i la dracma perdudes, del tresor amagat.
desobedient que promet i l'obedient que refunyeix, i l'obra mestra de la	paràbola	del fill pròdig. Fins en aquestes paràboles i en altres que revesteixen
i l'obra mestra de la paràbola del fill pròdig. Fins en aquestes	paràboles	i en altres que revesteixen assumptes severs, com la de la cugula, la del
allunyada de tota desmesura, de tot desbordament, de tot deliri. Les	paràboles	de Jesús diuen just el que volen dir i, tanmateix, de tots els seus
a l'objecte principal, car insistir-hi és caure en error, en les	paràboles	de Jesús, com en els teixits orgànics mirats al microscopi, fins els
tanmateix i hi trobareu un tresor d'ensenyaments pràctics. Per això les	paràboles	de Jesús, a diferència també de les obres dels poetes i dels filòsofs,
de Déu, i la terra, escambell dels seus peus (Mt., © s.). I les	paràboles	¿què són sinó la bellesa de la Natura i dels costums familiars i socials
pels béns temporals, però no abona la negligència, com es veu en la	paràbola	del majordom infidel (Lc., ©) i en l'administració que fa portar
la testa d'aromes (Joan, ©). Condemna la golafreria en la	paràbola	del ric epuló (Lc., ©), però resta tan lluny de les austeritats
és únic, sense fer cap trencadissa, si no és en el seu propi cos. En la	paràbola	del blat i la cugula, no permet als radicals que seguin la cugula
obstacle insuperable per a salvar-se, mentre no s'aferri al cor. Les	paràboles	dels obrers llogats a diverses hores (Mt., ©), dels dos fills
tres predilectes, Pere, Joan i Jaume. Als dotze interpreta en privat les	paràboles	volgudament obscures (Mt., © s.; Lc., © © s.) i els
en els propers i com ells. Ell fou el Samarità abans d'exposar-ne la	paràbola	i condensà tota la seva doctrina en el precepte de l'amor: © © ©
dels fariseus que els menyspreaven. Dediqueu una estona a meditar les	paràboles	del perdó: el deutor de deu mil talents (Mt., © s.), el Fill
fines, es manifesta en qui-sap-los indrets, per exemple en la	paràbola	del Fill pròdig, quan el mostra reduït a guardar porcs i envejar-ne les
del pròxim i la biga inadvertida en el propi (Mt., ©) i en les	paràboles	del Samarità (Lc., ©) i del fariseu i el publicà (Lc.,

Pàgina 1 (de 15)

50 següents