Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
paradoxa F 1200 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb paradoxa Freqüència total:  1200 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tradicional. El terme "progrés", en un tal context, té tot l'aire d'una paradoxa grotesca. He insistit en aquest punt —malgrat que la seva importància és
que havíem encomanat; però, com que aquest hemisferi austral és una pura paradoxa —si fa no fa com el boreal—, ens foren servits unes ostres, unes
sàvia confecció que es pugui demanar en aquestes illes. I, per acabar la paradoxa en cua de peix, que és la forma imprevista, ens varen donar un cafè
és dels sedentaris, no dels nòmades; però fins avui s'ha donat la gran paradoxa que els historiadors dels pobles sedentaris —els únics que s'han permès
dels qui repugnen qualsevol manifestació de l'aparell d'Estat. Aquesta paradoxa acabaria per fer rodar el cap, a ells i a nosaltres, si no paràvem esment
dels fenòmens revolucionaris—, perquè ressurti amb esclat la paradoxa que informa l'experiència històrica de Catalunya. Aquesta experiència de
responsabilitat suprema. S'han cercat algunes explicacions primàries a la paradoxa que comentem, a la contradicció evident entre aquestes dues cares d'un
demostraven que era fals allistant-se a /Bé hem dinat\; aquesta paradoxa no estranyava molt a la societat mallorquina, perquè en realitat hi ha a
i en les seves anques hi havia, pels ulls d'un home normal, com una paradoxa d'atracció i repulsió. Els dits de les mans, llargs, fins i negres,
de Cloe sota la inexperta envestida de Dafnis. I pot ser —perquè aquestes paradoxes inútils són tota la teranyina de la qual estem penjats— que la darrera de
que els homes no volen confessar mai, perquè l'orgull no admet les paradoxes inútils. El xicot que havia sentit dos trets que assassinaven un home en
—almenys no tant com abans— pel designi imitatiu. Que aquesta és la paradoxa de l'impressionisme: volent copiar la realitat amb un verisme nou, més
i, naturalment, a la moda de les faldilles curtes. No és pas per fer paradoxes ni de per riure que hi dono tanta importància. Mirem qualsevol gravat,
les veia, perquè es deixava endur per l'exagerada tendència, no ja a la paradoxa, sinó al simple acudit. I va ésser un dels pocs —en Sagarra ho recorda a
problema sobre el qual els etnòlegs no han reflexionat prou: el nom de "paradoxa neolítica" li escauria perfectament. Durant el neolític es confirma el
com un replà, entre la revolució neolítica i la ciència contemporània? La paradoxa només admet una solució: que existeixen dos modes distints de pensament
però també d'una altra cosa, car ens trobem enfrontats a una doble paradoxa. Hem d'establir que els noms propis són part integrant de sistemes que
a simples sonoritats distintives. Si tingués raó, hom desembocaria en una paradoxa estranya: per al profà, que ignora el llatí i la botànica, /Brassica
essent el totemisme. Però, mitjançant això, hom desemboca només en paradoxes que limiten amb l'absurd: és així com Elkin (/4\, pàgs.
del sistema, els elements del qual són els mites. Ara, ací retrobem una paradoxa discutida ja en un altre capítol: els sistemes que ens ocupen són, en
teories més antigues sobre el totemisme estan com infectades per aquesta paradoxa, que no han sabut formular clarament. Si McLennan i després Robertson
no admet ni orientació ni graus. La història mítica presenta, doncs, la paradoxa d'ésser simultàniament disjunta i conjunta en relació amb el present.
suggerir la impossibilitat d'una ciència biològica, encobreix, també, una paradoxa curiosa: car l'obra titulada /Critique de la raison dialectique\
sembla contradictòria; en l'altre sembla supèrflua. Com s'explica la paradoxa i per què hom se'n pot escapar? De les dues hipòtesis entre les quals
només en termes de raó analítica. D'aquesta manera hom va a parar a la paradoxa d'un sistema que invoca el criteri de la consciència històrica per tal de
la que pot ésser anomenada, amb tot el dret, "analítica". Per una paradoxa sobre la qual hom ha insistit recentment, per al pensament modern,
incita a examinar si la solució que tiri al dret de les inesperades paradoxes que es presenten en aplicar els nostres conceptes més simples als
diferents la conducta d'un objecte determinat, l'elucidació de les paradoxes de la Física atòmica ens ha revelat el fet que la inevitable interacció
intent de representar el comportament dels àtoms en un camp magnètic. Paradoxes similars s'originaren amb la descoberta de Compton (1924), dels
és, com mostrà Heisenberg, essencial per a l'elucidació de les paradoxes que implica tota temptativa d'anàlisi d'efectes quàntics amb l'ajuda de
a què el dispositiu estava originalment destinat, semblaven portar les paradoxes més enllà de tota possibilitat de solució lògica. Així, Einstein havia
formalisme de la Mecànica quàntica. Incidentalment, hom pot afegir que paradoxes del tipus considerat per Einstein es troben també en dispositius tan
de les coordenades espai-temps revelada de manera esclatant per la paradoxa ben coneguda del pas de les partícules a través de les barreres de
objectes atòmics". Aquestes frases, que poden servir per a recordar les paradoxes aparents de la teoria quàntica, són propícies al mateix temps per a
a la propagació de la llum, sinó que també han resolt completament les paradoxes anàlogues que es presenten en la representació visual de la conducta de
amb llurs línies corresponents de descendència. Podem entendre també la paradoxa aparent que uns mateixos caràcters siguin analògics quan hom compara una
—trusts, càrtels, monopolis o com dimonis calgui dir-ho— projectava. La paradoxa que els feixismes, començant pel de Mussolini, esgrimissin la bandera de
tràmit d'aconseguir-ho, posen el dit en la nafra. Polaritzen la dramàtica paradoxa de l'afer. Amb tot... Els límits del present article no toleren que em
bons jóvens són cells=) aquellsqui semblen vells." La paradoxa és tan banal, tan fàcil, que vostès tindran tota la raó si em reprotxen
i la tallada de cabells, els assidus de la corbata, etcètera. Per una paradoxa increïble, aquesta sòlida aliança sol alarmar-se davant
en el poble, de gent més egoista que individualista, i on, per dolorosa paradoxa, fracassen sempre tots els projectes comunitaris. Tot això cal posar-ho
per una banda, i satisfacció per l'altra. Si bé ho mirem, aquestes paradoxes són en realitat les fites fonamentals de la nostra personalitat. De la
a la preguera del migdia, i ens cal d'enllestir abans. Per una rara paradoxa, de totes les mesquides de Tunísia són les de la ciutat santa les úniques
descompten el pròxim conflicte amb una naturalitat esborronadora; tots (paradoxa!) pensen més en Tunis que en Còrsega (que tampoc no obliden, tanmateix).
poc fonamentada de que l'abstracte és concret, que no deixa d'ésser una paradoxa, i no cal dir que Aristòtil que era més conseqüent renuncia
li queien a sobre com un xàfec, fins al punt, que encara que sembli una paradoxa, podríem dir que Roma va dominar a les altres nacions perquè va ésser la
sinó que no n'hi ha cap que li arribi ni a la sòla de la sabata i fent una paradoxa per l'istil de les que ell fa, podrien dir que si a una nació l'Ors hi
és una cosa que els que ens dediquem an aquests estudis ens semblaria una paradoxa si els mateixos estudis no ens fessin veure que precisament tendeixen a
caòtic, irresponsable, de la decadència. I això explica l'aparent paradoxa que, de fet, entre els patriotes, no siguin els més radicals els més
és tant l'originalitat individual com la transcendència i —perdoneu-me la paradoxa— la impersonalitat de l'obra realitzada. Per acusar els caires de la

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »