DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
paraigua M 936 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb paraigua Freqüència total:  936 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sota el cel de plom, davant les fleques hi havia interminables corrues de paraigües lluents. Diuen que molta gent es passa tota la nit al carrer, fent cua.
tarda vaig a l'enterrament d'en Salvi de Rosquelles. Llarga corrua de paraigües pels camins mullats, sota la tronada. Abans de sortir de casa, el fill
corre cap a la seva taula, on ara l'esperen dues dones, una d'elles amb paraigua. S'han engegat més altaveus, de darrera la porta propera es filtren les
ha aconseguit d'entendre's amb les dues dones, una d'elles amb paraigua, però potser s'han equivocat, perquè les escorta cap a la porta.
i llaunes, combinats amb cèrcols de ferro, amb gàbies per a elefants, amb paraigües monstres, demaneu! I, quan només hi ha la caixa simple del camió, les
a mi. [(Va a obrir la porta.)] Pepe. [(Entrant amb el paraigua a la mà i abillat amb impermeable.)] Quin temps! He vingut mig
mig nedant i mig a tomballons. Rosa. Veurà, veurà; dongui'm el paraigua, que m'inundaria la casa. [(L'hi pren de les mans.)] Té,
cuina a rebre a en Pepe, el saluda amb una mitja rialla i pren el paraigua de mans de la senyora Rosa, ficant-se altre cop a dintre.)]
això en una tragèdia. Ernestina té el dret de treure'm, i me'n vaig. El paraigua, Merceneta? [(La Merceneta es fica a la cuina i torna tot seguit amb
Merceneta? [(La Merceneta es fica a la cuina i torna tot seguit amb el paraigua, donant-lo a en Pepe. Ell despenjarà l'impermeable, posant-se'l
flors. Hi havia flors amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven lligats més
caixa de fusta fosca tota plena de relleus, i d'un paraigüer en forma de paraigua, barnilles amunt, tot ple de roba i barrets vells. Si en Quimet hagués
seca. La pluja de seguida les va fer iguals. La senyora dels ciris duia paraigua i el va obrir, de seguida es va fer lluent i de les puntes de les
seu darrera fins que va arribar al davant d'una església i va tancar el paraigua, que era d'home, i se'l va penjar al braç. En aquell moment vaig veure un
tingut en Quimet i que li servia per tan poca cosa. I la senyora del paraigua d'home i els ciris estava al portal de l'església buscant en el
la senyora tenia molta feina a obrir el portamonedes entre els ciris i el paraigua, perquè una barnilla se li havia enganxat amb la gira de la butxaca, i la
del sostre, que recollien el crit i l'enviaven al cel. La senyora del paraigua d'home encenia els ciris i mentre els encenia i mentre els feia aguantar,
aquella dona de l'entrada de l'església que parava la mà a la senyora del paraigua d'home. Podria anar amb els nens a parar la mà... avui un carrer, demà un
només xim-xim, posava el diari estès damunt del banc i m'asseia amb el paraigua obert i mirava de quina manera la pluja decantava les fulles i
anys enrera matant colomins a dintre de l'ou. I si sortia de casa amb paraigua perquè estava núvol, si pel parc veia una ploma d'ocell, la burxava amb
núvol, si pel parc veia una ploma d'ocell, la burxava amb la virolla del paraigua ben endins de la terra i l'enterrava. I si topava amb alguna senyora de
el cos. La clerecia parroquial entonà l'absolta, fent rodona, amb el paraigua sota el braç i la mirada distreta. Els altars de les diverses comunitats
pensar que tal vegada em farien entrar a la barraca o em deixarien un paraigua per travessar el Parc. Les vidrieres eren tancades, i al taulell de
que ara tocava la guitarra. Eren les vuit d'un matí d'hivern. Jo, sense paraigua, em glaçava sota la pluja i anava a fer de mestre. Em semblà que allí
mirat, ni els amos no m'han dit d'entrar, ni ella no m'ha ofert un paraigua. El deixeble se m'ha girat d'esquena. Jo he reculat, el soldat ha rigut
fer algun mal! La bolsa es esta; [(Ix Cosme y s' emporta la bufanda y el para-aigües de Chuan.)] obrigamla... y ben mirat la operasió es algo llecha. Pero meu
clar.) Chuan. Mestra, vosté ha alsat el meu tapa-boques y el para-aigües? Mer· Yo, no. Chuan. Vach pencharo así y no está.
Cosme y un Munisipal. Cosme portará posat el tapa-boques; en la una má el para-aigües, en l' atra la canasta y en la faixa un manoll de claus.] Serap·
posar a l'aguait." Afortunadament plovia. Es podia protegir amb el paraigua i, des de la cantonada, observar la finestra il·luminada del saló que
decidí a comprovar-ho pel seu compte. La pluja era un bon aliat. Sota el paraigua i embolicat amb la bufanda ocultava la seva identitat. La finestra
el coll de l'impermeable. Cosme es llançà al seu encalç, redossat sota el paraigua, fent-se remuntar la bufanda fins al nas, tremolant tot ell de ràbia. En
Cosme tenia por de perdre'l de vista entre tanta gent que passava amb paraigua i que anava de pressa. Escurçà distàncies. Lluís Alsina va entrar en un
El marit és aquest home tosc, cansat, trist, que s'ha passat dues hores paraigua en mà sota la pluja perquè té por que la seva dona no l'enganyi. A primer
amb tons estridents les aigües dels tolls. S'esperà una estona sota el paraigua, estúpidament atret pels anuncis emmarcats per les flames del gas. Un
barana de l'església. Un dels espectadors intenta de protegir-se amb un paraigües i llavors la bèstia esbufega de ràbia i mira d'arruixar el foc per la
a la cara. La faldetta fa tostemps de capa, capell, ombrel·la i paraigua; cobreix, manyaga, l'infant al braç, i és un còmplice benvolent per al
i encesos. Algú diu entre el públic: Ja't deia jo que deuríem haver dut paraigües. Parelles enamorades xiuxiuegen entre si. Un soldat encén un cigar i els
elles amb les faldilles aixecades fins més amunt de clavilles. Tres paraigües de família, vermells i blaus... Tothom caminava a qui podia més. Al
d'apretar el pas per arribar amb temps a l'ordinari... Li donaren un paraigua i eixí. Del cantó de l'era se girà per fer adéu a la promesa que no
llargs prestatges del vagó. Duien capses, cistells, sacs de mà, bastons, paraigües, i una mena de paperina immensa, en forma de piràmide, que la jove
obeint una ordre del pare. Varen pendre els cistells, els bastons i paraigües, els sacs de mà. La gàbia va quedar altra volta enfundada dins la
de matí. Així és que convé deixar llestos tots els paquets: el vostre paraigua, les vostres sabates de goma, els vostres cigars... Què passa? —Llamp!
—Llamp! M'he deixat els cigars al Banc. —Imagineu-vos! Bé, i el paraigua? —No farà falta. No hi ha pressa. —Què voleu dir, amb això? —
? —Oh! No cal preocupar-se'n: jo tindré esment de... —On és aquest paraigua? —És només que a un pas: no hi esmerçaré ni... —On és? —Oh
i a la cigarreria a revendre els bitllets de la rifa i a recollir el meu paraigua, i a la presó del districte a endur-nos les meves sabates de goma i
vós? —Calent i plujós i melangiós. Gent endolada va pels carrers amb els paraigües, que engeguen veritables dolls des del cim de cada branilla. Hi ha un
dolls des del cim de cada branilla. Hi ha un enlairat i doble paviment de paraigües, estès a una banda i altra dels carrers, en tot l'espai que jo pugui
ser-me d'ajut. Vaig fer un moviment per alçar-me, i vaig topar amb un paraigua, que va fer un soroll com un tret de pistola, al caure damunt la duresa
de dents, i vaig contenir-me l'alè: Harris no es bellugà. Vaig posar el paraigua lentament i acuradament en peu, contra la paret; però, tan aviat com vaig
romania quiet. Amb la més sol·lícita cura i perfecció, vaig posar dret el paraigua altra vegada, i lliscà de la meva mà, i caigué altra vegada en terra.

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »