×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb paralitzar |
Freqüència total: 638 |
CTILC1 |
i d'una manera tan inesperada, que els altres romangueren com atònits, | paralitzats | per la sorpresa. Randa, a terra, al costat de la cadira, havia cessat en | van sorgint al seu cervell. El terror de la nit esfereïdora que passà el | paralitza | novament, com si el visqués una altra vegada. Allà en el fons de la seva | seva sospita; però la idea se li havia clavat ja al cervell i l'espant el | paralitzava | . A la fi parlà: —Això són senyals de queixals, pare... Al poble hi havia | contingudes i amenaçadora. Borra s'estremí. Una sensació de por el | paralitzà | , però dintre la por —tant era l'odi que li tenia— experimentà una viva | la sang no cessava de brollar; els pensaments li fugien; el cervell se li | paralitzava | i ell romania sense moure's. Només pensava en la sang, en la sang, que li | com tots els membres dels nostres cossos encara joves s'anaven quasi | paralitzant | de lassitud i de cansament. Mesos i mesos de recórrer Amèrica, Amèrica en | capitalista, en particular quan les crisis cícliques de l'economia | paralitzaven | les activitats de les fàbriques i els treballadors n'eren acomiadats. No | del Pontificat és novament decisiva. I ara en el doble sentit de | paralitzar | un adversari i, ensems, de salvar-lo dels estralls de la pròpia política. | altres regnes de la Corona d'Aragó. La resurrecció del pactisme català | paralitzà | tot intent de reforma a la cort dels Àustries, perquè ningú no s'atrevia | no era al convent. L'esglai de veure que Laura surt d'aquella casa el | paralitza | , li lleva l'esma d'aturar-la. Per un moment sospita tota una maranya de | i la creixença dels eixos de referència més enllà d'un determinat llindar | paralitza | els mètodes intuïtius: hom ja no arriba a imaginar un sistema des que la | altra, hauria tornat a ésser coratjós. Però no podia! Com si m'haguessin | paralitzat | la voluntat. Era una agonia per consumpció. La feblesa se m'infiltrava a | dona; era una immersió del meu ésser dintre una atmosfera que em | paralitzava | la voluntat i el desig i només em deixava sentits per a la contemplació. | vòmit de sang contribuí, molt més que avui no podria fer comprendre, a | paralitzar | la meva voluntat. (En general faig tots els esforços possibles per | la seva insensibilitat, d'una certa duresa, sentia que la vida s'hi anava | paralitzant | ... Però, ¡era tan dolç esperar dormir i reposar! ¡Era tan dolç no moure's | fred era semblant a la de la seva gelosia: un sentiment que segons com el | paralitzava | , una esgarrifança que travessava tot d'una els seus pensaments i el | ell t'esperava no em vaig llançar al teu damunt, és perquè el dolor va | paralitzar | -me. Era inútil que invoqués la meva ràbia i que estimulés el meu odi. Per | . —Puc entrar?... Puc seure? Es va asseure. No podia més. La por la | paralitzava | . Esperà uns moments. Cap paraula d'ell no la invitava al diàleg. Segons | i els dits se li encarcararen en agafar la ploma, com si el dolor els | paralitzés | . Calia superar les darreres astúcies del temor. El pecat havia posat | incommovible la seva actitud. Pensar en la proximitat del naixement | paralitzava | les seves reaccions sentimentals, mantenia, activíssims, ressentiments i | vindràs amb nosaltres, oi, Cosme? La ràpida mirada d'ell la va | paralitzar | ; tensos els músculs, aprimada la boca, les celles elevades en una rígida | del motor del cotxe i brunzir les bales ran d'orella la vida se li hagués | paralitzat | i ara la sang tornés a circular, a reprendre el seu ritme. —El que | comunicar-li les ganes de viure que sentia, però la resposta d'ell la va | paralitzar | : més pel que deia, pel seu to glacial. —El que era just ahir és just avui | pren tals proporcions que hom preveu el moment que tot l'univers haurà de | paralitzar | tota la producció. En dubteu? Examineu qualsevol pressupost, resseguiu, | embolcallada de cera dintre el meu cor, ja no podia produir-me pànic i | paralitzar | -me l'esperit. L'esgarrifós esdeveniment d'un dia s'eixamplava, s'estenia | Tota iniciativa "localista" que es produeix en aquest ambient queda | paralitzada | pel prejudici consagrat. Quan, en 1820, Manuel Civera escriu la | eren molt escassos; durant vint-i-quatre hores, per Setmana Santa, | paralitzaven | el trànsit ciutadà i hom visitava els "monuments" de levita i copalta: | de la figura, precipitant-se furients a través del meu cervell, m'havíen | paralitzat | —m'havíen glaçat en pedra. Jo no em movía —però contemplava l'aparició. | punt de perdre tot sentit moral, la llur passa tintinadiça hauría estat | paralisada | per les horrors de la llur situació. L'aire era fret i emboirat. Entre | clavades, enfonsades mateix que urpes d'esparver novell. La sorpresa la | paralitzà | en el primer moment, i en aquell tret veié el rostre de l'engelosida | oferirli una cadira. Don Santiago's tornà tot roig, sentí que se li | paralisava | la llengua. El Rupertet d'estodi no sería aquest. El subgecte | amb elles contra Irlanda. Tots els moviments populars d'Anglaterra queden | paralitzats | per la discòrdia amb els irlandesos, que a Anglaterra mateix | I Marx fa remarcar, finalment, que l'actitud envers Irlanda no solament | paralitza | l'evolució interior d'Anglaterra, sinó que explica la seva política | país us allargo fraternalment la mà... Mentre hem estat desunits ens hem | paralitzat | mútuament. Res no pot oposar-se a la nostra acció comuna. La | parada i dels companys, que m'esperaven, s'emparà de mi amb nova força, | paralitzant | els meus moviments. Perdre una ocasió tan somniada, que m'havia costat ja | que he esmentat, i, als vespres, quan, retut de cansament, es | paralitzava | el meu cervell, s'encantaven els meus ulls i no pensava res. Així, en | instants tenien quelcom d'eterns. A la fi la terror mateixa, que ens | paralitzava | , esclatà en una impulsió de moviment i ambdós a l'ensems correguérem cap | en armes volants les pacífiques hostalles del seu establiment li havia | paralitzat | els nervis i el cor. Com a ferit d'un llamp havia caigut d'esquena contra | acabava de reconèixer en Boi Delit. L'emoció fou tan forta, que li | paralitzà | els batecs del cor i li semblà que els sentits se n'hi anaven. | semblant metzina. Què significava als seus ulls la vida d'un jove ric | paralitzada | per l'oci? La comparava a un home sense objecte qui es fa portar en | no poder treballar com si una mala voluntat invisible tingués la força de | paralitzar | -li el cervell. L'escriptor, doncs, no podria ser de la excursió nocturna. | beutat adorada, que cada amoreta és fibló que li esponja la vanitat i li | paralitza | el pensament, d'on ve que en la seva actitud hi hagi quelcom de semblant | ens corrien al darrera s'encallen. No poden seguir endavant. L'atac queda | paralitzat | per la nostra artilleria. Espiem. El foc salta, de cop, cent metres més | que hom s'hi veu massa i, a la vegada, massa poc. Sovint, la terror em | paralitza | , però no passa res. Així avanço bastant enllà, i torno endarrera fent un | d'ulleres, continuen jugant. I quan, per fi, ja un merescut poagre els | paralitza | els dits, lloguen un ajudant que tiri per ells els daus amb el cornet. | altre que la soledat l'ha embrutit, un altre que el silenci perpetu li ha | paralitzat | la llengua. Però Crist, tallant en sec un tal sens fi de lloances, dirà: | poden ser les conseqüències si l'atenció del maquinista o del fogoner es | paralitza | ni que sigui un instant. ¿Però, és que pot evitar-se un descuit quan el | concreta és segur que el fracàs seria total. L'ordre té això de dolent: | paralitza | , admira, invita a no tocar res. Invita a deixar-ho tot per a demà. Deixar | -se cap a un altre indret i jo, enfervorit, vaig pregar-li al bon Déu que | paralitzés | el camí de la lluna per tal de donar temps a l'àngel d'anar i venir de | per vellesa o que perdi el vigor per l'embalbiment de les venes o que el | paralitzi | el fred o que una febrada li faci perdre la seva marxa normal. |
|