DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
paraula F 47874 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb paraula Freqüència total:  47874 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i d'espesses teranyines de mil·lenàries aranyes mortes, el garbuix de paraules afusellades de fresc i sense discerniment a diccionaris, que es
a punt de casar-se amb Dia, va donar al seu futur sogre Dioneu la paraula de lliurar-li esplèndids presents de bodes, tal com s'estilava en aquell
que ningú no aconseguirà mai de veure ple, i una fosca cofa. Potser la paraula quasi inusitada no t'agradarà, si han empresonat el teu cervell i la teva
velles i riques deixebles. "Mai. En desconeixia tant el concepte com la paraula. Medea o la passió. Medea o l'engany, la ira, la desmesura, la venjança.
sobre els costums i les llegendes dels ocells, quan a mitja dotzena de paraules l'interrompo amb imperi. "No veus", el renyo, "que el tema és massa
serà molt prolongada, de segur, o Lòxias m'hauria enganyat, i no, és paraula d'un déu, i quin!, i m'aprecia massa per burlar-se de mi. Caram
amb nitidesa la memòria de la callada Alcestis. "I em mantenia la paraula, i aquí estic de tornada. Un viatge una mica d'espant, però curiós,
Porta a l'acte missatges del seu pare on convé. És eloqüent, de paraula no gens entrebancada, persuasiva. Posseeix el caduceu, una vareta d'or i
als carrers, l'agitació a la tranquil·la, modèlica nació —i amb l'ambigua paraula temem, pobres de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però tot
sarda Sperata Perdasdefogu. "Tanmateix, tot el dubte prové d'una sola paraula." I l'amollava en el convencional llenguatge homèric. Els altres erudits
que malmeti només l'esquerra. I no ens caldria sinó això." El to i les paraules de l'inesperat personatge no varen agradar a la senyora Magdalena Blasi.
I s'alçava per acomiadar, pompós i vacu, el client, alleujat per aquelles paraules. Camí de la sortida, en l'estança veïna, el docte en lleis, glacial,
comporta una pila de penes, esforços, fatigues i perills. Apa, les paraules sobren, enlairem-nos." "Amunt!", guimbava el noi, sense cap vestigi del
voluntat glacial ell m'hi induïa, m'ho manava, imperatiu, sense paraules! Sóc de cera blana, dòcil a les seves mans, i no podré desobeir la cruel
el glaç de Thànatos. "Perquè el vostre pensament equival, em temo, a les paraules, s'hi ha de confondre sense remei, i quan una sobirana il·luminació us
a la incineració del cadàver, com es torna a estilar, recordem amb breus paraules el difunt", començava sense convicció el sacerdot. "Tots passarem per
la vida que hi havia en els seus ulls, en el seu somriure, en les seves paraules i en els seus posats. S'hauria dit que vivia sempre en un somni,
havia llum: aquella llum que un dia hauria pogut saludar amb les divines paraules del poeta: "Allà baix, a la meva habitació, hi ha llum. —Que lluny
així brilla en aquesta nit la llum de ma habitació!" Amb aquestes paraules l'hauria poguda saludar, i de seguida l'hauria vista a la seva ment com
Joan del Santo, era sever, no gens amic de manyagueries i home de poques paraules, més aviat aspriu. La dissensió no trigà a manifestar-se. Ell li féu un
la bufetejà. Ella cridà, picà de peus, proferí insults; pronuncià tals paraules, de tan mal efecte en una dona com ella, que Joan del Santo hagué
Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima. Pensa en els fets; no miris les paraules, i recorda que quan estigueres malalta, després del part de la nena, es
que era el seu propietari; els interrogà sobre llur comesa, i amb breus paraules els assenyalà la nova ocupació que cadascú exerciria; per acabar els
els plagué la seva severitat; els plagué la brevetat de les seves paraules, i els plagué, sobretot, la seva resolució de romandre allí a la hisenda
a la més petita indicació i a punt també d'enrojolar-se a la menor paraula amable que els dirigien. Es desdejunaren a l'ombra de la figuera d'ampla
raó. Ella és bona com el seu pare. Quin home, aquell! Seriós, de poques paraules. Però, quin amo! Jo vaig treballar per ell un hivern. No li feia res de
amb la mirada vaga i somniosa. I tots saludaren amb rialles les seves paraules. —Sempre el mateix! —digué el vell pastor—. Sempre somniant follies.
a través de la seva ànima. Tota ella defallia. I, per damunt de tot, les paraules d'ell li arribaven gairebé com un ressò: no les entenia, ni li calia: les
d'ell havia sentit dir, no tenia ja poder per a res. ¿Què tenia ell en les paraules, que tan profundament la commovien? ¿Què tenia a la veu, que despertava
ànima semblava cantar com un matí de primavera amb el ressò de la seva paraula. El temor se li havia esvanit totalment, i Mila li hauria dit: "No et
amunt, i sentí un desig ardent de córrer darrera seu, de dir-li una paraula, més que fos una paraula, perquè no se n'anés trist, enganyat pel silenci
ardent de córrer darrera seu, de dir-li una paraula, més que fos una paraula, perquè no se n'anés trist, enganyat pel silenci d'ella. Una mortal
la serenitat que es desprenia d'aquella noble figura, de l'ànima i de les paraules del bon vell; trista, per tan allunyat d'ell com es sentia. El vell
travessava llavors una inquietud. Els abaixà de seguida i no contestà cap paraula. D'ençà d'aquell dia l'ancià Baldà aparegué sempre al seu davant com
el que desitjo. ¿Has sentit res de més profund que el sentit d'aquestes paraules: "Hi hagi pau i veritat"? ¿No diries que en aquesta breu demanda
la teva dona, elevaràs la teva oració a Déu i et recordaràs de les meves paraules." Sí, moltes vegades havia recordat Tino Costa les seves paraules; també
meves paraules." Sí, moltes vegades havia recordat Tino Costa les seves paraules; també aquesta nit les recordava; però les paraules de l'ancià eren per
Tino Costa les seves paraules; també aquesta nit les recordava; però les paraules de l'ancià eren per al seu cor com un cant de victòria sobre la tristesa
aquella pregona tristesa, aquella emoció inigualada de música i de paraules amb què la bona dida va referint la desgràcia: —He perdut lo pomell d'or,
la descobreix des de lluny, i una dolça emoció palpita ja en les seves paraules: —Que jo sento una veu dolça: sembla la de ma muller. I Mila
tot, te la voldria dir... Però ell se n'anava ja, i Mila es quedà amb la paraula morta als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué una estona
ell se n'anava ja, i Mila es quedà amb la paraula morta als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué una estona sense moure's, sola, en la nit
d'alegria. No, a casa seva no li havien de fer res: tot al més, una paraula dura, el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra
va escoltar-la amb gran interès, sense interrompre-la i sense perdre cap paraula. Càndia del Noro aquella nit li explicà una història tenebrosa, plena de
llavis. Menjaren, sense que ell la mirés un moment, sense pronunciar cap paraula. Acabat de sopar ell la cridà a la seva habitació —no volia que la
i es compadís de la seva filla. El vell no prometé res, no respongué cap paraula; però quan va sortir d'aquella casa caminava amb pas vacil·lant, i els
siguis! P... Maleïda siguis —repetí una vegada més, recalcant les paraules, com si fossin punyals, mentre llàgrimes d'ira li saltaven dels ulls—.
els trets de son pare, l'antic heroi de les guerres civils. Poc amic de paraules, i menys donat a manifestacions exteriors, era, en canvi, afectuós i
sé què hauria donat aleshores per acostar-me a tu, per dir-te només una paraula, o per estrènyer senzillament la teva mà entre les meves. Mila callava
Déu meu! No sé... a vegades no sé què veig en els teus ulls, en les teves paraules, que em fa tremolar... —Voldria que poguessis llegir en el meu cor, com

  Pàgina 1 (de 958) 50 següents »