×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb paraula |
Freqüència total: 47874 |
CTILC1 |
i d'espesses teranyines de mil·lenàries aranyes mortes, el garbuix de | paraules | afusellades de fresc i sense discerniment a diccionaris, que es | a punt de casar-se amb Dia, va donar al seu futur sogre Dioneu la | paraula | de lliurar-li esplèndids presents de bodes, tal com s'estilava en aquell | que ningú no aconseguirà mai de veure ple, i una fosca cofa. Potser la | paraula | quasi inusitada no t'agradarà, si han empresonat el teu cervell i la teva | velles i riques deixebles. "Mai. En desconeixia tant el concepte com la | paraula | . Medea o la passió. Medea o l'engany, la ira, la desmesura, la venjança. | sobre els costums i les llegendes dels ocells, quan a mitja dotzena de | paraules | l'interrompo amb imperi. "No veus", el renyo, "que el tema és massa | serà molt prolongada, de segur, o Lòxias m'hauria enganyat, i no, és | paraula | d'un déu, i quin!, i m'aprecia massa per burlar-se de mi. Caram | amb nitidesa la memòria de la callada Alcestis. "I em mantenia la | paraula | , i aquí estic de tornada. Un viatge una mica d'espant, però curiós, | Porta a l'acte missatges del seu pare on convé. És eloqüent, de | paraula | no gens entrebancada, persuasiva. Posseeix el caduceu, una vareta d'or i | als carrers, l'agitació a la tranquil·la, modèlica nació —i amb l'ambigua | paraula | temem, pobres de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però tot | sarda Sperata Perdasdefogu. "Tanmateix, tot el dubte prové d'una sola | paraula | ." I l'amollava en el convencional llenguatge homèric. Els altres erudits | que malmeti només l'esquerra. I no ens caldria sinó això." El to i les | paraules | de l'inesperat personatge no varen agradar a la senyora Magdalena Blasi. | I s'alçava per acomiadar, pompós i vacu, el client, alleujat per aquelles | paraules | . Camí de la sortida, en l'estança veïna, el docte en lleis, glacial, | comporta una pila de penes, esforços, fatigues i perills. Apa, les | paraules | sobren, enlairem-nos." "Amunt!", guimbava el noi, sense cap vestigi del | voluntat glacial ell m'hi induïa, m'ho manava, imperatiu, sense | paraules | ! Sóc de cera blana, dòcil a les seves mans, i no podré desobeir la cruel | el glaç de Thànatos. "Perquè el vostre pensament equival, em temo, a les | paraules | , s'hi ha de confondre sense remei, i quan una sobirana il·luminació us | a la incineració del cadàver, com es torna a estilar, recordem amb breus | paraules | el difunt", començava sense convicció el sacerdot. "Tots passarem per | la vida que hi havia en els seus ulls, en el seu somriure, en les seves | paraules | i en els seus posats. S'hauria dit que vivia sempre en un somni, | havia llum: aquella llum que un dia hauria pogut saludar amb les divines | paraules | del poeta: "Allà baix, a la meva habitació, hi ha llum. —Que lluny | així brilla en aquesta nit la llum de ma habitació!" Amb aquestes | paraules | l'hauria poguda saludar, i de seguida l'hauria vista a la seva ment com | Joan del Santo, era sever, no gens amic de manyagueries i home de poques | paraules | , més aviat aspriu. La dissensió no trigà a manifestar-se. Ell li féu un | la bufetejà. Ella cridà, picà de peus, proferí insults; pronuncià tals | paraules | , de tan mal efecte en una dona com ella, que Joan del Santo hagué | Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima. Pensa en els fets; no miris les | paraules | , i recorda que quan estigueres malalta, després del part de la nena, es | que era el seu propietari; els interrogà sobre llur comesa, i amb breus | paraules | els assenyalà la nova ocupació que cadascú exerciria; per acabar els | els plagué la seva severitat; els plagué la brevetat de les seves | paraules | , i els plagué, sobretot, la seva resolució de romandre allí a la hisenda | a la més petita indicació i a punt també d'enrojolar-se a la menor | paraula | amable que els dirigien. Es desdejunaren a l'ombra de la figuera d'ampla | raó. Ella és bona com el seu pare. Quin home, aquell! Seriós, de poques | paraules | . Però, quin amo! Jo vaig treballar per ell un hivern. No li feia res de | amb la mirada vaga i somniosa. I tots saludaren amb rialles les seves | paraules | . —Sempre el mateix! —digué el vell pastor—. Sempre somniant follies. | a través de la seva ànima. Tota ella defallia. I, per damunt de tot, les | paraules | d'ell li arribaven gairebé com un ressò: no les entenia, ni li calia: les | d'ell havia sentit dir, no tenia ja poder per a res. ¿Què tenia ell en les | paraules | , que tan profundament la commovien? ¿Què tenia a la veu, que despertava | ànima semblava cantar com un matí de primavera amb el ressò de la seva | paraula | . El temor se li havia esvanit totalment, i Mila li hauria dit: "No et | amunt, i sentí un desig ardent de córrer darrera seu, de dir-li una | paraula | , més que fos una paraula, perquè no se n'anés trist, enganyat pel silenci | ardent de córrer darrera seu, de dir-li una paraula, més que fos una | paraula | , perquè no se n'anés trist, enganyat pel silenci d'ella. Una mortal | la serenitat que es desprenia d'aquella noble figura, de l'ànima i de les | paraules | del bon vell; trista, per tan allunyat d'ell com es sentia. El vell | travessava llavors una inquietud. Els abaixà de seguida i no contestà cap | paraula | . D'ençà d'aquell dia l'ancià Baldà aparegué sempre al seu davant com | el que desitjo. ¿Has sentit res de més profund que el sentit d'aquestes | paraules | : "Hi hagi pau i veritat"? ¿No diries que en aquesta breu demanda | la teva dona, elevaràs la teva oració a Déu i et recordaràs de les meves | paraules | ." Sí, moltes vegades havia recordat Tino Costa les seves paraules; també | meves paraules." Sí, moltes vegades havia recordat Tino Costa les seves | paraules | ; també aquesta nit les recordava; però les paraules de l'ancià eren per | Tino Costa les seves paraules; també aquesta nit les recordava; però les | paraules | de l'ancià eren per al seu cor com un cant de victòria sobre la tristesa | aquella pregona tristesa, aquella emoció inigualada de música i de | paraules | amb què la bona dida va referint la desgràcia: —He perdut lo pomell d'or, | la descobreix des de lluny, i una dolça emoció palpita ja en les seves | paraules | : —Que jo sento una veu dolça: sembla la de ma muller. I Mila | tot, te la voldria dir... Però ell se n'anava ja, i Mila es quedà amb la | paraula | morta als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué una estona | ell se n'anava ja, i Mila es quedà amb la paraula morta als llavis, la | paraula | que no li pogué dir. Romangué una estona sense moure's, sola, en la nit | d'alegria. No, a casa seva no li havien de fer res: tot al més, una | paraula | dura, el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra | va escoltar-la amb gran interès, sense interrompre-la i sense perdre cap | paraula | . Càndia del Noro aquella nit li explicà una història tenebrosa, plena de | llavis. Menjaren, sense que ell la mirés un moment, sense pronunciar cap | paraula | . Acabat de sopar ell la cridà a la seva habitació —no volia que la | i es compadís de la seva filla. El vell no prometé res, no respongué cap | paraula | ; però quan va sortir d'aquella casa caminava amb pas vacil·lant, i els | siguis! P... Maleïda siguis —repetí una vegada més, recalcant les | paraules | , com si fossin punyals, mentre llàgrimes d'ira li saltaven dels ulls—. | els trets de son pare, l'antic heroi de les guerres civils. Poc amic de | paraules | , i menys donat a manifestacions exteriors, era, en canvi, afectuós i | sé què hauria donat aleshores per acostar-me a tu, per dir-te només una | paraula | , o per estrènyer senzillament la teva mà entre les meves. Mila callava | Déu meu! No sé... a vegades no sé què veig en els teus ulls, en les teves | paraules | , que em fa tremolar... —Voldria que poguessis llegir en el meu cor, com |
|