Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i d'espesses teranyines de mil·lenàries aranyes mortes, el garbuix de	paraules	afusellades de fresc i sense discerniment a diccionaris, que es
a punt de casar-se amb Dia, va donar al seu futur sogre Dioneu la	paraula	de lliurar-li esplèndids presents de bodes, tal com s'estilava en aquell
que ningú no aconseguirà mai de veure ple, i una fosca cofa. Potser la	paraula	quasi inusitada no t'agradarà, si han empresonat el teu cervell i la teva
velles i riques deixebles. "Mai. En desconeixia tant el concepte com la	paraula	. Medea o la passió. Medea o l'engany, la ira, la desmesura, la venjança.
sobre els costums i les llegendes dels ocells, quan a mitja dotzena de	paraules	l'interrompo amb imperi. "No veus", el renyo, "que el tema és massa
serà molt prolongada, de segur, o Lòxias m'hauria enganyat, i no, és	paraula	d'un déu, i quin!, i m'aprecia massa per burlar-se de mi. Caram
amb nitidesa la memòria de la callada Alcestis. "I em mantenia la	paraula	, i aquí estic de tornada. Un viatge una mica d'espant, però curiós,
Porta a l'acte missatges del seu pare on convé. És eloqüent, de	paraula	no gens entrebancada, persuasiva. Posseeix el caduceu, una vareta d'or i
als carrers, l'agitació a la tranquil·la, modèlica nació —i amb l'ambigua	paraula	temem, pobres de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però tot
sarda Sperata Perdasdefogu. "Tanmateix, tot el dubte prové d'una sola	paraula	." I l'amollava en el convencional llenguatge homèric. Els altres erudits
que malmeti només l'esquerra. I no ens caldria sinó això." El to i les	paraules	de l'inesperat personatge no varen agradar a la senyora Magdalena Blasi.
I s'alçava per acomiadar, pompós i vacu, el client, alleujat per aquelles	paraules	. Camí de la sortida, en l'estança veïna, el docte en lleis, glacial,
comporta una pila de penes, esforços, fatigues i perills. Apa, les	paraules	sobren, enlairem-nos." "Amunt!", guimbava el noi, sense cap vestigi del
voluntat glacial ell m'hi induïa, m'ho manava, imperatiu, sense	paraules	! Sóc de cera blana, dòcil a les seves mans, i no podré desobeir la cruel
el glaç de Thànatos. "Perquè el vostre pensament equival, em temo, a les	paraules	, s'hi ha de confondre sense remei, i quan una sobirana il·luminació us
a la incineració del cadàver, com es torna a estilar, recordem amb breus	paraules	el difunt", començava sense convicció el sacerdot. "Tots passarem per
la vida que hi havia en els seus ulls, en el seu somriure, en les seves	paraules	i en els seus posats. S'hauria dit que vivia sempre en un somni,
havia llum: aquella llum que un dia hauria pogut saludar amb les divines	paraules	del poeta: "Allà baix, a la meva habitació, hi ha llum. —Que lluny
així brilla en aquesta nit la llum de ma habitació!" Amb aquestes	paraules	l'hauria poguda saludar, i de seguida l'hauria vista a la seva ment com
Joan del Santo, era sever, no gens amic de manyagueries i home de poques	paraules	, més aviat aspriu. La dissensió no trigà a manifestar-se. Ell li féu un
la bufetejà. Ella cridà, picà de peus, proferí insults; pronuncià tals	paraules	, de tan mal efecte en una dona com ella, que Joan del Santo hagué
Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima. Pensa en els fets; no miris les	paraules	, i recorda que quan estigueres malalta, després del part de la nena, es
que era el seu propietari; els interrogà sobre llur comesa, i amb breus	paraules	els assenyalà la nova ocupació que cadascú exerciria; per acabar els
els plagué la seva severitat; els plagué la brevetat de les seves	paraules	, i els plagué, sobretot, la seva resolució de romandre allí a la hisenda
a la més petita indicació i a punt també d'enrojolar-se a la menor	paraula	amable que els dirigien. Es desdejunaren a l'ombra de la figuera d'ampla
raó. Ella és bona com el seu pare. Quin home, aquell! Seriós, de poques	paraules	. Però, quin amo! Jo vaig treballar per ell un hivern. No li feia res de
amb la mirada vaga i somniosa. I tots saludaren amb rialles les seves	paraules	. —Sempre el mateix! —digué el vell pastor—. Sempre somniant follies.
a través de la seva ànima. Tota ella defallia. I, per damunt de tot, les	paraules	d'ell li arribaven gairebé com un ressò: no les entenia, ni li calia: les
d'ell havia sentit dir, no tenia ja poder per a res. ¿Què tenia ell en les	paraules	, que tan profundament la commovien? ¿Què tenia a la veu, que despertava
ànima semblava cantar com un matí de primavera amb el ressò de la seva	paraula	. El temor se li havia esvanit totalment, i Mila li hauria dit: "No et
amunt, i sentí un desig ardent de córrer darrera seu, de dir-li una	paraula	, més que fos una paraula, perquè no se n'anés trist, enganyat pel silenci
ardent de córrer darrera seu, de dir-li una paraula, més que fos una	paraula	, perquè no se n'anés trist, enganyat pel silenci d'ella. Una mortal
la serenitat que es desprenia d'aquella noble figura, de l'ànima i de les	paraules	del bon vell; trista, per tan allunyat d'ell com es sentia. El vell
travessava llavors una inquietud. Els abaixà de seguida i no contestà cap	paraula	. D'ençà d'aquell dia l'ancià Baldà aparegué sempre al seu davant com
el que desitjo. ¿Has sentit res de més profund que el sentit d'aquestes	paraules	: "Hi hagi pau i veritat"? ¿No diries que en aquesta breu demanda
la teva dona, elevaràs la teva oració a Déu i et recordaràs de les meves	paraules	." Sí, moltes vegades havia recordat Tino Costa les seves paraules; també
meves paraules." Sí, moltes vegades havia recordat Tino Costa les seves	paraules	; també aquesta nit les recordava; però les paraules de l'ancià eren per
Tino Costa les seves paraules; també aquesta nit les recordava; però les	paraules	de l'ancià eren per al seu cor com un cant de victòria sobre la tristesa
aquella pregona tristesa, aquella emoció inigualada de música i de	paraules	amb què la bona dida va referint la desgràcia: —He perdut lo pomell d'or,
la descobreix des de lluny, i una dolça emoció palpita ja en les seves	paraules	: —Que jo sento una veu dolça: sembla la de ma muller. I Mila
tot, te la voldria dir... Però ell se n'anava ja, i Mila es quedà amb la	paraula	morta als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué una estona
ell se n'anava ja, i Mila es quedà amb la paraula morta als llavis, la	paraula	que no li pogué dir. Romangué una estona sense moure's, sola, en la nit
d'alegria. No, a casa seva no li havien de fer res: tot al més, una	paraula	dura, el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra
va escoltar-la amb gran interès, sense interrompre-la i sense perdre cap	paraula	. Càndia del Noro aquella nit li explicà una història tenebrosa, plena de
llavis. Menjaren, sense que ell la mirés un moment, sense pronunciar cap	paraula	. Acabat de sopar ell la cridà a la seva habitació —no volia que la
i es compadís de la seva filla. El vell no prometé res, no respongué cap	paraula	; però quan va sortir d'aquella casa caminava amb pas vacil·lant, i els
siguis! P... Maleïda siguis —repetí una vegada més, recalcant les	paraules	, com si fossin punyals, mentre llàgrimes d'ira li saltaven dels ulls—.
els trets de son pare, l'antic heroi de les guerres civils. Poc amic de	paraules	, i menys donat a manifestacions exteriors, era, en canvi, afectuós i
sé què hauria donat aleshores per acostar-me a tu, per dir-te només una	paraula	, o per estrènyer senzillament la teva mà entre les meves. Mila callava
Déu meu! No sé... a vegades no sé què veig en els teus ulls, en les teves	paraules	, que em fa tremolar... —Voldria que poguessis llegir en el meu cor, com

Pàgina 1 (de 958)

50 següents