DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pare M 60163 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pare Freqüència total:  60163 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

recel de Cronos. Oblidant o recordant massa el que havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus propis fills, tot just
la Necessitat. És corrent per a tothom de no saber del cert qui és el seu pare, però ens és ben singular i fins vexatori ignorar el nostre origen
just, però, perquè en sortís Atena, revestida de totes les armes. "Pare, pots estar d'ara endavant tranquil. He absorbit tot el talent i les
"De debò que no torbaràs el meu descans, en lloc de l'altra?" "Pare, de primer sóc la teva filla, no la teva dona, i les nostres relacions
viatgem i ens entretenim, sobretot quan hi ha tempesta, i el nostre pare, Forkys, alça muntanyes d'ones contra l'espant dels mariners. Nosaltres
aquesta majestuosa llei, el teu particular i alhora comú destí. Com a pare, impreco només, amb les llàgrimes als ulls, Zeus, si es vol mostrar
illa d'Ítaca, consagrat a ell. Però res no el calma: defuig-lo. És el pare dels monstres marins i d'alguns altres que no ho són. La seva eterna
flames sense treva. Venia de llinatge conegut, de Tifó i d'Equidna. El pare, un tità volcànic, procedent del Tàrtar i de Gea, es desordenava tant amb
de Dionís. Erígone es va penjar de seguida de la troballa del cadàver del pare, en el mateix arbre al peu del qual l'havien enterrat. Amb el pas dels
moribund. Tinc sempre massa xorra", aclaria el jove dropo. "I el teu pare i la teva mare, la família, t'ho comporten?", s'escandalitzava el
Cal·listo es disfressava d'óssa, Arctos, tant per amagar-se del seu pare com de la gelosa Hera. Alguns savis opinen, en total contradicció amb la
respectuós, un model de cortesia, un fill exemplar, un marit fidel, un pare excel·lent", precisava Pulcre. "I un protector amb un concepte
—què?—, es baralla, empeny i rodola. Quant a un feroç però dissortat pare, que es va menjar, tan innocentment com de gust, sense deixar-ne
que s'avingués de grat a substituir-me en el viatge, i tant el meu vell pare com la pròpia mare, lúcids egoistes, freds calculadors, no hi consentien,
intervenen un noi i una noia veïns que s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius que s'hi oposen no sabem per què —potser només per
no sabem per què —potser només per representar un tradicional paper de pares—, un honest envà amb una escletxa, molts desigs, petons i converses que
servei de l'arma, que ara s'enfonsa en un tendre pit. Com de costum, els pares es penedeixen quan ja no hi ha cap remei, incineren les despulles dels
renovada del carnatge dels morts. El seu complexíssim instrument ha estat pare de tot, tal vegada només que per esdevenir pare del no-res. Ha presidit
instrument ha estat pare de tot, tal vegada només que per esdevenir pare del no-res. Ha presidit el nostre estúpid aprenentatge, tan llarg i tan
i els lladres, tan fàcils de confondre. Porta a l'acte missatges del seu pare on convé. És eloqüent, de paraula no gens entrebancada, persuasiva.
més plena i feliç que la que fins ara has viscut, i això que els teus pares han procurat sempre d'apartar de tu la tristesa. Més plena i més feliç,
L'ingenu i lleial nuvi? Un pobre noi, joguina de la política del seu pare. Afirmen que ens estimem, i el pretès amor no és res més que un ordit
de noble contenció la matrona. "No en va aconseguir de tu, ell, ni el pare que l'havia engendrat", recitava irreprotxablement la noia. "Trista de
discret. Ícar "Cal que ens escapem d'aquí, cel enllà", va dir el pare. "He estudiat molt bé el vol de les àguiles i he aconseguit de construir
varen durar diversos dies. "Bé, avui a arriscar-nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu em seguiràs. Però ets més atrevit que
guimbava el noi, sense cap vestigi del sentit de la responsabilitat. El pare li prenia per darrer cop, amb un llarg esguard, la mida de la curta
de xarxada, quan els pescadors surtin a sardinals", va sospirar el bon pare. I tothom coneix el diferent resultat de la doble aventura. Ara Ara és la
irresoluta, dividida passió per Teseu i Hipòlit, mirall exacte del seu pare. Fedra, a frec de la menopausa, no és gaire intel·ligent i no es decideix
imprecació, i en aquest punt compto amb la sol·lícita eficàcia del meu pare. Jo, únic eix i motor d'aquest procés, no els tocaré per res, no els
una bonica venjança, i em tempta d'acomplir-la, però és la dona del meu pare, i l'he de respectar. A més, temo Teseu, el detesto però el temo. Sent
a la vora, i l'entrada espaiosa, aplanada amb l'argila vermella que el pare de Mila havia baixat molts anys abans de la garriga; amb el balcó una
ros, esprimatxat, entremaliat, amb ulls de malícia—, i ajudava el seu pare en els treballs de la ferreria. Acabaven de treure un ferro de la fornal
li preguntà encara: —Pesava, Candiet? Però en aquell instant veié el seu pare, que havia sortit, atret pel plor de l'infant, i fugí corrent. Ja de més
n'havia anat a la taverna a beure's el vas de vi amb alguns companys. El pare, immòbil al seu seient de paralític, s'estava a la vora del foc —a causa
d'ell encenien encara la llar—, i Sileta, la filla, seia al costat del pare. La criada acabava d'escombrar, quan des de fora arribà fins a ells una
No em dius res, Sileta? Que et faig por? —No... —Com està el teu pare? —Segueix igual. I callà, encara més encesa de galtes. —I Candiet? —No
ell, a la plaça, i més tard la veieren, també amb ell, al passeig. El pare de Mila es trobava aleshores fora de Santa Maria, a les seves terres
en son padrí i en les seves amigues. Llavors no volia separar-se del seu pare per res; hagueren de passar-li el llit a l'habitació d'ell i es
llevadora, anada a cercar a Argona, cuita-corrents; veié morir després el pare de la nena; veié envellir l'Arcisa, la mare, cada dia més fidel a la
i el seu descans. No obstant això, quan Mila es prometé amb Tiago, el seu pare deixà, per un cas rar, les seves terres d'Argona i vingué a donar la seva
l'hereu de tot; presumit però simpàtic, faceciós i alegre. Orgull de son pare i de sa mare, que veuen en ell un digne continuador de la família i saben
reina. Què li hauria de faltar? Si el fill estava enamorat de Mila, el pare i la mare ho estaven més encara. Quant a Tiago, què més es podia demanar?
ho comptes? Tot el del seu padrí serà per a ella. Sense comptar els seus pares, que també tenen la seva part. —Però, tu saps el que té el vell Candaina?
més vell dels pastors. —Dic que sí, que teniu raó. Ella és bona com el seu pare. Quin home, aquell! Seriós, de poques paraules. Però, quin amo! Jo vaig
El padrí era, en efecte, qui Mila estimava més —li havia fet gairebé de pare—, i ell li ho pagava amb un amor igual. Per a veure contenta la seva
volgueren que hi assistissin Mila i el seu padrí i enviaren àdhuc avís al pare d'ella, perquè deixés les seves terres, més que fos per un sol dia, i
a celebrar la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu caràcter, el pare de Mila baixà també. Aquell dia l'hereu dels Candaina es sentí inundat en
dels Candaina es sentí inundat en una completa felicitat, però potser el pare s'hi sentí encara més. Tots dos semblaven entrar en porfídia per veure
inexplicable que esglaià tothom. Però un moment després al costat del seu pare, que s'havia apressat cap a ella, també esglaiat, Mila somreia, ja
L'endemà de la festa, el vell Candaina, aprofitant l'estada del pare allí, parlà amb ell i amb el padrí per tal de precisar la data en què

  Pàgina 1 (de 1204) 50 següents »