×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb parir |
Freqüència total: 806 |
CTILC1 |
de pondre l'ou. Uranos Gea, sola o en companyia, no parava d'engendrar i | parir | , tal com li esqueia. Com que l'erudició és molt pesada i, a més, | que esmentarem, Podargé, es va unir a Zèfir, encara esvalotat, i va | parir | bessonada, els corsers d'Aquil·les. Com que el mal es confon i barreja | un pèssim caràcter, agre i amenaçador de debò quan Cal·listo va | parir | Arcas, epònim dels arcadis. Després del lligam amb Zeus, Cal·listo va | i també la doble paternitat, tan estranya, encara que aviat una lleona | parirà | científicament un tigre, no te m'espantis de res. Se m'aclarirà, o no, si | sovint en quedi alguna d'embarassada i com que la llei no els permet de | parir | , després de l'avortament se'ns presentava aquest problema de la llet... | que són morts i van a missa de dotze els diumenges. Ací em | pariren | i ací estic. I com que em passen certes coses, ací | que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic. Ací em | pariren | , ací estic. Ací treballe i done besos. Ací agonitze i | Ací defense unes collites. Deu veritats i quatre mites. Ací em | pariren | i ací estic, pobre de béns i ric de dies, pobre de | dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són | parits | ben pocs." Vida, sinó Porc ple de vicis. Jaume | esvelta, ens haurem de trobar un dia qualsevol. Potser hauràs | parit | tres o quatre vegades i algun avortament; potser amb | les paraules que ara escrius i has dit sempre, des que et varen | parir | un dia a Burjassot: com mamares la llet vares mamar l'idioma, | despert, i tu estaràs despert per tots. No t'han | parit | per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga | despert per tots. No t'han parit per a dormir: et | pariren | per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs | ha la corda de la guitarra del país; hi ha la prenyada de Tupai que va a | parir | a Raiatea; hi ha l'Harpagon de sempre, aquí de sang barrejada, que vol | en un gran llit comunal. Allí es plora, es xiscla, es ronca, es somnia, es | pareix | i si convé es mor. S'hi practica l'honesta promiscuïtat tahitiana, sense | com un espectacle. La filla gran de Madame Tu creu que Tetua, quan hagi | parit | , abandonarà Tioti i tornarà a esperar la gent de la goleta. Madame Tu | que saludaven i es miraven al mirall. Perquè Madame Poroi, que deu haver | parit | aquelles vint vegades i no coneix altra societat que la seva piragua, | Eva. ¿I a mi? "Molt agreujaré els teus prenys, amb dolor | pariràs | fills i l'home et senyorejarà". I després he vist que, per escreix, | fills i altres filles... "En treball menjaràs de la terra". "En dolor | pariràs | fills". És la llei... és la vida de vosaltres els homes. Eva. | T'agradaria, oi? /Xela\ M'hauria agradat més que t'haguessin | parit | mut com una anxova. /Musclo\ No tens pèls a la llengua. | humana si us veiem amb esglai i arran d'abim. Sencer, com us | parí | la vostra mare, ja les hem oït prou les vostres veus, | unit incestuosament amb homes de llur meitat. Després que la petita hagué | parit | , prosseguiren llur viatge i es deturaren un dia prop de l'estany on vivia | negant, s'havia ajupit a l'estable, damunt els fems, amb la intenció de | parir | allí i colgar i ofegar el seu fill." Li havien descobert el seu mal | ¿en quin mas no s'haurà demanat la protecció del sant perquè l'egua | parira | el mulat o que de la somera naixquera el somerí que es desitjava, o bé | La salvaria, sí, l'ajudaria a esperar el fill, a suportar els dolors, a | parir | -lo i deixar-lo finalment entre els seus braços. Però què en trauria | de la vostra cel·la, heu d'amassar aquesta llum, donar-li forma i fer-li | parir | objectes. Ciutadà. —Bé, parlem-ne, d'això. Quan jo toco matèria, | per cada taronja molta més unitat-suor que si es deixa que la | pareixi | la Terra espontàniament com s'esdevé en alguns punts del llevant | de seguida, i obrint la sina fèrtil, d'un cop | parí | innombrables criatures vivents, crescudes, d'acabada forma. | tingueren llur sojorn monstres maresos, i allà dins van | parir | : de tots els homes, tan nombrosos adés, l'únic que en resta | la condemnada!—. Un bon dia quedà prenyada, i arribà el seu temps de | parir | . La posen sobre la banca i ella bruela que bruela, com una vedella, tres | i ja li avançaren la bona nova: "Felicitats, Costandis, la teva dona ha | parit | , és un nen". Era jo, l'oncle Anagnostis. Però vaig néixer amb l'orella | nit als teus braços? Que Déu beneeixi el pare i la mare que et van | parir | !""" "Ens vam tirar de cap, dones i homes, sobre la teca. Menjàrem | per veure en la cova, entre resplendors, l'infant que ha | parit | la Verge Maria. Era en la Judeia; era cap-al-tard... María | anar-ne treient el suc, que va ésser el que els va nodrir per a arribar a | parir | les tres concepcions de la voluntat vestides amb el mantell del | la pretensió ridícula de conèixer la ciència catalana com si l'haguessim | parida | i confessem que contè moltes coses que nosaltres no les coneixem, també | ella que no solament no la fecondaria sinó que si la fecondava hauria de | parir | un ésser que potser seria més formós que l'home, però que no seria mai un | que ens domina i que, si es presentés tal com pinta i tal com l'han | parit | , ens faria més por que goig i més fàstic que altra cosa, perquè de tot ço | illa. Se sent el cor plè i, fecondant, li surt la vida per les branques, i | pareix | bellesa sense dolor, i, com que és el sol qui la fa mare i com que és el | que, després d'haver patit una vida de cargolaments i dolors, acaben per | parir | un sonet o una dècima am dèu olives. El cas és que, d'arbres aixís, en | del natural, que feien por a les criatures i més d'una deianesa potser va | parir | malament. En Quirós i en Bernareggi sortien amb un fanalet, i, en lloc de | en acte. Mes un que coneix als empordanesos com la mare que'ls va | parir | , explica aquesta gràcia amb plasticitat llatina. ¿No heu vist les | s'escalfava. I era prenys el bestiar per virtut de les vergues. I | paría | el bestiar virats i piguellats i clapats. Llavors Jacob feia separar els | mal. Que ell deia: Les piguellades seràn la teva paga, tot el bestiar | paría | piguellades. Que ell deia: No, les virades seràn la teva paga, tot el | Que ell deia: No, les virades seràn la teva paga, tot el bestiar | paría | virades. I és Deu qui pren tot el bestiar al vostre pare i me el passa a | com un infantament. Perquè ara serà ben teu, Catalunya, que el duràs i el | pariràs | miraculosament per la glòria de tots nosaltres. Ell fou l'home que | de malícia per imposar-la i fer-la triomfar. Treballar, vol dir crear — | parir | . Vol dir crear alguna cosa, el que sigui. Per això en el monstruós hi pot | dues concepcions fonamentals de tota l'edat mitjana europea, que les va | parir | al bell mig del despotisme exagerat de les monarquies absolutes i de la | com si la llosa de mabre polit fos fecunda com la terra de conreu i | parís | les tiges del que ha de ser l'arbre de l'hegemonia catalana damunt de la | moderna omplia les entranyes d'Europa, sinó que la terra que la va | parir | al món, que ara la proclama i adopta, va ser la Catalunya nostrada. | ni interessar a Castella ni a l'Espanya castellana que no havia viscut ni | parit | la nostra tradició constitucional, i més que un vestit fet a mida |
|