Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

començar el vell. "Encara que no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de	parlar	. Qui m'ho ordena i em belluga alhora, com un titella, és un home també
de la mare, es va escapar dels singulars aliments un de sol, Zeus. No	parlarem	de la seva infantesa ni de com va madurar, fins que va poder lluitar amb
de Themis?", va dir Clotho, sense deixar, però, el fus i de feinejar.	Parlava	tan sols per matar una mica l'estona, perquè entre totes tres ja havien
d'Aquil·les, que acabarà, ben jove, malament, pobre noi. I fixa't,	parlant	parlant, he barrejat sense solta molts destins. He de tallar fils, no hi
que acabarà, ben jove, malament, pobre noi. I fixa't, parlant	parlant	, he barrejat sense solta molts destins. He de tallar fils, no hi ha més
d'anques i de cintura i de tots els òrgans zenitals —no costa gens de	parlar	i de parlar-se amb pulcra propietat—, però mai no he comprès com
i de cintura i de tots els òrgans zenitals —no costa gens de parlar i de	parlar	-se amb pulcra propietat—, però mai no he comprès com harmonitzava sense
que no se n'aparten, les Graees i les Gorgones. Em penso que t'he	parlat	una altra vegada d'aquestes últimes i de les anteriors. Forkys compta de
extensa gamma de crits, de queixes, alegries i rondineigs. En realitat,	parla	, sense veu, millor que molts homes i no ens enganya mai. En definitiva,
al ventre els guerrers que tant varen contribuir a la ruïna de Troia, et	parlaré	d'uns quants cavalls dels nostres mites. Esmentaré en primer lloc els que
veieu l'arc, el veieu amb l'intel·lecte. Sou platònics, quin remei —i us	parlo	sense cap propòsit d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues classes
bons i dolents, entre convents i bordells. Sols una boca desdentegada ens	parla	de debò i a riallades, tant si vetllem com si dormim." Aquil·les i
motius", va rebatre, amable, Pulcre. "Pensaments? No entenc de què em	parla	. Jo, que a les meves altures he posseït de tot, no n'he tingut mai cap,
"Totes aquestes persones de qui vostè amb tanta freqüència ens	parla	no s'estaven mai de res, ja ho comencem a entendre", esclafia la senyora
corredor amb el monstre. "Ink mry rmt", va mugir el reclòs. "	Parles	?", s'estranyava l'home. "Però t'equivoques, tothom et detesta."
de ferro. Anys d'aprenentatge en les profunditats marines? No hem de	parlar	dels seus peus esguerrats ni de la seva coixesa, perquè en la imatge que
agençament corporal molt il·lustre, i en el seu llarg transcurs es	parla	sense aturador ni decència de tot i de tothom, les suposem molt ben
herètica, nerviosa secretària Teresiana Cacao. Un centaure "Si els he de	parlar	dels centaures, no acabaria mai", avisava, mel·liflu, Pulcre Trompel·li.
", ordenava. "Si no m'atens, jo no puc ni vull que a la força em	parlis	. Però entra de seguida al palau, a canviar-te de vestit. No consentiré
Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et neguiteges pel que	parlen	i disputen aquests senyors? I deixa'ls estar, no te'ls escoltis. Com
tal vegada li reca, per conveniència pròpia, la vulnerabilitat de què	parla	, però no estima gens el pobre afligit." I, ja desinteressada de la
escola, una delícia. En canvi, avui, tot presses, i total per res. Ai,	parlant	parlant, sóc jo que m'entrebanco, i mira, un gerro a trossos, una
, una delícia. En canvi, avui, tot presses, i total per res. Ai, parlant	parlant	, sóc jo que m'entrebanco, i mira, un gerro a trossos, una verseuse
Suau, benèvol, afectuós i indiferent alhora, com qui no hi toca, com qui	parlés	del temps, l'ha insinuada. Prefereixo, doncs, de tornar al bosc, a les
proves en manta ocasió dels seus baixos instints. Tino Costa a penes s'hi	parlava	; el defugia amb aquella barreja de por i de repugnància que sempre li
els mateixos que les hi inferien i, fins i tot, riure amb ells. Per això,	parlant	d'ell, deia una veïna: "No sé com poden fer-li mal." A la
amb la vista baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li	parlà	amb gran tendresa, gairebé commogut: —No em dius res, Sileta? Que et faig
Ella no hi volia pensar, però els de casa seva no cessaren: la mare li'n	parlava	; li'n parlava el padrí. Així, dolçament, l'anaven menant, i Mila, quasi
pensar, però els de casa seva no cessaren: la mare li'n parlava; li'n	parlava	el padrí. Així, dolçament, l'anaven menant, i Mila, quasi sense
pel seu isolament i per la soledat que l'envoltava. Baixà de seguida a	parlar	amb el seu germà i, d'acord amb ell, que li avançà i tot algun diner,
baixos, allunyat de tota població i amb una masia mig enderrocada, que	parlava	potser d'una antiga època de prosperitat. Aleshores l'habitaven un
també ells l'esdeveniment amb un sopar íntim. El padrí no cessà de	parlar	, i més d'una vegada aconseguí que el seu germà desarrugués el front i
l'acompanyaria també. El matí era clar i serè, i ells, al carro, baixaren	parlant	durant tot el trajecte. Tal vegada Mila aparegué un xic descolorida;
tot el trajecte. Tal vegada Mila aparegué un xic descolorida; potser no	parlava	amb l'alegria que solia; però anaven tots embolcallats amb l'entusiasme
—Diuen que és molt bonica. —I és bona i senzilla: no es dóna de menys de	parlar	amb els pobres, com fan algunes. —I això que, a rics, gairebé fan la pols
algunes preguntes del vell sobre la pastura i l'estat dels animals.	Parlaven	lentament, recalcats a les altes vares de freixe amb les quals conduïen
li donaven l'enhorabona, l'envoltaven a totes hores i a totes hores li	parlaven	d'aquella felicitat que totes, o la majoria, li envejaven. Àdhuc sor
les branques de les acàcies i el clar xiuxiueig dels ocells del pati.	Parlaren	de coses passades, parlaren de somnis, ressuscitaren vells records, i
i el clar xiuxiueig dels ocells del pati. Parlaren de coses passades,	parlaren	de somnis, ressuscitaren vells records, i Mila va sentir-se de bell nou
amb ell, molts dels convidats perderen molt aviat els estreps. Es	parlà	sense fre i es rigué; es cridaren els uns als altres amb grans crits; es
de la festa, el vell Candaina, aprofitant l'estada del pare allí,	parlà	amb ell i amb el padrí per tal de precisar la data en què podria
o, més bé encara, que hagués de baixar per a la boda. —Jo m'encarregaré de	parlar	amb ella —digué el padrí—. Veurem què en diu. —Tot depèn d'ella —replicà
la boda a la primavera. Què en dieu? —Per mi, ja us ho he dit —	parlà	de nou el pare—, com més aviat millor. Tots dos tenen ja l'edat, és cert
l'edat, és cert, i no hi ha cap raó per a allargar-la més. Que	parli	Manuel amb ella, i si ella hi està conforme, que es celebri a la
doncs, la qui amb més afany incitava la seva filla per aquell camí, i	parlava	al seu cunyat, i a mossèn Anselm, i a tots els qui podien influir en ella
to greu, gairebé solemne i el més apartat de la seva manera habitual, li	parlà	així: —Escolta, Mila... Has de dir-me la veritat... No t'agrada Tiago per
Has de dir-me la veritat... No t'agrada Tiago per marit? Vull que em	parlis	amb tota franquesa. Mila guardà silenci un moment, sorpresa per la
constituïa l'encís principal de la seva persona, aquell no sabia què que	parlava	en ella d'un remot país de somni, i demanava, en aquest nostre, tendresa
tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre; volia callar i volia	parlar	: no sabia el que volia; no feia res. Romangué en la mateixa actitud,
vegada una resta de temor arrapat encara a la seva ànima, la privava de	parlar	. Estava amb la vista baixa, i quan l'aixecà, ell havia desaparegut.

Pàgina 1 (de 1855)

50 següents