×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb parlar |
Freqüència total: 82783 |
CTILC1 |
començar el vell. "Encara que no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de | parlar | . Qui m'ho ordena i em belluga alhora, com un titella, és un home també | de la mare, es va escapar dels singulars aliments un de sol, Zeus. No | parlarem | de la seva infantesa ni de com va madurar, fins que va poder lluitar amb | de Themis?", va dir Clotho, sense deixar, però, el fus i de feinejar. | Parlava | tan sols per matar una mica l'estona, perquè entre totes tres ja havien | d'Aquil·les, que acabarà, ben jove, malament, pobre noi. I fixa't, | parlant | parlant, he barrejat sense solta molts destins. He de tallar fils, no hi | que acabarà, ben jove, malament, pobre noi. I fixa't, parlant | parlant | , he barrejat sense solta molts destins. He de tallar fils, no hi ha més | d'anques i de cintura i de tots els òrgans zenitals —no costa gens de | parlar | i de parlar-se amb pulcra propietat—, però mai no he comprès com | i de cintura i de tots els òrgans zenitals —no costa gens de parlar i de | parlar | -se amb pulcra propietat—, però mai no he comprès com harmonitzava sense | que no se n'aparten, les Graees i les Gorgones. Em penso que t'he | parlat | una altra vegada d'aquestes últimes i de les anteriors. Forkys compta de | extensa gamma de crits, de queixes, alegries i rondineigs. En realitat, | parla | , sense veu, millor que molts homes i no ens enganya mai. En definitiva, | al ventre els guerrers que tant varen contribuir a la ruïna de Troia, et | parlaré | d'uns quants cavalls dels nostres mites. Esmentaré en primer lloc els que | veieu l'arc, el veieu amb l'intel·lecte. Sou platònics, quin remei —i us | parlo | sense cap propòsit d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues classes | bons i dolents, entre convents i bordells. Sols una boca desdentegada ens | parla | de debò i a riallades, tant si vetllem com si dormim." Aquil·les i | motius", va rebatre, amable, Pulcre. "Pensaments? No entenc de què em | parla | . Jo, que a les meves altures he posseït de tot, no n'he tingut mai cap, | "Totes aquestes persones de qui vostè amb tanta freqüència ens | parla | no s'estaven mai de res, ja ho comencem a entendre", esclafia la senyora | corredor amb el monstre. "Ink mry rmt", va mugir el reclòs. " | Parles | ?", s'estranyava l'home. "Però t'equivoques, tothom et detesta." | de ferro. Anys d'aprenentatge en les profunditats marines? No hem de | parlar | dels seus peus esguerrats ni de la seva coixesa, perquè en la imatge que | agençament corporal molt il·lustre, i en el seu llarg transcurs es | parla | sense aturador ni decència de tot i de tothom, les suposem molt ben | herètica, nerviosa secretària Teresiana Cacao. Un centaure "Si els he de | parlar | dels centaures, no acabaria mai", avisava, mel·liflu, Pulcre Trompel·li. | ", ordenava. "Si no m'atens, jo no puc ni vull que a la força em | parlis | . Però entra de seguida al palau, a canviar-te de vestit. No consentiré | Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et neguiteges pel que | parlen | i disputen aquests senyors? I deixa'ls estar, no te'ls escoltis. Com | tal vegada li reca, per conveniència pròpia, la vulnerabilitat de què | parla | , però no estima gens el pobre afligit." I, ja desinteressada de la | escola, una delícia. En canvi, avui, tot presses, i total per res. Ai, | parlant | parlant, sóc jo que m'entrebanco, i mira, un gerro a trossos, una | , una delícia. En canvi, avui, tot presses, i total per res. Ai, parlant | parlant | , sóc jo que m'entrebanco, i mira, un gerro a trossos, una verseuse | Suau, benèvol, afectuós i indiferent alhora, com qui no hi toca, com qui | parlés | del temps, l'ha insinuada. Prefereixo, doncs, de tornar al bosc, a les | proves en manta ocasió dels seus baixos instints. Tino Costa a penes s'hi | parlava | ; el defugia amb aquella barreja de por i de repugnància que sempre li | els mateixos que les hi inferien i, fins i tot, riure amb ells. Per això, | parlant | d'ell, deia una veïna: "No sé com poden fer-li mal." A la | amb la vista baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li | parlà | amb gran tendresa, gairebé commogut: —No em dius res, Sileta? Que et faig | Ella no hi volia pensar, però els de casa seva no cessaren: la mare li'n | parlava | ; li'n parlava el padrí. Així, dolçament, l'anaven menant, i Mila, quasi | pensar, però els de casa seva no cessaren: la mare li'n parlava; li'n | parlava | el padrí. Així, dolçament, l'anaven menant, i Mila, quasi sense | pel seu isolament i per la soledat que l'envoltava. Baixà de seguida a | parlar | amb el seu germà i, d'acord amb ell, que li avançà i tot algun diner, | baixos, allunyat de tota població i amb una masia mig enderrocada, que | parlava | potser d'una antiga època de prosperitat. Aleshores l'habitaven un | també ells l'esdeveniment amb un sopar íntim. El padrí no cessà de | parlar | , i més d'una vegada aconseguí que el seu germà desarrugués el front i | l'acompanyaria també. El matí era clar i serè, i ells, al carro, baixaren | parlant | durant tot el trajecte. Tal vegada Mila aparegué un xic descolorida; | tot el trajecte. Tal vegada Mila aparegué un xic descolorida; potser no | parlava | amb l'alegria que solia; però anaven tots embolcallats amb l'entusiasme | —Diuen que és molt bonica. —I és bona i senzilla: no es dóna de menys de | parlar | amb els pobres, com fan algunes. —I això que, a rics, gairebé fan la pols | algunes preguntes del vell sobre la pastura i l'estat dels animals. | Parlaven | lentament, recalcats a les altes vares de freixe amb les quals conduïen | li donaven l'enhorabona, l'envoltaven a totes hores i a totes hores li | parlaven | d'aquella felicitat que totes, o la majoria, li envejaven. Àdhuc sor | les branques de les acàcies i el clar xiuxiueig dels ocells del pati. | Parlaren | de coses passades, parlaren de somnis, ressuscitaren vells records, i | i el clar xiuxiueig dels ocells del pati. Parlaren de coses passades, | parlaren | de somnis, ressuscitaren vells records, i Mila va sentir-se de bell nou | amb ell, molts dels convidats perderen molt aviat els estreps. Es | parlà | sense fre i es rigué; es cridaren els uns als altres amb grans crits; es | de la festa, el vell Candaina, aprofitant l'estada del pare allí, | parlà | amb ell i amb el padrí per tal de precisar la data en què podria | o, més bé encara, que hagués de baixar per a la boda. —Jo m'encarregaré de | parlar | amb ella —digué el padrí—. Veurem què en diu. —Tot depèn d'ella —replicà | la boda a la primavera. Què en dieu? —Per mi, ja us ho he dit — | parlà | de nou el pare—, com més aviat millor. Tots dos tenen ja l'edat, és cert | l'edat, és cert, i no hi ha cap raó per a allargar-la més. Que | parli | Manuel amb ella, i si ella hi està conforme, que es celebri a la | doncs, la qui amb més afany incitava la seva filla per aquell camí, i | parlava | al seu cunyat, i a mossèn Anselm, i a tots els qui podien influir en ella | to greu, gairebé solemne i el més apartat de la seva manera habitual, li | parlà | així: —Escolta, Mila... Has de dir-me la veritat... No t'agrada Tiago per | Has de dir-me la veritat... No t'agrada Tiago per marit? Vull que em | parlis | amb tota franquesa. Mila guardà silenci un moment, sorpresa per la | constituïa l'encís principal de la seva persona, aquell no sabia què que | parlava | en ella d'un remot país de somni, i demanava, en aquest nostre, tendresa | tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre; volia callar i volia | parlar | : no sabia el que volia; no feia res. Romangué en la mateixa actitud, | vegada una resta de temor arrapat encara a la seva ànima, la privava de | parlar | . Estava amb la vista baixa, i quan l'aixecà, ell havia desaparegut. |
|