×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb parlotejar |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
| la comunitat, aprèn la cultura perquè se li parla: se li enraona, se li | parloteja | , se li remuga, se li rondina... i això amb paraules. És veritat, i ho | | i el cel arrufi les celles! Pel cabal que en faig! Mentre aquests joves | parlotegen | , fent coneixença, prenguem-nos la llibertat d'inspeccionar el que era més | | un cop adornada per a la festa o el sarau? Tot aquest temps havia anat | parlotejant | atrafegadament amb Alonso, inconscient de la nostra inspecció. Els minuts | | en els soterranis del Banc. Bé, doncs; s'escaigué que els germans, tot | parlotejant | -ne, arribaren a preguntar-se quín seria el fat d'un estranger | | de les aventures de la meva mesada en companyia d'aquell bitllet, en | parlotejà | Londres, i hi passà una bona estona? Ben cert. El papà de la meva Pòrcia | | o triomfal. Ara llancen un mugit formidable, ara canten, ara parlen, ara | parlotegen | , ara ploren en lent degotall, ara, escondides eleven un tenuíssim sospir. | | de l'inconegut. Anneta passava estones a casa de Laia. Hi feia puntes, | parlotejava | , atabalava amb el soroll i l'embolic de boixets i boixes. Anneta | | va fer-nos! Sort de la sort que ara com ara som lliures! I vinga i vinga | parlotejar | . Mentrestant, la donzella i el peix de colors s'havien enraonat força | | aquest anhel. És només per tal de no exposar-me a una desgràcia que | parlotejo | mecànicament: —Tot ho compliré, tot ho compliré, això que t'he promès. | | les riques prades de les fondàries, per on feia via la cigonya, tot | parlotejant | en egipcià, el llenguatge que li havia ensenyat la seva mare. Al volt del | | que no pas de remenar les anques allí dalt, sota les fulles de repalassa, | parlotejant | amb ella. A la fi l'un ou darrera l'altre començà de petar. —Xip!, | | Entusiasme sense gravetat, superficial —una mica gratuït. Si no és | parlotejar | quatre anys i mig pels cafès, ¿què hem fet per a arribar en aquest | | cada replà, hi havia dos o tres veïns. Per les finestres del celobert en | parlotejaven | les minyones. Aquell dia, a tots els pisos van menjar agafat. I les | | prim i esblaimadíssim! Handel, amic... Ah! perdoneu. S'havia aturat de | parlotejar | i de dar-me estretes de mà en veient Provis. Provis, mirant-lo amb fixa | | a llegir; Entretindre's en parladories, però Entretindre's a | parlotejar | ; Exercitar-se en l'anglés, però Exercitar-se a parlar l'anglés; | | mamotejar, manotejar, menjotejar, mirotejar, nevotejar, palpotejar, | parlotejar | , picotejar, treballotejar, vellotejar, xerrotejar, primoter, guixoter, | | els verbs en -otejar: menjar, menjotejar; parlar, | parlotejar | ; xerrar, xerrotejar; besar, besotejar, treballar; treballotejar; | | de parpelles, tendra la boca del llamí darrer, | parlotejant | debades com ocelles, plenes de gràcia sota un vent lleuger. I | | i l'ànima d'estatge, tu, Niciesa, vana en tot camí, que | parloteges | eixordant sens fi, de cara obscena i flonja com la verra, | | petit argent bon companyó, les tres cases rosades | parlotejant | -se al caire del turó, la carretera on llisquen el clergue, | | Això no té cap importància. Que alguns "gacetilleros" madrilenys | parlotegin | sobre l'"exili interior" a què sotmet Catalunya determinats escriptors | | i recolliment, es celebraven saraus que tenien la virtut de fer | parlotejar | les beates de la vila. Els actes tenien lloc en el local conegut per | | y encesos los tions de la llar, mataba l' estona fins que'm venia sòn, | parlotejant | ab la mestressa que paraba taula, y mes sovint ab lo jayo que venia á | | Eteoneu Boetoida, abans; però el que és ara, talment un infant | parloteges | ! Com si nosaltres dos no haguéssim menjat a hostatgia | | El caporal, però, sempre obtenia la mateixa negativa... Per venjar-se, | parlotejava | amb les dones més disponibles, amb l'excusa que li judiquessin la caiguda | | . Per poder oferir-te... —Podries haver-me preguntat si jo ho volia. —... | parlotejant | ab l'ayre del capvespre. Això és el sonet. I ara, la sextina, Natàlia. Ei | | Passejant prop de l'aigua, observava les gavines parades sobre el gel, | parlotejant | entre elles amb les seves veus rauques. Jo sabia perfectament | | la gent" (traducció de l'eufemisme: "llocs comuns sobre els quals podem | parlotejar | quedant bé i sense posar-nos en evidència"). Des d'una perspectiva | | nom dels ports de la congesta, quan de la costa arriba la llum | parlotejant | , ulls de dofins, petxines en cantúria, salmodiant les | | inútil resulta força senzill: només cal veure l'estona que dediquem a | parlotejar | per justificar-ne la compra només uns minuts després d'haver-la adquirit, | | : anar de pressa, dinar a qualsevol hora —i, si pot ser, a peu dret— | parlotejant | sobre la primera collonada que li passi pel cap. Això els permet ser | | veu dins el cap amb la d'un locutor de ràdio. Un locutor pesat, que | parloteja | a tota hora. Fa una retransmissió en directe de la vida. I, per si fos | | Anem, va... han estat moltes emocions... l'oncle mort... Anem. Surten | parlotejant | entre ells. Es queden a escena Alberto, Carlo | | irònic. De seguida, però, oblidaren l'incident i es dedicaren de ple a | parlotejar | d'açò i d'allò altre conscients del poc temps de què disposaven. Quan | | del Casino i que ningú no s'adonava i llavors tothom continuava, doncs, | parlotejant | -li esgotadorament, com si res no haguera passat, de l'oratge, de no sé | | a aclucar-se com un nadó. Però al cap d'una estona reviscolà i començà a | parlotejar | com si li hagueren donat corda: que què guai Sugar Red, |
|