Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ixent; sotalades impenetrables, paoroses; obacs enteixinats de ridortes i	parrussos	; torrents d'aigües clares; ermots coberts d'arços i romegueres, poblats
tendrella de la terra humida, que treia de baix verdancs i	perrús	de verdor, vaig sentir la meva edat. No era gaire, però
cussa, quan jo hi anava amb ossos. Em vaig posar a tenir, però,	perrús	eriçoner, d'aquell de paradís, que en vol just amb qui alena
nas. Tenia morro. No tenia paraules. Tenia més empegueïment que	perrús	i lletjures. Just davant el portal boquer de l'entrada,
sense que jo sabés com, ja tenia la peça a mitja cuixa. Vaig temptejar el	perrús	. Anava tan molla, que així que vaig introduir els dits en la talpera, el
fugaçment, el vèrtex fosc d'unes bragues negres que li cobrien el	perrús	. Estic per dir que hauria acabat per fotre's el dit a la cresta de
només duia la pell i el tergal. Si ensenyava les transparències del	parrús	, la bacona! M'hi vaig posar bé. De primer li vaig passar el grep per la
com els que el Gabriel duia a l'aucell, fermadets al	parrús	amb un cordill. A casa no hi van fer cap comentari. Potser
amb aquell deix d'innocència que tant trasbalsava sa senyoria. Un	parrús	abundant. Tirant a ampla de cuixes. Oh, quins pits! Definitius, rotunds,
bany. Estrenyent i pressionant amb força els bistecs congelats sobre el	parrús	, tornà a la cuina, recollí la tovallola, fregà just devora la cadira i
donar-li cos i flexibilitat. No era possible. La mà li ensabonava el	parrús	. Volia cridar. Socors! Socors! Socors! Estic ferit! Cap alè de
a remenar a poc a poc, descapollant-lo. Ell posà la seva mà damunt el meu	parrús	i em tocà amb un dit tot ple de crema les voreres del forat cular.
Sou unes glamoroses pàmfiles i paralítiques. Qui s'anima a remullar-se el	parrús	entre crancs, pegellides i nacres? El fotògraf, que se la mami, ja hem
bellesa natural en mans de qualsevol trinxa del barri, Jesucrist, quin	parrús	d'aixella, pensant la Rosita. A l'Angustias li ha canviat la cara. Vinga
ben trempat contra una colla d'agressives dones, despullades i amb tot el	parrús	a l'aire, que se li tiraven al damunt despenjant-se dels frondosos arbres
els sostenidors quasi trets que deixen veure un mugró endurit, fosc, i el	perrús	negríssim a l'aire, fent els darrers esperonejos d'aquest exercici que
que te olvide. Nia, no has reparat que els pèls del	parrús	ja surten del dibuix rectangular que et feres envoltant els llavis majors
i engonals. —Passaaa, tonta. I tanca la porta, que se'm congela el	parrús	. Parrús és la paraula. L'Anna es despulla d'esquena i tanca la mampara de
i engonals. —Passaaa, tonta. I tanca la porta, que se'm congela el parrús.	Parrús	és la paraula. L'Anna es despulla d'esquena i tanca la mampara de la
cabells d'aquell tint que et poses, ben negre i arrissat el moraduix del	parrús	. Lleugera damunt aquell coixí moll en què reposa la teva cara, que agafa