Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

El boll és un encens d'or, i els camperols acompleixen la tasca amb una	parsimònia	com ritual, com de litúrgia pagana. La petita Roser m'ha fet present d'un
lluents, les mans nervioses desfent amb pressa el paquet o desfent-lo amb	parsimònia	, assaborint la petita emoció de la sorpresa, detenint-la. No, no era per
es justifica, al nostre entendre, per dues raons: l'una és producte de la	parsimònia	en el canvi d'idees, del difícil pas de l'esperit pactista a la
viva no et demanen. Van a la seva: pols, i l'ofec segur de	parsimònia	. Ara, ni tu no vulguis beure. Deixa't només empassar. La negror
en el carreró sense sortida de la metafísica... Va encendre el cigar amb	parsimònia	. —Entenc bé què vols dir amb el teu silenci. Quan se'ns presenta un plec
llavis... tothom contempla les filigranes dels cossiers, desgranades amb	parsimònia	, metòdicament, si fa o no fa igual ara que dos-cents anys enrera. Pel cel
als dos balcons que s'obren sobre la plaça. Ella saluda tothom amb	parsimònia	i distinció. Pel que fa a les nostres possibilitats d'instal·lar-nos en
el portal de Betlem. Amb les menjadores, i un bou que observa amb molta	parsimònia	, amb una gran dosi de filosofia. Per un corriol davallen Sant Josep i la
d'una civilització, etc., sense fer ús, encara que sigui amb molta	parsimònia	, de mots semblants. Opino que no és perillós recórrer a aquests mots i a
i tot a alguns nous territoris senyorials que es creaven, amb una certa	parsimònia	, a les comarques més meridionals. Tanmateix, les excepcions eren
comparar ni de lluny amb la de l'Ors, resulta que en comptes d'usarla amb	parsimònia	com a català que és, tanta intel·ligència li ve de nou i l'esmersa com el
agafant-se les mans, com si juguessin a ball-manetes, i qui roda amb una	parsimonia	que sembla que compleixi un vot. Hi han matrimonis d'edat que ballen tota
Ben aviat, però, començaren a notar que el noi de Moré caminava amb gran	parsimònia	. No aixecava un peu que no tingués l'altre ben afermat. El seu aire era
meva incumbència—; i aquest vull i aquest no vull, hala, hala, amb molta	parsimònia	, però molt atent a pegar en un lloc mortal, va anar enviant-los tots a
Recull les engrunetes de pa, que li tiren els visitants, amb tota	parsimònia	; però tot seguit les fa voleiar enlaire i les copsa esbatanant el bec, el
i, tot simulant generositat, allargava les seves ofertes amb molta	parsimònia	, de ral en ral, cada vegada amb un to definitiu i amb l'aire majestuós de
a quebrantar les ordenances com nosaltres els joves de fa trenta anys; la	parsimonia	va cundint; i és d'esperar que els joves, inspirant-se en el sentit
formaven un conjunt veritablement terrible. No es captenien pas amb la	parsimònia	i la desídia del vell Fructuós i del fals i endormiscat Cassanella.
les cadires i de la biblioteca, donava la volta a la taula, amb una gran	parsimònia	, sense impaciències ni neguits. En el curs d'aquests passeigs, s'aturava
cop petit, petit com si hagués d'anar dintre un medalló, ho feia amb una	parcimònia	còmica i solemne a l'ensems que feia esclafir de riure als amics.
copa, nota pintoresca i exòtica que desentonava com un pegat en mig de la	parsimònia	i correcció del caràcter francès. Entre tanta gent només hi vaig trobar
picadura a la pipa... Enraona, fuma, se li apaga, la torna a encendre amb	parsimònia	, enraona, fuma... —...i el gran de can Fenosa se n'ha tret de sobre tres
solució que aquells senyors tan importants pensaven donar al seu cas. La	parsimònia	cínica i glacial de la solució suggerida pel senyor Roca i plenament
sigui l'única causa de la contenció i de la normalitat. Crec que la	parsimònia	sensual té raons físiques concretes, inqüestionables. Són les mateixes
Aquest joc que em suscita m'ha fet un gran bé perquè ha posat una mica de	parsimònia	a les meves síntesis abruptes i sumàries. Ell mateix, potser, em donarà
una llista escrita a màquina. Hi passava els ulls amb una lentitud i una	parsimònia	vertaderament notarials. La trobava. —La té el notari Tal, del carrer de
d'una impressionant pedanteria, ple de vent. Parla amb accent, amb la	parsimònia	de l'home que s'escolta i es reserva —fins i tot quan demana l'hora que
eren realitzades pel doctor Vila Vendrell amb una gran calma, amb una	parsimònia	destinada a donar a entendre, potser, la serenitat augusta de la ciència.
cinturó i el dens fulard de color de sang de bou que transporta menys amb	parsimònia	burgesa que amb el gust de donar la impressió que és un home de perfil i
domicili particular —carrer del Bisbe. El sopar fou reprès amb molta més	parsimònia	, i, a l'hora de les postres, Alexandre Plana i Josep M..a. de Sagarra
persona de senyor Feréstec pare. Que és trista la vida d'un ruc! Aquella	parsimònia	, aquella monotonia dels pinsos en un menjador tan fosc, tan cloït, que
fou d'espant, però així que van veure que la tartera baixava amb	parsimònia	, que cap pedra sortia del seu lloc per desprendre's rodolant —la qual
però, no és enlloc característica pagesa, i sovint ha estat bescantada la	parsimònia	del llaurador valencià en els seus tractes i en les seues inversions de
s'eixecava per a dir la seva opinió —i no ho feia sovint— parlava amb	parsimònia	i deia coses que interessaven a tots. Aquest home, de nacionalitat
desfermava els odis i que com qui diu estava a la gola del llop, ell, amb	parsimònia	, amb una mescla d'alegria i de tristesa, enfrontant-se als sentiments
que sí, que és un recurs; del qual, però, s'ha d'usar amb una gran	parsimònia	. No hi ha res més odiós que una música discordant. Únicament en casos
cavalls dansen quietament en l'aire i llurs crineres es gronxen amb tota	parsimònia	. El que abans havia caigut ve de lluny. Hom el veu apropar-se amb el cor
de lacre i cinta vermella, lleis i decrets que porta amb dignitat i	parsimònia	. Ni cap geganta que sigui més formosa, mocador brodat de puntes a una mà
dins el ressol opac que pujava del carrer, i ajustà els finestrons amb	parsimònia	, com si anés a vetllar un difunt. Avançà vers la porta, i sortí sense
la gran finestra oberta de bat a bat, omplint quartilles amb voluptuosa	parsimònia	, és el nostre amic August de Vallclara, protagonista d'aquesta novel·la.
dret darrera el taulell, anava masegant i treballant, amb la seva	parsimònia	meticulosa, les substàncies que s'havien de convertir en mel·lífic
d'ambre, tornava a deixar-hi caure, sobre el muntet, i amb meticulosa	parsimònia	, una... dues... tres... quatre gotes... Les quatre gotes justes que
el pes de la conversació. Els altres eren persones d'una extremada	parsimònia	i d'una correcció terrible. Els elements bàsics d'aquella tertúlia
segur que amb el temps guanyarà. En el seu cas, l'obriria amb molta	parsimònia	, perquè seria realment una llàstima que la seva utilització la fes malbé.
de caps de pagesos en el pla; a la muntanya hem vist, encara que amb més	parsimònia	, el mateix fenomen. Crec que això és un gran bé, un resultat positiu i
en una tertúlia. Perd l'ambient popular s'allunya de l'opinió, cau en una	parsimònia	freda. No hem d'enyorar les espectaculars sessions parlamentàries en què
quan la fatalitat puny un home com el meu pare ho fa sense esclat, amb	parsimònia	, gairebé avergonyida d'un esmerç innoble. En tot cas jo mai no hauria
lliurement de les coses de Rússia, tractà sempre la cosa alemanya amb	parsimònia	i reserva. De tota manera, li vaig sentir dir, en una casa de Barcelona,
de la ma Te 'l gicón la ma obèrta i els dits ben estirats; la mare, ab	parsimonia	, li acaja el polse al mateix temps que diu: —éste es el pare—; acaja el
en veure'ls traginar netejant o bé cosint les veles. I el que amb	parsimònia	enllestia la menja, una menja que feia tan bona olor que li feien venir

Pàgina 1 (de 7)

50 següents