Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

En aquest món tot arriba. El qui sap esperar té guanyada la meitat de la	partida	, i val més arribar a punt que matinar. Paciència i fia en el teu oncle.
l'avar per excel·lència. I trobo ben significatiu —tornant ara al punt de	partida	d'aquesta nota— que papà Grandet sigui l'últim avar vertader que
tots els salvatges durant el mateix lapse de temps no són sinó plàcides	partides	d'escacs, per referència als horrors atribuïbles a les nacions avançades.
així, podrem començar per l'any trenta-nou, molt sovint les primeres	partides	d'un any queden compreses en les partides de l'any anterior, ja ho
molt sovint les primeres partides d'un any queden compreses en les	partides	de l'any anterior, ja ho compreneu... —No; per què? —diu ell, trinxant
inútil no, car allí va néixer el poeta. Josefa Valls havia guanyat la	partida	, i se'n va endur el noi, sense altra oposició, molt feble i gemegosa, que
una força, que ell no pot preveure ni dominar, el torna al punt de	partida	, neix cada vegada de nou per córrer a morir-se, i en aquest període breu
un llarg temps absent i va córrer la veu que s'havia ajuntat a una	partida	de bandolers que es refugiaven per les faldes del Port i tenien
d'ells, els dominava i els animava tot sovint amb la idea de formar una	partida	i anar-se'n a la serra, a dedicar-se al bandidatge. No se sap fins
taverna li agradava; hi podia parlar una estona amb els amics, jugar una	partida	i riure amb ells, oblidat un moment de les fatigues del treball i les
Jaume era assossegat, seriós. Prenia el seu cafè, jugava la seva	partida	i, després d'una conversa amistosa —mai no s'allargava—, tornava a la
les nou. Uns passatgers inofensius m'han invitat a fer de quart en una	partida	de belote, però aquesta mena de manilla de totes les
i segon, perquè el "Ramel" no és un vapor de deliqüescències ni de	partides	de pòquer. La vida que s'hi fa no és que sigui dura, però tampoc no és
meva experiència. Un cap de policia de Xicago, amb el qual he fet alguna	partida	d'escacs, ha trinxat davant dels meus ulls el ritme d'aquest país, com un
i historiadors del Vuitcents s'haguessin trobat amb un terreny de	partida	sòlid —i no amb un buit estèril llegat per la decadència—, haurien
de les rivalitats aristocràtiques, seguit per la pul·lulació de	partides	de lladregots) i una exacerbació paroxística en els seus darrers
envers el poble i en l'equivocació, decisiva, d'haver volgut menar dues	partides	simultànies: la de l'alliberament polític i la de la reacció social. La
aèria remor. Deixa'm riure a mi, amor. Compto a tota	partida	i em sé el guany, i què en faria d'una meva joventut?
una cel·la, redós de la fe. Golferic És a l'alba també ma	partida	. Rosaura No he dormit: vós tampoc. Golferic Era un xic
tot seguit es comunica a tots.] Marcó No xiscleu. No crideu a la	partida	. L'alarma ha estat inútil, per ma fe. No res de foc ni pena de la vida
rialla de Mado. Frederic, que coneixia Reina i les altres xicotes de la	partida	, va sentir la repulsió d'aquells ulls, se li varen presentar com una cosa
Que li fan falta, per què? No l'entenc? —Ja li diré: per jugar una	partida	que, li confesso —vostè, que és aficionat al bridge, se'n farà càrrec— em
Naturalment que Guillem digué això perquè estava segur que guanyaria la	partida	i no tindria necessitat d'explicar res, i fins si era precís podia trobar
quarts de quatre de la matinada. L'endemà de la festa d'Hortènsia, a la	partida	de póker que es celebrava moltes tardes a casa de Rafaela Coll,
formava part de la colla, el trobàrem, com recordarà el lector, a la	partida	de baccarà de Mado; en relatar els fets d'aquella nit, a Pep Arnau no li
perquè el senyor Lerroux era l'única garantia de les ostres amb gel i les	partides	de póker, Bobby amb un cop de parpres i amb un somriure a boca tancada el
sobre ells, com sobre tot. Sobre la imitació He triat com a punt de	partida	, per a les meues reflexions, els noms del Giotto i de fra Angelico,
però contradiu més encara l'aparença: accepta la realitat com a punt de	partida	, i la redueix de seguida al seu esquelet geomètric, la viola dins els
i colors, subjectar-se a la realitat, ni que siga com un lleu punt de	partida	, equival a posar-se límits i destorbs en l'operació creadora. La bellesa,
àdhuc amb la de molts abstractes—, la de Miró, sense defugir un punt de	partida	"real", que més aviat li és essencial, té una potència plàstica
malda amb la boira, fins que tard, potser a les deu o les onze, guanya la	partida	: clivella la massa de vapors emperesits. Un bri encès, pàl·lid, llisca de
d'amor que esborra els greuges. En la pugna de l'amor, qui guanya la	partida	es sent generós. —Anem —fa Tomàs— que si algú ens veu, pensarà que fem
deshora llumets misteriosos rera les finestres. Una tarda, per mor d'una	partida	de caramboles contradictòria, un envejós de la bona fortuna de Tomàs
Nadal, data en què es celebraria el casament. Així fou com Laura, amb la	partida	de Beatriu, restà completament isolada de tota afecció, sola de cara a
entre els anys 1283 i 1285 i referent, en gran	partida	, a esdeveniments contemporanis, hem de creure, donat el verisme i el
devia lligar-se per mitjà de les mútues malles. Observem, però, que la	partida	de l'inventari d'Ascó, en puntualitzar "de mayla", pressuposa
eren ja dues peces separades que s'ajuntaven, ho demostren algunes	partides	dels inventaris dels castells del Temple fets l'any 1289: al
dels castells del Temple fets l'any 1289 són abundoses les	partides	que enregistren "parels de calçes de ferre", i n'és
l'inventari del castell templer de Villel (1289) figura aquesta	partida	: "Deu capels de ferre et dues capilines et sis elms". Però hi
vist que la posseïa el Conqueridor. Al segle XIV figura en una	partida	de l'inventari dels béns de la cambra de Jaume II (1323), on, en
signat el 14 de maig del 1370, figuren en la mateixa	partida	, i entre cinc, les tres espases més famoses que posseïa el Cerimoniós,
riquesa del rest daurat de Joan Llull no ens ha de sorprendre, car en una	partida	de comptes francesa, de l'any 1382, s'anota: "Pour faire un
dels béns del barceloní Joan Llull (1390) hi ha aquestes tres	partides	: "Item, un parell de gamberes e de cuxeres orlades de leutó ab
Vallès i dels béns de Joan Llull (Apèndix II, B) hi ha	partides	amb descripcions molt curioses d'arnesos de cavall. V. L'arnès
compost de notícies extretes de documents barcelonins, reuneix, a més de	partides	de dos inventaris, unes quantes disposicions referents als gremis de
armes, moltes d'elles de gran sumptuositat. A l'inventari d'Alfons les	partides	sobre armes ofensives i defensives són tan detallades i precisades amb
jazerina"), i a l'inventari dels béns d'Alfons el Magnànim trobem la	partida	següent: "Una cota de malla, o jeseran, que vench de París, garnit
de la llagosta. A aquesta defensa es refereix, amb tota seguretat, una	partida	d'un inventari de Santa Coloma de Queralt, fet l'any 1408:
en relació amb les plates, de les quals tracto tot seguit, en una	partida	de l'inventari dels béns d'Alfons el Magnànim: "Unes plates, ab sa
sens guardes... amanbraços e manyopes sens guardes", etc., però la	partida	d'inventari citada ens inclina a creure que, de les proteccions del

Pàgina 1 (de 112)

50 següents