×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb partit |
Freqüència total: 18967 |
CTILC1 |
| mare, interessats tots dos que es portés a cap el casament. Perquè, quin | partit | millor se li podia oferir? En tot Santa Maria no hi havia, en efecte, | | tot. Ell és un minyó excel·lent: Mila es convencerà a la fi que és el | partit | que més li convé. Així comentà mossèn Anselm. Mila, amb tot, no es | | i sense haver-los llegit. Que consti que no exagero mogut per un | partit | -pres a favor de la literatura. Parlem de l'"amor", i no de la simple | | paraules, com ara "poble", o "colla", o "societat", o " | partit | ", o "equip", quan ens inclouen, ens semblen justes en la nostra | | el meu poble", "la meva colla", "la meva societat", "el meu | partit | ", "el meu equip"— que subratlla la nostra adhesió. No diem, però, " | | que són individus congregats. En "poble", "colla", "societat", " | partit | ", "equip", etcètera, hi ha consciència d'estar reunits en comunitat: | | dir, d'aquells intel·lectuals que, no compromesos del tot amb un | partit | o una església, es reserven, amb no pocs escrúpols, l'adjectiu de | | hagué de ser tingut, ineluctablement, per sospitós, als ulls de tots dos | partits | : sospitós de fer el joc a l'enemic. I el cas és que tothom encertava en | | associar-se amb l'altra oposició, la militant i veritable, la del | partit | revolucionari, a pesar de totes les coincidències possibles. I es | | molèsties amb els poders que el vigilen. Erasme recela davant els | partits | disputadors, i recela per allò que és el sentit entranyable de la seva | | i a les seves convencions. Erasme sabia que, si triomfava qualsevol dels | partits | bel·ligerants, es destruiria tot allò que ell havia promogut i | | de llibertat. Per molt grans que siguin les seves convergències amb el | partit | revoltat, l'home de lletres dubta a afiliar-s'hi: la seva agregació el | | Apel·lacions a la unitat, però crítica de les consignes d'altres | partits | (especialment del PSUC) amb els quals hom vol unir-se més efusivament. | | Santa Coloma de Gramenet i Sabadell. El diari publica un manifest del | Partit | Comunista cridant tothom a les armes. Ha dimitit el Cap d'Estat Major del | | parlat fa poc Vàzquez, Sbert, Garcia Oliver i altres representants dels | partits | i sindicals antifeixistes, recomanant que s'aturi el foc, que "cessi la | | maig. El Govern de València està en crisi. Ha estat plantejada pel | Partit | Comunista, que vol una "democratització" de la vida política, econòmica | | Naturalment, els comunistes han negat llur col·laboració, i també el | Partit | Socialista. Els partits estan, doncs, enfront de les sindicals, | | han negat llur col·laboració, i també el Partit Socialista. Els | partits | estan, doncs, enfront de les sindicals, entusiastes de la figura | | determinat període ha publicat més de 200 editorials contra el | Partit | Comunista, 12 contra el Govern i 12 contra Franco. | | molt important: la reunió del cap del govern amb els representants dels | partits | i sindicals que formen el Front Popular, per a donar-los compte de les | | cases, sinó en direcció contrària, cap a la tanca de fusta que ha quedat | partida | en mil bocins. —Ei! —diu a un vell que li queda a prop—. No | | dos individus que semblarien bessons si no fos que l'un té l'orella dreta | partida | i l'altre duu l'ull esquerre tapat amb un drap negre que subjecta entorn | | fa el de l'ull tapat. S'atansen a la taula, sobre la qual el de l'orella | partida | disposa tot d'impresos que es treu de la butxaca, tres plomes | | les respostes s'han de fer a través meu. —Edat —torna el de l'orella | partida | . —Edat? —pregunta el de l'ull tapat. —Vint-i-tres —diu la noia, dòcil | | Professió. —Professió? —repeteix l'altre. —La del meu sexe. El de l'orella | partida | ho apunta. —Estat civil. —Estat civil? —Soltera. El de l'orella partida s' | | partida ho apunta. —Estat civil. —Estat civil? —Soltera. El de l'orella | partida | s'inclina de nou sobre el paper i el seu company, aquest cop | | i aleshores l'assenyala a ell—. Ara, vós. —Edat —fa el de l'orella | partida | . Ell espera el ressò, però el silenci s'allarga fins que el de l'ull | | hi renten —repeteix el de l'ull tapat. —Això no! —protesta el de l'orella | partida | , empipat—. Ara ho hauré d'anotar —i escriu veloçment, entre parèntesi—. | | Els dos funcionaris es consulten amb l'esguard i a la fi el de l'orella | partida | decideix: —Retindrem el cas fins que hàgim enllestit amb tots els altres. | | a la mestressa: —On és? —Us acompanyaré —fa ella. L'home de l'orella | partida | protesta: —No pot ser. Cap dels no interrogats no pot abandonar | | no diu res! —Diu el que ha de dir —es molesta l'home de l'orella | partida | —. Que us penseu que s'ha acabat? Després vindran d'altres funcionaris que | | de la noia que encara duu un infant penjat a cada mugró. El de l'orella | partida | diu: —Podeu tornar-los al bressol. L'altre espia cap dins, per damunt de | | cap a la sorra del jardí, que espetega sense força. L'home de l'orella | partida | va obrint el cancell sense fer soroll, espia fosca enllà, projecta el | | Els altres se li reuneixen després d'un curt conciliàbul i el de l'orella | partida | àdhuc s'asseu un graó més amunt mentre el seu col·lega cargola una | | ell—. Hi ha poca gent. —Ningú, no hi ha —replica el de l'orella | partida | —. Són funcionaris. —I per què s'esperen aquí, al carrer? —No tenen la | | Ell es gira cap al graó de més amunt, però la mirada del de l'orella | partida | també s'ha fet recelosa. —Podria ser. Es conten coses ben estranyes... | | hi ha confusió possible. —Us podríem denunciar, doncs —diu el de l'orella | partida | —. La llei castiga fer-se passar per funcionari quan no se n'és. —No ho | | el clau que es clava sol "ara escoltaran la simfonia" resultat dels | partits | celebrats durant la darrera "reunió del Consell Superior de la | | encaminen i, tot i que no hi han vist entrar ningú, l'home de l'orella | partida | empeny una mica la porta, hi aboca la cara que retira seguidament mentre | | exageradament el cos massa carnós. —És aquest! —crida el de l'orella | partida | . L'altre ja s'hi avança, l'atura sense paraules i, amb el mateix silenci, | | no havia fet tan net "els pobles que ens acullen..." L'home de l'orella | partida | es consulta el rellotge per primera vegada des que són a la sala, dóna | | equivocat, perquè les escorta cap a la porta. L'individu de l'orella | partida | s'ha tret una llibreta de la butxaca i, amb una punta de llapis que li | | que diu encara, contestant uns mots indestriables de l'home de l'orella | partida | : —Depèn del que surti i del que especifiquin els registres, però entenc | | uns amplíssims, bigarrats i ben nodrits magatzems. Què van fer, quins | partits | van prendre durant els anys de lluites, és impossible saber-ho. En els | | llibres francesos i encendre un ciri a Sant Sebastià. Caldrà prendre | partit | i ai de tu si t'equivoques! Es perdrà més que una dobla de quatre o una | | la tesi de la inexistència de la noia, sobretot si el llegim amb el | partit | pres que un noi, catorze anys mal comptats, no pot ser subjecte de tal | | practiquen amb mètode i constància, i Nerina portava el cabell abundant | partit | en flonjos bandós, trenat i recargolat sobre la nuca, pintat d'un brunyit | | junts, enfonsats completament en el fang, sota la barana del carro, quasi | partits | pel ventre i esbotzats. La gent de les masies, els treballadors dels | | no ho era. Ens vàrem conèixer en una reunió de joves que organitzà el | partit | durant la república. Encara que m'esforci no em puc recordar de sa data. | | i he aconseguit sa seva confiança, sap molt bé per quina part prendre | partit | . M'agrada tenir una filla moderna amb ses idees ben clares, que no caurà |
|