×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pas |
Freqüència total: 67227 |
CTILC1 |
amb ella la resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien | pas | , sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè | en complicitat amb el germà. Pasífae, que jo recordi, no es va convertir | pas | , mentre jugava amb el toro, en una còmoda vaca. Era molt ampla d'anques i | o d'una altra, tots participem, però, en la sort de Sísif, que no es va | pas | descoratjar. Nosaltres, els homes, tampoc no ens desanimarem i ajudarem | seu comportament moral, encara que ens sembli sovint no gens exemplar, no | pas | edificant. Tu, home, mesura de totes les coses, evita d'amidar Zeus. Ja | tan inofensiu. I l'hidra de Lerna i el lleó de Nemea, i no pararíem | pas | aquí. Crysaor i l'oceànida Cal·lirroe es troben, segons algunes | i a mi. És fidel i amb els seus lladrucs ens avisa de qualsevol soroll de | passos | que s'atansen a pertorbar la calma de la nostra solitud. Joguineja, a | del pare, en el mateix arbre al peu del qual l'havien enterrat. Amb el | pas | dels anys i amb la deguda serenor, no hauria comès el suïcidi i hauria | de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a adreçar els | passos | cap a la volta que ens empara. Perquè la nostra esperança no deu ignorar | i de caçador, les seves ocupacions antigues i oblidades, els vacil·lants | passos | i l'angoixa del vell. No el provocava. Estès, regalimós, brut, indiferent | Zeus es va enamorar de la noia —ja no ens n'estranyem—, i la nimfa, no | pas | insensible a l'amor, deixava que Zeus s'hi distragués. Cal·listo es | en rodó a intervenir en l'assumpte o empassant-se de seguida, no | pas | xau-xau, el fruit, a risc d'ennuegar-se o d'escanyar-se, perquè em balla | tomba de la pobra gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va fer | pas | gaire mal —si és que escometia algun caminant que topava amb la seva | era etíop i gaudia d'una feliç memòria, característica —no afirmem | pas | que exclusiva— de la seva raça. Tot esperant el drac, Andròmeda, serena i | el príncep tessali. "La forma l'aparenta, però no asseguraria | pas | que ho sigui. No li he sentit la veu una mica vulgar i xisclaire, no ha | tothora una flor, una flor exquisida", s'entusiasmava, cursi —i no era | pas | el seu estil—, el subconscient abaltit de la senyora Magdalena Blasi, | l'escenari. Davant una sala discretament buida, varen avançar uns quants | passos | , disposats a recitar, càndids i junts, per entretenir el públic expectant | per devoció. Temem que l'hauran de llogar. Hefaistos El veiem jove i no | pas | lleig, sense una musculatura vigorosa, dedicat a la seva feina. Amb un | senzills, les ànimes candoroses, anomenen felicitat. Orfeu No dubtem | pas | que estimaves la teva dona, però estem segurs que preferies el teu art. | amb la seva perspicàcia habitual, la senyora Magdalena Blasi. "No diria | pas | que no en té cap motiu", va somriure Pulcre. "Però he de fer-li notar | d'esperar, em penso, sense haver rebut nafres i danys en les batalles, no | pas | jove però amb la salut vigorosa, d'ajaçar-me tranquil sota la benigna | de remotes lectures ara m'escometen i se m'emboliquen. Aquest defecte del | pas | ha estat una altra creu per al meu orgull, i Electra en aquest punt se | del taciturn companyó —i el mot tampoc no ens agrada. "No calia | pas | . El germà, força més tou, em basta." "I a mi què m'espera, | sota la guia d'Àrtemis. Al capdavall, vora les fonts, als rierols, al | pas | dels núvols, a l'ombra dels arbres, per l'assolellada ondulació dels | l'animal. Potser no venien d'enlloc ni anaven enlloc. Aquest meu vell, no | pas | silenciós, no entaulava de debò cap conversa, i els seus soliloquis | la comparava sempre a l'aigua del torrent: "Quan troba pedres al seu | pas | , s'agita alegrement i canta. Després sembla altra volta enyoradissa: | deixà el seu refugi i avançà fins a l'embarcador. Esperà la barqueta del | pas | , que en aquella hora començava ja a espaiar els seus viatges, i passà el | mudes les cases? silenciós, el carrer? Per què adoptava tot, al seu | pas | , un aire de quasi freda hostilitat? Per què no vibrava el seu cor? Allí | al pis es sentí com enretiraven una cadira. Es perceberen després uns | passos | cansats: els passos d'algú que avançava quasi arrossegant els peus pel | com enretiraven una cadira. Es perceberen després uns passos cansats: els | passos | d'algú que avançava quasi arrossegant els peus pel paviment. El cap, a | , aparegué a la finestra. —Qui tru...? La veu se li trencà als llavis. Els | passos | tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al | aquell que s'havia atret de sempre totes les malediccions i al | pas | del qual les velles es senyaven com si veiessin el propi diable. Tino | amb un lleuger sobresalt; es girà amb suau moviment, sospirà i, a | passos | lleus, dolçament, com si a penes fregués la terra, s'internà per | sento quasi fred a l'ànima, i àdhuc tinc por del soroll dels meus | passos | . Tot està igual: la tauleta coberta amb les petites galindaines amades | que Santa Maria es trobava més a prop del poble del seu promès que no | pas | aquell on aleshores vivíem. Ella acceptà, doncs, doblement satisfeta. | en els meus dies. No desitjo res més, i, si bé ho consideres, no és | pas | poca cosa el que desitjo. ¿Has sentit res de més profund que el sentit | carrer. La nit de cants i de fogueres s'anava tancant darrera els seus | passos | . Mila no experimentava ja ni desig ni inquietud; menys, encara, la | com un llampec fugaç; s'estremí tota d'ansietat i de temor, i apressà el | pas | cap a l'església. A partir d'aleshores hom veié el jove capità passejar | no respongué cap paraula; però quan va sortir d'aquella casa caminava amb | pas | vacil·lant, i els peus se li assentaven insegurs sobre el sòl. Arribat a | més a prop, sonaven trets isolats, i de tant en tant es sentien crits o | passos | d'homes que travessaven corrents. Rentat i faixat l'infant, adormida la | tal vegada més per la ira que despertà en ell la covarda agressió, que no | pas | per la gravetat de la ferida. En aquells dies, a Tino Costa els diumenges | per què se n'anava, per què deia que tornaria, Tino Costa no hauria sabut | pas | contestar. Nogensmenys, tornà; vingué més abatut que la vegada primera, | repetir que m'estima, de dir-li-ho jo també!" Es sentí un soroll de | passos | . Mirà, però no veié ningú. Una sensació de solitud el féu estremir; un | sobte, ell s'apartà una mica i escoltà, esverat. A dalt al pis es sentien | passos | i, de seguida, es sentí la veu de la mare que cridava Mila. Ell la mirà: | tots semblaven experimentar els efectes, i fins els criats caminaven a | passos | silenciosos. Aquesta situació havia estat aprofitada pel germanastre de | En això era tot el contrari del seu germanastre, el qual no feia un | pas | sense calcular abans el profit material que podia reportar-li. Així l'un | —Bé. —Contestava sense mirar-lo. —Seu una estona, home; no et faràs | pas | pobre per això. Descansa, que per a tot hi ha temps, fins per a morir. — | "Sileta!" "Ve sa germana!" I s'apartaven a les vores per deixar-li | pas | . Sileta s'acostà a la reixa i el cridà de cara a l'interior, on res no es | explicà el que li havia succeït: "Jo baixava pel carrer corrents, no sé | pas | a impulsos de quina secreta alegria, quan, en girar el cantó, vaig topar | l'interrompé, encara, en les seves reflexions: —Però ara no es tracta | pas | de mi; es tracta d'aquest misteri que es vela darrera l'instint de certes | tots els necessitats d'aquest món, us enviés un càstig. Jo no he vingut | pas | aquí a rentar els meus peus ni a refrescar els meus membres fatigats, |
|