DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pas AV 43535 oc.
pas M 23673 oc.
pas SIG 19 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pas Freqüència total:  67227 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb ella la resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè
en complicitat amb el germà. Pasífae, que jo recordi, no es va convertir pas, mentre jugava amb el toro, en una còmoda vaca. Era molt ampla d'anques i
o d'una altra, tots participem, però, en la sort de Sísif, que no es va pas descoratjar. Nosaltres, els homes, tampoc no ens desanimarem i ajudarem
seu comportament moral, encara que ens sembli sovint no gens exemplar, no pas edificant. Tu, home, mesura de totes les coses, evita d'amidar Zeus. Ja
tan inofensiu. I l'hidra de Lerna i el lleó de Nemea, i no pararíem pas aquí. Crysaor i l'oceànida Cal·lirroe es troben, segons algunes
i a mi. És fidel i amb els seus lladrucs ens avisa de qualsevol soroll de passos que s'atansen a pertorbar la calma de la nostra solitud. Joguineja, a
del pare, en el mateix arbre al peu del qual l'havien enterrat. Amb el pas dels anys i amb la deguda serenor, no hauria comès el suïcidi i hauria
de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos cap a la volta que ens empara. Perquè la nostra esperança no deu ignorar
i de caçador, les seves ocupacions antigues i oblidades, els vacil·lants passos i l'angoixa del vell. No el provocava. Estès, regalimós, brut, indiferent
Zeus es va enamorar de la noia —ja no ens n'estranyem—, i la nimfa, no pas insensible a l'amor, deixava que Zeus s'hi distragués. Cal·listo es
en rodó a intervenir en l'assumpte o empassant-se de seguida, no pas xau-xau, el fruit, a risc d'ennuegar-se o d'escanyar-se, perquè em balla
tomba de la pobra gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va fer pas gaire mal —si és que escometia algun caminant que topava amb la seva
era etíop i gaudia d'una feliç memòria, característica —no afirmem pas que exclusiva— de la seva raça. Tot esperant el drac, Andròmeda, serena i
el príncep tessali. "La forma l'aparenta, però no asseguraria pas que ho sigui. No li he sentit la veu una mica vulgar i xisclaire, no ha
tothora una flor, una flor exquisida", s'entusiasmava, cursi —i no era pas el seu estil—, el subconscient abaltit de la senyora Magdalena Blasi,
l'escenari. Davant una sala discretament buida, varen avançar uns quants passos, disposats a recitar, càndids i junts, per entretenir el públic expectant
per devoció. Temem que l'hauran de llogar. Hefaistos El veiem jove i no pas lleig, sense una musculatura vigorosa, dedicat a la seva feina. Amb un
senzills, les ànimes candoroses, anomenen felicitat. Orfeu No dubtem pas que estimaves la teva dona, però estem segurs que preferies el teu art.
amb la seva perspicàcia habitual, la senyora Magdalena Blasi. "No diria pas que no en té cap motiu", va somriure Pulcre. "Però he de fer-li notar
d'esperar, em penso, sense haver rebut nafres i danys en les batalles, no pas jove però amb la salut vigorosa, d'ajaçar-me tranquil sota la benigna
de remotes lectures ara m'escometen i se m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha estat una altra creu per al meu orgull, i Electra en aquest punt se
del taciturn companyó —i el mot tampoc no ens agrada. "No calia pas. El germà, força més tou, em basta." "I a mi què m'espera,
sota la guia d'Àrtemis. Al capdavall, vora les fonts, als rierols, al pas dels núvols, a l'ombra dels arbres, per l'assolellada ondulació dels
l'animal. Potser no venien d'enlloc ni anaven enlloc. Aquest meu vell, no pas silenciós, no entaulava de debò cap conversa, i els seus soliloquis
la comparava sempre a l'aigua del torrent: "Quan troba pedres al seu pas, s'agita alegrement i canta. Després sembla altra volta enyoradissa:
deixà el seu refugi i avançà fins a l'embarcador. Esperà la barqueta del pas, que en aquella hora començava ja a espaiar els seus viatges, i passà el
mudes les cases? silenciós, el carrer? Per què adoptava tot, al seu pas, un aire de quasi freda hostilitat? Per què no vibrava el seu cor? Allí
al pis es sentí com enretiraven una cadira. Es perceberen després uns passos cansats: els passos d'algú que avançava quasi arrossegant els peus pel
com enretiraven una cadira. Es perceberen després uns passos cansats: els passos d'algú que avançava quasi arrossegant els peus pel paviment. El cap, a
, aparegué a la finestra. —Qui tru...? La veu se li trencà als llavis. Els passos tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al
aquell que s'havia atret de sempre totes les malediccions i al pas del qual les velles es senyaven com si veiessin el propi diable. Tino
amb un lleuger sobresalt; es girà amb suau moviment, sospirà i, a passos lleus, dolçament, com si a penes fregués la terra, s'internà per
sento quasi fred a l'ànima, i àdhuc tinc por del soroll dels meus passos. Tot està igual: la tauleta coberta amb les petites galindaines amades
que Santa Maria es trobava més a prop del poble del seu promès que no pas aquell on aleshores vivíem. Ella acceptà, doncs, doblement satisfeta.
en els meus dies. No desitjo res més, i, si bé ho consideres, no és pas poca cosa el que desitjo. ¿Has sentit res de més profund que el sentit
carrer. La nit de cants i de fogueres s'anava tancant darrera els seus passos. Mila no experimentava ja ni desig ni inquietud; menys, encara, la
com un llampec fugaç; s'estremí tota d'ansietat i de temor, i apressà el pas cap a l'església. A partir d'aleshores hom veié el jove capità passejar
no respongué cap paraula; però quan va sortir d'aquella casa caminava amb pas vacil·lant, i els peus se li assentaven insegurs sobre el sòl. Arribat a
més a prop, sonaven trets isolats, i de tant en tant es sentien crits o passos d'homes que travessaven corrents. Rentat i faixat l'infant, adormida la
tal vegada més per la ira que despertà en ell la covarda agressió, que no pas per la gravetat de la ferida. En aquells dies, a Tino Costa els diumenges
per què se n'anava, per què deia que tornaria, Tino Costa no hauria sabut pas contestar. Nogensmenys, tornà; vingué més abatut que la vegada primera,
repetir que m'estima, de dir-li-ho jo també!" Es sentí un soroll de passos. Mirà, però no veié ningú. Una sensació de solitud el féu estremir; un
sobte, ell s'apartà una mica i escoltà, esverat. A dalt al pis es sentien passos i, de seguida, es sentí la veu de la mare que cridava Mila. Ell la mirà:
tots semblaven experimentar els efectes, i fins els criats caminaven a passos silenciosos. Aquesta situació havia estat aprofitada pel germanastre de
En això era tot el contrari del seu germanastre, el qual no feia un pas sense calcular abans el profit material que podia reportar-li. Així l'un
—Bé. —Contestava sense mirar-lo. —Seu una estona, home; no et faràs pas pobre per això. Descansa, que per a tot hi ha temps, fins per a morir. —
"Sileta!" "Ve sa germana!" I s'apartaven a les vores per deixar-li pas. Sileta s'acostà a la reixa i el cridà de cara a l'interior, on res no es
explicà el que li havia succeït: "Jo baixava pel carrer corrents, no sé pas a impulsos de quina secreta alegria, quan, en girar el cantó, vaig topar
l'interrompé, encara, en les seves reflexions: —Però ara no es tracta pas de mi; es tracta d'aquest misteri que es vela darrera l'instint de certes
tots els necessitats d'aquest món, us enviés un càstig. Jo no he vingut pas aquí a rentar els meus peus ni a refrescar els meus membres fatigats,

  Pàgina 1 (de 1345) 50 següents »