Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

alegres que parla de grups escampats per les comes, d'alegria de tarda de	Pasqua	, de cançons dolces de la pàtria per a la oïda del qui hi viu present i
en què sortí al camp amb les seves amigues; potser dels dies de la	Pasqua	florida en què trescaven per les senderes de la serra i regnava per a
pegar. Ai, Senyor! Com ho faré? Què pensarà? Un dia... Era pels dies de	Pasqua	, i jo vaig dir al meu pare. Pare, perdó; no puc. Perdó, pare.
He llegit un bell poema de Sacheverell Sitwell. 28 març.	Pasqua	Florida. Però fa un dia trist, emplujat, amb boira densa embolcallant la
Havia mort en Pòrtoles, el cerer, i hauríeu d'haver vist quina cara de	pasqües	feia la viuda, carregada de rals, que es casaria amb el mosso, un xicot
li posen al plat, com la mainada; boira i més boira; Nadal, la Quaresma,	Pasqua	, la festa major estantissa; sentir els roncs de Tomàs, les nits en què es
Sicilianes (1282), quan escriu que aquells qui el dimarts de	Pasqua	"anaven defore de la ciutat a una esgleya hon avia gran
Quina vergonya! Una sensació de misèria, de covardia i de petitesa.	Pasqua	de Resurrecció. Per primera vegada, després del fet, surto al carrer.
unes violentes ànsies de viure, d'ésser bo, d'ésser feliç. La diada de	Pasqua	, amb el Senyor ressuscitat, m'embriaga de tendresa. Unes quantes setmanes
l'esperaven a sopar la dona i els infants. El meu amic i jo fèiem cara de	pasqües	. Devoràvem. Quan M. Ponchon s'absentava un moment, ens dèiem que a l'hora
de dotzenes i estaven repartits pel poble. Les rosques es fan per	Pasqua	—les rosques són a Benassal el que les mones són a la ciutat de
d'aquesta vila muntanyenca. IV Diumenge de rams, setmana santa,	pasqua	florida La Benedicció del Ram. Dissabte de Passió els infants, xics i
o perquè alguna regirada ha portat fred, o perquè al mateix temps la	Pasqua	ha vingut baixeta. És el cert que els xics han eixit als bancals. I a
A la Setmana de Passió seguix la Setmana Santa, i a aquesta seguix la	Pasqua	. Abans de l'esclat de joia per la misteriosa Resurrecció, el capficament
que, naturalment, no l'han de nafrar. Les rosques. Si els dies de	Pasqua	són tres a la ciutat de València, a Benassal són dos dies, no més. A
pecuniàries. L'esperit, no obstant, és el mateix. A Benassal, per	Pasqua	, no es veuen milotxes pel cel. Es fan, això sí, els berenars. Fer la
milotxes pel cel. Es fan, això sí, els berenars. Fer la berena el dia de	Pasqua	, és un goig sobretot per als fadrins. I per als infants. Els infants es
durs i pintats i és rodona amb un ample forat al mig. El primer dia de	Pasqua	, al dematí els infants visiten els parents que els han fet rosca, i van
pilarets, del gat i la rata, de penyores... I ballen. Aquests balls de	Pasqua	han degenerat, és clar. Abans els balls de les eres eren els mateixos
Per la carretera pugen alguns carros amb fadrinalla cantadora. És la	Pasqua	! Potser algú retorna un poc torrat, que el vi i el fum, el càntic i els
ambient de taverna, que no és específic, ja es pot comprendre, del dia de	Pasqua	, el trobareu, és clar, altres dies de festa. Ja no repetirem la pintura,
de repetir massa vegades. V Sant Cristòfol El dilluns de la	Pasqua	Granada, Benassal puja en romeria a l'enlairada ermita de Sant Cristòfol.
és completa per manca de pólvora farinera. La romeria. El dilluns de	Pasqua	, poc després d'eixir el sol, el sagristà avisa, mitjançant fortes
de golosinas, regalo de la padrina, menos jo... Arribaba 'l diumenge de	Pascua	, y totas las fiolas m' ensenyaban la mona ab tants ous com anys tenian,
però no em saciava veient-li balancejar les anques com les campanes per	Pasqua	. ""¿Per què busques mines, bon cristià? —em deia—. No esguerres el
un, i la tia Lenio li va treure les botes dels peus. Jo me les poso per	Pasqua	i vaig a l'església i em distrec mirant els popes. Després me les trec,
fins i tot anava a les festes assenyalades: Nadal, les vigílies,	Pasqua	de Resurrecció; i m'alegrava de veure ressuscitar l'infant que perdurava
Obsequis? —Obsequis, patró, no t'enfadis, per a la pobra Bubulina.	Pasqua	s'acosta, i ella també és un ésser humà. Encara em vaig aguantar el
—Zorbàs meu... murmurà ella, defallida. —Paciència, senyora meva, fins a	Pasqua	, i menjarem carn. Ara és hora que tornis a casa. ¿Què dirà la gent si et
aquestes hores? Bubulina se'l mirà suplicant. —No, no —digué Zorbàs—. Per	Pasqua	! Vine amb nosaltres, patró. S'acotà a la meva orella: —No ens deixis sols,
frase de Marc Aureli omplí el meu cor d'harmonia. 21 Avui és	Pasqua	florida, i Zorbàs s'ha empolistrat, s'ha posat uns gruixuts mitjons de
i es perdé en la llum. Avui esperàvem madam Hortènsia per celebrar la	Pasqua	amb ella. Hem fet rostir un anyell a l'ast, hem estès un drap blanc a la
migdia, feia calor. Lluny, se sentien, alegres, ràpides, les campanes de	Pasqua	. De tant en tant, el vent ens portava els sons de la lira cretenca; tot
cap. —Ha passat el temps —digué— en què la meva ànima ressuscitava, cada	Pasqua	, juntament amb Crist. Ja ha passat. Ara només ressuscita la meva carn.
Crist ressuscitava encara sobre els terrats, l'anyell i les rosques de	Pasqua	es transformaven en cançons d'amor. Zorbàs, un cop ben menjat i ben
però pateixo per l'anyell, pateixo pels ous vermells, per les rosques de	Pasqua	i per la crema de formatge. T'ho juro, si hagués endrapat només pa i
costat la tassa amb l'ou batut, dues grosses taronges i una rosquilla de	Pasqua	. Em servia quietament, feliç, com una mare atén el seu fill que ha tornat
Sifakas, el pastor. Tot l'any guarda ramats a la muntanya, i només per	Pasqua	florida baixa per veure gent i ballar. Sospirà. —Ai, amic, si jo fos jove
degudament el record del sant valencià el diumenge de l'octava de	Pasqua	, o sigui, per Pasqüetes. Així com existeix una Junta Central Fallera, que
a la història de Sicília, i decisiu també per a la nostra. El dimarts de	Pasqua	, 31 de març de 1282, diada tradicional, el poble anava
ritme de sojorns cada cop més llargs i més assaborits. Al bell temps de	Pasqua	—el sol ja és calent i l'aigua encara és freda— des de l'indret gairebé
tota setmana de passió i de mort, d'esclatants resurreccions i glorioses	Pàsqües	florides. Altre temps, en aquesta clara diada d'abril tan alegre, el vell
pas igual per un senzill diumenge que per una festa senyalada com Nadal o	Pasqua	. Però en el tracte amb la gent no hi posaven pas més afecte que un
sense remor l'aigua calenta. Com érem en vigília de vacances —per la	Pasqua	Florida—, el tren anava ple de gent sotraquejada i trista, enyorant el
aquell tortell suculent, torrat i ple de confitura, corona pairal de la	Pasqua	? L'havia fet la dama, ella mateixa, per aquests mons de Déu, ajudada per
exacta i humil. Mes aquell dia, anant per terres de França, en temps de	Pasqua	Florida, va conèixer un moment la misteriosa virtut de saber commoure als
sentia el brogit i l'animació de la festa. Era el dilluns de la segona	Pasqua	, i la florida de la Natura es retratava en l'alegria de les cares. A la
pis del carrer de Lauria —esmaltat de sol i on dos perfums, violetes de	Pasqua	i heliotrop, es confonen— per on es vulgui que comenci una conversa no
esponjós el d'aquesta saleta recollida, on l'heliotrop i les violetes de	Pasqua	hi han deixat una lleu estela olorosa que en Joan respira mig cloent els
era un home de mala sort, se n'anà d'aquest món un dissabte abans del de	Pasqua	. Les caramelles d'aquell any, sense ell, ja no foren les caramelles a què

Pàgina 1 (de 33)

50 següents