Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pasqua F 1599 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pasqua Freqüència total:  1599 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

alegres que parla de grups escampats per les comes, d'alegria de tarda de Pasqua, de cançons dolces de la pàtria per a la oïda del qui hi viu present i
en què sortí al camp amb les seves amigues; potser dels dies de la Pasqua florida en què trescaven per les senderes de la serra i regnava per a
pegar. Ai, Senyor! Com ho faré? Què pensarà? Un dia... Era pels dies de Pasqua, i jo vaig dir al meu pare. Pare, perdó; no puc. Perdó, pare.
He llegit un bell poema de Sacheverell Sitwell. 28 març. Pasqua Florida. Però fa un dia trist, emplujat, amb boira densa embolcallant la
Havia mort en Pòrtoles, el cerer, i hauríeu d'haver vist quina cara de pasqües feia la viuda, carregada de rals, que es casaria amb el mosso, un xicot
li posen al plat, com la mainada; boira i més boira; Nadal, la Quaresma, Pasqua, la festa major estantissa; sentir els roncs de Tomàs, les nits en què es
Sicilianes (1282), quan escriu que aquells qui el dimarts de Pasqua "anaven defore de la ciutat a una esgleya hon avia gran
Quina vergonya! Una sensació de misèria, de covardia i de petitesa. Pasqua de Resurrecció. Per primera vegada, després del fet, surto al carrer.
unes violentes ànsies de viure, d'ésser bo, d'ésser feliç. La diada de Pasqua, amb el Senyor ressuscitat, m'embriaga de tendresa. Unes quantes setmanes
l'esperaven a sopar la dona i els infants. El meu amic i jo fèiem cara de pasqües. Devoràvem. Quan M. Ponchon s'absentava un moment, ens dèiem que a l'hora
de dotzenes i estaven repartits pel poble. Les rosques es fan per Pasqua —les rosques són a Benassal el que les mones són a la ciutat de
d'aquesta vila muntanyenca. IV Diumenge de rams, setmana santa, pasqua florida La Benedicció del Ram. Dissabte de Passió els infants, xics i
o perquè alguna regirada ha portat fred, o perquè al mateix temps la Pasqua ha vingut baixeta. És el cert que els xics han eixit als bancals. I a
A la Setmana de Passió seguix la Setmana Santa, i a aquesta seguix la Pasqua. Abans de l'esclat de joia per la misteriosa Resurrecció, el capficament
que, naturalment, no l'han de nafrar. Les rosques. Si els dies de Pasqua són tres a la ciutat de València, a Benassal són dos dies, no més. A
pecuniàries. L'esperit, no obstant, és el mateix. A Benassal, per Pasqua, no es veuen milotxes pel cel. Es fan, això sí, els berenars. Fer la
milotxes pel cel. Es fan, això sí, els berenars. Fer la berena el dia de Pasqua, és un goig sobretot per als fadrins. I per als infants. Els infants es
durs i pintats i és rodona amb un ample forat al mig. El primer dia de Pasqua, al dematí els infants visiten els parents que els han fet rosca, i van
pilarets, del gat i la rata, de penyores... I ballen. Aquests balls de Pasqua han degenerat, és clar. Abans els balls de les eres eren els mateixos
Per la carretera pugen alguns carros amb fadrinalla cantadora. És la Pasqua! Potser algú retorna un poc torrat, que el vi i el fum, el càntic i els
ambient de taverna, que no és específic, ja es pot comprendre, del dia de Pasqua, el trobareu, és clar, altres dies de festa. Ja no repetirem la pintura,
de repetir massa vegades. V Sant Cristòfol El dilluns de la Pasqua Granada, Benassal puja en romeria a l'enlairada ermita de Sant Cristòfol.
és completa per manca de pólvora farinera. La romeria. El dilluns de Pasqua, poc després d'eixir el sol, el sagristà avisa, mitjançant fortes
de golosinas, regalo de la padrina, menos jo... Arribaba 'l diumenge de Pascua, y totas las fiolas m' ensenyaban la mona ab tants ous com anys tenian,
però no em saciava veient-li balancejar les anques com les campanes per Pasqua. ""¿Per què busques mines, bon cristià? —em deia—. No esguerres el
un, i la tia Lenio li va treure les botes dels peus. Jo me les poso per Pasqua i vaig a l'església i em distrec mirant els popes. Després me les trec,
fins i tot anava a les festes assenyalades: Nadal, les vigílies, Pasqua de Resurrecció; i m'alegrava de veure ressuscitar l'infant que perdurava
Obsequis? —Obsequis, patró, no t'enfadis, per a la pobra Bubulina. Pasqua s'acosta, i ella també és un ésser humà. Encara em vaig aguantar el
—Zorbàs meu... murmurà ella, defallida. —Paciència, senyora meva, fins a Pasqua, i menjarem carn. Ara és hora que tornis a casa. ¿Què dirà la gent si et
aquestes hores? Bubulina se'l mirà suplicant. —No, no —digué Zorbàs—. Per Pasqua! Vine amb nosaltres, patró. S'acotà a la meva orella: —No ens deixis sols,
frase de Marc Aureli omplí el meu cor d'harmonia. 21 Avui és Pasqua florida, i Zorbàs s'ha empolistrat, s'ha posat uns gruixuts mitjons de
i es perdé en la llum. Avui esperàvem madam Hortènsia per celebrar la Pasqua amb ella. Hem fet rostir un anyell a l'ast, hem estès un drap blanc a la
migdia, feia calor. Lluny, se sentien, alegres, ràpides, les campanes de Pasqua. De tant en tant, el vent ens portava els sons de la lira cretenca; tot
cap. —Ha passat el temps —digué— en què la meva ànima ressuscitava, cada Pasqua, juntament amb Crist. Ja ha passat. Ara només ressuscita la meva carn.
Crist ressuscitava encara sobre els terrats, l'anyell i les rosques de Pasqua es transformaven en cançons d'amor. Zorbàs, un cop ben menjat i ben
però pateixo per l'anyell, pateixo pels ous vermells, per les rosques de Pasqua i per la crema de formatge. T'ho juro, si hagués endrapat només pa i
costat la tassa amb l'ou batut, dues grosses taronges i una rosquilla de Pasqua. Em servia quietament, feliç, com una mare atén el seu fill que ha tornat
Sifakas, el pastor. Tot l'any guarda ramats a la muntanya, i només per Pasqua florida baixa per veure gent i ballar. Sospirà. —Ai, amic, si jo fos jove
degudament el record del sant valencià el diumenge de l'octava de Pasqua, o sigui, per Pasqüetes. Així com existeix una Junta Central Fallera, que
a la història de Sicília, i decisiu també per a la nostra. El dimarts de Pasqua, 31 de març de 1282, diada tradicional, el poble anava
ritme de sojorns cada cop més llargs i més assaborits. Al bell temps de Pasqua —el sol ja és calent i l'aigua encara és freda— des de l'indret gairebé
tota setmana de passió i de mort, d'esclatants resurreccions i glorioses Pàsqües florides. Altre temps, en aquesta clara diada d'abril tan alegre, el vell
pas igual per un senzill diumenge que per una festa senyalada com Nadal o Pasqua. Però en el tracte amb la gent no hi posaven pas més afecte que un
sense remor l'aigua calenta. Com érem en vigília de vacances —per la Pasqua Florida—, el tren anava ple de gent sotraquejada i trista, enyorant el
aquell tortell suculent, torrat i ple de confitura, corona pairal de la Pasqua? L'havia fet la dama, ella mateixa, per aquests mons de Déu, ajudada per
exacta i humil. Mes aquell dia, anant per terres de França, en temps de Pasqua Florida, va conèixer un moment la misteriosa virtut de saber commoure als
sentia el brogit i l'animació de la festa. Era el dilluns de la segona Pasqua, i la florida de la Natura es retratava en l'alegria de les cares. A la
pis del carrer de Lauria —esmaltat de sol i on dos perfums, violetes de Pasqua i heliotrop, es confonen— per on es vulgui que comenci una conversa no
esponjós el d'aquesta saleta recollida, on l'heliotrop i les violetes de Pasqua hi han deixat una lleu estela olorosa que en Joan respira mig cloent els
era un home de mala sort, se n'anà d'aquest món un dissabte abans del de Pasqua. Les caramelles d'aquell any, sense ell, ja no foren les caramelles a què

  Pàgina 1 (de 32) 50 següents »