×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pasqua |
Freqüència total: 1640 |
CTILC1 |
alegres que parla de grups escampats per les comes, d'alegria de tarda de | Pasqua | , de cançons dolces de la pàtria per a la oïda del qui hi viu present i | en què sortí al camp amb les seves amigues; potser dels dies de la | Pasqua | florida en què trescaven per les senderes de la serra i regnava per a | pegar. Ai, Senyor! Com ho faré? Què pensarà? Un dia... Era pels dies de | Pasqua | , i jo vaig dir al meu pare. Pare, perdó; no puc. Perdó, pare. | He llegit un bell poema de Sacheverell Sitwell. 28 març. | Pasqua | Florida. Però fa un dia trist, emplujat, amb boira densa embolcallant la | Havia mort en Pòrtoles, el cerer, i hauríeu d'haver vist quina cara de | pasqües | feia la viuda, carregada de rals, que es casaria amb el mosso, un xicot | li posen al plat, com la mainada; boira i més boira; Nadal, la Quaresma, | Pasqua | , la festa major estantissa; sentir els roncs de Tomàs, les nits en què es | Sicilianes (1282), quan escriu que aquells qui el dimarts de | Pasqua | "anaven defore de la ciutat a una esgleya hon avia gran | Quina vergonya! Una sensació de misèria, de covardia i de petitesa. | Pasqua | de Resurrecció. Per primera vegada, després del fet, surto al carrer. | unes violentes ànsies de viure, d'ésser bo, d'ésser feliç. La diada de | Pasqua | , amb el Senyor ressuscitat, m'embriaga de tendresa. Unes quantes setmanes | l'esperaven a sopar la dona i els infants. El meu amic i jo fèiem cara de | pasqües | . Devoràvem. Quan M. Ponchon s'absentava un moment, ens dèiem que a l'hora | de dotzenes i estaven repartits pel poble. Les rosques es fan per | Pasqua | —les rosques són a Benassal el que les mones són a la ciutat de | d'aquesta vila muntanyenca. IV Diumenge de rams, setmana santa, | pasqua | florida La Benedicció del Ram. Dissabte de Passió els infants, xics i | o perquè alguna regirada ha portat fred, o perquè al mateix temps la | Pasqua | ha vingut baixeta. És el cert que els xics han eixit als bancals. I a | A la Setmana de Passió seguix la Setmana Santa, i a aquesta seguix la | Pasqua | . Abans de l'esclat de joia per la misteriosa Resurrecció, el capficament | que, naturalment, no l'han de nafrar. Les rosques. Si els dies de | Pasqua | són tres a la ciutat de València, a Benassal són dos dies, no més. A | pecuniàries. L'esperit, no obstant, és el mateix. A Benassal, per | Pasqua | , no es veuen milotxes pel cel. Es fan, això sí, els berenars. Fer la | milotxes pel cel. Es fan, això sí, els berenars. Fer la berena el dia de | Pasqua | , és un goig sobretot per als fadrins. I per als infants. Els infants es | durs i pintats i és rodona amb un ample forat al mig. El primer dia de | Pasqua | , al dematí els infants visiten els parents que els han fet rosca, i van | pilarets, del gat i la rata, de penyores... I ballen. Aquests balls de | Pasqua | han degenerat, és clar. Abans els balls de les eres eren els mateixos | Per la carretera pugen alguns carros amb fadrinalla cantadora. És la | Pasqua | ! Potser algú retorna un poc torrat, que el vi i el fum, el càntic i els | ambient de taverna, que no és específic, ja es pot comprendre, del dia de | Pasqua | , el trobareu, és clar, altres dies de festa. Ja no repetirem la pintura, | de repetir massa vegades. V Sant Cristòfol El dilluns de la | Pasqua | Granada, Benassal puja en romeria a l'enlairada ermita de Sant Cristòfol. | és completa per manca de pólvora farinera. La romeria. El dilluns de | Pasqua | , poc després d'eixir el sol, el sagristà avisa, mitjançant fortes | de golosinas, regalo de la padrina, menos jo... Arribaba 'l diumenge de | Pascua | , y totas las fiolas m' ensenyaban la mona ab tants ous com anys tenian, | però no em saciava veient-li balancejar les anques com les campanes per | Pasqua | . ""¿Per què busques mines, bon cristià? —em deia—. No esguerres el | un, i la tia Lenio li va treure les botes dels peus. Jo me les poso per | Pasqua | i vaig a l'església i em distrec mirant els popes. Després me les trec, | fins i tot anava a les festes assenyalades: Nadal, les vigílies, | Pasqua | de Resurrecció; i m'alegrava de veure ressuscitar l'infant que perdurava | Obsequis? —Obsequis, patró, no t'enfadis, per a la pobra Bubulina. | Pasqua | s'acosta, i ella també és un ésser humà. Encara em vaig aguantar el | —Zorbàs meu... murmurà ella, defallida. —Paciència, senyora meva, fins a | Pasqua | , i menjarem carn. Ara és hora que tornis a casa. ¿Què dirà la gent si et | aquestes hores? Bubulina se'l mirà suplicant. —No, no —digué Zorbàs—. Per | Pasqua | ! Vine amb nosaltres, patró. S'acotà a la meva orella: —No ens deixis sols, | frase de Marc Aureli omplí el meu cor d'harmonia. 21 Avui és | Pasqua | florida, i Zorbàs s'ha empolistrat, s'ha posat uns gruixuts mitjons de | i es perdé en la llum. Avui esperàvem madam Hortènsia per celebrar la | Pasqua | amb ella. Hem fet rostir un anyell a l'ast, hem estès un drap blanc a la | migdia, feia calor. Lluny, se sentien, alegres, ràpides, les campanes de | Pasqua | . De tant en tant, el vent ens portava els sons de la lira cretenca; tot | cap. —Ha passat el temps —digué— en què la meva ànima ressuscitava, cada | Pasqua | , juntament amb Crist. Ja ha passat. Ara només ressuscita la meva carn. | Crist ressuscitava encara sobre els terrats, l'anyell i les rosques de | Pasqua | es transformaven en cançons d'amor. Zorbàs, un cop ben menjat i ben | però pateixo per l'anyell, pateixo pels ous vermells, per les rosques de | Pasqua | i per la crema de formatge. T'ho juro, si hagués endrapat només pa i | costat la tassa amb l'ou batut, dues grosses taronges i una rosquilla de | Pasqua | . Em servia quietament, feliç, com una mare atén el seu fill que ha tornat | Sifakas, el pastor. Tot l'any guarda ramats a la muntanya, i només per | Pasqua | florida baixa per veure gent i ballar. Sospirà. —Ai, amic, si jo fos jove | degudament el record del sant valencià el diumenge de l'octava de | Pasqua | , o sigui, per Pasqüetes. Així com existeix una Junta Central Fallera, que | a la història de Sicília, i decisiu també per a la nostra. El dimarts de | Pasqua | , 31 de març de 1282, diada tradicional, el poble anava | ritme de sojorns cada cop més llargs i més assaborits. Al bell temps de | Pasqua | —el sol ja és calent i l'aigua encara és freda— des de l'indret gairebé | tota setmana de passió i de mort, d'esclatants resurreccions i glorioses | Pàsqües | florides. Altre temps, en aquesta clara diada d'abril tan alegre, el vell | pas igual per un senzill diumenge que per una festa senyalada com Nadal o | Pasqua | . Però en el tracte amb la gent no hi posaven pas més afecte que un | sense remor l'aigua calenta. Com érem en vigília de vacances —per la | Pasqua | Florida—, el tren anava ple de gent sotraquejada i trista, enyorant el | aquell tortell suculent, torrat i ple de confitura, corona pairal de la | Pasqua | ? L'havia fet la dama, ella mateixa, per aquests mons de Déu, ajudada per | exacta i humil. Mes aquell dia, anant per terres de França, en temps de | Pasqua | Florida, va conèixer un moment la misteriosa virtut de saber commoure als | sentia el brogit i l'animació de la festa. Era el dilluns de la segona | Pasqua | , i la florida de la Natura es retratava en l'alegria de les cares. A la | pis del carrer de Lauria —esmaltat de sol i on dos perfums, violetes de | Pasqua | i heliotrop, es confonen— per on es vulgui que comenci una conversa no | esponjós el d'aquesta saleta recollida, on l'heliotrop i les violetes de | Pasqua | hi han deixat una lleu estela olorosa que en Joan respira mig cloent els | era un home de mala sort, se n'anà d'aquest món un dissabte abans del de | Pasqua | . Les caramelles d'aquell any, sense ell, ja no foren les caramelles a què |
|