Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
passadís A 1 oc.
passadís M 1813 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb passadís Freqüència total:  1814 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fil llarg i prim però essencial per resoldre el problema dels intricats passadissos i acomplir la gesta, perquè de cabdell a cabdill hi ha només, al nostre
A vegades agafo el violí, i ja em sembla que la sento acostar-se pel passadís com solia fer-ho, que em besa i s'asseu davant del clavicordi a tocar. Em
Mila passà sense dir res. Començà a pujar les escales, travessà el passadís i entrà a la seva habitació. S'estengué sobre el llit, mullada com anava,
per ell i l'abraçava rient dintre l'obscuritat. Travessaren així un llarg passadís, avançaven a cegues: ell agafat a ella, deixant-se guiar per ella,
es sentia la seva respiració agitada. En front d'ells, al fons del passadís, brillà la llumeneta de la llàntia d'oli, que, col·locada en un repeu de
que, col·locada en un repeu de la paret, il·luminava tota la nit el passadís. Ella es deturà i se l'apartà de la vora amb la mà. —És ací —digué
se li acostà i pretengué continuar aquí en la llum el joc començat al passadís. Tino Costa se l'allunyà instintivament, gairebé amb rudesa. Ella es
En aquell moment es sentiren els passos d'algú que s'acostava pel passadís; eren passos maldestres i desiguals, com de borratxo... Ella mirà Tino
amb troncs d'olivera. A mà dreta d'aquesta sala, al fons d'un breu passadís, hi ha la petita habitació on dorm Mila, i al costat d'aquesta, la de la
color verd clar; fou oberta una finestra a la paret esquerra, davant del passadís, perquè s'airegés, i una vegada llesta, hi foren traslladats els mobles
s'avançà tot pregant-li que esperés una mica; s'endinsà per un fosc passadís i tornà poc després, fent-li senyal que la seguís. Ella estava adormida.
a poc a poc, temorós i insegur, com un malfactor. S'endinsa per l'obscur passadís, i ho fa de puntetes per no despertar la mare; escolta un moment la seva
L'habitació tenia una finestra, la petita finestra que donava al passadís i que mai no havia estat tancada. Tampoc Sileta, arrupida dins el seu
d'un document militar). Un cop enllestida la gestió, anàvem per un ample passadís, entre baranes de fusta, i, gairebé a la sortida, ens emprenien uns
del voltant. Els trens van plens com mai, amb gent dreta a tots els passadissos. Avui vaig al poble, on sento Brossolet, que es mostra pessimista sobre
Han entrat al pis la Roser, la Sinda i uns soldats. He sentit pel passadís els passos feixucs (segurament duien sabates ferrades). Després he sabut
torna a tancar curosament al seu darrera i el precedeix al llarg d'un passadís que ja ha hagut de recórrer de primer, hores o dies abans, quan l'oficial
escales amunt amb el crit de: —Puja un número! Ara ningú no crida res, el passadís és silenciós i totes les cel·les semblen abandonades, ho semblarien si al
car de panys, aquesta només en té tres. Darrera s'allarga un altre passadís de lloses i, a banda i banda, hi ha tot de portes menudes que trenquen la
suports fossin podrits. Dalt, el corredor que segueix s'escampa en dos passadissos més estrets on s'obren les portes sense botons de timbres ni picadors,
la rebuda. Tenia por que no fossis un agent provocador... El guien pel passadís cap una porteta lateral que hi ha prop de l'estança il·luminada, on veu
seguit es tranquil·litza, semblen veus femenines. La dona ja corre pel passadís, obre. Aleshores hi ha uns segons de silenci, un xiuxiueig, i tot seguit
—Sempre ho hem estat. Deuen haver entrat més dones, perquè lluny, passadís enllà, les paraules són repetides en tots els tons: —...uns fills de
a sortir cap al llindar mentre ell i la noia corren silenciosament pel passadís. —Què volia dir, amb això de la bata? —pregunta ell. —No ho sé
la mà. —Sí, vine. Obre la porta i ulla a dreta i esquerra, però el passadís és pelat, totes les portes són tancades. Més amunt se senten veus, deuen
davant de l'ascensor i l'home el porta cap a l'altre extrem on s'obre un passadís ample i sense accés de llum amb tot d'eines de paleta, pics i pales,
s'amunteguen dotzenes de baguls mal ordenats entre els quals queden uns passadissos per on circular. La llum de les llanternes projecta contra les parets tot
abans d'arribar-hi l'home tomba cap a l'esquerra, on s'allarga un altre passadís, més estret i que sobtadament es parteix en tot de subterranis, potser
s'atura en sec. Salten tots dos i, a les fosques, tornen a recórrer el passadís i desemboquen al corredor principal, d'on surten al vestíbul. L'home,
temps de replicar, s'endinsa de nou en la casa i ell el segueix pel passadís, on la pintura és tota bufada, i a l'interior de l'habitació de la
trampa, dos soldats vigilen el carrer amb la baioneta calada. Enfilen un passadís llarg i totalment a les fosques on ensopeguen els uns amb els altres i
de les dutxes. Però aquest cop el caporal els mena escales amunt, cap un passadís llarg en un extrem del qual hi ha un petit rètol que especifica:
un altre—. Cabina cinc. —A ell—. Cabina 4... La porta mena en un passadís molt estret flanquejat a l'esquerra per tot d'altres portetes numerades
negres: "pitgeu." Ho fa i es comença a treure l'americana. Pel passadís ressonen tot de passos precipitats que s'atansen, uns d'ells s'aturen a
—Torna a talonejar—. For... min! En mar... xa! De nou recorren el passadís, tomben cap al corredor que s'allarga en direcció a la residència,
pels peus i per les aixelles i, precedits del caporal, avancen pel passadís de ciment, cap a darrera els edificis de la cuina. Tots els altres es
arraulit al llindar de la porta, examina les dues perllongacions del passadís. No sap descobrir-hi ningú i, amb peus de plom, va avançant cap al rètol
allí; la del comandant és la tercera. Ell afirma amb el cap i avança passadís amunt, potser massa delerosament, perquè encara no ha tingut temps de fer
Està cagant —diu amb una sospita de rialleta—. Podeu seguir. Tots tres passadissos que ha de recórrer són molt llargs, el primer de simple parquet, el segon
un gros camió-grua que descarrega àncores de nau, avancen per l'estret passadís on sembla haver minvat la gernació d'esparracats entre els quals ara es
de retirar-se cap un costat. —Per aquí —diu la xicota. La segueix per un passadís ample, on s'afileren tot de lleixes curulles de llibres i revistes molt
El fan cada any. Però no són els mateixos. La mestressa mig corre cap al passadís, desapareix en direcció al cancell. La noia dels ulls verds s'inclina al
de retirar-vos-hi. —Espera un moment, mentre la noia s'allunya cap al passadís, i aleshores l'assenyala a ell—. Ara, vós. —Edat —fa el de l'
—Ara sí que hi hauré d'anar —diu ella. Deixa la pinta i surten tots dos al passadís, on la noia s'estira les mitges i es consulta la costura. Ell segueix cap
es veu que també les volen... —Me n'hauré d'anar al recambró, jo. Pel passadís de baix s'ensopega amb la mestressa que també s'hi encamina, l'hi cedeix
les dones: —Vosaltres no. Podeu tornar a la sala. Avancen tots tres pel passadís, lents i silenciosos, en filera índia. En arribar a la porta l'individu
un conjunt d'altres pileres igualment altes que tot just deixen un estret passadís pel qual han d'avançar un darrera l'altre. Prop de la taula, però, hi ha
formal i una duplicació ho resoldrà tot... A la fi tanca la porta i, passadís amunt, invisible darrera les estibes de papers, torna cap al refugi de
al seu darrera. —Era una simple formalitat... —comença des de l'inici del passadís, però aleshores s'adona de la dona i corre, sol·lícit, entre onades de
de completar per tal de recollir l'escala, amb la qual s'allunya pel passadís fins que mig desapareix darrera les estibes. La dona trontolleja

  Pàgina 1 (de 37) 50 següents »