Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a l'ombra com fantasmes sorgits d'un altre món i ofereixen llur cos als	passants	. Tino Costa ha cercat de bell nou refugi a Citavella. Allí havia viscut
germà. Hi havia matins en què, en sortir de casa, hauria abraçat els	passants	. Amb els meus escassos mitjans feia caritat als captaires. Somreia als
francs o alguna cosa de menjar. Els rics de França són bondadosos amb els	passants	. Això ho hem d'explotar, sents? Ara tot em semblava un somni: el parc, la
Ho eren el menjar, el dormir, la pluja, el fred... Vam preguntar a un	passant	: —/C'est pas dimanche aujourd'hui?\ —/Mais voyons! Comment,
i de fred en un recó de cofurna abans d'estendre la mà a l'almoina del	passant	indiferent, que dóna la moneda, però és avar de la paraula afectuosa que
i també un suggestiu programa escrit amb lletres en guix feien deturar al	passant	malhumorat per la mala tarda, invitant-lo a fruir de la sessió de cinema.
tingués tantes coneixences, i que totes visquessin.— I els esguards dels	passants	, l'un darrera l'altre, amb petit guspireig que sembla una resposta
. Serien ja més endavant, qui sap a on. Què fer?... Vaig agregar-me als	passants	i vaig seguir el llur corrent enllà, enllà... La corrua caminava
vista d'aquests quadros que, com l'esfinx de Thebes, proposen enigmes als	passants	. Eugeni Carrière Enlloc com en les grans capitals cosmopolites se noten
dolça amargor del vermut i les olives. La gent que el voltava, asseguda o	passant	, mostrava una curiosa exaltació política. L'ambient era dens de
troglodítica i amb ganes d'escanyar un pobre dependent de merceria o un	passant	de notari, i de llençar a la faç d'Eugènia una acusació injusta i brutal
sorolls discordants del trànsit rodat i les estúpides conversacions dels	passants	i tot un món de trivialitat. A la punta dels meus dits ja s'havia
les xemeneies dels carromatos sortien unes magres fumeroles. Els darrers	passants	es fonien dins la llum dels arcs voltaics. Vaig desfilar en silenci i com
que lluen com diamants. Carrers tots iguals. Baixem al centre. Rars	passants	. A moltes cases toquen la mandolina. Els cafès són plens a vessar.
de la Facultat. Llibreries considerables presenten la seva mercaderia als	passants	. Més que les darreres produccions de París i de Nova York, de Londres i
compromís i precipitar el casament crec que En Maragall va entrar de	passant	d'advocat a cân Serrahima. La parella va fer el viatge de nuvis a Itàlia;
armats: el Somatent. Soldats pels carrers. Els soldats emprenen els	passants	, aquests posen els braços enlaire i es fan els escorcolls corresponents.
De vegades, el tronc d'un arbre, la lluïssor del vidre d'un aparador, un	passant	llunyà, em semblaven formes femenines. Accelerava el pas. Res... Arribava
de Sojo, familiar d'una beata que evolucionà cap a la santedat, fa de	passant	al despatx, especialitzat en Dret Marítim, del senyor Anastasio. És un
formulada pels seus companys de reclusió i l'altra que la proferís un	passant	amb coll i corbata, revestit d'autoritat. "Així, doncs, és cert", pensà.
multitud s'aglomera en un passatge estret, esclaten baralles entre els	passants	que topen ells amb ells, així en aquest espai que ens envolta, quan una
mendicants amb els ulls sense pupil·la, que canten llurs martiris als	passants	, i menys a la dels fanàtics, que llueixen llarga cua per on Al·làh els ha
preguntar si el senyor Jaggers hi era. —No hi és pas —va respondre el	passant	.— En aquest moment és al tribunal. estic parlant al senyor Pip? Vaig
temps, que no hi passarà gens més del necessari. Amb aquestes paraules el	passant	obrí una porta i em féu entrar en una cambra a la part de darrera. Allí
en la lectura del seu diari. —Aneu a esperar a fora, Mike, —digué el	passant	. Jo començava de dir que esperava que no interrompia pas... quan el
Jo començava de dir que esperava que no interrompia pas... quan el	passant	empenyé aquell senyor cap a fora amb la més migrada cerimònia que mai
em fascinà l'atmosfera depriment del lloc. Em vingué a la memòria que el	passant	tenia el mateix aire que el seu principal de saber una cosa o altra que
hagués de fer baixar la cara a cadascú. Em vaig preguntar quants d'altres	passants	no hi hauria al pis de dalt, i si tots recaptarien d'haver aconseguit
cadira del senyor Jaggers, i em vaig alçar i vaig eixir. Quan vaig dir al	passant	que daria un tomb d'espera tot prenent l'aire, ell m'aconsellà de tombar
cap més interrupció arribàrem al despatx de l'entrada, on trobàrem el	passant	i l'home del vestit de vellut de cotó amb la gorra de pell. —Ha vingut
vestit de vellut de cotó amb la gorra de pell. —Ha vingut Mike —digué el	passant	, tot baixant del seu escambell i atansant-se confidencialment al senyor
home? Mike mirà la seva gorra i mirà a terra i mirà el sostre i mirà el	passant	i fins i tot em mirà a mi abans de començar de respondre, tot
que s'emporti immediatament el seu testimoni —digué el meu tutor al	passant	, amb la gran més repugnància,— i pregunteu-li què s'ha pensat de dur un
amb mi, si em plaïa. Vaig descobrir aleshores que es deia Wemmick el	passant	de la cambra immediata. Hom féu baixar un altre passant que en prendria
deia Wemmick el passant de la cambra immediata. Hom féu baixar un altre	passant	que en prendria el lloc mentre ell seria fora, i jo vaig anar amb Wemmick
digué: —De prime-ra!— I encara vaig preguntar si hi havia molts de	passants	, i ell va respondre: —no ens llancem gaire a tenir passants, perquè de
molts de passants, i ell va respondre: —no ens llancem gaire a tenir	passants	, perquè de Jaggers no n'hi ha sinó un, i la gent no vol fer-s'hi
i avall per qui sap els anys. En el primer pis, a la part del davant, un	passant	que tenia un aire mig de taverner mig d'agafa-rates —un homenàs pàl·lid,
Wemmick, mentre eixíem— per a un procés.— En una cambra de la vora, un	passant	petitó, fluix, que es retirava a un basset, amb els cabells pengívols
es féu esperar gaire, de comparar l'estada del meu tutor amb la del seu	passant	i caixer. El meu tutor era a la seva cambra, tot rentant-se les mans amb
al meu principal. —Aquest senyoret, ¿que és cap dels aprenents o bé	passants	del vostre despatx? —preguntà l'escarceller, fent la rialleta a
Les primeres llunes grosses foren usades pels botiguers per a mostrar als	passants	les meravelles de les seves tendes i atreure la clientela; aquestes
de cos que es trasllueix en el cerimoniós tracte que els notaris i llurs	passants	es donaven. /Honorable i car frare\, solen ésser els mots amb
la comitiva. No sempre devien viure en ambients tan severs com aquells	passants	de notaris de les Corts de 1476. Es conserva una lletra d'un
interés en la façana, en allò que és un crit, una declamació dirigida al	passant	, i arriba a caure en l'escenografia, emmascarant el contingut, mentre que
©) i Mateu assegut al banc dels canvis que, a la simple veu d'un	passant	, potser desconegut, que li diu "Segueix-me", ho deixa tot i el
a caure estenallat. Tement que no s'hi quedi, fan portar la biga per un	passant	afortunat, Simó de Cirene, que després serà cristià i pare de cristians.
d'il·lusions. Havia escrit algunes comèdies i publicat alguns versos. Era	passant	d'un notari de Vilanova. Es casà enamorat de la seva dona, tan pobra com
de ruta? —se sorprengué, innocentment, la Mònica—. Si allí no hi dóna cap	passant	... i, ¿quina dona s'hi arriscaria, sense un costat, en aquell cau de
Rius entrà en la vellesa sense un cèntim. Jaume Carner fou el seu	passant	durant uns anys. Després Carner s'establí pel seu compte i en el seu

Pàgina 1 (de 5)

50 següents