DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
passar M 70 oc.
passar V 102564 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb passar Freqüència total:  102634 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

hi ha més remei, i mirar si després ho endreço. Fes-me el favor, Àtropos, passa'm les estisores." "Tisores", va corregir d'esma Làquesis. "A veure si
i avui buscadíssim, per les seves singulars qualitats i la seva raresa. Passaré de grat per alt aquest líquid fosc, viscós, inflamable, el petroli, que
els amos dels cims per mi abandonats. En el pacte, ens varen concedir que passéssim juntes una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del
fins a una altra topada amb el senglar, que l'ajudava així, comprensiu, a passar l'hivern i el mal temps, abrigat per la terra. Lluny de l'estimadora, el
en l'airejosa presó que durarà mil·lenaris. Per nosaltres, t'hi passaries tota l'eternitat, però sembla que a la fi un heroi t'alliberarà",
nos-en per torn, un torn rigorós. Ara, la segona, Pefredó, els ha de passar a Deino, la tercera, i després els hauré jo. I així sense parar, una
molt ràpides, de la salvatge Tràcia, on habita en cavernes diverses i passa de l'una a l'altra, en un canvi constant, sense repòs, i arrossega amb
Forkys o per Krataeis, que remou el pèlag amb ires violentíssimes. Si no passes per l'estret de Sicília, esborra Escil·la de la memòria. Si el solques,
que estava convençut de tocar la flauta més bé que ningú. Màrsias es passava la vida entretingut amb la flauta, la seva única arma, al sol, sense ni
canviava en un instant el seu cap pel de la dona, i el seu passava, asserenant-se-li, tancats els ulls tan inquietadors, on abans era el
en ús de la meva expedita, tan entrenada llengua, amb minuciosa precisió passarem comptes." Narcís "Encara no t'has contemplat prou al mirall? Que el
rumiar per entendre-la i m'hi entreabaltiré: una delícia." "Espera't o passa endavant. No ens hi perdrem", li va respondre el jove nebot valencià. La
fer, Tecleta. Aquesta banda ja li creixerà. Que no t'adones que no passa de ser una criatura? Sí, barbeta, bigotet i una cabellera de les que avui
aspecte tindrà? La seva bellesa et complaurà com abans? Una dona que ha passat per la lliçó subtilitzadora de la mort no agostarà o malmetrà l'extrema
temem, pobres de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però tot passa, res no dura, i el tràngol era aquietat, ens n'alegrem, pel sacrifici de
Màgica envellida, el meu poder no m'entreté. Que els qui viatgen pel mar passin, d'ara endavant, sense perill, a frec del meu regne. No m'he de moure a
i l'altra trobaven difícil de resumir en unes quantes hores el que havia passat, i sobretot el que havien pensat, durant aquells últims vint anys, i més
Electra en aquest punt se m'assembla, fort!, i adéu, senyores i senyors, passin-ho bé. Sota els calçats o enllà d'enllà, una gent que s'avorreix més que
els seré franca, com un escrúpol de recança per no haver passat els tràngols que els poetes i els mitògrafs m'atribueixen, però
i jacints. Aquest any la florida va ser magnífica, però el seu moment ha passat, són tan efímers! I hem patit una calor prematura, que amenaça les
que prové, segons sembla, d'edats esborrades. Com que no ens mortifica de passar per curiosos encara amb il·lusions, ens avenim a admetre que procedia
de la qual a poc a poc s'apaga fins que la cendra la colga, quan els anys passen i tot ho esborren, queda com l'ombra de l'esclat d'un nom en la falsa
proa per complet esquerdada, pel llot del pou de la intimitat. Enone "He passat tota la meva llarga existència al servei del palau de la destral del
les quals el destí m'ha elegit com a clauera." Teseu "No crec que hagi passat res de greu, és més, n'estic segur, però el cas em resulta clar: han de
breus paraules el difunt", començava sense convicció el sacerdot. "Tots passarem per aquest tràngol, ja se sap, però sempre és força amarg", continuava
Leopardi /(Le Ricordanze)\. A la part baixa de Santa Maria, passada l'església, alguns carrers més endintre, vivia ell. Dos carrers més
coneguda. I era allí, en aquell portal, on Mila sortia a esperar que passés ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella baixava a esperar-lo cada
allí, en aquell portal, on Mila sortia a esperar que passés ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella baixava a esperar-lo cada dia. I per això era
I per això era censurada. Mila estava cega amb el seu amor, i res del que passava a l'exterior no la impressionava. Deien, els qui la van conèixer, que era
desigs, i àdhuc podria dir-se que en els seus impulsos a vegades fins passava de l'obstinació. Li indicaven el risc, però ella s'entestava en el seu
del pas, que en aquella hora començava ja a espaiar els seus viatges, i passà el riu. Feia alguns anys que faltava d'allí. L'antic barquer havia mort;
seus pensaments? Ell havia desitjat venir per les festes nadalenques, per passar-les amb ella a la llar. La dolça emoció —barreja de nostàlgia i
vanitat —potser millor una estupidesa— l'havia distret d'aquell desig. Passà el Nadal, i l'emoció va esvair-se. Tino Costa venia ja sense tendresa i
Una figura sortida de la casa veïna a la seva creuà veloçment el carrer passant pel seu darrera. L'havien reconegut. A tot el barri —a tot el poble— es
era de caràcter alegre; res no aconseguia de robar-li l'alegria, i, passat el primer impuls de còlera o de disgust, s'oblidava ràpidament de les
renou. La criada deixà l'escombra i va sortir al carrer per veure què passava. Al cap de poc va tornar cridant, tota excitada: —Sileta... Sileta...
seva absència, s'havia convertit en una doneta, i en els seus ulls serens passava, malgrat llur puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu davant,
i a Santa Maria gaudia de la simpatia de tots. Manuel del Santo es passava moltes hores a la casa, i, no sense terror, havia anat adonant-se del
i recorda que quan estigueres malalta, després del part de la nena, es passà tota una nit al teu capçal sense dormir. Ella es posà a plorar, però ja
tres a la mateixa taula. No obstant això, la convivència mai no havia passat d'aquí. Joan del Santo d'ençà d'aleshores s'ordenà la vida prescindint en
que cap de les altres no posseïa, i convencé sa filla perquè anés a passar uns quants dies amb ella a la masia. Mila, de primer antuvi i a causa de
amigues. Llavors no volia separar-se del seu pare per res; hagueren de passar-li el llit a l'habitació d'ell i es despertava contínuament presa de
i es despertava contínuament presa de terror enmig del son. A penes havia passat una setmana, Mila hagué d'ésser portada de bell nou a Santa Maria. Munda
consols i tantes satisfaccions havia procurat a la seva solitud. Ara s'hi passava tot l'estiu i gran part de l'hivern. Mila i el seu padrí, després de
i els ramats que durant l'hivern, quan escassejaven els pasturatges, eren passats a la muntanya. A la muntanya hi havia també instal·lats amples corrals,
! —Mireu en Jeroni —digué un altre—: sembla que l'hagin encantat. —Què et passa, Jeroni? Quina en rumies? L'al·ludit —un pastor jove, secardí i nerviós—
pastor—. Sempre somniant follies. Aquesta sang no es calmarà mai—. I li passà una mà pel cap en una aspra carícia. —I la Teresa? —digué un de menut.
a les nits, desvetllada per aquelles històries, somniava. Però el temps passà, i a poc a poc la vida vingué a cercar-la enmig dels seus somnis, com la
s'havia entestat a portar-la-hi. Mila no tingué valor de refusar. Tiago passà a buscar-les i hi anaren plegats. Ballaren, i, ja cap al final, s'anuncià
quan va a la plaça, totes les noies diuen: Mireu qui passa, mireu qui passa. Mireu qui passa, noies, mireu qui

  Pàgina 1 (de 2053) 50 següents »