Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el nostre origen matern, a tall d'expòsites. I això que coneixem el	passat	, el present i el futur, segons el que el burler de Zeus ens assegura.
els ulls i recorda, endinsada en el seu íntim mirall, la serenor del	passat	. Però no s'hi aturarà gaire, perquè endevina el llarg i complex futur que
"Perquè ja ho sabeu: criats, criades, dides: tot a cor què vols. L'any	passat	compraren la finca del Menut. Diu que en donaren quatre roves d'or: més
les acàcies i el clar xiuxiueig dels ocells del pati. Parlaren de coses	passades	, parlaren de somnis, ressuscitaren vells records, i Mila va sentir-se de
de la Bíblia. Tino Costa no recordava moments de la seva vida com els	passats	amb l'ancià quan, asseguts a la vora del foc, parlaven plegats de llurs
d'angoixa i d'horror, un malson que semblava muntar des d'un tenebrós	passat	en què les persones vivien com presoneres, tancades i incomprensives, amb
res per ella.) A Mila, la seva fantasia la traslladava ara devers aquell	passat	tenebrós. Li semblava sentir el bàrbar puniment damunt les seves carns
o atenuant en d'altres les crueses, va saber Mila aquella nit referent al	passat	de Tino Costa. Mila romangué una llarga estona sense dir res; després
Mila escoltà de llavis del padrí quelcom referent a aquella història i al	passat	de la noia que fugí amb Tino Costa. Ella aleshores, sense haver-la
Mancaments insignificants, errors, pures puerilitats de la seva vida	passada	es barrejaven amb aquells records, adquirien sobtadament una importància
un esforç, acabà: —Vaig dir-te, Mila, que no hi havia en el meu	passat	res que pogués causar-te pena. I, amb tot, des de fa poc veig quelcom que
una altra nit com aquesta —també era per la festa del seu sant—,	passada	en aquella mateixa habitació amb Quim i Màrius, l'altre amic ja difunt,
del cigarret, evocava ara la fina figura en els moments més deliciosos	passats	en la seva companyia. Eren festes espirituals que no podria oblidar mai
la meva vida; és com si em trobés encara en la meva adolescència i tot el	passat	fos un somni, i ella, la primera dona trobada en despertar. Mila és
Quant al seu art... Tino Costa somrigué tristament, recordant els mesos	passats	a ciutat, on havia hagut de viure del seu art. Només quedava un camí —i
seva ànima, esdevinguda gairebé clarivident després de les experiències	passades	, podia ja anticipar-se amb perfecte seguretat la visió del futur, podia
Soparen ella i la mare, totes dues soles com sempre. El record de la	passada	desgràcia —la visió dels infants cremats— semblava pesar entorn d'elles
sospirà: —Quina tristesa fan aquestes coses! —És veritat: aquesta nit	passada	no he pogut dormir. —El mateix m'ha passat a mi; em recordava d'una altra
la barba crescuda. I, no obstant, era ell, sí: era el de tantes nits,	passades	a l'ombra protectora del portal, el qui havia sabut parlar a la seva
desafia impertèrrit el pas del temps i les tempestats; com en temps	passat	desafiava la fúria enardidora dels combats, tal vegada esperant la
transparència el blau suau del cel de la tardor. S'oblidaren els estralls	passats	, i per les idíl·liques riberes sonaren de bell nou les clares esquelles
clara llum, i per a sempre. ¿I què representaven tots els sofriments	passats	, tots els que podien encara mancar-li a passar, què representaven davant
i esperava. La terrible excitació que li havia deixat el malson	passat	anava creixent ara amb la inutilitat dels seus esforços, amb la solitud
incapaç d'absorbir-se en el seu treball, d'abstreure's completament de	passades	reminiscències i de torbadores temors, incapaç de sumir-se en aquell diví
fatiga, i les imatges del somni que tingué de l'horrible malson de la nit	passada	, van sorgint al seu cervell. El terror de la nit esfereïdora que passà el
fins i tot a les més tènues. En la producció literària del que portem	passat	del segle XX podem certificar les apreciacions que acabo de fer.
i exterior. Una cosa de semblant pretèn l'historiador respecte al	passat	. L'objectiu i els mètodes són similars, en certa mesura. I el nas de
la realitat absoluta d'aquest valor. I sens dubte tenia —"tenia": en	passat	— una part de raó, ja que l'or i la plata, al capdavall, han estat durant
innocus del "progrés", ja els impedeix d'enyorar sincerament un	passat	qualsevol. De més a més, per poca intel·ligència que els animi, han
estoica, l'epicúria, la budista, la cristiana, totes les "morals"	passades	, eren defectuoses: la moral "racional" és germinalment definitiva,
que és la història humana. Ens sabem "relatius" per comparança amb el	passat	, i hem d'acceptar-nos com a "relatius", igualment, en relació amb el
No val a dir que no "podien" entrar en els càlculs d'un legislador del	passat	: demà que hagués de confeccionar-se un nou Codi Penal en un país
de l'actual només pot aconseguir-se a través de la comprensió prèvia del	passat	. Afegiran, per fi, que un clàssic és, naturalment, un valor segur, amb la
altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el	passat	, el qual, en última instància, és també passat "nostre", passat
i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també	passat	"nostre", passat d'"avui". Acudim a l'obra literària a la recerca de
el passat, el qual, en última instància, és també passat "nostre",	passat	d'"avui". Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors
tan abundants i tan aparatoses eren, d'altra banda, en la literatura del	passat	. Avui hem restringit el perdó al pla de les molèsties rutinàries i
si no de l'assentiment general, sí de la impunitat més respectable, en el	passat	. ¿Per què? Podríem creure que llavors —l'Edat Mitjana, per exemple—
es limita a dir-nos que som temps i que el temps s'escola. L'home del	passat	no estava subjecte a aquesta mena d'advertència permanent. Per a ell, el
havia o hauria d'haver-se consumat. La història judicial del segle	passat	demostra que el liberalisme que aleshores invocaven era una entelèquia
coincidents en l'enemistat respecte a la moral corretjosa i entumida del	passat	. El cientifisme s'hi alia. Una faceta d'aquesta ofensiva és el retrocés
romàntica— de l'amor, falsejaven l'home en falsejar el sexe. En el	passat	, el sexe sincer hem de buscar-lo fora de la literatura: en
històrica. Perquè, tot ben garbellat, ¿és que qualsevol "temps	passat	" va ser "millor" que el nostre? Diguem també, i de seguida, que no tot
actual va acompanyat, indefectiblement, d'una certa enyorança del	passat	, potser de "qualsevol" passat. És ben comprensible que sigui així, en
d'una certa enyorança del passat, potser de "qualsevol"	passat	. És ben comprensible que sigui així, en últim terme. El temps d'avui, el
que siguin mínimes, i rarament són mínimes, se'ns fan inesquivables. El	passat	, en canvi, és una simple memòria, una pura il·lusió de l'esperit, fàcil
que la nostra actualitat adusta. Les catàstrofes i les misèries del	passat	s'esvaeixen, queden pulcrament negligides, i ens limitem a exclamar
ha comptat, tothora i a tot arreu, amb partidaris en abundància. El	passat	que la nostàlgia evoca és més "còmode" i més "decent". I tanmateix...
sempre han tingut els mateixos "defectes". Deixem ara de banda si el	passat	, qualsevol passat, va ser més "còmode" que el present. No hi ha dubte,
els mateixos "defectes". Deixem ara de banda si el passat, qualsevol	passat	, va ser més "còmode" que el present. No hi ha dubte, però, que,

Pàgina 1 (de 418)

50 següents