Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a virtut suprema, la lliure serenor de l'esperit." Hades "He fet el meu	passeig	quotidià per les últimes profunditats del Tàrtar", mormolava el
Leda "El qui senyorejava en els cims, en un dels seus innombrables	passeigs	per la terra, es va encapritxar amb Leda, que acabava de contraure un
de pudor ni de caràcter—, perquè l'efímera florida acompanyi uns lents	passeigs	de vella en la solitud del meu jardí." Màrsias El silè Màrsias —o
ballar amb ell, a la plaça, i més tard la veieren, també amb ell, al	passeig	. El pare de Mila es trobava aleshores fora de Santa Maria, a les seves
del poble prenent part en algun dels actes que es celebraven, o bé al	passeig	amb les seves amigues, sempre li havia cridat l'atenció aquella figureta
a Santa Maria amb els seus llibres, amb els seus deixebles, el seu	passeig	al matí i al capvespre pels encontorns de Santa Maria, i amb el respecte
ja l'última veu, i un silenci impressionant s'estenia per tot l'ample	passeig	: únicament es sentia l'espetarregar de les teies dels alts cremallers les
a la plaça a la llum dels cremallers en les nits tèbies i estelades i del	passeig	al capvespre sota les acàcies florides; era el temps en què la rella
per casar-se. Algunes tardes de diumenge ja els havien vist plegats a	passeig	; a Santa Maria dels Monts veure un jove al passeig amb una noia dues
havien vist plegats a passeig; a Santa Maria dels Monts veure un jove al	passeig	amb una noia dues vegades consecutives era ja senyal gairebé segur de
cada nit sortien tots tres cap a casa. Si la nit era temperada, feien un	passeig	pel poble. La petita agafada de la mà, entre l'avi i la mare, xerrotejava
temps, estintolant-se en llurs bastons, passar en els dies serens pel	passeig	a seure al sol. Foren com dos vells arbres recalcant-se l'un en l'altre
La gent saludava amb el puny clos els milicians armats. Una tarda, pel	Passeig	de la Bonanova, vaig veure un grup de quatre o cinc xicots de 9
(avui local del PSUC). He vist una miliciana, bastant bonica, al	Passeig	de Gràcia: vestit masculí, pistola, gorra amb "galteres" cordades a
anglès, em vol veure. Tinc la sort de trobar-lo al capdavall del	Passeig	de Gràcia: amples espatlles, vestit gris, cara roja de sant Jordi. Està
estava davant del consolat i malgrat que portés la bandera suïssa. Al	Passeig	de Gràcia he vist passar l'enterrament de les víctimes del bombardeig del
sense banderes ni música. Abans de passar el seguici, a la Diagonal i al	Passeig	de Gràcia ja l'esperava molta gent: alguns llegien el diari; he vist una
(la nota més trista eren els familiars endolats darrera cada taüt): pel	Passeig	pujaven noies maquillades, minyons decidits, gairebé com si es tractés
Dimarts passat, l'últim dia que vaig ser a Barcelona, vaig veure al	Passeig	de Gràcia una llarga cua de refugiats. Esperaven torn per entrar a
Arribo al matí a Barcelona. A migdia, quan baixava tranquil·lament pel	Passeig	de Gràcia, sento a prop una sirena. Tot seguit, les detonacions de
vaig a la Residència d'Estudiants. Hi ha molta gent pels carrers; al	Passeig	de Gràcia una riuada de gent tranquil·la. Els més impressionables, però,
uns que portaven una noia desmaiada i que les bombes havien esclatat al	Passeig	de Gràcia. Quan han parat les explosions, he sortit. Hi havia grups de
avui: 14 pàgines en 4 hores), surto una mica a	passeig	. Hi ha un embolcall gris de neu al Matagalls. El vent gèlid em duu volves
de la Institució de les Lletres Catalanes. A migdia hi ha molta gent al	Passeig	de Gràcia, al tebi sol barceloní. Davant el "Casal Carles Marx" hi ha
on els bombardeigs d'anit i d'avui han afectat tota la ciutat, fins el	Passeig	de Gràcia i la Plaça de Catalunya. Hi ha moltes cases a terra i es veuen
boscos vellutats, la dolça "solitud agrícola". Cap a mitja tarda vaig a	passeig	amb la Fina. Olorem les flors de pomera, admirem els grans camps d'ordi i
moment en què Jeroni oferia el braç a Carolina Masramon per emprendre el	passeig	del passepied que Cinta feia dringar en el pianoforte, no en el Clementi,
un temps a instal·lar-se al palau Mocenigo. Jeroni va voler fer un	passeig	de comiat que va ser un desastre. Nerina devia imaginar-se per la mostra
i també l'encís, que mai no has trobat en cap altra manera de mirar... Un	passeig	vuitcentista cobert de fulles grogues, isolat entre uns vells murs de
a prop les sirenes dels vapors i el fum ran de murada... Capvespres al	passeig	amb nins de marineres blaves i nines amb flocs als tirabuixons jugant al
a galop. Un alulea de crits els acompanyà. Travessàreu el Born. Enmig del	passeig	, vora l'estàtua de la reina, un grup de màscares ballaven aferrades,
caminava ran d'en Sergi o, anys més enrere encara, vora els meus pares,	passeig	de Sagrera avall, fins a tocar al port. No entenc, no he entès, aquesta
tan feliç, aquell dia, amb la teua mà dins d'una mà, en un	passeig	! No tornen els records dels frenètics moments que et
molt coneguts de la Mediterrània europea. Alger, en aquest aspecte de	passeig	marítim, m'ha fet pensar molt en Cadis. Al vespre hem anat a rodar
molt més sincer que les esglésies, els museus, les biblioteques i els	passeigs	estilitzats. El de Fort de France comença per ésser cobert i a l'europea,
les línies. Hem atracat al moll més apartat de la població, i, per un	passeig	de palmeres fresques i sota un sol d'asfíxia, hem arribat en una vila
caribes que encara belluguen. Aquest barri és magnífic: contrasta amb un	passeig	de cocoters grandiosos i de fúlgides bananeres, i amb un mar net, ple de
i, de tant en tant, el vapor que fa escala per no gaire temps. El	passeig	ran del moll, des de la veranda on escric aquestes ratlles, podria fer
des de la veranda on escric aquestes ratlles, podria fer pensar en el	passeig	ran del moll de qualsevol vila de la Costa Vermella. A mi, hi ha estones
rada i l'ha dipositat davant mateix de la Comandància de Marina i del	passeig	que dóna a l'edifici del Govern. En aquest lloc estratègic, de dues hores
Abandonant Uturoa, he d'agrair al capità de la "Potii" l'inoblidable	passeig	de tarda al voltant de l'illa de Tahaa, bessona de Raiatea, de la qual la
que, per prudència, no l'oblideu mai en aquests climes. Un matí feia el	passeig	solitari ran del wharf de Vaitapé, a Borabora. No es veia ànima
oceànics. I, naturalment, la poca roba que jo duia se'n va anar a	passeig	i, en el punt que anava a fer ús de les meves escasses facultats
són funcionaris que tornen a França, molts d'ells malalts, amb el fetge a	passeig	o amb qualsevol altra entranya perjudicada pel tròpic. Una parella de
(dic ampolla) d'alcohol de Scotland, ara els recordo aquell	passeig	en una tarda de mareig quan, més enllà de S'Arenella,
posar al costat altra vegada, i avall, fins que vam arribar a la Diagonal-	Passeig	de Gràcia. Vam començar a voltar un pilot de cases, i jo no podia més amb
que em va dir, amb les mans a les butxaques, va ser, i la pobra Maria a	passeig	per tu... Anàvem cap al carrer Gran per la Rambla del Prat. Es va aturar
fines que tot plegat feia gris. El sol venia tot sencer de la banda del	Passeig	de Gràcia i plaf! per entre els rengles de les cases queia damunt de
Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, tot a	passeig	! Però no sabia com... Aquest pensament se'm va quedar per dins del cap
Veces, abeuradors, menjadores, colomar i cabassos de colomassa, tot a	passeig	! Escala de paleta, espart, bola de sofre, bútxeres, ullets vermells i

Pàgina 1 (de 87)

50 següents