Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

indefinida, ni llum ni ombra ja penombra sempre. Com la personalitat del	passetjant	vagarívol que termina esvaint-se, perdent-se, esborrant-se en entrar al
les seves opinions. Ell sent, per exemple, en la conversa francesa de dos	passejants	, que l'un repeteix sovint /alors\ i /parce que\, i,
arreu hem trobat les vies i els carrers plens d'anants i vinents, de	passejants	, de desvagats, de turistes i de carruatges... Com en tota ciutat
contra, fou esplèndida, assolellada, assuavida. El Bois ple de	passejants	, cotxes i genets. El comandant Noisset venia amb mi. A la segona volta,
dret, aquella deessa. Quina delícia de dona! Quan passava ella tots els	passejants	obrien un pam de boca i uns ulls estupefactes i de seguida es tombaven a
al cap, amb el bastó penjat al braç. En les seves inacabables hores de	passejant	solitari, ¿què pensa el senyor Roig? Compon música in mente?
d'una cobla que començava una audició de sardanes. La majoria dels	passejants	van pujar cap al passeig per escoltar la música, per contemplar els
corria entre cames i li ficava lo cap dins la panxa a qualsevol dels	passejants	distrets. Un baf de gent, de molta gent, pujava amunt i fea suar a
roca o ermitatges. La singular majestat d'aqueix panorama fa que el	passejant	malenconiós no es cansi mai de contemplar-lo. S'atura. Els seus ulls
muntanya, botaruda i afocada, la Northgem, bufava als ulls dels	passejants	el fred de neu grisa de la seva vellúria. Vaig fugir de Godthaab
a aquélles. Un dia, a poqueta nit o, millor, casi fosc, cuant ja tots els	passejants	se 'n havien anat i ni tan sixquera un fadrí quedava en el Pouador,
Estava dividit en cinc carrers, vorejats d'arbres, tres per als	passejants	i dos per als carruatges, un per a l'entrada i l'altre per a la sortida.
quan no hi havia gaire gent, per a deixar-los evolucionar pel lloc dels	passejants	. Quan els ocupants del nou vehicle es varen atrevir a fer-los rodar pels
que tan bé coneixia. Allà, en arribar a les closes el	passejant	s'atura i escolta amb atenció la meva ànima que lentament
lírica de la gent catalana, les festes, les sardanes, els enamorats, els	passejants	, les fires i els cafès de poble, l'alegria de viure i la sensualitat de
que sembla existir, cal estimular en el comprador —i si per cas en el	passejant	— les opcions de selecció qualitativa d'una botiga a l'altra mitjançant
dels rius ò dels avenchs de les montanyes ab veus enganyoses cridavan als	passejants	pera engolirlos. La llum ha estat sempre element essencial de la bellesa,
ab el retor y barber de son lloch, calificá de "donsella distraguda,	pasejanta	y un poch antoixadiça, que tant plé deixá 'l mon de ses impertinencies
'l mon se'l troba mes aprop; lo qui's fa, seguint lo dictat del Evangeli,	passetjant	y pelegrí en la terra se queda per ciutadá de totes les generacions.
una bossa plena de lluisos d' or, que, al portarla á sa mestressa, un	passatjant	pillastró de París li roba; pero ell marxa á París en reclam de sa bossa,
de Mar... i com s'omple al caient de la tarda; amunt, avall... Pobres	passejants	que no compten pas en la política urbanística de l'Ajuntament democràtic.
no compten pas en la política urbanística de l'Ajuntament democràtic. Els	passejants	quan arriben a casa després de transitar-hi, ja cal que agafin uns
aflicció. Son llastimós aspecte cridá un dia l'esment de unes senyores	passejants	, una de les quals digué a l'altra: —"Tú, mira, un mort que camina
ells amb els seus xiscles per dins els arbres del racó de la font. Els	passejants	entraren pel carrer Major, en direcció a tramuntana, solitari, i
Tinc tanta set que a les cinc tinc set. Un Partit. El Partit	Passejant	Peripatètic, en primera manifestació público-privada rodant el claustre,
un costat de l'escena. Un carrer. Un Xarlatà requereix l'atenció dels	passejants	envers el seu cinetoscopi, una mena de caixa amb binoculars, mantinguda
Un moment, per favor... [(Tapant els binoculars de l'aparell. Als	passejants	.)] Senyores, senyors... La funció continuarà d'ací uns minuts... La caixa
Damasch. Com era día de festa trobárem los voltants de la ciutat plens de	passetjants	, que anavan ò venían de fora, ni més ni menos que á Barcelona en aquella
dels portals tancats dels hortets del suburbi, per refugi dels pochs	passejants	que s'esqueyan á passar per allí, contra'ls sotrechs que trontollaban lo
candor, encara que posadas baixas y á tret arreplegadís, com oferint als	passejants	la ilusió de uns merengues perfumats tentadors á la lleminería. En Prim
remor de fer més trist lo passeig. Sols s' hi veu de tant en tant algun	passejant	estraviat ó de tétricas inclinacions que deu buscarhi sens dupte
amparantnos del meteix recó ahont no arribavan els cops de colze dels	passejants	distrets. En Giberga va venir á trobantshi y, en havent fet un comentari
d'aquellas gegantinas lletras d'or. La Rambla estava animadíssima. Los	passejants	paravan lo pas, s'aixamavan sens voler ab lo vesper negrós de curiosos
les primeres impressions se sentí pres, perdut, dins la corrent dels	passetjants	, com una molècula esbarrada, sense pariona, errática. El sentiment de
esser el castellá. Sobre el remorós formiguetx de la massa de	passetjants	, no més percebia vagament els crits aguts dels petits venedors de
de l'esperit de la natura, esdevé contemplació de si; la creació acull el	passejant	solitari i li proposa l'evidència d'una harmonia de les formes que es fa
domund, clavaven, volien clavar, banderetes espanyoles a les solapes dels	passejants	. Gairebé ningú no s'hi aturava, probablement per pura prevenció, per
un altre dels seus relleus, una nova substitució —ara matinal— dels	passejants	de les Rambles. Els nous duien paraigües sota el braç i bosses o
tot roda, perds el fil i el recuperes, t'emborratxes, tot és nou. Els	passejants	, diuen els diaris, han d'anar vestits d'aquella època —els vestits de fa
saltimbanchs, Y ab muécas y grillerias Feya ríure als	passatjants	; Al véurer que la gent reya, Feya nous brincos y
d'un home enamorat d'un retrat d'ell mateix disfressat de dona. El	passejant	havia escrit poemes elegíacs i anacreòntics per exposar les seves idees,
i transparents, aquests rierols que amb el seu pas agombolen l'ànima dels	passejants	. Aquests bronzes tristos i greus, coberts de rovell, que flanquegen el
Tots estaven units i s'oposaven junts a l'adversitat i a l'enemic. El	passejant	continuava caminant pel faubourg, atent al que s'esdevenia al seu
filosòfics, Diderot havia exposat unes idees que el	passejant	recordava com el germen de la seva pròpia reflexió. Es deixava emportar
perdut de la humanitat i mostrar-lo com el present etern de la natura. El	passejant	prenia possessió d'ell mateix, de la seva autèntica i completa
li lliurava, perquè pogués gaudir-la i descobrir-la. El presoner era bon	passejant	, com l'amic Jean-Jacques. Com a ell, li agradava allunyar-se lentament de
un lloc pròxim i equidistant de l'ordre sensible de l'univers. El	passejant	havia comprès, gràcies a la raó i al sentiment, que l'home formava part
de la creença més profunda, independent de la raó. El que ara pensava el	passejant	era el mateix que el seu amic li havia exposat i comentat entre converses
del camí que corria entre alzines. La costa no era gaire alta, però el	passejant	va sentir com el cansament li segava les cames. Es va aturar a mitja
els etzibava. Quan el cotxe va arribar al revolt del camí on era, el	passejant	els va barrar el pas, i dret, sense moure's, va quedar palplantat enmig

Pàgina 1 (de 3)

50 següents