×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb passejant |
Freqüència total: 111 |
CTILC1 |
| indefinida, ni llum ni ombra ja penombra sempre. Com la personalitat del | passetjant | vagarívol que termina esvaint-se, perdent-se, esborrant-se en entrar al | | les seves opinions. Ell sent, per exemple, en la conversa francesa de dos | passejants | , que l'un repeteix sovint /alors\ i /parce que\, i, | | arreu hem trobat les vies i els carrers plens d'anants i vinents, de | passejants | , de desvagats, de turistes i de carruatges... Com en tota ciutat | | contra, fou esplèndida, assolellada, assuavida. El Bois ple de | passejants | , cotxes i genets. El comandant Noisset venia amb mi. A la segona volta, | | dret, aquella deessa. Quina delícia de dona! Quan passava ella tots els | passejants | obrien un pam de boca i uns ulls estupefactes i de seguida es tombaven a | | al cap, amb el bastó penjat al braç. En les seves inacabables hores de | passejant | solitari, ¿què pensa el senyor Roig? Compon música in mente? | | d'una cobla que començava una audició de sardanes. La majoria dels | passejants | van pujar cap al passeig per escoltar la música, per contemplar els | | corria entre cames i li ficava lo cap dins la panxa a qualsevol dels | passejants | distrets. Un baf de gent, de molta gent, pujava amunt i fea suar a | | roca o ermitatges. La singular majestat d'aqueix panorama fa que el | passejant | malenconiós no es cansi mai de contemplar-lo. S'atura. Els seus ulls | | muntanya, botaruda i afocada, la Northgem, bufava als ulls dels | passejants | el fred de neu grisa de la seva vellúria. Vaig fugir de Godthaab | | a aquélles. Un dia, a poqueta nit o, millor, casi fosc, cuant ja tots els | passejants | se 'n havien anat i ni tan sixquera un fadrí quedava en el Pouador, | | Estava dividit en cinc carrers, vorejats d'arbres, tres per als | passejants | i dos per als carruatges, un per a l'entrada i l'altre per a la sortida. | | quan no hi havia gaire gent, per a deixar-los evolucionar pel lloc dels | passejants | . Quan els ocupants del nou vehicle es varen atrevir a fer-los rodar pels | | que tan bé coneixia. Allà, en arribar a les closes el | passejant | s'atura i escolta amb atenció la meva ànima que lentament | | lírica de la gent catalana, les festes, les sardanes, els enamorats, els | passejants | , les fires i els cafès de poble, l'alegria de viure i la sensualitat de | | que sembla existir, cal estimular en el comprador —i si per cas en el | passejant | — les opcions de selecció qualitativa d'una botiga a l'altra mitjançant | | dels rius ò dels avenchs de les montanyes ab veus enganyoses cridavan als | passejants | pera engolirlos. La llum ha estat sempre element essencial de la bellesa, | | ab el retor y barber de son lloch, calificá de "donsella distraguda, | pasejanta | y un poch antoixadiça, que tant plé deixá 'l mon de ses impertinencies | | 'l mon se'l troba mes aprop; lo qui's fa, seguint lo dictat del Evangeli, | passetjant | y pelegrí en la terra se queda per ciutadá de totes les generacions. | | una bossa plena de lluisos d' or, que, al portarla á sa mestressa, un | passatjant | pillastró de París li roba; pero ell marxa á París en reclam de sa bossa, | | de Mar... i com s'omple al caient de la tarda; amunt, avall... Pobres | passejants | que no compten pas en la política urbanística de l'Ajuntament democràtic. | | no compten pas en la política urbanística de l'Ajuntament democràtic. Els | passejants | quan arriben a casa després de transitar-hi, ja cal que agafin uns | | aflicció. Son llastimós aspecte cridá un dia l'esment de unes senyores | passejants | , una de les quals digué a l'altra: —"Tú, mira, un mort que camina | | ells amb els seus xiscles per dins els arbres del racó de la font. Els | passejants | entraren pel carrer Major, en direcció a tramuntana, solitari, i | | Tinc tanta set que a les cinc tinc set. Un Partit. El Partit | Passejant | Peripatètic, en primera manifestació público-privada rodant el claustre, | | un costat de l'escena. Un carrer. Un Xarlatà requereix l'atenció dels | passejants | envers el seu cinetoscopi, una mena de caixa amb binoculars, mantinguda | | Un moment, per favor... [(Tapant els binoculars de l'aparell. Als | passejants | .)] Senyores, senyors... La funció continuarà d'ací uns minuts... La caixa | | Damasch. Com era día de festa trobárem los voltants de la ciutat plens de | passetjants | , que anavan ò venían de fora, ni més ni menos que á Barcelona en aquella | | dels portals tancats dels hortets del suburbi, per refugi dels pochs | passejants | que s'esqueyan á passar per allí, contra'ls sotrechs que trontollaban lo | | candor, encara que posadas baixas y á tret arreplegadís, com oferint als | passejants | la ilusió de uns merengues perfumats tentadors á la lleminería. En Prim | | remor de fer més trist lo passeig. Sols s' hi veu de tant en tant algun | passejant | estraviat ó de tétricas inclinacions que deu buscarhi sens dupte | | amparantnos del meteix recó ahont no arribavan els cops de colze dels | passejants | distrets. En Giberga va venir á trobantshi y, en havent fet un comentari | | d'aquellas gegantinas lletras d'or. La Rambla estava animadíssima. Los | passejants | paravan lo pas, s'aixamavan sens voler ab lo vesper negrós de curiosos | | les primeres impressions se sentí pres, perdut, dins la corrent dels | passetjants | , com una molècula esbarrada, sense pariona, errática. El sentiment de | | esser el castellá. Sobre el remorós formiguetx de la massa de | passetjants | , no més percebia vagament els crits aguts dels petits venedors de | | de l'esperit de la natura, esdevé contemplació de si; la creació acull el | passejant | solitari i li proposa l'evidència d'una harmonia de les formes que es fa | | domund, clavaven, volien clavar, banderetes espanyoles a les solapes dels | passejants | . Gairebé ningú no s'hi aturava, probablement per pura prevenció, per | | un altre dels seus relleus, una nova substitució —ara matinal— dels | passejants | de les Rambles. Els nous duien paraigües sota el braç i bosses o | | tot roda, perds el fil i el recuperes, t'emborratxes, tot és nou. Els | passejants | , diuen els diaris, han d'anar vestits d'aquella època —els vestits de fa | | saltimbanchs, Y ab muécas y grillerias Feya ríure als | passatjants | ; Al véurer que la gent reya, Feya nous brincos y | | d'un home enamorat d'un retrat d'ell mateix disfressat de dona. El | passejant | havia escrit poemes elegíacs i anacreòntics per exposar les seves idees, | | i transparents, aquests rierols que amb el seu pas agombolen l'ànima dels | passejants | . Aquests bronzes tristos i greus, coberts de rovell, que flanquegen el | | Tots estaven units i s'oposaven junts a l'adversitat i a l'enemic. El | passejant | continuava caminant pel faubourg, atent al que s'esdevenia al seu | | filosòfics, Diderot havia exposat unes idees que el | passejant | recordava com el germen de la seva pròpia reflexió. Es deixava emportar | | perdut de la humanitat i mostrar-lo com el present etern de la natura. El | passejant | prenia possessió d'ell mateix, de la seva autèntica i completa | | li lliurava, perquè pogués gaudir-la i descobrir-la. El presoner era bon | passejant | , com l'amic Jean-Jacques. Com a ell, li agradava allunyar-se lentament de | | un lloc pròxim i equidistant de l'ordre sensible de l'univers. El | passejant | havia comprès, gràcies a la raó i al sentiment, que l'home formava part | | de la creença més profunda, independent de la raó. El que ara pensava el | passejant | era el mateix que el seu amic li havia exposat i comentat entre converses | | del camí que corria entre alzines. La costa no era gaire alta, però el | passejant | va sentir com el cansament li segava les cames. Es va aturar a mitja | | els etzibava. Quan el cotxe va arribar al revolt del camí on era, el | passejant | els va barrar el pas, i dret, sense moure's, va quedar palplantat enmig |
|