DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
passejar M 9 oc.
passejar V 5181 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb passejar Freqüència total:  5190 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

créixer i es va enfortir i aviat va ser capaç d'abandonar la gruta i de passejar per l'amplitud del segur indret, sota els arbres vells, immensos i
"Pito?", s'irritava la senyora Magdalena Blasi. "Vostè gosa passejar-se'ns." "Que no vol dir un xiulet?", apuntava, plàcida, la
Sóc una simple ombra: em llevo, feinejo per la casa, em banyo, m'endreço, passejo una mica, dino sense gana, fullejo una novel·la qualsevol de crims que no
amigues que l'anessin a buscar. Arribades elles, totes plegades sortien a passejar pel camp. Mila del Santo en aquells dies vivia lliure de preocupacions,
final, i no volgué tornar-hi mai més. A Mila li plaïa, en canvi, de passejar per les fires, fent-se comprar pel seu padrí petites galindaines, amb la
el pas cap a l'església. A partir d'aleshores hom veié el jove capità passejar moltes vegades pel carrer. Alguns cops Maria Àgueda, dissimulada darrera
altra banda, de tenir un tracte íntim amb mossèn Anselm; molts capvespres passejaven plegats pels encontorns del poble; es disputaven sense violències, i a la
en fosquejar, tornava al pis, on ella m'esperava. Sortíem a menjar, a passejar, i després tornàvem al pis. Passàvem angúnies i necessitats; però ella
li digué: —Vols que sortim? Ara no hi haurà ningú pels carrers: podríem passejar tranquils i parlar... —Però, no em contestes? Semblà que no l'hagués
sobretot en les nits de lluna i a altes hores, sortia de tant en tant a passejar pels afores, i sempre ho feia sol. També es deia que algun matí l'havien
Després se n'anava a casa de Maria Àgueda, a veure alguna amiga, a passejar un xic. El malalt, a penes la perdia de vista, ja patia per l'absència
sorgir en ell, experimentà un malestar tan viu, que hagué d'aixecar-se i passejar per l'estança. Tal vegada és a causa de l'anunci de la visita de Mila,
la mà pel front amb gest maquinal i havia àdhuc de deixar el llit i passejar per l'estança. El cap li dolia com si li volgués esclatar. Estava tan
que la servirà; hi ha la petita Anselma amb la qual pot sortir a passejar. Allí no estarà malament. Mossèn Anselm, a qui ho consultaren més tard,
on el seu germà està treballant. Ell deixa de treballar, i s'arriben, passejant fins al llindar de les terres, més avall de la nòria. Manuel del Santo li
estones, amb la mirada al camí; puja a les altures, surt amb Anselma a passejar i s'arriba fins a l'encreuament, i queda mirant al lluny, amb els ulls
i ella s'havia establert ja una íntima simpatia. Ara sortien tot sovint a passejar pels encontorns; a voltes s'arribaven més enllà de l'encreuament, fins a
el sòl, anà preparant les seves coses. De tant en tant, Mila s'aixecava i passejava un xic per l'estança; amb els dits es feia cap enrera un rínxol de cabell
seva mare que apressés el trasllat de la noia. Havia deixat el treball; passejà d'una banda a l'altra de l'habitació; intentà llegir, però hagué de
fresca d'abril. Quan li passava les manetes per la cara..." S'aixeca i passeja. De sobte, en un moviment brusc i instintiu, però irrefrenable, mira la
front, com per eixugar una suor imaginària, com per allunyar una ombra; passeja, el front li crema; el cor li fa mal dins el pit: li batega amb
Un dia Mila envià buscar Maria del Carme; envià dir-li que volia sortir a passejar i desitjava que ella l'acompanyés. L'esperà ja vestida, i quan estigueren
ací. Els grans cobdiciosos d'avui dia, ja ni tan sols tenen el recurs de passejar els dits sobre els bitllets, si no és en quantitats de consum domèstic.
sense diners a la butxaca? Penso una resposta equànime, moral i evasiva: —Passejar... —Sí, senyor. No ben bé passejar: /flâner\. Hi ha paraules que
resposta equànime, moral i evasiva: —Passejar... —Sí, senyor. No ben bé passejar: /flâner\. Hi ha paraules que no tenen traducció.
en francès, ¿com ho traduiria vostè? /Flâner\ és passejar, vagar pels carrers; d'acord. Però jo diria que això no ho explica tot.
a mitja tarda i no sabíeu què fer. La solució més econòmica era aquesta: passejar. Caminàveu a l'atzar, reposadament, sense prejudicis. Era molt distret.
prejudicis. Era molt distret. —Ja m'ho imagino. —/Flâner\ és passejar, però passejar d'una manera especial. Ací la gent no passeja com passeja
Era molt distret. —Ja m'ho imagino. —/Flâner\ és passejar, però passejar d'una manera especial. Ací la gent no passeja com passeja la gent d'allà.
és passejar, però passejar d'una manera especial. Ací la gent no passeja com passeja la gent d'allà. —Probablement, no. Ací ens estimem més de no
passejar, però passejar d'una manera especial. Ací la gent no passeja com passeja la gent d'allà. —Probablement, no. Ací ens estimem més de no passejar, i
com passeja la gent d'allà. —Probablement, no. Ací ens estimem més de no passejar, i si passegem, ho fem per mirar el paisatge, o per continuar la conversa
gent d'allà. —Probablement, no. Ací ens estimem més de no passejar, i si passegem, ho fem per mirar el paisatge, o per continuar la conversa encetada al
sobre la inèrcia o l'apassionament, la gernació que brama a l'estadi, passeja o s'entafora al cinema, les turbes exaltades i el plàcid seguici d'un
menjar. Per la finestra veiem com el vent agita els arbres nus. Després passegem una estona. El pastoret del Pujolar ve per un camí fondal amb un gran sac
caixetes per a l'almoina van aparèixer forçades i buides. Els policies es passejaven dins el temple coberts amb capells eclesiàstics. Els fusters del Museu
estels d'or en una nit verda. A mitja tarda, anem al Noguer. Passegem per l'hort conventual on —monges blanques— mediten menudes pereres
Ara, ha pogut salvar la casa, però el desespera que un porc se li passegi pel jardí, i se li hagi menjat les roses, amb espines i tot. "No estaré
surt algun clap de cel blau, i la neu brilla que enlluerna. Cap al tard passejo una mica vora els avets feixucs de blancor, que, com un drac xinès,
a contrallum, damunt el verd tendre del sègol o l'ordi! Cap al tard passejo amb la Josefina. El Pirineu és blau pàl·lid, no pas morat com a l'hivern;
ocupat Fuendetodos. Avui el dia és suau, amb núvols ràpids. Cap al tard passejo vora les roques de Bellavista. L'horitzó és tot de flonges grisors, i els
nevada, amb un gruix de neu al cim com en ple hivern. A mitja tarda passejo amb la Josefina. Un merlot refila, brillen els sègols, i les pomeres
juliol. Avui baten a casa l'Herbolari. Les mules lluents passegen, lentes, sobre l'ordi i el sègol. A la tarda contemplo l'operació del
de llegir Brémond i /Els perses\ d'Èsquil, obra formidable— passejo una mica pels voltants de casa. El paisatge és abrigat de boira, com un
1924 i 1923. Com se m'acosta la guerra! Cap al tard passejo uns moments. Tot és moll de pluja: hi ha diamants a les herbes, al
s'apinyen prop seu i parlen alhora, com si li donessin consells. L'home passeja la mirada de cara en cara, perplex i abatut. Un dels homes que li fan
en cirurgia cranial, ara redreçat amb la massa sangonosa i repugnant que passeja pels nassos de les infermeres i ajudants que no han tingut l'encert de
una de les altres cabines i la substitueixi per la més nova que troba. Hi passeja sumàriament la mateixa escombra amb què ha intentat de netejar la tassa
—No han portat ningú —replica la dona. Els badius del nas se li pincen, passeja l'esguard per la seva camisa encara xopa, pels pantalons—. Has caigut en
inalterable—. Si tothom se l'enduu, aviat no en quedarà. Ell passeja l'esguard vessant amunt. —Veig molta muntanya, jo. La noia l'estira pel

  Pàgina 1 (de 104) 50 següents »