DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pastís 1 M 829 oc.
pastís 2 M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pastís Freqüència total:  830 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

L'home palpava un cos adolescent, mentre ella es menjava un pastís sense participar en allò que al seu cos feroçment succeïa.
Tuf, desordre, gats i peles de taronja. El meu home m'invità a un pastís, una mena d'absenta marsellesa fabricada pels mateixos mariners, la
avesat a dur vestits blancs. Havia après de llegir i d'escriure i venia pastissos i caramels i xocolatins plens i xocolatins buits amb licor a dintre. I
amb arrugues. Seu davant per davant de Pere, al saló; li ha ofert uns pastissos i una copa del vi més daurat i antic del celler. Estan sols perquè Laura
dels /Tres al·lucinats\— en la qual hi havia fruites, formatge, pastissos, pernil i altres llaminadures, a més de tabac i diners. L'arribada
I el poble encara fa olor de pólvora i encara té remors de cançons. Els pastissos. Els dies de Carnestoltes, al dematí, Benassal fa olor de pastissos, és a
Els pastissos. Els dies de Carnestoltes, al dematí, Benassal fa olor de pastissos, és a dir, en feia quan el Carnestoltes era una gran festassa.
en feia quan el Carnestoltes era una gran festassa. D'aiguardent i de pastissos, demaneu-ne. Cada casa en tenia unes llibrellades. Els forns n'havien
fa pels bous del Pati; la "collà" —la quallada—, pel Corpus; però els pastissos es fan per Carnestoltes. És clar que hi ha altres pastes casolanes que es
plats de mel i d'arrop, rotllos, bescuits, corets, mostatxons... i pastissos, també. Però de plats d'abocar, de safes, de llibrells plens de
pastissos, també. Però de plats d'abocar, de safes, de llibrells plens de pastissos, solament per Carnestoltes. Els quintos, els majorals de les lloes, fan
postisses... I ronden pel poble cantant. Porten paneretes per a posar els pastissos de l'acapte, i tabacs enflocats per a posar els diners que els donen.
seu goig posant en la panereta, en els cistells dels quintos uns quants pastissos el dia de Carnestoltes? I de pastissos Benassal en fa un deslligo. Els
cistells dels quintos uns quants pastissos el dia de Carnestoltes? I de pastissos Benassal en fa un deslligo. Els contrabandistes. Alguns anys, vora
els que no van a casa a menjar ni a dormir; els que s'alimenten de pastissos i d'alcohol. Tenen la veu rogallosa, acatarrada. Són els que desapareixen
les gallines rostides, les nous, les ametles trencades, la mel, els pastissos de carabassa, el panoli, els ensaginats, els corets, els congres, els
es mengen les pastes, les llepolies ensucrades, rotlletes d'aiguardent, pastissos carats, bescuits... Els romers s'han fet contents i canten i ballen, i
entorn del coll com una pell d'abric. Li prepararé tot de bones menges, pastissos de farina, una col·lació com les que li agradaven. Però no hi haurà res
en aquells abismes, en doina, tot el que li donaven: panses, rosquilles, pastissos de formatge, cogombres, mandonguilles, coca, confits, i, al vespre, la
o nominal; a dalt, en canvi, el fuet, el tallador (els pastissers feien pastissos de crosta), el tamís, la casserola, el motlle estan dispersats,
a punt per a quan arribi l'hora: hi ha xocolata amb melindros, tortells, pastissos i vi ranci, flors per tot arreu, i un luxe de tovallonets, estovalletes i
—No, portàvem cuiros. —Ah! Com en aquest moment passés un nen que venia pastissos de crema, el mariner, posant-se els dits a la butxaca de l'armilla, en
—I ara! Però el mariner sapigué aturar el conflicte. —No és pas amb el pastís com me paga —va dir— sinó amb la seva bona voluntat i simpatia, per més
les dues dones va sopar. La velleta deia que encara sentia un regust de pastís a la gola i això li llevava la gana. La Catarina era tota consirosa.
amb la pobra senzillesa del seu esperit (oh, aquella observació sobre el pastís de deu cèntims! ara comprenia tota la seva niciesa!). Abans de gitar-se,
Cèrber sofrí alguns fracassos sonats. Psique se li colà, tot donant-li un pastís; i la sibil·la Deifobé l'endormiscà amb una menja feta de mel i d'opi;
explicació es donava a les intoxicacions que semblaven motivades pels pastissos fets en motllos d'aquell metall; i encara avui es diu així. No sé si són
Car, molt català en això com en tot —manipulant mots o confeccionant pastissos— era un adorador del treball de les mans i de les feines ben fetes. Josep
se n'entra casa endins, precipitadament. —Mamà, mamà, porten un gran pastís tot ple de fruita confitada! Arriba la nit, els moments són preciosos. Un
galledes amb el xampany en fresc, el servei de taula, i un bon rebost de pastissos, viandes fredes i llaminadures. Els sacs de paperets eren per sota els
cap mena de presentació començaren a fer moixaines a la Lluïsa i a menjar pastissos i a beure i a riure pels descosits sense solta ni volta. L'estrenu
un cavall, baldament fos molt bell, perquè no sap gramàtica ni menja pastissos; o bé dissortat un toro perquè no sap fer gimnàstica. Doncs igualment com
surt a obrir-li amb el paraigua vermell i es diuen coses i també menjarà pastissos de nata amb forquilleta d'or, amb el dit petit amunt, i jo aviat et faré
a les cadires; obrien grans forats en els formatges i es menjaven els pastissos a trossos. Acovardada per les rates la gent va dir: —Tenim que anar a
una bella, rodona, compacta empanada de porc. Ja gairebé me n'anava sense pastís, però temptat d'enfilar-me damunt d'un prestatge per veure què era allò
en un plat de terrissa, tapat, en un recó, vaig trobar que era el pastís, i el vaig prendre, amb l'esperança que no seria pas per a menjar de
com un bolet negre, vaig veure aranyes de cames clapades, amb cossos com pastissos, que hi entraven i n'eixien, com si alguna circumstància del més gran
sota les teranyines? —No sabria pas endevinar-ho, senyora. —És un gran pastís. Un pastís de noces. El meu! Va mirar a tot el volt de la cambra, amb
teranyines? —No sabria pas endevinar-ho, senyora. —És un gran pastís. Un pastís de noces. El meu! Va mirar a tot el volt de la cambra, amb uns ulls que
tot punxant les teranyines amb el bastó de crossa, però sense tocar el pastís,— va ésser portat ací. Ell i jo ens hem malmès plegats. Els ratolins
anís anissos, tapís tapissos, massís massissos, canyís canyissos, pastís pastissos, pedrís pedrissos, plegadís plegadissos, (i tots els
anís anissos, tapís tapissos, massís massissos, canyís canyissos, pastís pastissos, pedrís pedrissos, plegadís plegadissos, (i tots els derivats en
final en rebre un sufix: nas nass-et nass-ot, espés espess-et, pastís pastiss-et, gos goss-et goss-ot, tramús tramuss-et, etc.. (§§ 241
final en rebre un sufix: nas nass-et nass-ot, espés espess-et, pastís pastiss-et, gos goss-et goss-ot, tramús tramuss-et, etc.. (§§ 241 d), i
grecs /amos\ i /ammos\ © ©, sorra, /amas\ ©, pastís, com a cosa molla, i altres més. Molta toponímia Ammer, riu i llac
dolça, aigua calenta). Carn massa cuita (Cp. Carn massa dura). Un pastís farcit de carn (Cp. Un pastís ple de carn). La porta era pintada
(Cp. Carn massa dura). Un pastís farcit de carn (Cp. Un pastís ple de carn). La porta era pintada de nou (Cp. La porta era nova).
matalàs, matalasser; daga, daguer; rajola, rajoler; fideu, fideuer; pastís, pastisser; drap, draper; bacallà, bacallaner; llet, lleter; carn,
argenteria, de imatge, imatgeria. ís. Ex.: pasta, pastís; pedra, pedrís; polpa, polpís (palpís). isme. Ex.: Darwin,
de la junta, hom servia als assistents un bon refresc amb xocolata, pastissos i gelats, i a més de tot això, cada comissionat rebia diverses paperines

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »