×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pastís |
Freqüència total: 926 |
CTILC1 |
L'home palpava un cos adolescent, mentre ella es menjava un | pastís | sense participar en allò que al seu cos feroçment succeïa. | Tuf, desordre, gats i peles de taronja. El meu home m'invità a un | pastís | , una mena d'absenta marsellesa fabricada pels mateixos mariners, la | avesat a dur vestits blancs. Havia après de llegir i d'escriure i venia | pastissos | i caramels i xocolatins plens i xocolatins buits amb licor a dintre. I | amb arrugues. Seu davant per davant de Pere, al saló; li ha ofert uns | pastissos | i una copa del vi més daurat i antic del celler. Estan sols perquè Laura | dels /Tres al·lucinats\— en la qual hi havia fruites, formatge, | pastissos | , pernil i altres llaminadures, a més de tabac i diners. L'arribada | I el poble encara fa olor de pólvora i encara té remors de cançons. Els | pastissos | . Els dies de Carnestoltes, al dematí, Benassal fa olor de pastissos, és a | Els pastissos. Els dies de Carnestoltes, al dematí, Benassal fa olor de | pastissos | , és a dir, en feia quan el Carnestoltes era una gran festassa. | en feia quan el Carnestoltes era una gran festassa. D'aiguardent i de | pastissos | , demaneu-ne. Cada casa en tenia unes llibrellades. Els forns n'havien | fa pels bous del Pati; la "collà" —la quallada—, pel Corpus; però els | pastissos | es fan per Carnestoltes. És clar que hi ha altres pastes casolanes que es | plats de mel i d'arrop, rotllos, bescuits, corets, mostatxons... i | pastissos | , també. Però de plats d'abocar, de safes, de llibrells plens de | pastissos, també. Però de plats d'abocar, de safes, de llibrells plens de | pastissos | , solament per Carnestoltes. Els quintos, els majorals de les lloes, fan | postisses... I ronden pel poble cantant. Porten paneretes per a posar els | pastissos | de l'acapte, i tabacs enflocats per a posar els diners que els donen. | seu goig posant en la panereta, en els cistells dels quintos uns quants | pastissos | el dia de Carnestoltes? I de pastissos Benassal en fa un deslligo. Els | cistells dels quintos uns quants pastissos el dia de Carnestoltes? I de | pastissos | Benassal en fa un deslligo. Els contrabandistes. Alguns anys, vora | els que no van a casa a menjar ni a dormir; els que s'alimenten de | pastissos | i d'alcohol. Tenen la veu rogallosa, acatarrada. Són els que desapareixen | les gallines rostides, les nous, les ametles trencades, la mel, els | pastissos | de carabassa, el panoli, els ensaginats, els corets, els congres, els | es mengen les pastes, les llepolies ensucrades, rotlletes d'aiguardent, | pastissos | carats, bescuits... Els romers s'han fet contents i canten i ballen, i | entorn del coll com una pell d'abric. Li prepararé tot de bones menges, | pastissos | de farina, una col·lació com les que li agradaven. Però no hi haurà res | en aquells abismes, en doina, tot el que li donaven: panses, rosquilles, | pastissos | de formatge, cogombres, mandonguilles, coca, confits, i, al vespre, la | o nominal; a dalt, en canvi, el fuet, el tallador (els pastissers feien | pastissos | de crosta), el tamís, la casserola, el motlle estan dispersats, | a punt per a quan arribi l'hora: hi ha xocolata amb melindros, tortells, | pastissos | i vi ranci, flors per tot arreu, i un luxe de tovallonets, estovalletes i | —No, portàvem cuiros. —Ah! Com en aquest moment passés un nen que venia | pastissos | de crema, el mariner, posant-se els dits a la butxaca de l'armilla, en | —I ara! Però el mariner sapigué aturar el conflicte. —No és pas amb el | pastís | com me paga —va dir— sinó amb la seva bona voluntat i simpatia, per més | les dues dones va sopar. La velleta deia que encara sentia un regust de | pastís | a la gola i això li llevava la gana. La Catarina era tota consirosa. | amb la pobra senzillesa del seu esperit (oh, aquella observació sobre el | pastís | de deu cèntims! ara comprenia tota la seva niciesa!). Abans de gitar-se, | Cèrber sofrí alguns fracassos sonats. Psique se li colà, tot donant-li un | pastís | ; i la sibil·la Deifobé l'endormiscà amb una menja feta de mel i d'opi; | explicació es donava a les intoxicacions que semblaven motivades pels | pastissos | fets en motllos d'aquell metall; i encara avui es diu així. No sé si són | Car, molt català en això com en tot —manipulant mots o confeccionant | pastissos | — era un adorador del treball de les mans i de les feines ben fetes. Josep | se n'entra casa endins, precipitadament. —Mamà, mamà, porten un gran | pastís | tot ple de fruita confitada! Arriba la nit, els moments són preciosos. Un | galledes amb el xampany en fresc, el servei de taula, i un bon rebost de | pastissos | , viandes fredes i llaminadures. Els sacs de paperets eren per sota els | cap mena de presentació començaren a fer moixaines a la Lluïsa i a menjar | pastissos | i a beure i a riure pels descosits sense solta ni volta. L'estrenu | un cavall, baldament fos molt bell, perquè no sap gramàtica ni menja | pastissos | ; o bé dissortat un toro perquè no sap fer gimnàstica. Doncs igualment com | surt a obrir-li amb el paraigua vermell i es diuen coses i també menjarà | pastissos | de nata amb forquilleta d'or, amb el dit petit amunt, i jo aviat et faré | a les cadires; obrien grans forats en els formatges i es menjaven els | pastissos | a trossos. Acovardada per les rates la gent va dir: —Tenim que anar a | una bella, rodona, compacta empanada de porc. Ja gairebé me n'anava sense | pastís | , però temptat d'enfilar-me damunt d'un prestatge per veure què era allò | en un plat de terrissa, tapat, en un recó, vaig trobar que era el | pastís | , i el vaig prendre, amb l'esperança que no seria pas per a menjar de | com un bolet negre, vaig veure aranyes de cames clapades, amb cossos com | pastissos | , que hi entraven i n'eixien, com si alguna circumstància del més gran | sota les teranyines? —No sabria pas endevinar-ho, senyora. —És un gran | pastís | . Un pastís de noces. El meu! Va mirar a tot el volt de la cambra, amb | teranyines? —No sabria pas endevinar-ho, senyora. —És un gran pastís. Un | pastís | de noces. El meu! Va mirar a tot el volt de la cambra, amb uns ulls que | tot punxant les teranyines amb el bastó de crossa, però sense tocar el | pastís | ,— va ésser portat ací. Ell i jo ens hem malmès plegats. Els ratolins | anís anissos, tapís tapissos, massís massissos, canyís canyissos, | pastís | pastissos, pedrís pedrissos, plegadís plegadissos, (i tots els | anís anissos, tapís tapissos, massís massissos, canyís canyissos, pastís | pastissos | , pedrís pedrissos, plegadís plegadissos, (i tots els derivats en | final en rebre un sufix: nas nass-et nass-ot, espés espess-et, | pastís | pastiss-et, gos goss-et goss-ot, tramús tramuss-et, etc.. (§§ 241 | final en rebre un sufix: nas nass-et nass-ot, espés espess-et, pastís | pastiss-et | , gos goss-et goss-ot, tramús tramuss-et, etc.. (§§ 241 d), i | grecs /amos\ i /ammos\ © ©, sorra, /amas\ ©, | pastís | , com a cosa molla, i altres més. Molta toponímia Ammer, riu i llac | dolça, aigua calenta). Carn massa cuita (Cp. Carn massa dura). Un | pastís | farcit de carn (Cp. Un pastís ple de carn). La porta era pintada | (Cp. Carn massa dura). Un pastís farcit de carn (Cp. Un | pastís | ple de carn). La porta era pintada de nou (Cp. La porta era nova). | matalàs, matalasser; daga, daguer; rajola, rajoler; fideu, fideuer; | pastís | , pastisser; drap, draper; bacallà, bacallaner; llet, lleter; carn, | argenteria, de imatge, imatgeria. ís. Ex.: pasta, | pastís | ; pedra, pedrís; polpa, polpís (palpís). isme. Ex.: Darwin, | de la junta, hom servia als assistents un bon refresc amb xocolata, | pastissos | i gelats, i a més de tot això, cada comissionat rebia diverses paperines |
|