×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pastera |
Freqüència total: 209 |
CTILC1 |
penjats. Els nois van tornar a llurs primitius destins: el forner, a la | pastera | ; el propietari, a la terra; l'adroguer, al taulell; el tartaner, a la | riu per a regar la propietat. Jo dormia a l'estable, dintre una mena de | pastera | plena de fenc, sobre una màrfega dura. Per a muntar al meu llit em calia | sempre dic que sóc /boulanger\, encara que no hagi tocat mai una | pastera | . És el meu ofici. (Esclafeix el riure.) Així no em cal rumiar quan m'ho | vés á la botiga y véntla; tot depressa, á corre cuyta vés del fórn á la | pastera | . Torna á fér altra fornada; prepara 'l llevát depressa y súha, corra y | com jó mes bó per balls y per festas, que per está remenánt tot lo dia la | pastera | . Pep. Noy, estás de massa broma. Xich. Pep, lo que | la faci aguantar immòbil pel cel, mentre que un altre, com si fos una | pastera | immensa, vol que l'aire li faci de suport. Però la potència que fa que | un as o un rei un s'ha de deixar trepitjar per peus més amples que una | pastera | , i lo que em desesperava més, que tenint coneixements per a deixar-los | triat al mitx del darrer banch com sitial de director d'orquesta. —¡Ey! ¡ | Pastera | ! —¡Manso! —¡Bunyol! —¡Cap de mort! —¡Burro! — | us atrauen hospitalàriament. Us arriba sempre la flaire de les | pasteres | i l'escalforeta de les llars. Heu-vos aquí la màgica influència familiar | que queden de còdol a còdol en les parets foranes, i s'hi ha fet una | pastera | que treu sa conca enfora el carrer. En els baixos hi ha corral i | cases dels teus servents i del teu poble, i als teus forns, i a les teves | pasteres | . Àdhuc damunt teu, i damunt el teu poble, i damunt tots els teus | millor casa pels licors exòtics i tenien ginebra, wisky i brandy. La | pastera | dels daus marxava sense parar i s'aixecaven unes polsagueres formidables. | i un nin que li fica una paperina al forat del nas, el foc que crema, la | pastera | i les coses de la cuina d'aram, tot plegat a dins d'aquella llum tan | del primer impuls. Però llavors el ritme d'un sedàs sotraquejant dins la | pastera | i la veu apagada i melodiosa de la Dolors, acabaren de refermar l'encís. | llum al menjador i al cusidor, les dues de l'esquerra a la cuina i a la | pastera | . En el primer pis quatre finestres i dos ulls de bou corresponen a les | i l'altra de l'estudi. De les de l'esquerra una dóna a la cuina, llar, | pastera | i forn i l'altra al menjador i dormitori dels mossos. Quatre panys de | baixos. Hi hem entrat ara mateix. A l'esquerra té la cuina, la llar, la | pastera | i el forn que ocupa altra quarta part. La cuina, després del menjador, és | i altres cosetes per l'estil. A l'altra banda de la porta hi ha una vella | pastera | jubilada, plena fins a dalt de papers vells repartits en paquets s'hi fa | dia. A l'hora de sopar ja havia enllestit la Pona la seva feina a la | pastera | , ja s'havia ben rentat i ben guarnit i mig seient a taula i mig anant i | per darrera del Sant Antoni del nínxol de la llar de foc, per un recó de | pastera | , per un calaix de la seva calaixera tancat amb clau, per dintre la caixa | feia migdiada, me li vaig emportar una sabata, l'hi vaig amagar sota la | pastera | i la vaig fer caminar a peu coix per tota la casa una bella estona i jo | tots els sorolls: la garlopa del fuster, la llima del serraller, la | pastera | de la fleca... Fins la llum sembla fer-s'hi esborradissa. Recordo haver | males cares. Al forn, la fornera s'hi apressa; ja han tret el pa de la | pastera | i ara les dones van passant l'una darrera l'altra. Totes surten contentes | que anomenaré pedra capitell. La pedra capitell té la forma d'una | pastera | , o sia, els seus caires inferiors són més curts que els superiors. Els | la paleta o escumadora, etc.. Recolzada a la paret hi ha la | pastera | i la posteta de fènyer. Encara que totes les barraques tenen llum | descompostes per l'anàlisi, excavat, dels plecs, s'allotgen en profundes | pasteres | rectangulars. En clarobscur apareix, a un costat, la figura d'Abraham que | que duen les figures en reserva de Sant Pere i Sant Pau adaptades a una | pastera | rectangular—, la rica i acuradíssima tribuna de Serrabona —amb temàtica | endevinar-hi també els tupins de terrissa i els estris de ferro, amb la | pastera | com a moble principal. I en quant a les cambres de dormir, només cal | pa flairós, i un banc, així com algunes cadires de balca, i, sobretot, la | pastera | , la qual, amb el forn obert prop de la cuina, permetia la periòdica | les altres flors, resplendent com una flama, sobre l'obagor confosa de la | pastera | rònega que servia de taula de menjar. En altres ocasions, de les | a sa mare amb un tapete de ganxet, fet d'amagat, per sobre la | pastera | , i un altre dia posava a la Menuda una bufona coforreta de llana | de les cames, el rodet del fil, i abans d'anar-lo a collir de sota la | pastera | eixia a donar una ullada a fora i tornava a sortir així que tenia el | i, finalment, arrambant amb totes les flors del pitxeret blau de sobre la | pastera | —que ara estaven sempre un si és no és marcides, perquè l'Aleixeta no en | ja et portaré el vi... La minyoneta havia deixat la cabassa sobre la | pastera | i sense dir paraula se n'havia anat a l'hort a collir els raves per a la | amb les cobertes estirassades i fregant un bec per terra... Mirà cap a la | pastera | ; no hi havia el paquetet de l'esmorzar... El futur xofer, complidor com | porta ajustada, aquell catre esbarriat i el paquetet absent de sobre la | pastera | , deien que l'hereuet ja era fora de casa i, per lo tant, que era dia alt | i escalfà la llet pels menuts, begué la seva part i deixà sobre la | pastera | , en un got, la que pertocava a l'Aleixeta, i que aquesta prenia sempre | , i instal·lada a l'aire lliure, a popa, entre l'orla i el bolou. Mena de | pastera | de ferro, era proveïda de dos fogons. Heu-vos ací l'horari i els menús: a | li hauria agradat, perquè ja venia la revolució i el que es cuidava de la | pastera | quan va venir la revolució ja m'ho va dir: "Ara que el seu marit hauria | cuant no veuen als fadríns. La tia Jusèpa te un mico baix la | pastera | , li donava de menjar tumaca, tonyina i seba. Carabaça | plora ningú, quals cadàvers passen amagatzemats en el cotxe anomenat " | pastera | " que sembla d'ambulancia militar, qui cumpleix la seva tasca a la nit o | murmuració, hom qualificava la capella de música de la Catedral de "la | pastera | de la fam". Una veritable llàstima, perquè la capella de la Seu havia | en la impregnació, feta senzillament submergint les troques en una | pastera | i ben sucades passar-les per entremig de dos corrons, els quals | impregnar, assecar i tornar a plegar; per tant, ha de compondre's d'una | pastera | , on és impregnat el fil, uns corrons que l'espremen, una instal·lació | francès foulard), o màquina d'encolar teixits, composta d'una | pastera | , damunt de la qual estan col·locats dos o tres corrons, passant la roba | per a l'endemà; l'aprest pot haver-se acidificat, sobretot si a la | pastera | o al cubell de preparació ha tocat alguna peça de ferro: pot salvar-se | a l'altre alcalinitzant lleugerament amb amoníac o cristall de sosa. Les | pasteres | durant l'aprest amb blau, com aquest es precipita fàcilment per sa | de coure, els quals, voltant sobre l'eix prenen el color d'unes petites | pasteres | , on aquest està dipositat. El gravat queda ple de pasta, que sol ésser | estri que s'anomenava el burro. Era una mena de llitera, com una | pastera | , on cabia just un home. Molts, el primer que feien en arribar a muntanya, | el cubell per la bugada. Ran del pedrís, seguint el mur de la cabana, una | pastera | amb julivert, herba-sana, moraduix i un melicotoner. A l'altra part del |
|