DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pastor A 12 oc.
pastor M 5649 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pastor Freqüència total:  5661 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de seguida l'havia apamat i vigilava de cua d'ull, amb una fina vista de pastor i de caçador, les seves ocupacions antigues i oblidades, els vacil·lants
purificar dels sollaments d'aquella lluita, va servir durant nou anys de pastor —hi ha qui malicia alguna cosa més— prop d'un rei. Tal vegada algun
Posseeix el caduceu, una vareta d'or i dos barrets, de viatger i de pastor, que no m'entretindré a descriure. És incansable, perquè practica sense
també instal·lats amples corrals, amb la paridora i un sopluig per als pastors, on, a la nit, es recollien. Posseïen fèrtils camps a la vora del riu i
o vermells de les vaques destacant entre la verdor dels càrritxos. Els pastors, armats amb llurs altes vares de freixe, havien sortit al camí. Vestien
Anem! Ja ens crida. Al camí es veia ja el grup dels nous arribats. Els pastors anaren cap a ells, precedits dels més vells, amb els capells a les mans.
damunt del tos. Un d'ells, un minyó d'uns vint anys, fill del pastor major, conduïa ara, agafada per les banyes, una vedelleta que volien
el cap alçant-lo al cel, intentant d'alliberar-se de la mà del jove pastor. Mila l'acaricià sota les banyes, damunt la taca blanca: ho féu suaument
dèbil, refugiada en la fortalesa d'ell, rigué gairebé commogut. El pastor agafà la vedella per les banyes per demostrar-li que era inofensiva, i
res. Més tard tornaren pels conreus, mentre el vell Candaina donava als pastors les darreres ordres i corria per aconseguir-los. Els pastors, entretant,
donava als pastors les darreres ordres i corria per aconseguir-los. Els pastors, entretant, s'allunyaven pels prats. Vivien en míseres barraques, allà
—I vostè, oncle Gori, què en diu? —preguntà el més jove al més vell dels pastors. —Dic que sí, que teniu raó. Ella és bona com el seu pare. Quin home
l'hagin encantat. —Què et passa, Jeroni? Quina en rumies? L'al·ludit —un pastor jove, secardí i nerviós— aixecà el cap i els mirà com despertant.
amb rialles les seves paraules. —Sempre el mateix! —digué el vell pastor—. Sempre somniant follies. Aquesta sang no es calmarà mai—. I li passà
taula, s'asseien aquell dia tots els treballadors de les terres, els pastors i els masovers, car tots havien estat convidats per festejar la sort de
el fill, s'hi acomodà i agafà l'instrument. Entre els mossos i mosses, pastors, masovers i altres treballadors que havien acudit tots a la sala, el vell
clams d'innocents atropellats que fugien en la nit com ovelles sense pastor davant la presència del llop, i els pobles gemegaven com sota l'assot
la plaça. Cap al tard regressaven els treballadors; regressaven també els pastors, tot conduint llurs ramats cap a la cleda; i mil rumors variats —mil
El paratge és solitari; amb prou feines si ací i allà es veu un pastor que guarda el seu ramat; un carro que creua per un camí; un camperol que
penes fressades; havia donat a vegades amples rodeigs, ja per a evitar un pastor que, dret o assegut en un penyal, guardava els seus ramats, ja, al
tan fora d'ella, que caminava i anava parlant sola. Tal vegada algun pastor, assegut sobre un penyal, vora el seu ramat, la veié passar al lluny per
el portaren allí a l'embassament d'aigües format per les pluges on els pastors duien a abeurar llurs ramats, i el rentaren. Després l'estengueren sobre
era ridículament absurda. En el XVIII, els camperols i els pastorets, que les senyores de Versalles enyoraven, duien una existència
Les històries rústiques basades en anècdotes de bestialitat —el pastor que fornica amb la cabra, etc.— són una altra font d'irrisió. L'home està
els avets. Passàvem llargues estones damunt l'herba, entre clavells de pastor i campànules blaves. El regust de la mort, la imatge del foc i de la sang
veiem com el vent agita els arbres nus. Després passegem una estona. El pastoret del Pujolar ve per un camí fondal amb un gran sac de fullaraca. Cap al
Al matí, tornant de Coll de Palomeres, trobem el ramat. En Pere, el pastor, duu esclops, un sarró de cuiro, un bastó amb un vit de bou. Entre les
flauteig del merlot. S'hi barrejaven caderneres, merlots, el flabiol d'un pastor, que modula una mena de cançó trista gairebé wagneriana. Hem collit unes
túnica freda, veuran el cos tendre de la Primavera, cos de clavells de pastor, de satalies. A mig matí l'àvia es troba malament: ens sembla un atac
de la fageda. Eco de balades, aigua transparent, prada florida. Un pastor de cara germànica —galtes vermelles, ulls verd clar— passava entre els
juny. Collim maduixes als castanyers de sota El Pujolar. El pastoret en porta un cistell, les nenes dels masovers porten un ram de tiges amb
hi ha repunxons d'un morat pàl·lid, crespinells d'or, clavellets de pastor, campànules. La muntanya té un to d'ametista i passen libèl·lules sota
aquest extrem de pau, d'idil·li geòrgic. Garberes, rostolls, clavells de pastor, puputs, grives, orengues florides. Anem sota el camí de Borderiol, on
vaig al Pujolar. Oreig fresc, deliciós. Als marges hi ha clavellets de pastor i flors de malva. 25 juliol. Diuen que aquesta matinada,
pollancres, davant els majestuosos noguers del prat. Esquelles, ovelles, pastors. 7 agost. Voldria dir l'encís, l'èxtasi d'aquests matins
temps. Fa dies que els saüquers duen penjolls endolats. Els clavells de pastor són gairebé les úniques flors que veiem entre l'herba seca. Han estat
Pels prats del sot hi ha vedells i vaques entre els pollancs; un pastor ros, nòrdic, ens saluda. Quina pau, vora la font! Berenem de cara a
el pensament de la mort! Davant meu hi havia una pintura representant un pastor amb llarga vesta, menant el ramat. No era una pintura religiosa, però
recs d'aigua abundosa, flors blanques, flors grogues d'enciam de pastor. Abans-d'ahir vaig començar a traduir la crítica shakesperiana de
ha moltes flors als marges: flors blanques, margarides, flors d'enciam de pastor, estrelletes morades i alguna, primerenca, flor de maduixer. Treballo en
ratlla de núvols blancs, suaus; els marges són agençats de clavells de pastor i d'herba nova. Llegeixo Joan Bennett: un assaig sobre el poeta Herbert;
hi havia una melangia estranya en el cant conjugat d'una alosa i el d'un pastoret, i en una lenta dringadissa d'esquelles que els acompanyava. A moments,
que pasturava davant la finestra del seu dormitori, i preguntà de quin pastor eren les ovelles. Ha fet un matí tebi i claríssim. Entre les muntanyes hi
dependència. D'un dels murs pengen dos quadres vagament poètics, amb pastors i pastores massa vestits que es persegueixen per uns prats florits de
i entresuat. I la calma es perllonga en la cambra tancada, entre els pastors que es persegueixen i mai no s'aconseguiran. Fins que ella insinua un
indígenes no pas amb un excés de caritat. Entre els pares catòlics i els pastors protestants hi hagué una lluita de panteres. I en matèria de religió, en
càstig— amb les quals les han entabanades el mormó vingut d'Amèrica i el pastor protestant, que cada diumenge en un bungalow —que en realitat és una
i una corbata mullada i encastada als pèls del pit. Aquest subjecte és el pastor protestant de Hamití. Algun intrèpid nedador s'ha enfilat a la nostra
enmig de les aclamacions i de l'entusiasme del personal de la boda. El pastor protestant, seguit dels fidels més addictes, es torna a tirar a l'aigua.
de Borabora no es prenen les coses de l'ànima gaire a la valenta. El pastor és un demi que, sense ganes d'ofendre'l, té cara de criminal o, si

  Pàgina 1 (de 114) 50 següents »