×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pasturar |
Freqüència total: 1177 |
CTILC1 |
| caverna del Dicté o de l'Ida. La cèlebre cabra Amaltea, sense alterar-se, | pasturava | . Entenimentada i quieta, la utilíssima bèstia era tan persona, que moltes | | Kentauros. Aquest monstre va engendrar més tard, entès amb les eugues que | pasturaven | prop del Pèlion, a Magnèsia, tota la rara, híbrida i nombrosa raça dels | | hem de llevar a punta de dia. Entretant, escolta, amb el cor adormit, com | pasturen | enllà les innombrables eugues de Glaucos, les ones, en els prats immensos | | alta: "El meu estimat ha baixat al seu jardí, als erols del bàlsam, per | pasturar | en els jardins i per collir lliris." El noi Estengre, que feia | | olivers a la garriga; posseïen boscos extensos i vastes deveses on | pasturaven | les raveres de bous i els ramats que durant l'hivern, quan escassejaven | | comptava també entre els seus béns la seva ravera de bous, que a l'estiu | pasturaven | per les amples deveses, prop de la mar, i a la tardor, de cara a l'hivern | | Els galls canten llargament a migdia, en el sol tebi. Pels camps | pasturen | una cabra, un anyell solitari. Un ase es rebolca davant la caseta grisa. | | primerenca. 13 agost. Tot contemplant les perdius com | pasturaven | , he traduït el meravellós poema Elm Angel, de Monro, i | | La Serra. La dona, vídua, collia patates vora la riera; les vaques | pasturaven | en un prat pròxim. Dia tebi, de sol i núvols blancs; al fons de la vall, | | amb les nostres lectures assolellades, amb l'idil·li d'aquests marges on | pasturen | cabres i xais, dels arbres ajupits on ja s'assaja la mallerenga. Avui no | | dia). Però alterno la tasca amb el repòs al marge de can Balet, on veig | pasturar | les gallines i volar grives, ja aparellades, i sento el primer cant, | | vénen probablement de Celrà i van cap al front. Vora un presseguer rosat | pastura | una cabra. 28 març. Quin temps de primavera! Fa un sol | | amb l'Albert. A la tarda m'he arribat al camp de les perdius. Les veig | pasturar | , alegres, elegants, entre el rostoll de civada. Un gaig salta | | del metge. Fa una tarda pura i dolça. Pels camps d'alfals | pasturaven | vaques i vedells; uns núvols d'or decoraven el cel clar; lluny, les | | últimes paraules. Encara, durant el dia, s'havia adonat del ramat que | pasturava | davant la finestra del seu dormitori, i preguntà de quin pastor eren les | | dels masovers i al pati de casa. Han mort a trets una ovella que | pasturava | i, un cop escorxada, l'han penjada a la reixa del pati. A la tarda s'han | | a l'alta visió de la muralla, amb els fossats plens de cabres que | pasturaven | , amb el bigarrat mercat ple de verdures i fruites, amb les carretes | | que s'iniciava al turó de Santa Genoveva, mentre els bens | pasturaven | , no gaire lluny, l'herba tendra del boulevard Saint-Michel, | | mona. Sap que Mr. Tisserand viu amb una tahitiana que li rega, que li fa | pasturar | la cabreta, i sap que Mr. Tisserand per menjar no escolleix els millors | | l'altra banda de la vall. I la terra ja la conrearàs tu. Jo també en sé de | pasturar | , noi tendre! Abel. [(Anguniós.)] ¿Què vols dir? | | sentits i d'harmonia. El pastor guarda el ramat, satalies que | pasturen | ; mentre que el gos va jaient, dalt al cel les bromes | | de terra la cinta d'esclarianda, hi ha una mula que | pastura | ; hi pastura amb tota calma i amb atrevida innocència. | | cinta d'esclarianda, hi ha una mula que pastura; hi | pastura | amb tota calma i amb atrevida innocència. A cada | | mar és un paper blau com el cel i gran; de dies hi | pastura | un ramat de xais blancs, de llana tota blanca, | | ventrudes o un gòtic estirament catedralesc, tenia una raó d'existir i de | pasturar | , perquè el casalot era com aquells mobles, i les parets i la decoració es | | ja la saben els nostres lectors. Pere Ranalies, que fins aleshores havia | pasturat | esplèndidament, va notar en el moment de les negociacions de Dorotea amb | | de les bales de Martínez Anido eren fora del país; els que deixaven | pasturar | per aquí es dedicaven a contemplar les cuixes del Paral·lel i a beure | | un furt de nosaltres han sofert: ans per ells i els ramats que | pasturaven | fórem defensa i mur en el desert.— Partiren els minyons cap al | | un clos i de tant en tant un prat encledat amb vaques, vedells i cavalls | pasturant | , i també algun tros de conreu amb remolatxes i patateres ufanoses era tot | | al seu llatzeret? Recorda-te'n, Orestes: has format part del meu ramat, | pasturaves | l'herba dels meus camps entre les meves ovelles. La teva llibertat és una | | sabors deliciosos. Gespes i rasos entremig, ramades | pasturant | l'herba tendra, muntanyoles amb palmerars; o bé els tresors | | immensos bancs. Uns, solitaris, d'altres amb llurs companys, | pasturen | algues i es perden per boscúries coral·lines, o, | | i prades verdes, ja solitaris, ja en ramats tot d'una | pasturant | i sortits en grups molt densos. Vedellen ara herbats terrossos; | | Vaig ser al començ com són les altres bèsties, les que | pasturen | l'herba trepitjada; llavors tenia uns pensaments tan baixos | | sovint a un tal indret, des d'on vigilen llurs ramats | pasturant | , per espieres d'entre el brancatge espesseït. Les fulles, | | els peixos contra els peixos, i els ocells als ocells. Ja no | pasturen | l'herbei, ans es devoren l'un a l'altre; ja cap | | de tendes de variats colors; pels volts d'algunes | pasturaven | ramats; dins unes altres sonaven instruments melodiosos, | | contesa; cruel torneig els esquadrons ajunta; on adés | pasturaven | les ramades és ara un camp sagnant, ple de desferres, | | corrents, cobertes amb caputxes blanques de pell de cabra, tornaven de | pasturar | la cabreta i el corder de la família. Les dones, a la gatzoneta davant la | | terra mullada a les meves entranyes. El pànic que deu tenir l'animal que | pastura | , despreocupat, i que, de sobte, flaira al seu voltant, sense veure res, | | perquè rebentés. I el meu oncle se la va endur, cada matí la treia a | pasturar | i al vespre la tornava a casa seva. ""Eh, oncle Haralampis —li deien | | . Es fon a la boca. Aquí, com veus, no hi ha gaire past, les bèsties | pasturen | herba seca i per això llur carn és tan gustosa. Només una vegada recordo | | antiga masía; la capsa delblat-d'India i el sol de Rosselló. I | pasturen | l'herbám, vora l'abajonera en aquells plans d'amunt— | | assegut prop del cim de la clina i aparentment tranquil. Els seus moltons | pasturaven | junts i agrupats. Pasturaven a preu fet, amb la disciplina que guarden | | i aparentment tranquil. Els seus moltons pasturaven junts i agrupats. | Pasturaven | a preu fet, amb la disciplina que guarden els ramats quan abunda l'herba. | | Amagat al recer d'una balma, saltava espantosament al cor dels ramats que | pasturaven | . Amb sa mirada, els atreia fins als paratges més encinglats i els | | la creació, ases i onagres, gaseles, antílops, cavalls i mules, vagant i | pasturant | prades enllà. —Això sí que em farà goig. Si hi ha en aquell terme tants | | besàvia. Un mariscal revestit d'una guerrera amb daurats on les arnes hi | pasturen | . Indumentària típica de llauradors i llauradores. A la cua de la | | en el primer recinte, hi ha una sòrdida presó, i en el segon les cabres | pasturen | lliures damunt les muralles caigudes, les torres enrunades i els pous | | "les belles vaques de l'ample front embanyat", que a lloure hi | pasturaven | . Sacrílegs, varen sacrificar a llur fam les millors, diu el poeta. Sí, |
|