DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
patata AI 1 oc.
patata F 2624 oc.
patata M 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb patata Freqüència total:  2627 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

És una menja saborosa, nutritiva i barata. Afortunadament, no falten patates ni ous. En temps durs com els d'ara es veu més que mai la importància de
seu, a l'església del poble, que ara serveix de magatzem de blat, arròs, patates... "Semblava que el cor se'm desfeia. Veure que fan burla de coses que
recent d'en Comorera). A la tarda vaig a Premià. Veig dones que traginen patates a l'estació de Premià de Mar; tothom malda per trobar menjar: és una
bé, hi bromeja. Ahir no hi va haver pa a Barcelona. No hi ha arròs, ni patates, ni carn, ni llet, ni fesols. Cal fer cua per l'oli, pel carbó,
un tren i ha passat una corrua interminable de gent amb grossos sacs de patates. Gent d'aire míser, gairebé amb posat de famolencs. Era un trist
de les 9 del matí a les 9 del vespre: tothom a buscar patates a la plana de Vic. Dia pur, amb núvols blancs i cel blau, boscos nets,
encarregar llet a una masia anomenada La Serra. La dona, vídua, collia patates vora la riera; les vaques pasturaven en un prat pròxim. Dia tebi, de sol
unes quantes cebes bullides. Ara de poc ha arribat carn, però no hi ha patates, arròs, mongetes, tomàtecs ni a penes verdura. M'han dit que un pebrot
compensació del poc menjar d'aquests dies a Barcelona, on hi havia poques patates i no gens de pa, de carn, ni d'ous. Sort de les pastes de te i
4 pessetes el quilo). A Santa Coloma diu que hi ha qui paga les patates a 3 pessetes quilo. Les pomes van a 10 (jo ho vaig
que contrasta estranyament amb l'angoixa de la guerra. Golfes amb patates, moresc, cebes... Cap al tard el cel és d'un delicat color de lilà; les
que és el nostre pa de cada dia, del gaudi que hi ha en un bon plat de patates i cols bullides, en els vermells i saborosos fesols d'enramar, en un bocí
reposava tranquil·lament al sofà. Havíem menjat tapioca i col, mongetes i patates bullides; finalment una tassa de xocolata i, cosa extraordinària, hi
Així, la caiguda de Bilbao significà un repartiment equitatiu de les patates (segons les normes de l'antic règim) i una propina de cols. Quan caigué
em costa d'entonar-me, tot i que em sobrealimento (més pa, més patates, més mel). Llegeixo el London Mercury, rebut avui. Pels
ha estat magre: "pistons" i un tallet de vedella amb uns tallets de patata gairebé invisibles i un parell de peres (10,50 pessetes).
Avui, entre la Fina, la Roser i jo hem transportat 39 quilos de patates. Ens cal fer una mica de tot, però ara tenim delit, perquè l'aliment no
Goethe i un fragment de Goethe sobre Herder). He anat al Pujolar a buscar patates. Núvols rosa, gris-perla, cap al cantó del mar. 15
de la bel·ligerància a Franco. Alguns preus fantàstics d'ara: les patates, a Espinelves, van a 12 i 14 pessetes quilo; un conill,
sobre uns portaviandes i, voraçment, es van menjant una truita de patates. —Que vagi de gust —diu ell a tall de salutació. Només un d'ells, el
Sense replicar, obre el portaviandes, on també hi ha un tros de truita de patates, però la torna a deixar i pregunta: —Per beure, no hi ha res? El tercer
més afamats, més desgraciats, més atrevits començaven a menjar patates, i constataven sorpresos que si bé no tenien gust de res tampoc no feien
com si fos la seva dona. "Vols més pernil, Carmeta?" "Pren més patates". "Posa't carn, pren-ne un altre tros". Havent dinat, agafaren la
davant de la porta; cosia o feia xarxa, esgranava els pèsols, pelava les patates, netejava el peix per al sopar. Més amunt, a la replaça, jugaven nois;
enviada a casa de la mare d'ell amb un cabàs de fruites, amb pèsols, amb patates, i com la mare d'ell plorava d'agraïment. Però se sentia tan confosa, tan
del Penedès. Després de la vinya, els olius i les enormes plantacions de patata, els tarongers hi són clapejant els conreus, i, decorant l'agricultura,
roses i blanques, i que no eren res més que remolatxes, pastanagues i patates, esculpides a tall de ganivet i convertides en les més líriques flors. En
un gran dansarí si no s'hagués de fer aquests tips immorals de pelar patates entre la tristesa llepissosa dels gats. Al costat dels negres, els
la desmenjada indolència dels marmitons, i els negres de bord, que pelen patates com si amollessin la cadena. Els cuiners i els pinxos de cuina europeus
cada dia a Papeete amb el seu cotxet, a barallar-se pel preu d'un sac de patates, a veure si tal xinès li pot servir unes mongetetes tendres per al gosset
a Suècia, tela del Japó de la més grollera, bidons d'essència i d'oli, patates, sal i altres productes per escampar pels wharfs de les illes Sota el
nena desmenjada. Al cap de poca estona, però, ens serví unes truites amb patates i un filet de bou perfectes. Per fer honor a la carn vermella i
una habitació cega, dipòsit, magatzem, plena de sacs de gra i de sacs de patates i d'ampolles. I prou en el passadís. A l'acabament del passadís, la sala;
amb hule de quadrets al damunt i en vaig treure el ganivet de pelar patates que tenia la punxa fina. La part tallant del ganivet feia dentetes com
deixada a la nit damunt d'una cadira... I l'olor del gra i el de les patates i el de la bombona de salfumant... El ganivet tenia el mànec de fusta
bastant considerable, una ampolla trencada, mig filet, una dotzena de patates i tota una sopa de formatge que, fora del plat i estesa damunt la catifa,
Seminari, dels asils i de les cases de penitència en mig dels camps de patates i moresc, que és gairebé tot el paisatge del Pla, que ara comença,
grogues entorn de la masia dels Muntanyola al cim d'un planell sembrat de patates i blats, sense frescor d'ombres, sense cap rierol, amb basses d'aigua
la darrera guerra, al volum de capses de sabates racions de puré de patates suficients per a cent àpats. Foren també agrònoms i botànics que
cas, per llur qualitat de ponedors d'ous— i el del mapatx al clan de la patata? En el pensament dels creek el costat dels "blancs" és el de la pau,
per un enteixinat de làmines metàl·liques que serveixen per a tallar les patates en laminetes o en bocins: un enreixat "preconcebut" s'aplica a totes
era interior, fosca i humida. La criada li posava peles de fruites i de patates perquè ella hi rellisqués i s'hi trenqués el coll. Menjava sola a la seva
de revolucionaris a l'entorn de la vila que no permetrien de passar una patata ni una escarola per remei, mentre els altres proletaris s'apoderarien de
de menjar embolicat amb diaris. Hi havia carn, peix, restes d'entremesos, patates, trossos de truita, i molt de pa. Això era la nostra subsistència. Fent
i tomàquet. Jo pensava en el pescador d'anxoves Calendau. Per dinar, patates amb cansalada o bacallà. A sopar, pastanagues amb bacallà. Molt de
taula pairal. Al capvespre, quan se n'anava, s'enduia un parell de pans, patates, fruites, verdures. De vegades els seus dos fillets, un nen i una nena
la bugada. Un dia, veient-me prop del mas sense fer res, m'obligà a pelar patates. Sempre amb posat autoritari i amb les paraules més justes. Vaig mirar-la
Dubto d'haver tastat mai una menja tan gustosa. Era feta de pasta de patata, mantega fresca i molt d'ou. Es fonia a la boca, com una llaminadura de
Una planxa de fusta posada a terra contenia pomes i peres. També hi havia patates, cebes, escalunyes, un munt de carbó, paperines amb llavors i bulbs de
—I com te'l procures? —Sempre vas treballant, et lloguen per arrencar patates, remolatxes... —Fins al fort de l'hivern? —Abans de Nadal serem a París.

  Pàgina 1 (de 53) 50 següents »