Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

inventada, l'hipòcrita adolescent simulava l'embadalida admiració d'un	patge	? Era de fet un patge divertit i precoç que contemplava, sense gens de
adolescent simulava l'embadalida admiració d'un patge? Era de fet un	patge	divertit i precoç que contemplava, sense gens de tendresa, els moviments
capital. De la patètica besada ell en sortí bell, jove, com un	patge	i ella rodonament decapitada. Sota l'esglai de Déu i
ni meresc de la vostra filla el do. Deixau que als vostres peus resti com	patge	, però fidel a ma promesa amor. Rei ¿Per què ta joventut altiva
no essencialment militars, i ja hem vist que Eiximenis les adjudica al	patge	del cavaller: "Aprés haja caperó e estivals ab sperons".
tradueix "lança". Segons Eiximenis, al rossí del	patge	que serveix el cavaller hi ha "un gambal dret per portar lo glavi de
ésser una bosseta de feltre, al capdavall d'una corretja, que permetia al	patge	dur còmodament la llança dreta, el que en francès es deia
açí un fet d'armes?" (cap. 133; pàg. 368). Els	patges	dels cavallers portaven els bacinets, quan aquells no lluitaven o no els
enconxat o reforçat amb cotó; és obert per davant fins a la cintura, i un	patge	l'hi cenyeix amb un cinturó prim. A l'aixella del braç dret es pot veure
destapava una gerreta de mirra que escampava amb gran unció. Entretant,	patges	i criats desplegaven uns tapissos ordits amb llana florejada. I així la
vida. I ningú dels presents no es podia tenir el plor, i moltes dames i	patges	i fins cavallers envellits a la guerra caigueren en desmai, de tan fort
que un vulgui imaginar, de guerrers, de pirates, de moros, de dames, de	patges	, de feudals, d'escenes d'amor i de guerra, hi han temes pera desbocar-se
amich. Alguns el motejaven de porter d'aquest, d'altres el tractaven de	patge	, de gos els més. Al cafè Grecco, a la taula dels companys, quan
la guerra, surt a la finestra per veure el comte si ve. Veu arribar dos	patges	vestits de dol. Ella pregunta anguniosa: /Ai, patge, lo meu patge!
anguniosa: /Ai, patge, lo meu patge! Quines noves porteu?\ I el	patge	li respon, abans d'anunciar-li la mort del seu senyor: /Les noves que
adalt de tot, darrera l'espatller del trono, treien el còs dos nins, dos	patges	, fraternalment agrupats i fastuosament vestits. Perquè... de
que li pertanyia. Després inclinà la testa i amb un fervor cerimoniós de	patge	romàntic, impropi del seu caràcter i de les seves impulsions salvatges,
del senyor Pelai i de la senyora Isaura, i seguida de dames i cavallers,	patges	i servents, Marianneta, amb el millor vestit del riquíssim vestuari de
del portal de llevant, i un genet descavalcà. Uns moments després, un	patge	anunciava, des de la porta del saló dels tapissos, on es trobava en
—li respongué el baró. —Voldria tenir-te vora meu, entre els meus	patges	més estimats, no pas perquè em servissis, ans bé perquè m'acompanyessis
és culpa meva —s'excusà, tot sufocat. —Això és culpa d'aquest vestit de	patge	que m'han posat. Jo no m'havia vist mai tan mudat, i, és clar, vaig
d'una batzegada cap enllà de les muntanyes a l'indret per on venien entre	patges	i ofrenes els tres Reis d'Orient, damunt dels tres camells. A la claror
En Peret. Mentre així parlen, vénen uns Estels petits que són els	patges	i els abillen d'un vestit d'argent, que brilla tant com el dels Estels
florit, mentre un sens fi de papallones la volten. La Dama crida els seus	patges	. Són dues papallones que han eixit de dos clavells i porten dos flascons
: —Peret, sé que ara ets ric; i que no necessites de mi, perquè tens un	patge	que cada matí et desperta. Ja no necessites el gall cantador ni cap de la
precioses, és la Maragda, que porta un vestit de tissú verd. Els seus	patges	són dos Robins orientals abillats de vermell, que li sostenen els
paraules màgiques —les últimes— i ni el Rei, ni els soldats ni l'últim	patge	pogué moure ni un dit. Elfin i Ulls-blaus sortiren en mig dels soldats
teu interès. No cal, però, que cap d'ells ho recordi. Jo t'enviaré el meu	patge	a l'hora de la representació. Vindràs amb mi a la meva llotja. La figura
: —La pau! —Bona nit, príncep! —Perdona'm. No t'he enviat el	patge	. Estava... —Això no té importància, príncep; tot s'ha arreglat. (El jove
era penós per a Herbert; però prometia de durar bella estona quan el	patge	entrà amb l'anunci d'una aflicció domèstica. Era, talment, que la cuinera
van deixar la cambra i van tenir una animada batussa a l'escala amb un	patge	eixelebrat que havia servit a taula i que havia perdut palesament la
Vaja, no hi haurà ploralles avui per la meva crueltat: sereu el meu	patge	i la vostra espatlla em serà de bon recolzar-hi. El bell vestit que duia
de cavallers en actituds de lluita, i en posa plàcida, a cavall i a peu,	patges	, plebeus, dames, servents, doctors, músics, ballaires, i molta altra mena
sobretot de Felip II, que reprenia. Tothom recorda els noms del	patge	Zenón de Somodevilla, després marquès de l'Ensenada; del
per la dama de la mansió senyorial on tenia efecte la festa, precedida de	patges	que anunciaven la seva entrada i seguida d'escuders que l'acompanyaven
de Nàpols, portant a sou una petita companyia formada per un bacinet, un	patge	i cinc pillards, nom que era donat als soldats de peu que
frases de Gargantua, de Pantagruel, de Panurge i fins i tot del	patge	Eudemó, i comprovareu l'efecte que li fan.— Malauradament per a mi, no
l'honor de menjar amb ell. Això sí: el bacallà era bo. Un dia digué al seu	patge	, Morell, servint-li un tall de bacallà que contenia una gran
anava al llit a les deu. Quedàvem el cardenal i jo, cara a cara. El	patge	, Viladrich, se separava a un recó, mort de son. El nostre diàleg durava
era un fumador de cigarretes incansable. De tard en tard els ronquets del	patge	ens arribaven d'una poltrona immersa en la semiobscuritat del recó. De
a la moda reial gòtica, no cavalcaven camells, sinó cavalls; els seguien	patges	i carros amb joguines; els acompanyaven trompetes i altres músics. La
de donar; a tot acudía l' Escrivá del Consell que 'n sa juventut fon	paje	dels Duchs, y per més que ara estava massa gròs, encara s' enrecordava y
ma; al vórer l' aixam de monyicòts, algúns ben mocosos, digué aquéll: "	pages	, pages, quant de giquet y això que no tenen tots permís pera ferne". El
vórer l' aixam de monyicòts, algúns ben mocosos, digué aquéll: "pages,	pages	, quant de giquet y això que no tenen tots permís pera ferne". El bacó del
Les calces amb camall de diferent color, es deixaren per al servei. Els	patges	de Lluís XII les duien vermelles i grogues; els d'Anna de Bretanya les
l'heraut d'Alfons V d'Aragó, les dugué blanques. Aquestes calces pels	patges	de les corts, són vistes ja molt anteriorment en unes miniatures de les
gimnastes, i la peça que portaven en temps remots els cavallers i els	patges	, i més cap ençà, els oficials i els soldats de l'exèrcit. Últimament
molt inútilment d'advertir-nos en dos indrets del seu llibre que tenia un	patge	que era un ofici ben poc útil en la casa d'un gentilhome de 6000
confirma la nostra opinió. Durant el temps que estigué a Madrid fent de	patge	del rei, Felip II afegí als seus dominis el del regne de Portugal, motiu
del regne de Portugal, motiu pel qual es feren al rei grans obsequis; els	patges	del palau volgueren també felicitar el gran monarca, i Sant Lluís fou

Pàgina 1 (de 12)

50 següents