DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pati M 3798 oc.
patí M 217 oc.
pati SIG 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pati Freqüència total:  4016 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en la callada penombra de la cel·la, quan les flors de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la finestra, i les branques flexibles,
arribaven les branques de les acàcies i el clar xiuxiueig dels ocells del pati. Parlaren de coses passades, parlaren de somnis, ressuscitaren vells
Mila: l'anà repetint així fins a l'última alenada. Era ja molt tard. Pels patis dels afores els primers galls alçaven llur cant, en el darrer tremolar de
grisor: diríeu que hi neva. Però després surt el sol, i el tamariu del pati és tot clar contra la muntanya ombrívola. Dimarts passat, l'últim dia que
que té per objecte ofegar-la. 18 abril. He sortit al pati. Feia un ventet fresc, però el sol era agradable i el cel tenia una
s'ha girat vent i he tornat a casa. Quina boira, a la tarda! Enllà del pati, només es veuen clars els primers arbres del conreu; les cases, el paller
d'història medieval, de Rússia... L'aigua s'ha aturat en alguna llosa del pati i el lilà és tot humit. 2 maig. Matí núvol, humit.
atacant les posicions pròximes a la ciutat. En tornar, reposo al pati. Passa una noia amb un gran cistell d'herbes i grosses margarides; ve una
l'herba de Sant Segimon, ben florida encara, dansava sota la pluja. Al pati, til·lers en flor, un banc de pedra al llarg de la paret, amb llarga
els avets, el lilà, el tamariu verd amb taques de flama. Les lloses del pati eren ben inundades. 27 setembre. Vaig cap a la Riera pels
les masses blanques, cotonoses. Anem a casa de la tia Carme i, del pati estant, observem el joc de llums entrecreuades. Tot d'una se senten
de viola. Vent, vent tot el dia. Arbres i ocells agitats. El tamariu del pati és una flama lleugerament més pàl·lida que la fageda. 24
es veu una tauleta amb una gran pistola al damunt. Hi ha un gran sot al pati: és un refugi en construcció. /La Dépêche\ insisteix en els
és encara tot blanc, des del cim del Matagalls fins a les lloses del pati. Però fa un sol alegre i un dia quiet. En Lluís i en Jaume serren troncs
blancor, que, com un drac xinès, m'allarguen les grans urpes. L'heura del pati sembla florida i les boles de pedra que coronen les pilastres de la porta
tot el dia els soldats han acampat vora l'estable dels masovers i al pati de casa. Han mort a trets una ovella que pasturava i, un cop escorxada,
ovella que pasturava i, un cop escorxada, l'han penjada a la reixa del pati. A la tarda s'han sentit llarga estona els cops de tallant, quan un dels
a una mula, ara es posaven la motxilla... Però no, no s'han mogut. Al pati de casa s'estaven tranquil·lament asseguts vora el foc, menjaven,
poder encauar-s'hi just quan els soldats republicans arribaven ahir al pati. Va ser qüestió de segons, com en les escenes més inversemblants de les
en sentir el cop sec del picot sobre els maons, els soldats que eren al pati s'han girat vivament cap a la mina. Naturalment, he desistit d'obrir el
la mina i observo que fa una estona que han callat les metralladores. Al pati no hi ha soldats. En aquell moment ve la Roser, excitadíssima i, després
d'aspecte molt salvatge. Els sis presoners que es van amagar vora el pati de casa ja eren tots amb l'alferes: aquest matí han sortit de la mina —on
els uns amb els altres i s'emboliquen de tal manera que, en sortir al pati, on brilla una llanterna solitària, el caporal els ha d'ordenar de nou.
que en travessar la porta apaga la llanterna. Tornen a recórrer el pati on els homes continuen llurs exercicis i penetren en una porta alta i
sobre una paret blanca on es veuen ombres de cascos i d'armes. Fora, al pati, deuen haver acabat els exercicis gimnàstics, perquè tot d'una s'aixeca
Mar... xin! Bada la porta del vestíbul fosc, el travessen fins al pati ara desert i s'encaminen de nou al local de les dutxes. Però aquest cop
escales il·luminades pel ciri que multiplica llur contingent, surten al pati buit on llurs petjades desvetllen ressons remots i debilitats per la
. Seguiu-me —ordena. —I nosaltres, mentrestant? —pregunta ell. —Espereu al pati, on després se us reuniran els vostres companys. —Es consulta el
en grup en direcció a la porta que per l'altra banda comunica amb el pati. Ell els segueix més lentament, mocant-se amb desesperació per tal de
a trobar la paret a l'altra banda, va contornejant la immensitat del pati durant un temps inacabable i buit que de sobte intenten d'omplir les
amb la novella ordre d'integració... Llurs veus, foses, es perden cap al pati, però ell encara espera un moment, i aleshores, sempre a tota velocitat,
que hi podré passar unes hores. —Demà a migdia trobaràs un contacte al pati dels tres cantons. Et dirà on ens hem de tornar a reunir. —Com
Aleshores, amb una salutació impecable, els franqueja el pas. El pati és desert i el cotxe avança ràpidament cap al tercer pavelló, pintat d'un
Aquella nit la mort semblava instal·lada a la casa, com si asseguda al pati, sota l'alzina empolsada, dubtés sobre qui acabaria per endur-se'n. Si la
si entrava a la Universitat, i endolat i enravenat deambulava pel pati de les Cisternes, i complia, devot, el ritu antiquíssim de contestar, com
docta casa, feien reclam de la seva poc honesta mercaderia en el mateix pati, sota les altes i majestuoses torres. Més endavant, cap a l'època en què
bolets en aquells anys de malestar públic i podriment polític, en l'humit pati de les Cisternes de la Universitat. Eren societats naturalment
altra llum brilla, a través d'aquell foc que resplendeix, al bell mig del pati de les Cisternes. Molts anys més tard, contestant a una carta de Bonsoms,
ja havia estat advertit i ho tenia tot a punt quan la calessa entrà al pati de can Campdepadrós de la Portaferrissa. El van ficar al llit entre
d'un cop de pedra. Allí, amb grans crits, el varen arraconar contra els patis, i Miquel Manta, d'un cop de pedra encertat, li esberlà el cap. L'animal
res esperant que parlés ell. Jaume s'aixecà abans d'acabar i se n'anà al pati, on hi havia la Canela. Li mirà la ferida, l'acaricià i romangué una
Garxo", enviat del poble, i preguntà per Jaume. Li digueren que era al pati. —Li he de parlar. —Que passa alguna cosa? —Sí. Este matí han matat
la gossa de vostès. Cal que la maten; si no, ho farem natros... —Vés al pati. Digue-l'hi tu. Jordi, acompanya'l —parlà la mare. Anaren cap al pati
pati. Digue-l'hi tu. Jordi, acompanya'l —parlà la mare. Anaren cap al pati. Ell era allà al fons; apilava la llenya, que havia asclat el dia abans;
a l'horta, a l'esquerra de la masia, a la part de darrera. Anà al pati i deslligà Canela; li mirà la ferida; la ferida tenia un bon aspecte i
segava cent garbes de sol a sol, i un diumenge al matí, en una aposta, al pati de la masia de Gallo i davant d'un munt de gent, va abatre una jonegueta
cada nit! La Pigadeta pujava carrer enllà, voltava pel darrera dels patis i s'endinsava pel carreró sense llum. De lluny, ja el descobria. Estava
a Benimaclet jo t'estava esperant. O les execucions en un pati de Nuremberg, mentre et veia passar pel carrer de les Barques.
d'arbres trists. Ara tot ha canviat. Jo recorde un vell pati, i a dins una tartana. Recorde el passadís, tot pixat, de Sant
la cadira baixeta, el corral, la figuera, dalt del pati ballaven amb farolets encesos, la guitarra profunda, arribaven

  Pàgina 1 (de 81) 50 següents »