Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

O Cronos els conservava sencers en el seu ventre, com en un sac, o	patia	d'estranys i miraculosos trastorns digestius, palingenèsics o
de molt, als nous déus olímpics i a la seva victòria, que tant hem de	patir	. La Moira es correspon amb Aisa, que tal vegada subratlla més el sentit,
s'entossudia la sagaç contempladora. "On va, amb aquesta nosa. Jo ja	patiria	de migranya", va concloure, amb una enèrgica certitud, la senyora
de la bufeta del fel: per una temporada, groc canari. "Que no ens	pateixi	de càncer", mig diagnosticava, atenta, cautelosa, però sense gens de
i, per escreix, amb bessonada. I aquesta pua de rampí d'Electra, en	patir	, sospito, d'una inflamació crònica de l'histèric, conca sense remei que
va ser magnífica, però el seu moment ha passat, són tan efímers! I hem	patit	una calor prematura, que amenaça les collites. L'home del temps predeia
ja se sap, però sempre és força amarg", continuava l'eclesiàstic, que	patia	, sense haver-ne encara un lúcid esment, de càncer de pàncreas: a tot
et demana d'anar més lluny, vés més lluny: submergeix-te en la vida, viu i	pateix	. Després torna, o, més ben dit, tornaràs sense proposar-t'ho, i casa't
d'horror i de pietat; el cor li feia mal, i, sense saber per què	patia	per Tino, que se n'havia anat amb ella, i patia per ella mateixa. Però
, i, sense saber per què patia per Tino, que se n'havia anat amb ella, i	patia	per ella mateixa. Però això fou molt temps després. Era ja tard quan Tino
de terrible depressió espiritual, que eren en ell com una malaltia. Els	patia	de feia molt de temps; llur record es perdia en els dies de la seva
meu padrí, pel meu pare i per la meva mare, per tots els qui em volen bé i	pateixen	per mi. Però en la meva ànima sento que passaria per damunt de tot;
a sa cunyada. —No em trobo bé, avui, cunyada. —Ja sé de quin mal	pateixes	. La malícia de la resposta no l'immutava. —Sento un dolor aquí a
ja en els infants i de la qual tants exemples havia presenciat i havia	patit	en la pròpia carn. Santa Maria dels Monts era un poble agrícola, un poble
Per què no et domines? ¿Et penses tal vegada que ets tu sola la qui	pateixes	? ¿Creus que a mi no em dol a l'ànima això que passa? Apa, apa,
amiga, a passejar un xic. El malalt, a penes la perdia de vista, ja	patia	per l'absència d'ella; des del punt en què la mirava sortir es veia ja
dels altres que anaven en busca d'ell. —Pobra Maria Àgueda! —Com ha	patit	, també, i com pateix per culpa d'ell! —Càndia del Noro l'acompanyà. Ho
anaven en busca d'ell. —Pobra Maria Àgueda! —Com ha patit, també, i com	pateix	per culpa d'ell! —Càndia del Noro l'acompanyà. Ho sabíeu? —Sí, es sap
plenament justificada. Però, Mila comprenia el dolor del seu pare;	patia	pel dolor del seu pare; per això, quan ell li pegà —perquè li pegà—, ell
pare; per això, quan ell li pegà —perquè li pegà—, ell li pegava i Mila	patia	per ell. La veritat era que ell, quan passà a l'habitació de la seva
ara necessito com mai la protecció divina: m'assetgen pensaments negres;	pateixo	d'insomnis i tinc malsons. Potser a mi i tot em convindria resar. —Resa a
volta una blasfèmia, que Mila no arriba a entendre. I, també ara, Mila	patia	per ell. Una altra volta fou a causa de l'Arcisa, la vella. Mila se'n
—¿Et penses que només fores tu, que només fóreu vosaltres els qui	patiren	quan la veiérem amb aquell perdis i que nosaltres celebràrem festa? Et
ja completament resolt a la seva idea. —Ah, Mileta, com ens has fet	patir	! Per què ho has fet això? És possible que no pensessis en el teu pare, en
No puc tornar enrera ja. Fa tant de temps que estic lluny d'ell i ha	patit	tant! A més a més, vindrà el meu pare, i com ho podré fer, després?
a veure el seu germà. El veié tan abatut que gairebé li tingué pietat i	patí	pel que es preparava a fer. No obstant, la seva decisió en aquell
ferit un home en una baralla de taverna una nit que havia begut. Havia	patit	privacions, humiliacions, ofenses potser més greus; va estar malalt i
estar-se de plorar. —Pobra Maria! Tota la vida d'ella ha estat un continu	patir	, i ara, quan és vella... Ell s'ho mereixia tot, però ella... Senyor! —
per demanar-te perdó, pare. Et demano perdó per tot el que t'he fet	patir	. Ara ja estic guarida. Mila li agafà la mà i la hi besà. —Molt et vaig
agafà la mà i la hi besà. —Molt et vaig ofendre, pare; molt et vaig fer	patir	, però és que era més fort que jo. Jo no podia explicar-t'ho i tu no
i tu no em podies comprendre. Ara tot s'ha acabat. No et faré	patir	més. Em perdones, pare? Escolta'm, pare: jo em sento malalta, molt
articles de maneig diari. Ja he insinuat que la cadira no era l'únic que	patia	un endarreriment tan considerable. Hi ha fòtils importants, d'una
a l'esquena o en el record la marca d'un calvari anguniós, homes que	patiren	l'afront d'una ignomínia omnipotent. Per a tots ells, l'amnistia d'Obert
No ha d'estranyar-nos, per tant, que la mateixa societat que els ha	patit	es miri els "criminals de guerra" una mica com es miraria un
complert els quaranta anys: Fabrici del Dongo, Julià Sorel, però, no en	pateixen	, són absolutament versemblants, i responen, en actituds i en reaccions,
com Si le grain ne meurt, d'André Gide, hagué de	patir	, fa a penes quaranta anys, una dilació de prudència: en 1920
de l'amic Roset: diu que només desitja "la pau absoluta". Es veu que	pateixen	fam: només —diu— s'alimenten d'herbes. 12 maig. Álvarez
de les privacions del menjar, i ell observava que als pobles no hem	patit	de bon tros com a Barcelona: Allí yo vi a señoritas que parecían
la nit, no puc dormir. —Us falta disciplina —diu la tercera veu—. O potser	patiu	de restrenyiment. Hauríeu de fer com nosaltres. No hi ha res com
els peus sobre els talons mentre es gronxa amb un petit sospir—. Em fa	patir	... Però aleshores ell la subjecta, immobilitzant-la, i mig girat cap a la
pell tibant, roja, inflada. Va morir molt jove, no sabem de què. Potser	patia	del cor, i aquella prematura adipositat, no n'era més que un símptoma i
dies sense vore terra, i després d'això, les faves; a passar fam i fred, a	patir	misèries, i en lo perill que et fotessin un tiro a la closca, així que
fas igual; sempre arribes a tal i quina hora. Tens ganes de fer-me	patir	. Ell s'excusava, mentre desenganxava l'animal. Havia hagut de cavar al
començà a manifestar-se ombriu i silenciós. La gent deia que feia	patir	la mare, que li donava mala vida, i asseguraven i tot que una nit li
d'això, pesava també la conducta del noi, i que moltes de les xacres que	patia	provenien dels disgustos que ell li donava. Aquella nit la vella Badona
terra. La mare es despertà. Li digué que no hi anés, que ella es quedava	patint	. Ell, però, ploriquejà. —Li podria passar alguna cosa —digué la mare—; és
anés d'aquella manera a la perdició. Mai en sa vida la Pigadeta no havia	patit	tant com en aquelles terribles hores; com en aquelles hores de reclusió,
"No t'escaparàs!" La deixà encara que plorés una estona, que gemegués i	patís	davant el posat d'ell, i, quan s'hagué cansat, li parlà. Ho féu en to
queden ni deure'ls-la tampoc... Només pel dret inalienable de continuar	patint	una neurosi massa depressiva que no se sap si és depressiva perquè és
fills, creix l'amor, creix la vida. No hi ha per què recelar ni	patir	. Bella és la vida. Canten l'alegre tarara vernacla.

Pàgina 1 (de 235)

50 següents