DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
patró M 5284 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb patró Freqüència total:  5284 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que l'han haguda, dins el veritable esglai de la boira ofegadora, únic patró de la barca silenciosa que prova de navegar, amb la proa per complet
havia adquirit una barca, en la qual, dedicat a la pesca, anava ell com a patró. Era un vell llop de mar avesat a lluites i a borrasques; tenia el rostre
i en els quals havien deixat un tros de cama o un tros de patilla aquells patrons de Malgrat o de Sant Feliu que es varen fer rics portant bocois de vi en
verificat en un ball del /Círculo\ la nit de Sant Sebastià, patró de la ciutat, el 20 de gener de 1910. Hi assistiren Don
i enfila agulla per la casulla del Sant Patró. Amb sort pel mig qui no primmira la fita albira
catifa policroma de retalls de vellut; a l'escaparata un Sant Llibori, patró de Comarquinal. El retrat, fet al llapis, de la difunta esposa de l'amo,
les esplèndides cantonades barroques, per damunt els somriures, tallats a patró i dels comaratges xiuxiuejats a les tertúlies. Una tarda en què Laura no
altra contrada no he vist que les persones semblessin tallades al mateix patró, com aquí. —Hi ha estones que em fa l'efecte que no puc resistir-ho més
tenía las mans més calentonas. Precisament estavan talladas ab lo patró meteix que serví pera la panera de la marquesa de Valldeflors que tot s'
Vaig ésser jo el qui va córrer devers ell. —Em voleu llogar a mi, patron? —Què saps fer? Immediatament m'havia tutejat. —Tot el que em
—Pobre petit! Vina, escolta. M'apropo al xarret, estranyat. —El patró m'ha manat de girar aquest alfals... —Per què te'l creies? —Em pensava
en un to entre planyívol i afectuós. —He vingut a buscar espelmes; el patron obliga a tenir els llums apagats després de les deu, i som uns quants que
vam cercar refugi. Era un cafè-hostal de poca aparença. Vam preguntar al patró si ens deixaria retirar-nos un moment en una cambra per mudar de roba.
—Bé ens deixareu estar una estoneta allà a la vora del foc, vaig dir al patró. —Ah, això tant com vulgueu, i si us ve de gust de menjar-hi,
on havíem passat les hores de tarda i de nit xerrant amb la mestressa, el patró i cinc o sis clients del cafè que no cessaven de beure vi blanc i de
Antoni Benassal —caldria dir-ho?— és un poble agrícola, i sant Antoni, patró dels llauradors, té ací una festassa ben plena d'interès. Antigament
dues castes populars: la casta dels de la terra, amb sant Antoni per patró, i la casta dels treballadors manuals, dels menestrals, en la qual el
no eren cordials del tot, almenys en les festes. Si sant Antoni era el patró dels uns, els altres, a manca d'un sant particular, s'aferraven a honorar
d'un sant particular, s'aferraven a honorar sant Cristòfol i sant Roc, patrons, els dos, de la vila. La festa de sant Antoni és ara celebrada per tots
a Benassal. Els fadrins del poble tenien, com encara tenen, per patró sant Agustí. Aquest sant tenia un altar a l'església parroquial. I un
Roc no té tanta importància, no obstant que el sant pelegrí siga un dels patrons de la vila. Menys important i més aprop. Es fa el 16 d'agost. Hi
onzes? I els fadrins comissionats, sota la inspiració i la protecció del patró sant Agustí, regiren corrals i corralisses, prats i boscs, fins que poden
fins a les dues del matí... X El gall gallet Sant Nicolau és el patró dels xics de les escoles de la nostra terra, així com santa Llúcia és la
a aquells obrers modèlics, que no es llançaven pels carrers a assassinar patrons ni a cometre actes vandàlics. Cosme assaboria el conyac i els comentaris
obrir la capsa i comparar la lectura del rellotge amb una escala de temps patró. Resulta en conseqüència que en aquest estadi hom encara és lliure de
els seus. Ruskin. —Deixeu-me aclarir que no han mancat patrons i dirigents del nostre temps que han mantingut el negoci pensant més en
d'aquell capital? Ford. —Ni així, ni que es donés el cas que el patró es retirés, i retirés tots els seus obrers, cadascú amb el seu passament,
d'obrers i salaris més alts. Si tinguéssim el concepte carrincló que el patró es deu sentimentalment als seus obrers, ara estaríem amb menys salari i
estat en detriment d'aquells pobres obrers substituïts. Ford. —Patrons i obrers es deuen exclusivament a la Societat. Si rendeixen servei són
passat. Nosaltres enyoràvem el temps, cada dia més llunyà, en què entre patró i servent hi havia un corrent sentimental que feia goig. El patró,
entre patró i servent hi havia un corrent sentimental que feia goig. El patró, bondadós i sempre decidit a fer un favor als servents; el servent,
de l'amo. Ford. —Doncs la vostra posició és equívoca. Entre patró i obrer no hi ha d'haver cap corrent sentimental. L'un i l'altre es deuen
i per la qual treballen. És molt esquifit pensar que l'obrer treballa pel patró. L'un i l'altre treballen per rendir servei. Ruskin. —¿I
de treball que es pot brindar a la societat. Mentre es pensi que entre patrons i obrers hi ha una relació servil no es resoldrà el problema dels
sempre des de l'esclavatge a la insubordinació. De l'opressió a la vaga. Patrons i obrers han d'ésser jutjats amb la mateixa mesura. La de
han d'ésser jutjats amb la mateixa mesura. La de Capacitat. Un patró incapaç ha d'ésser eliminat amb el mateix rigor que un obrer. S'han de
S'han de regir per aquesta mateixa llei de capacitat. L'estat de patró no pot tenir cap privilegi. Davant de la societat només hi ha
dia millors o més barats. Ruskin. —Per tant, vós enteneu que el patró que no rendeixi servei ha d'anar al carrer. L'obrer que no rendeixi
del mercat. Ruskin. —I així creieu que les relacions entre patrons i obrers de cap manera no poden ésser sentimentals. Ford. —Pagar
és problema de capacitat, no pas de filantropia; tan desplaçat està el patró que paga amb satisfacció i orgull, com l'obrer que es considera amb un
—És que nosaltres enteníem que un to familiar entre obrer i patró evitava les eternes discussions entre "deures" del patró i "drets" de
entre obrer i patró evitava les eternes discussions entre "deures" del patró i "drets" de l'obrer, que és gairebé sempre com es plantegen els
com si la qüestió més important del món fossin les dues categories de patró i obrer, quan totes juntes només fan una part petita de l'univers al qual
més sensat que demanar treball? Ford. —Igual sensat que si els patrons fessin demostracions públiques amb pancartes que diguessin "Doneu
demostracions públiques amb pancartes que diguessin "Doneu comandes als patrons". Uns i altres viuen l'artifici fals de creure's que feina i
servei? Ford. —Interessant-se pel seu treball. No pel patró. Pel treball. Cap patró no té el dret de demanar a l'obrer la seva
—Interessant-se pel seu treball. No pel patró. Pel treball. Cap patró no té el dret de demanar a l'obrer la seva intel·ligència si no li paga
no poden dependre ni de la generositat de l'empresa, ni de l'humor del patró, ni de la vida exterior. Els salaris són funció directa de la
cara. ¿Quines són les característiques d'aquest desgavell que patim? Els patrons diuen "crisis de vendes". I tenen raó. Cada dia es ven menys. Compareu
... 165 mil milions de pessetes i així successivament. I afegeix el patró: "Com a conseqüència, si no es ven tant hauré d'acomiadar gent." La

  Pàgina 1 (de 106) 50 següents »