Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la masia a la vora del poble i les terres que la rodejaven, restes del	patrimoni	del vell Costa, havien quedat de propietat de la mare. La masia
podia reportar-li. Així l'un havia acrescut considerablement el ja bell	patrimoni	que havia rebut dels seus pares, mentre que l'altre havia perdut gairebé
es troben en el tresor de llegendes de gairebé tots els països; són	patrimoni	de la humanitat, i és en elles on es forma aquest somni de bondat de què
de beure, quan em moro de set? L'aigua, com l'aire i el sol, és	patrimoni	de tothom: un do de Déu. I, això no obstant, de genolls us ho demano,
seguit de la desgràcia del pare les terres quedaren a cura de Candi, i el	patrimoni	començà a minvar. Darrera la desgràcia de Candi quedà tot en mans d'un
concepte —i el sentiment— de l'amor que elabora, van ser, en un principi,	patrimoni	de dames i cavallers i dels poetes que tenien a sou. Després, l'"amor"
el menjar a la família ni les seves martingales per eixamplar-se el	patrimoni	. Balzac ho endevina. El malalt que, amb la mirada extàtica, s'enlluerna
envergadura. Es referiran, sens dubte, a les dimensions, fabuloses, del	patrimoni	cultural de què som, és clar, hereus, el qual sol·licita la nostra
de convertir-se en una estàtua. Si la cultura, acceptada com un	patrimoni	, i si el clàssic, consagrat com a valor innegable, continua tenint
i ho fan sense ambages. La literatura impúdica o alegre dista molt de ser	patrimoni	privatiu del vulgus. Els Ragionamenti van ser publicats
ruïna —a la ruïna de l'ànima, però també a la del cos, i a la del	patrimoni	. No és infreqüent que la realitat doni la raó als moralistes. Però encara
hagués endevinat que l'escolar de Lleis, dos anys més gran, sense altre	patrimoni	que la seva pròpia força, era insensible a totes i a cada una de les
no passava d'això. Era guardador —tirant i tot a avar— i conservaria el	patrimoni	i encara augmentat. Per aquest costat no hi havia perill. Aquell dia,
nua propietat es donaren tants i tants casos d'hereus que malversaren el	patrimoni	familiar. L'hereu-escampa és un subproducte degenerat d'una institució
un desig intervencionista, que si en la seva definició explícita només és	patrimoni	d'una minoria reduïda, en el fons constitueix l'obscur gran designi de
de la qual no és dipositària cap classe ni grup social, sinó que és	patrimoni	de tot el poble, explica els fonaments de la "Santa
de la continuïtat: en la consciència. Aquesta consciència és un	patrimoni	comú de tot el món occidental, de tal manera que una definició acurada
i àdhuc d'aquelles experiències que, provinents del contorn i com	patrimoni	de la col·lectivitat, poden ésser individualment reviscudes. Com que
anònim dintre la geometria uniforme dels pisets de Barcelona. Hereu d'un	patrimoni	importantíssim en apariència, però ja esquilmat per les guerres carlistes
personatge nul, que per una acta de senador es patejava materialment el	patrimoni	. El sentiment religiós vivia arrapat a l'esquena d'aquesta aristocràcia,
però ningú no sospitava que una família de tanta tradició i un	patrimoni	tan important es poguessin desfer amb aquella rapidesa. La renúncia a la
continuat fent un paper relativament brillant; però la vanitat tossuda,	patrimoni	secular de la família, i aquell enderiament a voler aparentar més del que
de don Tomàs, Frederic —que aleshores estava convençut de la solidesa del	patrimoni	familiar— va sortir amb la seva. I mig d'amagatotis, mig rebel·lant-se,
i més troneres de Barcelona, i, malgrat això, en lloc de perdre el	patrimoni	, va treure un gran profit dels darrers contactes colonials. La seva
hereu absolut, la part de legítima que li tocà representava aleshores un	patrimoni	considerable, que amb el temps va quintuplicar de valor. Els únics
en la mà tosca i ferma d'aquell minyó de trenta anys, amo absolut del	patrimoni	dels Muntanyola. Laura es gira a mirar el seu marit. Ja fa una estona que
com l'anomenen els amics. Però aquell hereu es malbaratà en pocs anys el	patrimoni	entre cavalls, gresques a Barcelona, fantasies de negocis i desencerts al
com escau a tota persona que deixa el camí dreturer, el nou amo del	patrimoni	dels Terra Negra recollí la vídua i l'òrfena. Així fou com aquella dona,
contra les escomeses de la maledicència, gràcies a la solidesa del seu	patrimoni	. El diner volta d'una aurèola sagrada les persones afavorides per aquesta
per l'estudi (vist que no li havien de fer cap falta per a regir un	patrimoni	sense complicacions com hauria estat el seu, un cop liquidat el negoci
de Sant Martí era propietat de Pere el Cerimoniós. Devia passar al	patrimoni	dels seus fills i successors; i en arribar en aquest punt advertim que
de les armes que de l'Ajuntament de Ciutat de Mallorca passaren al	patrimoni	reial el 1831. És una defensa d'origen mallorquí o català,
Joan XXIII estimava el món, la realitat del món que és el nostre	patrimoni	, i que d'alguna manera ho deu ésser per sempre perquè bé tenim el dogma
no volgués ésser la seva muller i esdevenir la mestressa d'un tan bell	patrimoni	com era el seu. A les seves ardors i falagueries de vell enamorat sembla
seva eran ben pocas las personas menesterosas que hi trucaban en va. Lo	patrimoni	de ca'n Roureda era molt gros. Aixis es que, quan se va casar ab Don
que no coneix fronteres nacionals i les realitzacions de la qual són	patrimoni	comú de la humanitat, ha unit els homes en llurs esforços per a elucidar
han portat aquestes lleis? Morgan. —Doncs al fet que tot el	patrimoni	de l'herència està tancat en uns petits estoigs que es diuen
de l'individu —segons les vostres doctrines— mai no poden influenciar el	patrimoni	dels cromosomes hereditaris? Morgan. —Exacte. Darwin.
uns noms i uns cognoms. Els meus i els teus formarien part del	patrimoni	"Catalònia Limitada". Cal que tothom treballi Això té una solució cada
no menys, en mi, la meva descendència. Us deixo, fills, un	patrimoni	esplèndid! Oh, si el pogués malbaratar, tot íntegre,
i és indubtable que ho fa, d'altres hi veuen una obra d'art vivent que és	patrimoni	del poble d'Elx. Això no significa, però, que el Misteri i les seves
irreductible, transcendent, únic i etcètera, etcètera. En lloc de ser	patrimoni	de molts i, en darrer terme, de tots nosaltres, com democràticament
Jaume de fer de les illes un reialme independent, que seria cedit com a	patrimoni	hereditari al seu fill Jaume. "Aquella illa sobre el mar la qual és
defensar llur independència. Una vegada més es deixaven arrabassar el seu	patrimoni	sense oferir pràcticament resistència, fent credo pragmàtic de
a part obeir de forma admirable, i poguem donar a Espanya, a part d'un	patrimoni	cultural propi, una empenta comunitària de cap a la resolució dels afers
acabaven per aconseguir-ho. L'administració ciutadana passava a ésser	patrimoni	de la classe dels "ciutadans honrats", i encara que al final hi hagué
una potència equiparable a la de la capital. Però amb ella formaven el	patrimoni	del rei, compartien el Fur, i es governaven per sistemes semblants. Per
van desprendre's de certes jurisdiccions, amb la qual cosa minvaven llur	patrimoni	particular, però també afavorien la prosperitat del feudalisme i, de
de pagar dotze mil ducats de multa —i els pagà, i encara li restava un	patrimoni	considerable—: un altre gran "burgès", doncs. Amb els juristes,
si havien de conservar llurs dominis o bé haurien de retornar-los al	patrimoni	reial. En el fons hom aspirava a un reajustament de la propietat rústica.

Pàgina 1 (de 103)

50 següents