Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb les Estacions i les Hores, amb bones lleis, amb la Justícia i amb la	Pau	, aquestes darreres més bonics somnis que realitats. Però no podem
batecs d'un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta	pau	que l'aire acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent
la en la meva obstinada bona fe difunta Alcestis, que descansi en	pau	. Ella m'enllaminia de debò, els caràcters a part, i l'enigma en muda se
sol, del poble dels somnis, i les lliura, en el prat dels asfòdels, a la	pau	de les ombres que les han precedides. No contaré la història d'Argos ni
seu jaç. Demà serà com avui, i així tota la renglera de clarors, d'una	pau	perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort,
és a la tàvega, ni ho haurà notat. O tal vegada sí, perquè hi guanyarà en	pau	i fins en fresca. Hi respirarà més bé." El sacerdot emmudia i es girava
gairebé en la seva família, i on trobava la seva compensació i la seva	pau	. Veié néixer la petita Anselma, la filla dels masovers: vingué al món una
la seva cel·la, davant el Senyor dels cors i els sentiments, elevà per la	pau	del seu esperit la seva humil pregària! A despit de tot, Mila era llavors
frondós, i tota la vida hi voldria dormir. Déu, que bella ets! Quina	pau	es vessa des de tu al meu cor!" Es sentia, a més a més, tan fatigat
encomanava una sensació consoladora i trista alhora: consoladora per la	pau	i la serenitat que es desprenia d'aquella noble figura, de l'ànima i de
estès ja sobre les seves faccions una serenitat de conformació i de	pau	. En els seus ulls es reflectien la bondat inalterable de la seva ànima i
I Tino Costa sentí que davant aquests pensaments una sensació de	pau	anticipada es difonia pel seu pit. Un dia, algun temps després, quan ja
paterna i de la taula entorn de la qual ens assèiem a menjar en la santa	pau	de la llar. Jo no m'he pogut veure amb la meva esposa i els fills,
Ara, com el profeta, només li demano una cosa: que, si més no, hi hagi	pau	i veritat en els meus dies. No desitjo res més, i, si bé ho consideres, no
sentit res de més profund que el sentit d'aquestes paraules: "Hi hagi	pau	i veritat"? ¿No diries que en aquesta breu demanda s'enclou tot el bé a
nou espectacle de crueltat o de dolor, on trobés més que fos una mica de	pau	i pogués respirar d'una vegada aquell aire pur, incontaminat, que era un
enamorat de la seva muller, i tot a la llar del jove matrimoni respirava	pau	i felicitat. Hi regnava l'abundància. Durant l'hivern un foc alegre
ànima, de la qual el record de l'antiga felicitat havia desterrat ja la	pau	per sempre. La petita —Maria Àgueda, la futura mare de Tino Costa— era
sur la Cruauté). Un succés inesperat alterà aleshores la	pau	del poble i sembrà la ira i la desesperació al cor de Tino Costa. El fet
murmuracions, accedí que tornés a casa: així pogué, si més no, morir en	pau	, si en pau morí. El fet va ocórrer trobant-se Tino Costa fora. Ara Màrius
, accedí que tornés a casa: així pogué, si més no, morir en pau, si en	pau	morí. El fet va ocórrer trobant-se Tino Costa fora. Ara Màrius havia
de pureses. S'acostaven les santes festes de Nadal, en què un desig de	pau	i de companyia pren en els homes i sorgeixen tendres records en els pits
per un sol tranquil, amb tots els records més bells, com una promesa de	pau	que no pot ja realitzar-se—. I canviant de to, amb una infinita amargor a
A casa de Tino Costa, si més no en aparença, regnava la	pau	. Maria Àgueda, la mare, cada dia, al matí, sortia camí de la masia i
companyia, el fet de veure-la només, li infonia a l'ànima una dolça	pau	. Un sentiment de pudor natural, de reserva innata, que l'havia apartat
dit que era el millor que podia fer; anar-se'n també d'allí; cercar la	pau	lluny d'aquella ciutat i d'aquella terra on els records s'afegien als
d'aquella terra on els records s'afegien als records, i on en lloc de la	pau	, trobava només motius de tristesa i d'insatisfacció. Però, amb tot, mai
moment vaig dir contra tu coses que no m'estava bé de dir... Ara estem en	pau	. Aixeca el cap i dóna'm la teva mà. Candaina s'aixecà i se li llençà als
ell hauria estat un bé casar-se amb Mila; potser en ella hauria trobat la	pau	i la serenitat que necessita! Ara no sé què passarà. —Ell venia ací, a
Un ambient de temors ha vingut a poc a poc a substituir l'ambient de	pau	de què havia aconseguit envoltar-se, i en aquest ambient semblen
l'esperança d'una mica d'aquell repòs que tant necessitava, d'una mica de	pau	: i anava cap a Santa Maria per si encara ho podia trobar. A la ciutat no
Vagà hores i hores d'una banda a l'altra sense objecte, sense trobar	pau	ni assossec, fins que, cansat de caminar, tornà al seu pis. Dos dies
inajornable i una infinita sensació de venciment, un anhel angoixós de	pau	. "La bèstia ferida torna al seu refugi", pensà. I sentí com si també
aquesta vegada serà diferent. Qui ho sap! Potser encara trobaré la	pau	." I el somni de la seva imaginació tornava a prendre vida, s'insinuava
i potser amb les seves paraules li difondrà en l'ànima una mica de la	pau	que regna en la d'ell. Després, més tard, cercarà el dolç refugi de la
nits de felicitat amb els amics... Ara hi tornarà. Reposarà en la seva	pau	sagrada sabent que la mare dorm —o tal vegada vetlla— allí molt a prop,
so de l'àngelus vespral vibrà en la clara atmosfera; es difongué sobre la	pau	del camp i s'anà perdent, multiplicat en tornaveus pels turons, com si
temptat devers aquests llocs. Poe (Ulalume). I de sobte, la	pau	que regnava a Santa Maria es veié torbada per un esdeveniment inesperat:
sempre havia de jugar així amb els seus sentiments més bells? On era la	pau	que es prometia? Era de nou a Santa Maria i, a penes arribat aquí, tot el
de Déu. "Lloat sia el santíssim sagrament de l'altar." En la	pau	i en la guerra. Hi havia, amb tot, a Santa Maria, una criatura sobre la
de bell nou treballar. Fou debades: tampoc la nit no li havia portat la	pau	que necessitava i esperava. La terrible excitació que li havia deixat el
el mar avalotat dels seus pensaments i inundar-se-li l'ànima d'una dolça	pau	. Un dia li agafava la mà en silenci i la hi besava. Un dia resava per ell,
Ara no quedava temor, ni dubte, ni vacil·lació: tot en ella respirava	pau	, i fins l'ambient, a l'entorn d'ella, semblava haver-se dulcificat. Un d'
estaria ja de retorn a la casa... Seria ja tard. Però Mila estava ja en	pau	amb la terra. Era cap a mitja tarda quan el padrí arribà a la casa per a
del Santo cap al seu viatge definitiu. Cap al seu repòs? Cap a la seva	pau	? Cap al seu amor? Tant se val. Ella se n'anà amb la seva fe, i
amb la mateixa serenitat amb què havia viscut, si no feliç, resignat i en	pau	amb els altres i amb ell mateix. Clogué els ulls en un matí temperat
delícies —ni d'aquells turments— sentimentals: fornica o es casa, i en	paus	. "Ans he seguit delits comuns de poble", escrivia Ausiàs March
multitud dels súbdits, que solament aspiren a viure aquesta vida en	pau	i gràcia de Déu... Avarícia Sospito que deu haver-hi hagut un canvi de
en les seves energies més fosques i patètiques. En els períodes de	pau	, de tranquil·litat pública, sacia aquesta nostàlgia amb lectures, gestos
guerra" són substancialment idèntics als "crims" dels "criminals de	pau	": assassinat, depredació, segrestament, lesions, violència en les coses

Pàgina 1 (de 255)

50 següents