Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pau AM 3 oc.
pau F 10838 oc.
pau M 7 oc.
pau SIG 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pau Freqüència total:  10850 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb les Estacions i les Hores, amb bones lleis, amb la Justícia i amb la Pau, aquestes darreres més bonics somnis que realitats. Però no podem
batecs d'un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l'aire acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent
la en la meva obstinada bona fe difunta Alcestis, que descansi en pau. Ella m'enllaminia de debò, els caràcters a part, i l'enigma en muda se
sol, del poble dels somnis, i les lliura, en el prat dels asfòdels, a la pau de les ombres que les han precedides. No contaré la història d'Argos ni
seu jaç. Demà serà com avui, i així tota la renglera de clarors, d'una pau perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort,
és a la tàvega, ni ho haurà notat. O tal vegada sí, perquè hi guanyarà en pau i fins en fresca. Hi respirarà més bé." El sacerdot emmudia i es girava
gairebé en la seva família, i on trobava la seva compensació i la seva pau. Veié néixer la petita Anselma, la filla dels masovers: vingué al món una
la seva cel·la, davant el Senyor dels cors i els sentiments, elevà per la pau del seu esperit la seva humil pregària! A despit de tot, Mila era llavors
frondós, i tota la vida hi voldria dormir. Déu, que bella ets! Quina pau es vessa des de tu al meu cor!" Es sentia, a més a més, tan fatigat
encomanava una sensació consoladora i trista alhora: consoladora per la pau i la serenitat que es desprenia d'aquella noble figura, de l'ànima i de
estès ja sobre les seves faccions una serenitat de conformació i de pau. En els seus ulls es reflectien la bondat inalterable de la seva ànima i
I Tino Costa sentí que davant aquests pensaments una sensació de pau anticipada es difonia pel seu pit. Un dia, algun temps després, quan ja
paterna i de la taula entorn de la qual ens assèiem a menjar en la santa pau de la llar. Jo no m'he pogut veure amb la meva esposa i els fills,
Ara, com el profeta, només li demano una cosa: que, si més no, hi hagi pau i veritat en els meus dies. No desitjo res més, i, si bé ho consideres, no
sentit res de més profund que el sentit d'aquestes paraules: "Hi hagi pau i veritat"? ¿No diries que en aquesta breu demanda s'enclou tot el bé a
nou espectacle de crueltat o de dolor, on trobés més que fos una mica de pau i pogués respirar d'una vegada aquell aire pur, incontaminat, que era un
enamorat de la seva muller, i tot a la llar del jove matrimoni respirava pau i felicitat. Hi regnava l'abundància. Durant l'hivern un foc alegre
ànima, de la qual el record de l'antiga felicitat havia desterrat ja la pau per sempre. La petita —Maria Àgueda, la futura mare de Tino Costa— era
/(Essai sur la Cruauté)\. Un succés inesperat alterà aleshores la pau del poble i sembrà la ira i la desesperació al cor de Tino Costa. El fet
murmuracions, accedí que tornés a casa: així pogué, si més no, morir en pau, si en pau morí. El fet va ocórrer trobant-se Tino Costa fora. Ara Màrius
, accedí que tornés a casa: així pogué, si més no, morir en pau, si en pau morí. El fet va ocórrer trobant-se Tino Costa fora. Ara Màrius havia
de pureses. S'acostaven les santes festes de Nadal, en què un desig de pau i de companyia pren en els homes i sorgeixen tendres records en els pits
per un sol tranquil, amb tots els records més bells, com una promesa de pau que no pot ja realitzar-se—. I canviant de to, amb una infinita amargor a
/(Eneida)\. A casa de Tino Costa, si més no en aparença, regnava la pau. Maria Àgueda, la mare, cada dia, al matí, sortia camí de la masia i
companyia, el fet de veure-la només, li infonia a l'ànima una dolça pau. Un sentiment de pudor natural, de reserva innata, que l'havia apartat
dit que era el millor que podia fer; anar-se'n també d'allí; cercar la pau lluny d'aquella ciutat i d'aquella terra on els records s'afegien als
d'aquella terra on els records s'afegien als records, i on en lloc de la pau, trobava només motius de tristesa i d'insatisfacció. Però, amb tot, mai
moment vaig dir contra tu coses que no m'estava bé de dir... Ara estem en pau. Aixeca el cap i dóna'm la teva mà. Candaina s'aixecà i se li llençà als
ell hauria estat un bé casar-se amb Mila; potser en ella hauria trobat la pau i la serenitat que necessita! Ara no sé què passarà. —Ell venia ací, a
Un ambient de temors ha vingut a poc a poc a substituir l'ambient de pau de què havia aconseguit envoltar-se, i en aquest ambient semblen
l'esperança d'una mica d'aquell repòs que tant necessitava, d'una mica de pau: i anava cap a Santa Maria per si encara ho podia trobar. A la ciutat no
Vagà hores i hores d'una banda a l'altra sense objecte, sense trobar pau ni assossec, fins que, cansat de caminar, tornà al seu pis. Dos dies
inajornable i una infinita sensació de venciment, un anhel angoixós de pau. "La bèstia ferida torna al seu refugi", pensà. I sentí com si també
aquesta vegada serà diferent. Qui ho sap! Potser encara trobaré la pau." I el somni de la seva imaginació tornava a prendre vida, s'insinuava
i potser amb les seves paraules li difondrà en l'ànima una mica de la pau que regna en la d'ell. Després, més tard, cercarà el dolç refugi de la
nits de felicitat amb els amics... Ara hi tornarà. Reposarà en la seva pau sagrada sabent que la mare dorm —o tal vegada vetlla— allí molt a prop,
so de l'àngelus vespral vibrà en la clara atmosfera; es difongué sobre la pau del camp i s'anà perdent, multiplicat en tornaveus pels turons, com si
m'ha temptat devers aquests llocs. Poe /(Ulalume)\. I de sobte, la pau que regnava a Santa Maria es veié torbada per un esdeveniment inesperat:
sempre havia de jugar així amb els seus sentiments més bells? On era la pau que es prometia? Era de nou a Santa Maria i, a penes arribat aquí, tot el
de Déu. "Lloat sia el santíssim sagrament de l'altar." En la pau i en la guerra. Hi havia, amb tot, a Santa Maria, una criatura sobre la
de bell nou treballar. Fou debades: tampoc la nit no li havia portat la pau que necessitava i esperava. La terrible excitació que li havia deixat el
el mar avalotat dels seus pensaments i inundar-se-li l'ànima d'una dolça pau. Un dia li agafava la mà en silenci i la hi besava. Un dia resava per ell,
Ara no quedava temor, ni dubte, ni vacil·lació: tot en ella respirava pau, i fins l'ambient, a l'entorn d'ella, semblava haver-se dulcificat. Un d'
estaria ja de retorn a la casa... Seria ja tard. Però Mila estava ja en pau amb la terra. Era cap a mitja tarda quan el padrí arribà a la casa per a
del Santo cap al seu viatge definitiu. Cap al seu repòs? Cap a la seva pau? Cap al seu amor? Tant se val. Ella se n'anà amb la seva fe, i
amb la mateixa serenitat amb què havia viscut, si no feliç, resignat i en pau amb els altres i amb ell mateix. Clogué els ulls en un matí temperat
delícies —ni d'aquells turments— sentimentals: fornica o es casa, i en paus. "Ans he seguit delits comuns de poble", escrivia Ausiàs March
multitud dels súbdits, que solament aspiren a viure aquesta vida en pau i gràcia de Déu... Avarícia Sospito que deu haver-hi hagut un canvi de
en les seves energies més fosques i patètiques. En els períodes de pau, de tranquil·litat pública, sacia aquesta nostàlgia amb lectures, gestos
guerra" són substancialment idèntics als "crims" dels "criminals de pau": assassinat, depredació, segrestament, lesions, violència en les coses

  Pàgina 1 (de 217) 50 següents »