Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

omplerta per ella. Incomodíssims, el Caos i Gea es barallaven sense	pausa	. El també primordial però més tardà Eros es va encarregar de bona fe del
com d'habitud, era la qui bramulava més. Pobres, van repetint sense	pausa	les mateixes blasfèmies, perquè n'han esgotat, com molts escriptors, el
l'entranya d'un cop." La víctima li donava la raó i proferia sense	pausa	orgulloses jactàncies contra l'amo del llamp. De tant en tant, unes
mirada és trista. El noto preocupat", prosseguia, després d'una curta	pausa	, la interlocutora. "És que sap la funesta sort que li toca. I també la
i coronar-se'n. Les nimfes el seguien mentre vagarejava. Errant sense	pausa	i sense fatiga, va conèixer pam a pam aquella terra, que ressonava de
Sorabis els nuava bitllo-bitllo l'espiritual bocí en afegir sense	pausa	la versió de Pascoli: "E la morte, a te stesso, dal mare, lungi,
ja exempt de culpa era perseguit pel teclejar implacable, sense cap	pausa	, de les antiquades màquines d'escriure, que funcionaven de nou amb una
però que és l'únic assequible en aquest món." L'ancià havia fet una	pausa	, i després, amb veu més apagada, més dolça, prosseguí: "A mi no m'ha
per enterrar-me, i, enlloc d'enterrar-me, he ressuscitat. —Féu una	pausa	, i després, més tristament, afegí: —Però, com més t'estimo, més temo...
bàndol contrari. En el fons, els uns i els altres, el pretext. —Féu una	pausa	i acabà: —Diria's que els bons, sols i abandonats, s'acontenten sempre
se n'assabenti, tindrà un fort disgust. En fi, no en parlem més. —Féu una	pausa	, i continuà: —I ara, una altra cosa, Mila. S'acosten les festes. Altres
aquestes últimes paraules quasi amb angoixa, en veu més baixa. Féu una	pausa	i continuà: "Un dia li vaig parlar. Vivíem a la ciutat. Jo treballava en
la meva fe perduda: la meva desfeta. —I reprenent la idea perduda, sense	pausa	, prosseguí—: "Vosaltres haveu dit: Quan se'n va anar amb aquella noia
i torna. —Sembla que no ha tornat amb Mila. —Sembla que no. —Féu una	pausa	i afegí: —Per què les deu fer, aquestes coses, Déu meu! Es féu un silenci
que la trobessis, no aconseguiries fer-la tornar. La dispesera féu una	pausa	, i, veient que ell no contestava, afegí encara: —No vas obrar rectament
! Tinet, fill meu!... Tinet... Quan es despertarà... Deixeu-me! —Féu una	pausa	; obrí els braços suplicant—: Pietat, Senyor, us demano pietat!... Acudien
parisenc. Només l'escenari de París possibilita una cosa així. Fa una	pausa	, i jo espero que continuï. —Els carrers, els individus que us trobàveu al
en el corrent rutinari de les nostres obligacions de cada dia com una	pausa	confortadora, com un parèntesi per recuperar forces, abans de
per definició, és a dir, perquè la venjança suposa sempre un temps de	pausa	entre l'ofensa i la compensació de l'ofensa. Però, de més a més, aquesta
ha fet el dia tan clar. A la carena, les boires lleus s'eslleneguen amb	pausa	. Les vaques llauren el quintà humit. Llegeixo els assaigs de Johannet
anys i han fet la vista grossa. Necessiten personal. —Després d'una	pausa	, afegeix—: N'hi ha algun altre. A les oficines mateix hi ha una noia...
Una ratxa d'aplaudiments acompanya la seva acció quan, permetent-se una	pausa	, agafa l'ampolla que té davant, se serveix una mica d'aigua i se la beu
essencial i dinàmica, fonamentalment, doncs, un procés que no permet	pauses	ni interrupcions o, més ben dit, que les recull en el seu fer ascendent
tres oradors que, darrera les respectives tribunes, aprofiten la forçada	pausa	per a engolir aigua que beuen en uns grans vasos vermells. Es mou entre
—No havíeu vingut pels aparells, oi? —pregunta ell. I després d'una	pausa	silenciosa—: Què li fareu? L'home del cigar el mira llargament, amb un
redreça les vares amb la intenció d'evitar que s'escorri; la noia fa una	pausa	, indica: —Potser ja n'hi ha prou. Si n'hi posem més, ens caurà...
banda, davant el mercader que ara seu fregant-se les mans. Fan una	pausa	, examinen totes dues cues, críticament, però l'altra queda força més
Però vós ja hi esteu acostumat, a les injustícies. —Es concedeix una	pausa	—. A fer-les, és clar. —Fer-les, que te les facin...
la finalitat d'abrandar l'amor, exercir-les totes a la vegada". Fa una	pausa	per tal de glopejar una mica de conyac i la mestressa, que s'ha assegut a
pregunta. —Em pensaria que no. Encara vols fer més goig? —I després d'una	pausa	—: No cries, tu? —No puc. Més endavant, quan em deixin formar part de
noctàmbul que passa com si se'n tornés a casa, nosaltres... —allarga la	pausa	, fitant-lo més intensament, sense deixar d'exhalar tot de reguerols
els papers es barregen... L'home sembla pensar-s'hi, perquè hi ha una	pausa	, però seguidament assenteix: —Podem provar-ho. No hi perdrem res... —Es
una mica. Encara que parlar d'heretgies m'agradi, sempre és bo de fer una	pausa	... No massa llarga, és clar —somriu. —El propòsit ens podria privar de
n'hi haurà més. Queda't i porta'n d'altres, si pots. —Fa una altra	pausa	—. Aquí no demanem juraments, però esperem fidelitat. No obliguem ningú i,
la paret. En arribar dalt esbufega contingudament, es concedeix una	pausa	i diu: —Anem. Darrera els trets ha quedat un silenci estrany, espectant,
repeteix, ara sobre el terra on espetega amb tot d'esquitxos. Hi ha una	pausa	anhelant, i aleshores ella fa: —Ja em trobo més bé, ara. —Et netejaré la
s'allunya pel corredor, silenciosament, perquè no duu sabates. Hi ha una	pausa	breu i després se sent una veu d'home, rogallosa i autoritària, un altre
a mesura que pugen cap al primer pis, a l'entrada del qual fan una	pausa	, ell amb els ulls molt oberts. Tot el corredor és atapeït de llits on
digué—, li farem passar un mal rato." Un moment després el Boni, en una	pausa	de la conversa, es posà a mirar la figuera amb una estranya insistència,
ni tan sols el mirava. Però el dia menys pensat tornava al tema. En una	pausa	de la conversa, posava els ulls en la figuera en actitud pensívola, sense
la càrrega. Seien al pedrís; l'incident semblava oblidat. El Boni, en una	pausa	de conversa, preguntà al seu amic: —Escolta Manuel, ¿no ha quedat cap
dels coloms que sàviament volaven. Parlàvem lentament, entre	pauses	llarguíssimes, i creuava el crepuscle, com un peix, un fulgor,
avec votre sale paysage!..." I encara afegí, sortint d'una	pausa	patètica: "Oh, quelle blague la Polynésie!". Després de
al jaç. I els dies feiners, si fa no fa... [(Entra a la cabana.	Pausa	. Reapareix amb una llosa a les mans.)] Ja surt. Tots els altres són
hores i hores contemplant com vivíem quiets, abraçats, respirant amb	pausa	. Jo esmerçava el dia ajagut allí on el riu es parteix en quatre braços,
¿La història de la meva feblesa i de la meva inconsciència? [(	Pauseta	.)] Eva, per culpa de la provatura que n'havíem fet, es va acostumar a
No et pot ser bo. Adam. ¿Què? Eva. Dormir tant. [(	Pausa	. Tots mengen sense delit.)] Adam. Quin somni he tingut
deixat marxar? Eva. Ni me n'he adonat. Ja és prou gran. [(	Pausa	curta. Mengen.)] Adam. ¿Ha tirat riu amunt? Nara.
Caín resta abatut i s'asseu en un pedrís amb el cap entre les mans.	Pausa	. Apareixen els altres portant el cos inert d'Abel. Travessen lentament i
atuells que hi ha vora la porta.)] Ah, sí. T'has espantat? [(	Pausa	.)] Així la Xela no la coneixes? Ui! Ja tindràs temps, ja ho crec.

Pàgina 1 (de 161)

50 següents