Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
peülla F 62 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb peülla Freqüència total:  62 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

exigeixen modèstia en les vestimentes del dia més feliç de la vida. Les peülles són potser més difícils de tractar, però quedaran com un parell de
d'enfilar-se als arbres. El clan del bisó no pot escorxar un animal de peülla ni contemplar-lo quan mor; el del llop no pot procedir a la inhumació
s'estarrufava, tot pensant en aquells, que desitjava calcigar sota ses peülles de porc; allí la peresa, baluerna sense cor, blana com un pop, gangrenada
a Jahvè, nostre Déu. Sí, també la nostra ramada vindrà amb nosaltres; peülla no restarà, car n'hem de pendre per tal que sacrifiquem a Jahvè, Déu
reïxes, reïx, raïm, saïm, gratuït, fortuït, pituïta, reüll, llaüt, saüc, peülla. Soles excepcions: la /i\ de les terminacions verbals
branques. Fa temps que lliuraren el darrer combat; però el trepig de les peülles de la host al pas és el record inesborrable de tots els castanyers.
s'hagués pogut llegir els rètols. Hi havia boira, i capes, i tricornis, i peülles de cavall per camins fangosos. Pere Joan recordà de seguida: "El capità
cavalcada que s'apropa. De sobte, l'eco d'una vall porta el trepig de les peülles, però tot seguit un coll que passen, un turó que s'interposa restaura el
enviï pluja abundant i contínua fins a cobrir, sense ultrapassar-la, la peülla del bou. En aquestes condicions, el llaurador del darrer moment podrà
i també a Europa i a l'Amèrica del Nord. Els ungulats, mamífers amb peülla o casc, són presents a Europa, a Àsia i a Amèrica a l'Eocèn Inferior amb
imparell de dits, en aquest cas un de sol i aquest protegit per una peülla o casc. Pertany a la família dels èquids. La història de la seva evolució
o sigui que tenen un nombre parell de dits, en aquest cas dos. No tenen peülles i els dits estan protegits per ungles. Darrera els dits i amb forma d'un
es van adonar que amb les llargues caminades i les fortes càrregues, la peülla del cavall se'n ressentia notablement i aleshores van idear una mena de
com una sabata que posaven al cavall quan aquest es ressentia de la seva peülla. Fins després de Carlemany (742-814) hom no va començar a ferrar
ferradura és una banda de ferro estreta, amb forma d'arc adaptable a la peülla d'un cavall, mul, o ruc, la qual hom fixa amb claus al casc de l'animal
ja que sense ella en una jornada de treball se li faria dany a la peülla que cada cop s'agreujaria més i més. Els claus amb què es fixa la
o botavant retalla la part còrnia exessivament grossa de la peülla. Després repassa la ferradura i la porta a la fornal, i l'ajusta a
del casc del cavall. Amb la ferradura encara roent, l'aplica damunt la peülla i això permet fer desaparèixer les irregularitats que hagin pogut quedar
amb les tenalles retalla les puntes dels claus o bé els doblega dintre la peülla. En el clavat de la ferradura és on hom ha de tenir més compte, car la
En el clavat de la ferradura és on hom ha de tenir més compte, car la peülla té un gruix d'un centímetre aproximadament i s'ha de fer sense ferir
o senceres perquè el cavall és "difícil", perquè té les peülles clivellades o per ésser baix de taló. Si sant Eloi era el patró dels
d'un metre d'alçada, en la qual es veia ben clara l'empremta d'una peülla o unglot, i la d'una sabata de dona: la primera, era la del cavall del
Queix Costat del coll Pit Braç Genoll Canya o Canyella Garró Travador Peulla o Casc Rodet Call Colze Vena Prim del ventre Illada Genoll Garret o
contacte amb el sòl només a través del tercer dit, recobert per una peülla o casc, que és una adaptació funcional de l'ungla d'aquest dit. El pas de
i que estan ben ajustats. 5.5.4. El deixar de retallar el casc o peülla per tal que s'adapti exactament a la ferradura, o bé una ferradura mal
adaptats. Uns estan proveïts de dents; d'altres, d'urpes, de banyes, de peülles, etc.. Però en el món insectil hom creurà que això de mossegar,
que mena amb el volê abaltit, i guaitâ el bou que enfonsa la peülla dintre la crosta del terròs humit. Què sab ell de
sens fer soroll van caminant per l'herba i enfonsen les peülles poc a poc. I en la quietut de la vacada muda,
tenies bona jeia i cor obert? Sota l'alba amagaves la peülla com un boc que no deixa res per verd? Home de guerra
no se l'ha de fer patir... la pedregada ha de ser com una carícia a la peülla. En un quatre i a batre el noi engegà cap avall una pedra finíssima que
ni se'n van adonar, que les creuava. El petit roc tocà de ple la dura peülla de l'animal, sense esvalotar-lo gens ni molla. La mula mirà estranyada
t'ho has fet? —Banga badava una boca de dos pams—. Encetar-li just la peülla! Dimoniet d'ulls verds! De sobte el carro que havia fet de diana
rou, morts, ai, de la teva ruïna! Alt plany dels cavallers, peülles per les lloses ronden el cadafal arrossegant banderes.
cavall, un esgarip de forrellat desensonyant el carrer, el trepig de les peülles d'uns bous, la peresa sonora d'uns esclops colpint les llosanes, però tot
Però, tu ¿de quins ases parles? ¿D'uns de vells, coixos, que tenien les peülles desgastades ja fins a les cuixes? Leònidas. Els mateixos;
ben ample el buit i tots els membres grossos; la peülla també, i l'orella aspra dessota de les banyes retorçudes.
serà bo conjurar l'encesa ardència i ferir al bell mig de la peülla la vena extrema a on la sang sanglota; com solen
de neu eren tan espessos, que ja havien cobert el rastre de les peülles del llop. Els pares no sabien si anar amunt o bé tirar carrer avall. Al
bressols erts de la terra que grata els fonaments. Peülles sobre pedres esmolades marquen els passos lents de la tempesta
pudor dels budells dels moltons esqueixats, dels fems dels cavalls i les peülles socarrimades, sense la fortor humana. Lliure del pes del dogma i de
era just una pollina. Els badius desabrigats, les peülles amb rosada, aquell hàlit vigorós..., expandida,
de les banyes. La seua cua rossa com a timó dirigida fermament amb la peülla esquerra, i la gran vela quadrada dels drakkars Vikings com a tiara per
agafava una pota amb cada mà, per un lloc determinat entremig de les peülles, i les mantenia separades i quietes a fi que el matador pogués arribar
dèbils mots de regraciament de la Pilar per descomptat— pel brogit de peülles de les haveries. Devia oblidar aquella família, i ell mateix es va fondre
que en aquesta plana i aquest fang s'han barrejat i superposat com peülles de cavalls bàrbars. Krleza, nascut a Zagreb el 1893 i mort el 1981,
extremitats acabades en tres dits (com els rinoceronts), protegits per peülles semblants a les dels cavalls. La cara, però, era totalment diferent a la
arbitrària. Per exemple, es permet menjar "els animals terrestres amb la peülla partida, dividida en dos unglots i que remuguen", però no el camell ni
no el camell ni el conill, ja que "encara que remuga, no té partida la peülla", i tampoc el porc, ja que "encara que té la peülla partida [...] no
, no té partida la peülla", i tampoc el porc, ja que "encara que té la peülla partida [...] no remuga". També es poden menjar els animals aquàtics amb
el codi de comunicació que el seu amo li havia ensenyat (desenes amb la peülla dreta, unitats amb l'esquerra), i expressava així gairebé sempre el

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »