DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pebre F 1 oc.
pebre M 1362 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pebre Freqüència total:  1363 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tova o tibant, s'engega entre copa i copa, deixant anar el reguerol de pebre de la farsa. Són excel·lents aquests funcionaris i aquests mariners del
no és precisament el fort, si voleu trobar caràcter i una mica de pebre us haureu d'apartar de l'adolescència o de la fresca joventut i anar a la
se li endevinen una punta de nas esclafat i dos ullets com dos grans de pebre. Aquests xinesos són amics de tothom. És possible que en definitiva
de poesia... I demà arribarem al Port Vell de Marsella: fonoll, absenta, pebre i llimona d'or; i els bigotis adormits sobre els diaris en les terrasses
de casa? No es podien aguantar: el nom de la Xela els coïa com si fos pebre. Per escalfar cadires, sí, serveixen; però el que és per ajudar-te!
nines de Leocàdia, velades per una teranyina de l'altre món, netejaven de pebre la llengua de don Tomàs, que finia amb un estossec, s'acostava de cara a
una senyora sabia ésser tendrament espiritual, amb un tracte saborós de pebre i canyella, sense fer escarafalls de vegades davant de l'all més autèntic
monstre s'haurien rosegat els uns als altres. La part més carregada de pebre era administrada per les llengües de cinquanta anys per amunt; els
un cert desvergonyiment; després ja eren usuals i ja havien perdut tot el pebre. Maria Lluïsa s'anava intoxicant d'un gas propi dels prostíbuls; Pat amb
o ho sembla, perquè té un aire agegantat, i a sota del color de sal i pebre hi porta una vitalitat enorme; fa cara d'ensopit, com si no l'interessés
discussió sobre els mèrits respectius de les varietats locals de betel-pebre (/Piper betle\ L·), Langba obtingué el permís de tallar
aquestes coses, patró? Les unions legals són insípides, són un plat sense pebre. Contar què? Se'n pot dir besades de les que es fan quan els sants et
pels pobles venent rodets de fil, agulles, vides de sants, benjuí, pebre... Tenia una veu de rossinyol; i convé que sàpigues que les dones es
tenim algunes daurades. Fes una sopa bullida, espessa, amb molta ceba i pebre, com ens agrada. I després veurem. —Què veurem? —va fer Zorbàs,
Tot bon guerriller sap que li cal portar al damunt, i sempre, un pot de pebre ben picant perquè, en cas que l'encalcin els gossos, els pugui distreure.
distreure. En el llenguatge de la comunicació diríem aleshores que el pebre actua de soroll per al gos. Avui hi ha qui diu que la paraula "olor"
les celles i la cara bruna, amb una gran barbassa entre sal i pebre, que acabava de donar-li un aire ferreny. Però entre el barder de celles
amb el granet de sal que hi posava la picardia de les noies i el pols de pebre que l'humor de l'onclet hi afegia. Fins que algú de la casa, prenent peu
una encanyonada, i els ulls se li posaren vermells com dos pessics de pebre; i, de tanta escalfor que hi va sentir, fins les llàgrimes se li
transeünts a cua d'ull. I dins el seu magí anava fent comentaris de sal i pebre. —Hola! Vet aquí un cavaller ben majestuós i elegant. Qui li ensumaria
que s'hagué reduït a nou polzades d'alçària. Capítol VI Porc i pebre Per un minut o dos Alícia va estar-se mirant la casa, i preguntant-se què
que semblava plena de sopa. —Tanmateix, en aqueixa sopa hi ha massa de pebre! —es digué Alícia a si mateixa, tan aviat com li deixà dir l'esternut.
i el bato si esternuda amb fúria insana, perquè el pebre pot gaudî sols que li doni la gana. Chor Uau, uau,
tan plaent, i va pensar per a si mateixa que potser no era sinó el pebre el que l'havia feta tan salvatge quan es van trobar a la cuina. —Quan
-se a si mateixa (no pas, però, en un to molt esperançat),— de pebre a la meva cuina no n'hi tindré gens, gens. La sopa reïx molt bé
gens, gens. La sopa reïx molt bé sense... Potser és sempre el pebre el que fa la gent tan encesa de geni —seguí dient, molt complaguda
L'altre testimoni era la cuinera de la Duquessa. Portava la capsa del pebre a l'una mà, i Alícia va endevinar qui era, fins i tot abans que ella
gairebé d'albir, digué en pregona veu: —De què són fetes les coques? —De pebre, principalment —va dir la cuinera. —De melassa —digué una veu tota
negres us demanen per cremar l'herba— hi tindreu, dic, un poc de sal i pebre. Uns quants talls fondos fets a la carn us permetran d'introduir-hi
el porta de qui sap on i que no acaba fins qui sap quan. Són el granet de pebre que anima amb purs reflexos instantanis els nostres moviments. Són el
no's posava á menjar el ranxo, que ells mateixos se guisavan ab forsa pebre, sense posarsem á mi á la falda y donarme la primera cullerada de patates
sant. El gran músic era un home gras, bru, amb ulleres i una barba sal i pebre. Era tònic, estava sempre content i tenia una simpatia molt gran. Venero
Les faccions de la cara, blanques, mig esborrades, sota el color sal i pebre de la barba i el desordre dels cabells del cap, tenen una cosa de fatiga
de riu és excel·lent, sobretot quan hom el sap coure amb uns grans de pebre sencers posats a la cua del crustaci. El /percebe\ és un marisc
dos homes acabaven de menjar-se amb un talent de no dir un poti-poti de "pebres" verds, tomàquet, olives, tàpares, unes rodanxes d'albergínia i unes
Tots els estius, en Paparritx només passa amb figues, raïms, tomàtigues, pebres, melons i pa. Però, això sí: per postres vinga gelat i neules i sempre
arribar a l'indret de la primera casa, assenyalant en l'aire, exclama: —"Pebres!" És veritat. No hi ha tals domassos ni velluts, sinó una galant
primitiva, va desvetllar-me vivament els sentits espolsant un xic de pebre en la meva ideologia angelical, enc que, tanmateix, vaig continuar tan
i ja van ésser-hi, fins que estigué assaciada d'aquell idil·li fort de pebre i sal, i aleshores fugí a París, deixant per record a l'apol·lini
parava el tràfec de caixes i sacs i de tota mena d'embalatges, plens de pebre de Jamaica i anyil de Guatemala, de canyella, d'àloes i de cafè de les
nerviós, estret de pit, ple de tics a la cara, amb un bigoti i barba sal i pebre, molt bru, vestit generalment de jaqué. Com molts homes petits, flacs i
per agafar els conills. Per treure la fura del morrió, li dóna abans un pebre de cirereta que l'animal mossega tot d'una, i mentre escup, encegat, ell
A vegades fan coses que no ens plauen, són esterrabaldats i piquen com el pebre negre; però si el que els tracta no es deixa portar pel mal geni, fins
tallats menudets i amarats de vinagre, julivert trinxat, ous picats, pebre negre, safrà, tot servit en platets escampats per la taula, al bell mig
de la compra d'espècies. Davant aquells matisats i aromàtics pilots de pebre negre, blanc i roig; de safrà, de nou moscada, de claus, de canyella, d'
em prepararien un bla i confortable jaç, i saboroses viandes, amb safrà i pebre i altres espècies. Les seves dones cantarien i dansarien en honor meu les
una mica de farina, dues unces de mantega, un pessic de sal i tot aqueix pebre negre. Ho estofen tot barrejat, i es pren ben calent, i és una gran cosa,
, va fer de segon, i —tothom ho sap— hi va posar tota la sal i el pebre. La persona morta era una dona; una dona que tenia deu anys més que no
però em dubto que l'home pugui sostenir-ho gaire. Amb tant de rom i de pebre, de pebre i de rom, em penso que el seu martelleig ja deu anar cap a la fi
dubto que l'home pugui sostenir-ho gaire. Amb tant de rom i de pebre, de pebre i de rom, em penso que el seu martelleig ja deu anar cap a la fi. —I

  Pàgina 1 (de 28) 50 següents »