DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pecar V 1353 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pecar Freqüència total:  1353 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i em tens tan a la vora?" "El vers, convocats i concurrents col·legues, peca d'ambigu, qui gosaria negar-ho?", perorava la professora indígena
a la senyora Magdalena Blasi. "Endevino que el nou barbut s'esllavissa i peca de groller", va comentar. "És germà de l'altre", la informava Pulcre.
peus en aquella casa. —Càndia no ho mereixia —reposà una vella—. Si va pecar fou per excés d'estimació. Tots sabem l'afecte que li duu a la Mila.
idea de defecte és oposada i simètrica a la idea d'excés: "pecar per defecte o per excés". Resulta curiós, tanmateix, que, de tota
i sobretot els infants, que van i vénen per les obres d'imaginació, solen pecar d'adults, de massa adults en les seves paraules i en els seus gestos. El
entuertos" i tota la resta. La noblesa dels propòsits podia pecar, alguna vegada, d'inoportuna: en el fons, els quixots acostumen a ser uns
els hòmens que s'han fet grossos en la postguerra. Hem pecat per això, perquè no se'ns deixava existir plenament, amar-nos
mare que un parany havia estat posat en el teu camí per tal de moure't a pecar i fer-te mereixedor del càstig. Però Eva no n'ha fet cas. Després he
la creia una persona decent —deia dirigint-se a la concurrència—; vaig pecar d'imprevisió, vaig esser massa confiada, perquè no hi havia d'haver
amb el cap ben alt dintre i fora de casa. Júlia. Reconec que he pecat. Era per agradar-te, Víctor, sols per agradar-te. La mare no m'ha
però molt a la seva manera i molt poc clerical. Ella creia que no pecava i una persona com ella estava curada d'espants i podia assistir a tots
de les bagasses, déus estrangers a l'harem. El rei peca i no se'n tem, car la cega reverència qui l'adula,
mai no n'ha tingut esma. És en aquella hora terrible quan s'adona que peca de feblesa. A baix de l'escala es senten passes de persones matineres.
mateixa no comprèn que la vanitat s'amaga rera el seu silenci, i que ella peca de vanitat per voler intentar la transformació espiritual d'un minyó de
amorosa! Per quin mèrit ella posseïa la plenitud de l'amor, alliberada de pecar?: d'aquell pecat terrible que, sols amb l'horror de pensar-hi, la veu es
odiosa, brillant, que té marit, que ja gaudeix de l'amor sense pecar!... I les dents de Teresa mosseguen el coixí enfuriada, en els espasmes
si t'hi abandones? Ara us anirà començant, a tu i a ella, si la incites a pecar. I no pot ser. Estima-la tant com puguis, que bé ho mereix aquella dolça
barcelonina afamada que t'has aprofitat dels diners del marit per fer pecar de pensament els altres homes; perquè ets blanca i bonica i creus que tot
i és molt convenient d'ordenar el nostre material, que sortosament peca d'abundós, intentaré, ara, una mena de resum del que hem vist sobre les
tenia dels homes i de les coses. És per això que aquests records pequen de tumultuosos i de confusionaris, de desordre en els fets i en els
operasió es algo llecha. Pero meu mana Serapio... si es pecat, éll es qui peca. Santo Dios! ¡qu' es lo que vech la navaixa pia! es ella! la que á
amics! Abandonada al silenci, el propi Humbert s'adona que la seva frase peca no sap ben bé per què d'incongruent. Reülla el rostre dels seus dos
no estàvem junts, per què jo m'havia de preocupar pel que tu feies? Vas pecar per omissió, per negligir aquesta diferència: el meu temps no
en topar amb la mirada d'ell es posà a tremolar. Era innegable, havia pecat greument. Aquella mirada barroera però justa l'arrencava del somni. No
però justa l'arrencava del somni. No era per inconsciència que havia pecat; les conseqüències del seu mal pas podien ser funestes, ho sabia, però
el pa o a servir-li vi; a rondinar segons el seu costum per si el menjar pecava per excés o defecte de sal... Després podria sortir a fora novament,
pell... Els arguments eren poderosos, d'una irrebatible precisió: havia pecat, se'n penedia després de dos mesos de constant remordiment; no implorava
La vida li resultava incomprensible. Estava castigada per haver pecat, no ho ignorava, però era tan monstruosa la desproporció entre delicte i
mare: l'home entossudit a humiliar la dona que es diria que acabava de pecar feia unes hores. Mònica s'adonà que empal·lidia, que una suor d'angúnia
: és més fort que jo. Puc penedir-me, ara. Tant se val, tornaré a pecar. Abuso de la teva ignorància, de la teva feblesa, de la teva infelicitat,
Vull dir si trobes que per tu sóc poca cosa..." Els raonaments de Ramona pecaven de judiciosos, tant com la mare d'ella, que es quedava a la cuina per no
mosques venjatives, obriu-me la carn fins a la femta del cor. He pecat, he pecat cent mil vegades, sóc una claveguera, un pou de merda...
venjatives, obriu-me la carn fins a la femta del cor. He pecat, he pecat cent mil vegades, sóc una claveguera, un pou de merda...
Desobeint-me, romp l'home, deslleial, la fe jurada, i peca contra el Cel, suprema força. Afectant Déu, i tot així
tan enorme avantatge va donar-los— no haver pecat, haver obeït; immunes eren al cansament en llur combatre,
ni n'alterava el mancament; a l'últim, contra Satan, primer a pecar, sentència fou dictada per Déu, bé que en uns termes
Mentrestant, quan encara per la Terra no s'havia pecat ni fet judici, Pecat i Mort, dintre l'Infern, estaven
està sofrint, d'acord amb la condemna, sota la forma amb què pecava: mira de parlar, i, tanmateix, a les forcades
horrible és el pensar-ho, si és que ha d'ésser! Però, ¿per què? Pecà aquest buf de vida: ¿i què mor sinó allò que té la vida,
¿i què mor sinó allò que té la vida, té la vida i pecava? El cos, en canvi, pròpiament ni pecà ni té la vida.
té la vida i pecava? El cos, en canvi, pròpiament ni pecà ni té la vida. Tot, doncs, morirà en mi: cessin els dubtes,
afligeix, en mi, ja estant perduda, més miserable que no tu. Pecàrem tots dos: tu contra Déu només; jo, en canvi, contra
la fruita i mai amb el Serpent no conspiraren, ni van pecar amb el teu pecat, i, en canvi, d'aquell pecat corrupció deriva
va comprendre; es va girar, es penedí i féu el senyal de la creu: ""He pecat, Mare de Déu —cridà—, i tot el que he dit, vent de boca!"
interrogatori. L'ànima es tira als peus de Déu. "Perdó! —ella crida—, he pecat!" I comença a dir, a dir els seus pecats. I en diu, en diu sense
amb generalitzacions. Les temptatives habituals, en aquest domini, han pecat de parcials: han coincidit a declarar "característiques" de tot el país
en constituïen l'ala esquerra, implacable, dura. Els altres, sense pecar de conciliadors, eren partidaris de procediments menys feroços, i van
el "partit" democràtic i el "partit" aristocràtic. La interpretació peca d'evasiva, i sobretot de romàntica. Això no obstant, un fons de veritat,
com Pi i Margall, va dir-se "federalista", però el seu federalisme pecava d'un desvinculament total de les realitats concretes de la regió. El dia
més realista i més ample que la platònica i la hegeliana, perquè si Plató peca per excès de realisme, Hegel peca per manca i si a Plató el perd el desig

  Pàgina 1 (de 28) 50 següents »