Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al ventre, gairebé amb temor, on començava a insinuar-se la prova del	pecat	. Ella es posà a plorar i volgué llançar-se als seus peus. —Perdó, pare!
esglaiats en el pit de llurs mares. Els dimonis representaven els set	pecats	capitals, que amb llurs armes de malícia i de seducció sortien a combatre
ocult de la seva ànima, guardava per a ella un secret ressentiment pel	pecat	de la seva joventut; sofria un error. És veritat que Tino Costa al primer
que tanta felicitat era massa per a ella i que el càstig dels seus	pecats	exigia nous patiments. Si era així, ella ho acceptaria resignada, com ho
la infinita desolació que la vista de les misèries del món, el dolor del	pecat	i les llàgrimes vessades havien imprès en les seves faccions. Tino Costa
oprobiosa, plorant en silenci pel sofriment dels homes i per llurs	pecats	? On els tindria Déu, que no es veien enlloc? "Per això estem tan sols",
posaria a riure del seu horror. Mila sap que això que es disposa a fer és	pecat	; és un gran pecat, que ningú —tampoc ella— no pot disposar per si mateix
seu horror. Mila sap que això que es disposa a fer és pecat; és un gran	pecat	, que ningú —tampoc ella— no pot disposar per si mateix de la vida que Déu
prendre-la o donar-la. Però també això ho havia de fer. Mila vol morir en	pecat	, sense confessió i condemnada; Mila vol reposar al costat d'ell, allí en
seu nom: —Mila... Mileta... Què has gosat fer? Com has pogut cometre un	pecat	tan gran? I ella, petita, insignificant, aixecarà el rostre al Senyor i
vegada la castigarà... —I, amb tot, hauré de castigar-te, Mila: el teu	pecat	és molt greu i no pot quedar sense càstig. Sí, t'hauré de castigar. Quin
el fet pot deduir-se d'unes quantes observacions òbvies. Aquest curiós	pecat	capital que anomenem "avarícia" és, si no vaig errat, alguna cosa més
són, de vegades, i en termes contradictoris, equivalents. "	Pecats	": ja ens ho fa dir la frase feta. Diners No entenc aquells qui diuen que
social: L'escèptic no serà mai un assassí. Tampoc no incorrerà mai en	pecat	d'heroisme. Es tracta de dos mèrits que cal valorar en els seus termes
ira en qüestió no queda inclosa en els termes jurisdiccionals del conegut	pecat	capital. Segons sembla, i des de determinats punts de vista, hi ha ires i
s'indigni davant la depravació del seu veí. Allò de "qui estigui sense	pecat	que sigui el primer a tirar-li la pedra" és una de les recomanacions
tenim res a veure amb "l'indignant". El pecador més conscient dels seus	pecats	s'indigna dels pecats aliens, "i amb tota la raó del món". Amb tota raó:
"l'indignant". El pecador més conscient dels seus pecats s'indigna dels	pecats	aliens, "i amb tota la raó del món". Amb tota raó: s'indigna en nom
millor no casar-se, si la castedat pogués ser sostinguda. La resta serà	pecat	, tara, ignomínia. Dins l'àrea cristiana s'ha produït, probablement, per
cent per cent—, la desvirtuava tot d'una en referir-la a la concepció del	pecat	original: del pecat tout court —aquell pecat que personalment tant
tot d'una en referir-la a la concepció del pecat original: del	pecat	tout court —aquell pecat que personalment tant li agradava. El
a la concepció del pecat original: del pecat tout court —aquell	pecat	que personalment tant li agradava. El naturalisme, desproveït de segones
els països perquè pugui ser refusat alegrement. Mireu-vos-ho bé: els	pecats	que totes les morals condemnen són sempre els mateixos. Més o menys, són
les morals condemnen són sempre els mateixos. Més o menys, són els set	pecats	capitals de la doctrina cristiana: la ira i la luxúria, la gola i la
exposada en dues paraules: les conductes qualificades de vicis o de	pecats	són repudiades precisament perquè són conductes antisocials. Antisocials
efecte, a força de ser antieconòmiques. Si analitzàvem un per un els set	pecats	capitals, no ens costaria gens d'entendre, això. Aquestes passions
historietes d'una exemplaritat encisadora, segons les quals el camí del	pecat	només pot menar a la ruïna —a la ruïna de l'ànima, però també a la del cos
contra els perills del vici. La legislació penal no castiga els	pecats	en les seves manifestacions corrents. Ara: un bon grapat de figures de
però, obeeixen a un moviment espontani d'autodefensa social. El vici, el	pecat	, és un germen disgregador, dissolvent, deleteri: soscava els fonaments
són mai indubtables. Des del punt de vista de la societat, l'essència del	pecat	no és que sigui la conculcació d'una llei divina o d'una llei moral
instaurades sobre la humanitat, sinó una simple falta de moderació. Els	pecats	són "passions desordenades". I on comença el desordre? És una qüestió
delicada, aquesta. Els comportaments catalogats en la llista dels "	pecats	capitals" no són reputats com a pecaminosos si es despleguen dins de
no té interès a abolir allò que en diríem la "matèria primera" dels	pecats	. Aquestes "passions", si no es desordenen, són el gran motor de
col·lectivament útils. I de més a més: diverses projeccions dels	pecats	, sempre a l'escala admesa per la societat, afavoreixen la indústria i el
massa perniciós. I em sembla just que cadascú triï, per excedir-se, el	pecat	o la virtut que més gràcia li faci. Els excessos —vertaders excessos, no
ben il·lustre. De tota manera, no ha afegit ni afegirà, en canvi, un nou	pecat	capital a la curta llista del Catecisme. La constància en aquest extrem
paraules no són un retret. No tinc cap interès en la "invenció" de nous	pecats	. Més aviat opino que tothom en sortiria guanyant si aconseguíem
a punt i el càstig era un turment tan gran que menava a la follia. Un	pecat	, un pecat horrible, vergonyós, traginaven els boigs. I el càstig podia
i el càstig era un turment tan gran que menava a la follia. Un pecat, un	pecat	horrible, vergonyós, traginaven els boigs. I el càstig podia venir
Sant Alfons Mª de Ligori li servien per demostrar que gairebé tot era	pecat	. Qualsevol acte de voluntat, per innocent que sembli porta en ell una
de Basili Rovirosa una elasticitat de màniga ampla, car si tot era	pecat	, si l'espècie del plaer era el pecat, la quantitat en modificava molt poc
de màniga ampla, car si tot era pecat, si l'espècie del plaer era el	pecat	, la quantitat en modificava molt poc les conseqüències de càstig. Si
Il·lustrava de passada les seves prèdiques amb exhaustives llistes dels	pecats	del sexe, que el preocupaven especialment. Als onze anys Jeroni era, en
entrebancs, del bosquet causa, si no eficient instrumental, de tants	pecats	de Mossèn Basili, car és evident que sense el bosquet la virtut de
un marit i al mateix temps redimir-lo, amb la boda, de tota mena de	pecats	. Salvar-lo per al seu amor i per a la vida eterna. No va ser fàcil per
obedient i bon noi Jeroni refà la seva fràgil vida. Tots els seus	pecats	li seran perdonats, totes les seves virtuts li seran perdonades si és bon
recula espantada. Jeroni somriu com si li demanés perdó de tots els seus	pecats	. I Carolina avança de nou i posa la seva mà flonja i petita sobre la mà
medievalisme, que per raons estètiques li convenia: runes, mort, màgia,	pecat	: raons estètiques que podia compartir amb Young i el seu fill espiritual
victòria, com podem retreure-li que no parés massa esment en els	pecats	del desvagat poeta? Sabem, no obstant, que va escriure a Jeroni per la
sermons del vell patriarca. Què us passa? És que heu decidit que els meus	pecats	no em basten? Sento molt no poder-te aclarir els teus dubtes, escrupolós

Pàgina 1 (de 153)

50 següents