Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pedrís A 4 oc.
pedrís M 437 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pedrís Freqüència total:  441 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i Julieta\). La nit de sant Joan baixà al portal i es va asseure al pedrís. La mare l'havia renyada amb aspror. Fins aleshores sa mare no s'era
pegat. La nit de sant Joan baixà al portal de casa seva i s'assegué al pedrís. Ara Mila estava sola, sense pare ni mare, però es sentia més acompanyada
si no em pega, jo a la plaça vull anar. A Mila, asseguda ara al pedrís de la porta, les estrofes de la cançó li cantaven per l'esperit i
per a no veure-la mai més. Ella, despullada com estava, s'assegué al pedrís, arraulida en la nit freda d'hivern; doblegà el cap damunt els seus
després la tonadilla enganxosa, sense ni adonar-se'n, assegut al pedrís de sota l'alzina. La dida entusiasmada explicava: —El meu fill! No ho
veure'l. Allí era assegut a terra, amb les cames encreuades, recolzat al pedrís, amb un farcell de quatre nusos al costat, els cabells recollits dins un
marxants de bestiar que omplien l'hostal, i seien com ell recolzats al pedrís, car hi havia fira a Igualada. Jo buscava el meu amic a qui havia
Quan la cosa va semblar assossegada, el Boni tornà a la càrrega. Seien al pedrís; l'incident semblava oblidat. El Boni, en una pausa de conversa, preguntà
acabava d'arribar del camp; deixà el sac en un costat i s'assegué al pedrís de la porta. Va romandre una estona immòbil, descansant, mentre les
moure's. A la fi va aixecar-se i tornà al carrer. S'assegué com abans al pedrís i restà immòbil amb el cap abaixat. Les dones se n'havien anat. Una mica
dones. Se n'acomiadà i s'allunyà en direcció al raval. Càndida seia al pedrís, amb el cap abaixat, dintre els vestits negres. Davant d'ella hi havia
i adreçà el pas cap al carrer on vivia la vella amiga. La Pigada seia al pedrís de la porta; havia arribat del treball i tenia un posat de fatiga i
[(L'escena recobra la llum normal. Caín resta abatut i s'asseu en un pedrís amb el cap entre les mans. Pausa. Apareixen els altres portant el cos
y se 'l sentía pesant y térbol. Caminá una estona y s' assegué en un pedrís devant del enderrocat Tívoli, avuy carrer d' Aragó, possehit de sensual
He fet tots els exàmens. Espero el resultat, tristament assegut en un pedrís de rajoles, al vestíbul de l'Institut. Estic sol. Preveig la meva
tot sentiment pietós s'havia glaçat en el meu cor. Ens asseguérem en un pedrís de la Plaça de Tetuan. Les gotes de suor li regalimaven per la cara,
de jardí, amb bells arbres de fulla petita i espessa que desconec. Hi ha pedrissos per a reposar. Hi fa un silenci dolç, impressionant; els caminals són
amb tu. Vam donar la volta. En un dels costats hi havia un emparrat amb pedrissos. Al darrera el terreny era més alt i amb arbres. A cosa d'un metre i mig
i de dolor, però un dolor estimulant, m'obliga a anar a seure en un pedrís del marge del riu, des d'on sento el seu bleix poderós. Cloc els ulls,
Iniciava el ball una parella. Fadrins i fadrines estaven asseguts als pedrissos, sobre les rastelleres de lloses que emmarquen l'era. Altres, al mateix
gos. Sembla que ensumi alguna cosa que no va a l'hora. S'asseuen al pedrís. Josep contempla la casa, com si intentés descobrir-hi canvis, una
am la dalla, i n'hom ou les reinetes, amistoses, cantar. D'un pedriç de Catllar A Louis Prat. L'iglesia és al
hí há un rellotge de sol que va seguint sa vía, hí há un pedriç qui entorneja un olm arrevellit. Bé sa soca és corcada, i esquinxada, i
del vell parral que 's núa al llindar de la porta. Més jo sus del pedriç per etzar m'he assentat; jo no conreuaré ni un sol troç de la
que han abscondit les tebies mans juntades. El pedriç Cada nit assentada á ma vora! La nit tenía
el setembre i vingué la fredor; després varem deixâ aquell pedriç traidor. Elena S'acataven les verdes canyes mogudes
de Galileia, vianant misteriós, t'assentes humilment su 'l pedriç de la plaça; i allavors en el poble el teu esperit passa,
gosava mirar. Arrimat a la muralla que limitava la placeta i servia de pedrís, hi pujava feixugament, s'hi calava amb un moviment repetit de l'anquer i
desfeia i la mainada s'escampava. El Colom s'aquietava. Estintolat en el pedrís ens prenia com a testimonis. Ens explicava sa vida. Arribava a fer-se
mula guita i domtar la fellonia de les bèsties. Sant Pere va seure en un pedrís davant de la ferreria i d'un quart a l'altre, armat d'una santa
criades, m'esperaven ja a la porta." "Ab quín pler vaig posar peu al pedrís d'aquella entrada emblanquinada, empedrada de palets blaus y despedint
arma de bandoler." "En l'obac delitós d'unes acàcies, al caire d'un pedrís tacat de grassa, ensementat d'engrunetes de pa de la darrera berenada,
seca d'emoció i els turmells segats i el front suós, es revenien en el pedrís fora de l'església. Passaven de mà en mà una garrafeta d'aiguardent, i
mig de la plaça de Vernet hi havia una alzina de brancam molt extens. Un pedrís desigual que voltava la robusta soca era punt de reunió dels jaiets que
d'un porró que em va exigir de pagar-li i que tenia al costat sobre el pedrís. Des d'aquell, molts dies ens vàrem veure, i fèiem estones llargues
que ens interessava per la inscripció /És hora de bevra\. En un pedrís del portal sovint hi trobàvem una pobra dona molt vella, de faccions
enrera entre becaina i becaina a l'ombra minsa d'un plàtan, assegut en un pedrís, prop del cotxe; l'auriga se'n sentia tot placèvol. No estirà els braços
dormida. Penetrà dins el porxet i s'ajagué de cames al damunt d'un dels pedrissos laterals, recalcant l'esquena a les dues parets del recó. S'havia
—Fitre! —exclamà de cor endins en Jeroni, tot saltant daltabaix del pedrís.— Vet aquí, fet i pastat, el sant de la meva desgràcia. —I anà per a
per l'estatuaire-poeta; la veritat ideal de les figures, assegudes en un pedriç de passeig públic, com abandonades de tothom; la palpitació anguniosa que
embolcades de fins rajolins d'aigua. I no sap si es va asseure en un pedrís, o en un parterre, o si es va recolzar en algun d'aquells fanals que amb
va adonar-se que el consultor que cercava estava assegut tot sol en un pedrís, sota l'emparrat portaler de casa seva, prenent la fresca de cara al mar
m'aturava davant la reixa d'un altar, aixecava el cap, m'asseia damunt un pedrís, contemplava la llum dels finestrals, sentia una cosa vagarosa que no
únic esbarjo consistia a pujar a la plaça de la catedral, asseure's en el pedrís que la voreja, al caire de la gran escalinata i lliurar-se a la
recollida en el gran marlet de l'angle de la muralla, asseguda en el pedrís reconer, sense que ningú, llevat de la senyora Isaura, pogués sospitar la
destinat tot ell a galeria. El costat esquerre és una barana tirada amb pedrissos que domina la riera i les esplanades baixes anomenades les illes.
que l'instint de caçador no hauria aguantat que hi fossin. A aquells pedrissos empotrats a la barana que guaita la quintana i l'illa i la salzereda i la
pinedes. En aquesta hora, a casa, l'animació és al pati de darrera: del pedrís estant sento les animades converses i les joioses rialles del pare i de
que porta l'hivern del meu país. El clos de la llar està voltat de tres pedrissos, amb la paret i els embans per respatller i un banc de fusta que té per
de molí que ha baixat Déu sap d'on. Si ningú no la reclama serà un bon pedrís i guarda-rodes per davant del portal que dóna al pati dels porxos i un

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »