×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pedra |
Freqüència total: 18221 |
CTILC1 |
de la lúcida coneixença de la nostra radical extinció, la gran massa de | pedra | dura damunt el cim, amb una tal fermesa, un equilibri tan estable, que el | davant els quals, en esdevenir en un moment desesperada perennitat de | pedra | , coneixeràs com és de dura, sempre, apresa de cor però no repetible a | amb els nostres vols l'esglai i la desolació? Qui ens mira es torna | pedra | o de pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra." | nostres vols l'esglai i la desolació? Qui ens mira es torna pedra o de | pedra | . D'aquí va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra." Ignoro, però | torna pedra o de pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de | pedra | ." Ignoro, però, a hores d'ara, el desvergonyit inventor de l'exclamativa | a tenir en les mans la primera noble testa de la dona. "M'ha deixat de | pedra | ", comentava la senyora Marigó. "Bah, bah, jocs de miralls", li va | i i fins els meus educats esternuts imperceptibles. És pesada com una | pedra | ." "La infeliç", comentava, tot baixant les escales, la senyora | "Tanmateix, en aquest punt concret de repetir, ell ho encerta. No és una | pedra | , sinó un plom. I aplica, impertinent, aquest vici a tots, no | i l'estimava, la comparava sempre a l'aigua del torrent: "Quan troba | pedres | al seu pas, s'agita alegrement i canta. Després sembla altra volta | commogut, com si estigués escoltant veus familiars que, des de les | pedres | , des de les cases, per balcons i terrats, el saludessin joiosament, com | vegada llavors, en el fons de la seva consciència, comprengué per què les | pedres | del seu carrer, les cases, les parets no l'havien acollit com la primera | trescaven ja saltant marges i sèquies, fent voltar el bastó i llançant | pedres | amb mà destra. Ara s'allunyaven comentant: —Bonica, la mestressa, eh? —Sí, | donen per a menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra, vora la | pedra | de la llar, com la trista Ventafocs. Però un dia, mentre guarda els seus | gairebé sever. Un dia, mentre jugava amb altres nois a la plaça, una | pedra | disparada no se sap per qui, l'encertà al front i el tombà banyat en | vinya propera al poble. Havien acabat d'esmorzar i, asseguts en sengles | pedres | , fumaven garlant alegrement. A terra, a la vora d'ells, es veien les | de sol. A baix, al camí, per la part del poble —potser fugint de les | pedres | dels nois— aparegueren dos gossos enllaçats, acabat de realitzar l'acte | com si tota la còlera se li hagués esvaït en el gest de llançar la | pedra | . Romangué dret, indecís, tremolant tot ell i els ulls espurnejants. "No | de colpir. Hi havia bastons esgrimits, punys tancats o estrenyent la | pedra | ; hi havia ferros aixecats, punyals; i aquell crit mort damunt les boques | del teu fill i el fanfarró de tu, que ets el seu pare? —M'has deixat de | pedra | —digué a la fi, tot abraçant-lo. Després tornaren a la taula per acabar-ho | "com l'ala de les colomes", tenia veles de porpra i arboradures de | pedres | i corals... I jo estava presonera..." "Tu estaves presonera en un | espantadís; digueren que una de les rodes havia ensopegat amb una grossa | pedra | . El fet cert fou que Joan de Mates, que havia anat tota la tarda de | Nogensmenys, s'estava al mateix lloc, sense fer res, com tornat de | pedra | . A fora Mila suplicà tia Càndia que es quedés. —Hi aniré jo sola; vostè | deturat per ajudar Quim Bisa, el qual havia pegat de cap contra una | pedra | i balandrejava atordit amb el rostre cobert de sang. Quan travessava sota | travessava sota la llum d'un fanal, Tiago s'acotxà i collí una grossa | pedra | . Continuà corrent amb la pedra a la mà, seguit dels altres cada vegada | fanal, Tiago s'acotxà i collí una grossa pedra. Continuà corrent amb la | pedra | a la mà, seguit dels altres cada vegada més de prop. Ell no veia ningú: | llançà un renec i avançà devers la porta. Anà per trucar aixecant la | pedra | , estreta convulsivament a la mà, i en aixecar els ulls retrocedí ple | de negre, es dreçava quasi fantasmal en la tenebra. Ell deixà escapar la | pedra | de les mans. —Tiago! Per l'amor de Déu, vés-te'n! T'ho | dolçament, despentinades a voltes en els roquissers, murmurant entre les | pedres | i formant remulles, en les quals s'emmiralla la fina silueta dels àlbers. | l'ampit, i d'allí salta al terraplè. Avança amb precaució, s'asseu en una | pedra | i es calça. Un ample silenci s'estén per les fondalades i pels turons; de | en busca d'una font. Les seves espardenyes es destrossaren contra les | pedres | ; els seus peus delicats sagnaren; la fatiga la rendia i sentia que els | amb la mirada i el pensament sempre fixos al cim, sense veure les | pedres | amb què els peus ensopeguen i sagnen, les romegueres on s'enganxen i | mirar a la finestra. Ja de lluny percebé els cops del bastó contra les | pedres | . Ell la saludà breument, i després, sense parlar per a res de la seva | enfilava el carrer d'ells, llavors el vaig conèixer. Em vaig quedar de | pedra | : com us ho dic! Vaig amagar-me de seguida en un portal, i des d'allí | el mirava amb els ulls freds, impassible, en un rostre que semblava de | pedra | . La reconegué sobtadament i ho cridà a sa mare: "Mare! És Sileta! Mira | amb els ulls posats en ells, sense simpatia ni pietat, com feta de | pedra | ; i ell sentia una por horrorosa del seu silenci i de la seva | s'engrossien sense parar; els homes acudien ja armats amb falçs, amb | pedres | , amb bastons. Hi havia Randa; hi havia Joan de Maro. La primera veu | un mateix estremiment: tota ella semblava clamar amb les seves cases, les | pedres | , les parets, amb les mil veus que, com una veu única i amenaçadora, | de les senderes, saltant marges, malmetent-se els genolls contra les | pedres | , esquinçant-se les robes i fins les carns en les romegueres. Tot, en la | se'n desfeia sense que li obrissin en les carns esquinços dolorosos; les | pedres | s'oposaven al seu pas, l'abatien. Tota la naturalesa semblava alçar-se | vegada la cursa amb la mateixa ardor. Ara pujava un pendent pedregós: les | pedres | cedien sota els seus peus; caigué i rodolà alguns passos rostos avall; | rostos avall; s'aixecà, mogué els peus furiosament i el soroll de les | pedres | l'embogia de terror, com de passos que el perseguissin. Després corregué | arbres semblaven avançar-se amb gestos aïrats per tancar-li el pas; les | pedres | rodaven davant dels seus peus. Tot estava immòbil i callat sota la | sentia crits que ressonaven en la nit: com si en les branques, en les | pedres | , en les romegueres i les argelagues, en els sots i en els ribatges, | de la nit clamés contra ell ofesa, s'aixequés enfuriada. Ensopegà amb una | pedra | , caigué, i en apuntalar la mà a terra, la posà sobre una argelaga; el | passos per la terra, sembrada d'argelagues, de palmes i romegueres, de | pedres | tallants. S'incorporà a mitges, i no lluny d'on era va sentir ja | la ira que s'acostaven... Aleshores va sentir sobre el rostre la primera | pedra | . La primera pedra la hi llançà Miquel de Manteu, alt i forçut com un | Aleshores va sentir sobre el rostre la primera pedra. La primera | pedra | la hi llançà Miquel de Manteu, alt i forçut com un gegant, abrandat de | de ple als seus enemics. Llavors serenament, dolçament, mentre plovien | pedres | al seu entorn i els crits de l'odi muntaven també com altres pedres, ell | pedres al seu entorn i els crits de l'odi muntaven també com altres | pedres | , ell anà destriant les veus i identificant els qui les tiraven. Allí hi | la intensitat del seu gaudi espiritual, i ara oferia el rostre a les | pedres | , el rostre a l'odi i a la ferocitat dels homes; tal vegada també a la |
|