×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pedregada |
Freqüència total: 425 |
CTILC1 |
els arbres, les herbes. Havent dinat, s'ennuvola cap al Nord i fa una | pedregada | breu i forta. Fred, després. Queden sobre el Montseny uns grans núvols | societat la política del govern del comte d'Olivares caigué com una | pedregada | . Certament, el ministre de Felip IV intentava de fer virar la nau de la | —Què puc dir? La seva cara és com un camp assolat pels llamps i per la | pedregada | . Però en la teva hi ha com una promesa de tempesta: un dia, la passió te | venjances i persecucions cap a les portes del Cel: la | pedregada | sulfurosa, llançada en el temperi, té abatuda l'ona | fins als paratges més encinglats i els devorava. Suscitava llamps i | pedregades | i ningú no s'atrevia a vorejar les lliseres on s'assecava al sol. | plujes, del vent, dels llamps, dels trons, de la neu, del gel i de les | pedregades | i finalment s'ha dit que va ésser el primer de parlar de la sal de | anglesa, direm, que com a producte intel·lectual, és pitjor que una | pedregada | seca i fa més mal que bé, perquè està teixida amb els fils de les | ufana, al suau alè del vent terral que ara s'aixeca. La fúria del ram de | pedregada | hi ha passat a fregar, sense poder malmetre ni brot ni espiga. Sort i | . Trons, pluja, llampecs a dojo, i, per fi de festa, la grossa: una | pedregada | com de confits, d'avellanes, de nous... I, en mig de la fosca repentina i | Tota la literatura que s'havia empassat li feia més mal que una | pedregada | seca; i la seva pietat profundíssima, la seva religió gairebé | de bestioletes que, si per un cantó fan bonic, també fan més mal que una | pedregada | seca a les nostres collites, comencen a escassejar i van morint i | hagi esguerrat, i que és un fàstic viure dins aquest món de traïdories i | pedregades | . —Què dius, què dius, infeliç? —exclamà el sant, en to de reny. | i costelles. Mai un raïm espampolat no fou batut amb més fúria per una | pedregada | de setembre. La pell del malaventurat s'acolorí ràpidament de taques | ningú no es feia operar. Un eixut persistent, un parell o tres de | pedregades | , decideixen la gent a no trencar-se la cama. Un fenomen d'una certa | escoltà. Talment com Jahvè havia parlat a Moisès. El setè flagell: la | pedregada | [IX: 13-35] I digué Jahvè a Moisès: —"Demà et lleves dejorn, et | . I digué Jahvè a Moisès: —"Estén la teva mà cap al cel, i vindrà la | pedregada | sobre tota la terra d'Egipte: sobre l'home, i sobre la bèstia, i sobre | a la terra: Jahvè féu ploure pedra damunt la terra d'Egipte. I fou la | pedregada | —amb foc pres en mig de la pedra— tan feresta, que d'altra no n'hi ha | la llagosta, i es mengi ella tot el gram de la terra, tot ço que la | pedregada | ha jaquit." I estengué Moisès el seu bastó sobre la terra d'Egipte, i | Trontollava la tenebra i els foscos presagis eixien de l'orgue com una | pedregada | de malediccions i prometences de càstigs i rodolaven fins les orelles | li havia nascut en Temme, que havia vingut al món, com un núvol de | pedregada | , a l'hora de la desgràcia. Néixer ell i morir son pare, després d'una | barca i a dintre també, una veritable pluja de pedres. —Ja hi som! Quina | pedregada | ! La collita és perduda! —cridà en Bau, entre esverat i divertit davant | -se —comentà en Bau al cap d'un moment, en donar-se compte que cessava la | pedregada | . Però, de sobte, una topada violentíssima els sorprengué. La nau pirata | un to una mica arrossegat,— però amb una condició. En Bau es va veure la | pedregada | al damunt. "Ara em demanarà que em casi amb ella avui mateix", pensà. | comprometedor de la vinya; Senyor, deslliureu-nos-la de malures! I de les | pedregades | de l'agost i setembre! Senyor, deu-nos salut!, deu-la també a les | dies tristos de l'onze al catorze de setembre, que ja ens vèiem venir la | pedregada | a sobre, ens havíem volgut aconsolar amb una berenada a la salzereda de | duros. Però em quedaré més escurat que una rata, i Déu me'n guard d'una | pedregada | amb la bossa buida. —Mireu: si vint-i-cinc unces us treuen del pas... | exquisit. Se sent al lluny, una cridòria de criatures que deuen fer la | pedregada | . El matrimoni Llorenç vénen de fer una passejada. Ell és petit i negrenc. | de collites ubèrrimes, com la ira del Cel desfeta en llamps i trons i | pedregades | . Són soferts, piadosos, sobris, incansables i prolífics com uns sants | dona de la meva espècie? Una dona de la meva espècie és pitjor que una | pedregada | . Cap home de seny no s'hi embolicarà amb mi. Sabeu el dineral que cal per | el camp dia per dia per recollir un fruit que de vegades malmet la | pedregada | o es menja l'eruga. No menys hem de treballar nosaltres el camp del | calor rabiosa ha acabat amb la indefectible tempestat de trons i llamps i | pedregada | ... sí, la pedregada justa per a destruir la collita de les vinyes. Les | amb la indefectible tempestat de trons i llamps i pedregada... sí, la | pedregada | justa per a destruir la collita de les vinyes. Les delícies maternals de | més fascinador que els vels —boirina blavenca, lleu, brodada— d'una | pedregada | . Però la tempesta ha estat de poca durada. Aprofitant la mica de frescor | pare tot s'hi enfada perquè no pot collir els raïms!... no has vist una | pedregada | ?... Com que els Estels són tan rics es diverteixen tirant llur tresor | envers nosaltres; i l'arment, girades les testes contra el vent i la | pedregada | , ens contemplaven iradament de fit a fit com si ens tinguessin per | forma de mestral és la que a vegades ve precedida de ruixats o d'alguna | pedregada | . Un senyal de mestral és que durant la nit hagi llampegat a muntanya. | davallada, pujada, reculada, relliscada, ensopegada, caiguda, estada, | pedregada | , gebrada, gelada, ploguda, suada, dormida, crescuda; pensada, errada, | ramet als ceps dels quatre caps de les vinyes per tal de lliurar-les de | pedregada | . Les roses de Jericó, vingudes d'Orient, i que no tenen de bonic més que | i cruel. "De la natura havia sortit el càncer, la serp de cascavell i la | pedregada | . La natura apropava l'home a la bèstia." Campreciós detestava el sol | ... "Ai, ai, pobre de mi!", vaig pensar, veient-me ja la | pedregada | a sobre. —M'agradaria saber quin efecte fa, després de tants anys... No | vinyes i cada un que en cau és una nosa menys. El que l'inquieta és la | pedregada | , i qualsevol moviment del cel —àdhuc del cel blau— el turmenta. Per a la | atmosfèrica, i els francesos acusen els d'Alòs com a culpables de la | pedregada | i dediquen tota la seva atenció a evitar que s'acostin a omplir el | sanitàries: malures, infeccions, pestes; meteorològiques: pluges, | pedregades | , nevades, inundacions, huracans; i geològiques: allaus, volcans i | pesar de ses riqueses minerals, i Nova Anglaterra rica malgrat els gels i | pedregades | ; no per casualitat "el catalán de las piedras saca pan", com | no abandonaràs lo ramat, plantant cara a tots les llamps, vents, trons i | pedregades | . Solament complint aixís, fins morint si cal, demostraràs amor a Déu i a | gaire estona a veure llamps i a sentir trons, fins potser una grossa | pedregada | . Veus, rabadà? Lo sol té una lluentor diferenta d'altres dies, vui dir | els pastors han de pregar en plena muntanya, per preservar-se de llamps i | pedregades | , el primer que fan és posar un brotet de gavarnera a la gorra o al trau | quan venia mal temps per a allunyar la tempesta o privar de que caigués | pedregada | , junt amb la Peixetera, que era la primera en avisar, i la | del mateix. Abans, el preu del vi pujava o baixava segons una | pedregada | o segons un fred; ara fan falta sotracs més grossos, ja que els moderns | sarment llarg que pot tallar-se un cop passat el perill de glaçades. | Pedregades | . La ciencia atribueix a les pedregades un origen elèctric dins una |
|