DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pedregar M 136 oc.
pedregar V 80 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pedregar Freqüència total:  216 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

argentada. Després, cap a migdia, el cel es va enfosquint i es posa a pedregar: calamarsa barrejada amb neu; més tard neu sola. Però tot d'una la gran
Violes. Alguna margarida, amb el "capell blanc i groc". Havent dinat, pedrega i la muntanya queda ben blanca. Les pedres reboten sobre el liquen verd i
ja es destrien les fulles menudes. 23 març. Ha nevat i pedregat diverses vegades, matí i tarda. Com que primer ha caigut calamarsa, la
catarro nasal. Llegeixo Les Nouvelles Littéraires. Plou i pedrega. Del llit estant veig la cortina d'aigua velant els avets. Quin arc de
blanques a la mà. 19 abril. Tot el dia a casa. A la tarda pedrega, però després surt el sol. Entre els castanyers grisos, nus, ja es
metge al poble. (L'Albert és al llit des de fa deu dies). Aquest matí ha pedregat, i el cim del Matagalls és blanc —lleu ditada d'hivern en la primavera
ara i adés, la dolça monotonia incansable. Però a la tarda ha plogut, ha pedregat. La calamarsa blanquejava entre el verd dels faigs i a la carena del
margarides; ve una alenada de fonoll. Quan era al poble ha plogut i pedregat intensament. A la sorra del camí hi ha les petjades de l'aigua.
repte. A la tarda fa una tempestat: núvols negres, ràpids; trona, plou i pedrega. Però dura poc. Després vaig al poble. El locutor de París
octubre. Al matí fa ploviscons; a mitja tarda plou molt fort i pedrega. He sortit un instant amb el nen, per buscar moixines. L'herba és
sota els cingles emboscats, d'un color blau de ferro. Mentre dinàvem, pedrega. Les muntanyes s'emblanqueixen, i a mitja tarda un raig de sol daura
que, en algun punt, es desfan en vels de pluja. Havent dinat, plou fort i pedrega... So monòton de pluja, lilà feixuc d'aigua, diamants a la morera encara
Eureka! si la sequera ha devastat les sembrades de blat; Hossanna! si ha pedregat sobre les vinyes. Visques a les gelades que han desfet la collita del
amunt i cal arribar-hi per un trencall. És situada sobre mateix del pedregar del riu, i així que hi arribes et ve a rebre un gos enorme i bonàs que et
consells que m'havien de servir molt per a anar tirant i vivint an el pedregar de la vida. —Amb això del pendre —em va dir— tingues compte i no
l'illa, i ja no hi hà temps que la curi. Al peu dels torrents hi hà un pedregar, que han abocat allí, a la platja, i aquell pedruscall és sobrer; però el
de les illes a punt de madurar! I qui sap si la vinya quedarà feta un pedregar. Tragèdies de la riera! Enfelloniments d'aquest Noia llunàtic! El pare,
no és de témer. Es veu que no ha plogut gaire conca amunt. Bah! mentre no pedregui, rai! El pa moreno, Déu n'hi do Ai pobre de mi, que els filòlegs no
cavall de cartó que munta el meu nét... Ja hi som! La imatgeria ja va pel pedregar. Acluquem fort els ulls a veure si podem regenerar la inspiració
seu efecte la medicina del temps... mes tot fa creure que el carro va pel pedregar. I els nois? S'afinen molt tard els nois i saben poca cosa de malalties
progressa ni que sigui a pas de carro ni quan sembla que el carro va pel pedregar... Una Igualtat raquítica, pell i ossos, dura i caparruda com jo en la
llur tresor damunt dels camps; la mare sempre m'ho conta, em diu que quan pedrega o quan plou, són els Estels que fan de les seves! —Jo no sabia això! —
fa En Tinet,— és molt bonic el que em contes!... és tan bonic, que quan pedregarà colliré un grapat d'aquests diamants! —Jo n'he collits abans que tu; però
l'element formatiu eg, porten sovint adjuntat un prefix. Ex.: pedregar (de pedra), llampegar (de llamp), manegar (de
fer-nos de guia, una volta hem pujat al cotxe, car passem muntant per un pedregar fins a trobar la carretera nova que corre al cim de la carena. Aquest
del càntir a Alòs. Aleshores plou... Però quan plou sobre Alòs acostuma a pedregar a França, per una provada correspondència atmosfèrica, i els francesos
paraula—. Mentre no siguin d'aiguarràs, entenguem-nos. "El carro va pel pedregar", pensa en Picó veient com minva el contingut d'aquella segona botella;
l'Hospital. Si tenim en compte que el serrat d'El Puig era un veritable pedregar on, si hi havia part de terra era argilosa i improductiva, l'asilat Pere
tot ho aplanarà. Perquè, vage, porta tota l'antenció de tronar i pedregar. —Bona que la farem, maioral! Aixís, ¿de què mos han servit les oracions?
sacsejant-lo, el poble que marxa aclucats els ulls vers la mort pels pedregars erms de Castella i li dóna l'ensenyament gratuïtament. I mentre la
marges, s'amuntegaven dones i homes rentant la roba que estenien pels pedregars i damunt l'herba. Molts joves s'hi afaitaven i es rentaven els peus, que
però farcida d'espígol. Aquells rústics que somicaven, perquè havia pedregat quatre granets d'anís, i només pagaven una part o li ho quedaven tot a
sota el pes de l'amo de casa el Coix; però quan el vent bufa és que ha pedregat en alguna banda. En realitat, i és una llàstima, ben poca cosa sabem de
és més abundant són els erms i clarianes de bosc. També és molt comú en pedregars i vores de conreus. És eminentment terrestre, encara que també s'enfila
roquera Podarcis muralis N'hem trobat a la muntanya, als pedregars propers a les zones boscoses. A diferència de la sargantana comú té unes
En trobem tant a la muntanya com a la plana. A la muntanya viu als pedregars secs i ocupa les zones de bosc que han estat fortament estassades,
girondica (Daudin) Sempre es troba als llocs secs, principalment pedregars, marges de bosc i camps abandonats, sempre amatent a sorprendre alguna
latasti Bosca· Igual que l'espècie anterior és típica dels pedregars, sobretot en zones seques i assolellades. N'hem trobat únicament a l'Alt
de la persecució a què està sotmesa. Se'n troben als conreus, brolles i pedregars i cria fins als boscos esclarissats. Es distribueix més o menys
d'alaúdids, hiverna en hortes i conreus, i n'hem vistos en grups en pedregars i farigolars típics de Sant Llorenç, però, a diferència d'altres, a
per Còbits, Còbics i també per Culblanc o Cuablanc. Típicament de pedregars, en tenim cites en època de pas primaverenc a l'abril, i a la tardor, al
Monticola solitarius (Linn·) Típic ocell de tallats de roca i pedregars. L'hem citat prop de Vacarisses en un gran pont de pedra del ferrocarril,
últimes espècies, prefereix els llocs rocosos, sobretot els replans amb pedregars, les parts baixes dels cingles. Cria normalment en forats i esquerdes de
de Barba-roig més nòrdiques que envaeixen qualsevol biòtop: des dels pedregars fins a dalt les esplanades més altes de St. Llorenç i Montserrat, passant
de veure'n en migració i, esporàdicament, exemplars hivernants als pedregars careners del Montcau. N'hi ha cites a Sant Llorenç i n'hi ha un exemplar
muntanya pirinenca. Quasi sempre se'l descobreix entre parets de roca o pedregars. Les 5 úniques observacions d'aquest interessant ocell que només
Abundant arreu de la comarca, preferint especialment els farigolars, pedregars, conreus i erms, brolles i boscos clars. Normalment és diürn, però també
Vallès, per haver-hi gran quantitat de cingleres, espadats, canals i pedregars, hi visqui una fauna i flora molt particular i única a la comarca. El
per una banda, les cingleres i espadats i, per l'altra, els roqueters o pedregars que normalment són a la base dels primers; en les dues parts trobarem
De fet, moltes d'aquestes espècies es barregen amb la flora dels pedregars i roqueters. Les plantes més comunes i típiques d'aquesta comunitat són

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »