×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pedregar |
Freqüència total: 216 |
CTILC1 |
| argentada. Després, cap a migdia, el cel es va enfosquint i es posa a | pedregar | : calamarsa barrejada amb neu; més tard neu sola. Però tot d'una la gran | | Violes. Alguna margarida, amb el "capell blanc i groc". Havent dinat, | pedrega | i la muntanya queda ben blanca. Les pedres reboten sobre el liquen verd i | | ja es destrien les fulles menudes. 23 març. Ha nevat i | pedregat | diverses vegades, matí i tarda. Com que primer ha caigut calamarsa, la | | catarro nasal. Llegeixo Les Nouvelles Littéraires. Plou i | pedrega | . Del llit estant veig la cortina d'aigua velant els avets. Quin arc de | | blanques a la mà. 19 abril. Tot el dia a casa. A la tarda | pedrega | , però després surt el sol. Entre els castanyers grisos, nus, ja es | | metge al poble. (L'Albert és al llit des de fa deu dies). Aquest matí ha | pedregat | , i el cim del Matagalls és blanc —lleu ditada d'hivern en la primavera | | ara i adés, la dolça monotonia incansable. Però a la tarda ha plogut, ha | pedregat | . La calamarsa blanquejava entre el verd dels faigs i a la carena del | | margarides; ve una alenada de fonoll. Quan era al poble ha plogut i | pedregat | intensament. A la sorra del camí hi ha les petjades de l'aigua. | | repte. A la tarda fa una tempestat: núvols negres, ràpids; trona, plou i | pedrega | . Però dura poc. Després vaig al poble. El locutor de París | | octubre. Al matí fa ploviscons; a mitja tarda plou molt fort i | pedrega | . He sortit un instant amb el nen, per buscar moixines. L'herba és | | sota els cingles emboscats, d'un color blau de ferro. Mentre dinàvem, | pedrega | . Les muntanyes s'emblanqueixen, i a mitja tarda un raig de sol daura | | que, en algun punt, es desfan en vels de pluja. Havent dinat, plou fort i | pedrega | ... So monòton de pluja, lilà feixuc d'aigua, diamants a la morera encara | | Eureka! si la sequera ha devastat les sembrades de blat; Hossanna! si ha | pedregat | sobre les vinyes. Visques a les gelades que han desfet la collita del | | amunt i cal arribar-hi per un trencall. És situada sobre mateix del | pedregar | del riu, i així que hi arribes et ve a rebre un gos enorme i bonàs que et | | consells que m'havien de servir molt per a anar tirant i vivint an el | pedregar | de la vida. —Amb això del pendre —em va dir— tingues compte i no | | l'illa, i ja no hi hà temps que la curi. Al peu dels torrents hi hà un | pedregar | , que han abocat allí, a la platja, i aquell pedruscall és sobrer; però el | | de les illes a punt de madurar! I qui sap si la vinya quedarà feta un | pedregar | . Tragèdies de la riera! Enfelloniments d'aquest Noia llunàtic! El pare, | | no és de témer. Es veu que no ha plogut gaire conca amunt. Bah! mentre no | pedregui | , rai! El pa moreno, Déu n'hi do Ai pobre de mi, que els filòlegs no | | cavall de cartó que munta el meu nét... Ja hi som! La imatgeria ja va pel | pedregar | . Acluquem fort els ulls a veure si podem regenerar la inspiració | | seu efecte la medicina del temps... mes tot fa creure que el carro va pel | pedregar | . I els nois? S'afinen molt tard els nois i saben poca cosa de malalties | | progressa ni que sigui a pas de carro ni quan sembla que el carro va pel | pedregar | ... Una Igualtat raquítica, pell i ossos, dura i caparruda com jo en la | | llur tresor damunt dels camps; la mare sempre m'ho conta, em diu que quan | pedrega | o quan plou, són els Estels que fan de les seves! —Jo no sabia això! — | | fa En Tinet,— és molt bonic el que em contes!... és tan bonic, que quan | pedregarà | colliré un grapat d'aquests diamants! —Jo n'he collits abans que tu; però | | l'element formatiu eg, porten sovint adjuntat un prefix. Ex.: | pedregar | (de pedra), llampegar (de llamp), manegar (de | | fer-nos de guia, una volta hem pujat al cotxe, car passem muntant per un | pedregar | fins a trobar la carretera nova que corre al cim de la carena. Aquest | | del càntir a Alòs. Aleshores plou... Però quan plou sobre Alòs acostuma a | pedregar | a França, per una provada correspondència atmosfèrica, i els francesos | | paraula—. Mentre no siguin d'aiguarràs, entenguem-nos. "El carro va pel | pedregar | ", pensa en Picó veient com minva el contingut d'aquella segona botella; | | l'Hospital. Si tenim en compte que el serrat d'El Puig era un veritable | pedregar | on, si hi havia part de terra era argilosa i improductiva, l'asilat Pere | | tot ho aplanarà. Perquè, vage, porta tota l'antenció de tronar i | pedregar | . —Bona que la farem, maioral! Aixís, ¿de què mos han servit les oracions? | | sacsejant-lo, el poble que marxa aclucats els ulls vers la mort pels | pedregars | erms de Castella i li dóna l'ensenyament gratuïtament. I mentre la | | marges, s'amuntegaven dones i homes rentant la roba que estenien pels | pedregars | i damunt l'herba. Molts joves s'hi afaitaven i es rentaven els peus, que | | però farcida d'espígol. Aquells rústics que somicaven, perquè havia | pedregat | quatre granets d'anís, i només pagaven una part o li ho quedaven tot a | | sota el pes de l'amo de casa el Coix; però quan el vent bufa és que ha | pedregat | en alguna banda. En realitat, i és una llàstima, ben poca cosa sabem de | | és més abundant són els erms i clarianes de bosc. També és molt comú en | pedregars | i vores de conreus. És eminentment terrestre, encara que també s'enfila | | roquera Podarcis muralis N'hem trobat a la muntanya, als | pedregars | propers a les zones boscoses. A diferència de la sargantana comú té unes | | En trobem tant a la muntanya com a la plana. A la muntanya viu als | pedregars | secs i ocupa les zones de bosc que han estat fortament estassades, | | girondica (Daudin) Sempre es troba als llocs secs, principalment | pedregars | , marges de bosc i camps abandonats, sempre amatent a sorprendre alguna | | latasti Bosca· Igual que l'espècie anterior és típica dels | pedregars | , sobretot en zones seques i assolellades. N'hem trobat únicament a l'Alt | | de la persecució a què està sotmesa. Se'n troben als conreus, brolles i | pedregars | i cria fins als boscos esclarissats. Es distribueix més o menys | | d'alaúdids, hiverna en hortes i conreus, i n'hem vistos en grups en | pedregars | i farigolars típics de Sant Llorenç, però, a diferència d'altres, a | | per Còbits, Còbics i també per Culblanc o Cuablanc. Típicament de | pedregars | , en tenim cites en època de pas primaverenc a l'abril, i a la tardor, al | | Monticola solitarius (Linn·) Típic ocell de tallats de roca i | pedregars | . L'hem citat prop de Vacarisses en un gran pont de pedra del ferrocarril, | | últimes espècies, prefereix els llocs rocosos, sobretot els replans amb | pedregars | , les parts baixes dels cingles. Cria normalment en forats i esquerdes de | | de Barba-roig més nòrdiques que envaeixen qualsevol biòtop: des dels | pedregars | fins a dalt les esplanades més altes de St. Llorenç i Montserrat, passant | | de veure'n en migració i, esporàdicament, exemplars hivernants als | pedregars | careners del Montcau. N'hi ha cites a Sant Llorenç i n'hi ha un exemplar | | muntanya pirinenca. Quasi sempre se'l descobreix entre parets de roca o | pedregars | . Les 5 úniques observacions d'aquest interessant ocell que només | | Abundant arreu de la comarca, preferint especialment els farigolars, | pedregars | , conreus i erms, brolles i boscos clars. Normalment és diürn, però també | | Vallès, per haver-hi gran quantitat de cingleres, espadats, canals i | pedregars | , hi visqui una fauna i flora molt particular i única a la comarca. El | | per una banda, les cingleres i espadats i, per l'altra, els roqueters o | pedregars | que normalment són a la base dels primers; en les dues parts trobarem | | De fet, moltes d'aquestes espècies es barregen amb la flora dels | pedregars | i roqueters. Les plantes més comunes i típiques d'aquesta comunitat són |
|