DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pei SIG 39 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pei Freqüència total:  39 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

definís clarament les seves fidelitats... "El sastre", que es deia Du Pei, va acusar aleshores els seguidors de l'Emperador de tenir Cheng Gan
seguidors de l'Emperador de tenir Cheng Gan amagat. Ells ho negaven, i Du Pei va organitzar un aldarull amb l'excusa que no hi havia prou menjar i,
fam que destruïa Liangxian. Els seguidors de l'Emperador deien que era Du Pei mateix qui havia retingut l'arròs i qui havia preparat la segona revolta,
havien atorgat. Però després, sempre segons Zhang Dai, va resultar que Du Pei tenia raó, ja que van trobar Cheng Gan amagat a casa d'un dels més fidels
operació desesperada, van fer circular la notícia que havia estat Du Pei el salvador de Cheng Gan, i que l'havia fet dur en secret a casa d'uns
la difusió. Segons Zhang Dai, si la revolta no sortia bé, Du Pei es garantia d'aquella manera el futur i, si sortia bé, podia
Gan mereixia aquella mort, em deia, però, i jo, quina mort mereixia? I Du Pei, no mereixia morir d'una manera o l'altra? Però Du Pei, després d'haver
mereixia? I Du Pei, no mereixia morir d'una manera o l'altra? Però Du Pei, després d'haver trobat Cheng Gan, després d'haver executat els seguidors
els comerços, que es fessin festes... Zhang Dai deia que tothom temia Du Pei, i que quan li explicaven que els comerços no tenien res per vendre deia
estava amoïnat, deia que les coses anaven malament, que veia molt poc Du Pei, que les presons eren plenes una altra vegada, que ningú no gosava
injustícies que havia comès. [128]. Al cap de molt de temps, una nit, Du Pei va voler que l'anés a veure i va enviar tres homes a buscar-me. Jo no
hi anés, i va insistir sense parar, dient-me que calia fer entendre a Du Pei que no érem contraris a la seva política... Ja tornava a fer fred, i els
la pluja. Zhang Dai em repetia que a la ciutat es passava gana i que Du Pei, com que tenia por de ser traït, vivia envoltat d'uns homes que li
decidit de cridar-lo, horroritzats pels esdeveniments i veient que Du Pei no tenia cap disposició a fer concessions... I vaig acceptar de veure Du
no tenia cap disposició a fer concessions... I vaig acceptar de veure Du Pei. De fet, sempre segons Zhang Dai, que semblava molt espantat, i que no
semblava molt espantat, i que no sabia com continuar els seus estudis, Du Pei no havia establert contactes amb ningú. D'un moment a l'altre, doncs, la
conquerien una ciutat, després la perdien... En tot cas l'error de Du Pei era no haver-se acostat a algú, a qui fos, a algú que li donés suport.
terra mateixa on el meu cos reposaria... [130]. Anava, doncs, a veure Du Pei perquè Zhang Dai m'ho demanava, i perquè no em volia resistir a ningú, ni
esperar abans d'entrar al saló, pretesament luxós, al fons del qual Du Pei seia en una estrada coberta de sedes grogues, amb dos homes armats a
de sedes grogues, amb dos homes armats a banda i banda. «Com estàs, Du Pei?», li vaig dir en ser davant seu, sense fer cap reverència de salutació.
de poder, m'hauria fet impressió. «Com t'haig de dir?», va fer Du Pei. «Sembla que has tingut molts noms...» «Si no vols que et digui "sastre"
li què?», vaig fer jo. «Que respecti la ciutat», em va respondre Du Pei. I jo, trobant que em demanava una cosa justa, li vaig contestar que sí
acord... Lou Fang, si el coneixia una mica, reclamaria la rendició de Du Pei. I jo no estava en condicions d'oferir-li res, només el podia escoltar, i
tenia febre i deia que no hauríem d'haver acceptat la proposta de Du Pei. Zhang Dai, d'ençà de la revolta, d'ençà de la mort de Lu Yu, havia
que abans de la revolta era pastisser. Ho havia deixat tot per seguir Du Pei, i repetia sovint que Du Pei resoldria els problemes de la ciutat, i que
pastisser. Ho havia deixat tot per seguir Du Pei, i repetia sovint que Du Pei resoldria els problemes de la ciutat, i que gràcies a ell viurien millor
a la ciutat atret per la revolta, i no s'havia separat del costat de Du Pei, a qui tenia per un gran estrateg, ja que havia descobert que els homes
no sabien res de Zhi Dui, ni de Li Dai, ni de Shi Tong... «Vam seguir Du Pei per poder fer les mateixes coses que tu has fet, i per conèixer el món»,
dret de seguida i em va pregar que no tornéssim, ple de temor que Du Pei el castigués... I vam esperar que passés la tempesta, Zhang Dai i jo
Lou Fang qui comanda aquell exèrcit? I si les informacions que tenia Du Pei eren equivocades? I si, en realitat, Du Pei només ens volia allunyar de
les informacions que tenia Du Pei eren equivocades? I si, en realitat, Du Pei només ens volia allunyar de la ciutat? I si m'havien enganyat novament?
enganyat novament? No podia ser, em deia. Havia vist a la cara de Du Pei la por de qui necessita els altres. I durant dies vam avançar a poc a
i aquella calma adolorida en què vivia... I també li vaig parlar de Du Pei... I, en haver acabat de recordar tots aquells fets, li vaig dir: «Per
records, del temps que havíem passat junts i de què calia fer amb Du Pei i amb la ciutat de Liangxian. «Du Pei no oposarà cap resistència», li
carrers eren plens de gent que ens rebia amb alegria, i vam saber que Du Pei havia marxat. I jo vaig estar agraït a aquell Du Pei que, en el darrer
i vam saber que Du Pei havia marxat. I jo vaig estar agraït a aquell Du Pei que, en el darrer moment, només m'havia demanat que es respectés la
hi anà i n'hi trobà quatre més. Va córrer la notícia i el xinès W.C. Pei amb un equip emprengué el 1928 unes excavacions amb tota regla. Hi
que establir el nombre de combatents aplegats a les fileres del PEI, és a dir, del Pretès Estat Islàmic, ha estat sempre molt difícil.
fermament que l'hauríem d'anomenar «Pretès Estat Islàmic», abreujat en PEI. Acceptant el nom que ells es donen, Occident no fa sinó posar de