DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pelar M 2 oc.
pelar V 1082 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pelar Freqüència total:  1084 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

inflades, gairebé líquides, d'altres exhibeixen cranis que ja comencen a pelar-se, la carn els penja dels ossos i per les conques buides els circulen
asseguda davant de la porta; cosia o feia xarxa, esgranava els pèsols, pelava les patates, netejava el peix per al sopar. Més amunt, a la replaça,
seria un gran dansarí si no s'hagués de fer aquests tips immorals de pelar patates entre la tristesa llepissosa dels gats. Al costat dels negres,
ni la desmenjada indolència dels marmitons, i els negres de bord, que pelen patates com si amollessin la cadena. Els cuiners i els pinxos de cuina
barrera a la pell groga; ni xinès, ni japonès, ni anamita, no tenen res a pelar en el Commonwealth; i és per les conseqüències de la insistent taca d'oli
Tres persones, però una sola naturalesa... Caín. Que em pelin...! Quer· I a mi! És un misteri inefable... Caín.
el vellut del qual, després d'haver perdut el color, començava a pelar-se, un grup de senyores sostenia una interessantíssima conversa de
Estic contenta; farà bon dia! Rosa. Un fred que pela; però jo vinc suant. Sempre haig d'anar escarrassada! Hola, nois!
blanca amb hule de quadrets al damunt i en vaig treure el ganivet de pelar patates que tenia la punxa fina. La part tallant del ganivet feia
és aficionat al bridge, se'n farà càrrec— em sembla que és molt dura de pelar. Vostè, senyor Baró, suposo que a més de la seva fortuna, estima el seu
una mica, i els braços feien contracció estirant una fruita de pell nua pelada a claps per les graelles del sol. Els dits del xicot relliscaven en el
criada, y 'l soldat, tot fentse 'l desentés, s' escabullí Rambla avall, pelantse una taronja, mentres la senyora Pepa, envalentonada ab l' ausencia del
com a cosa neta, polida, científica, immensament més distingida que pelar barbes i tallar cabells. Censurava el meu oncle per haver-me posat a
de la bugada. Un dia, veient-me prop del mas sense fer res, m'obligà a pelar patates. Sempre amb posat autoritari i amb les paraules més justes. Vaig
Josep té mil raons per a fer-me decidir. "Després serà tard, ens pelarem de fred, te'n penediràs; és horrible passar fred pels camins, no ho
deixa estar. —El que em sap greu és que hagin plegat el joc, els hauria pelats tots. —Saps què he pensat mentre tu jugaves? Que podríem demanar feina en
de ràbia. —Ho perdràs tot i demà no podrem anar a Lió. —Al contrari, els pelaré tots; aquests francesos no saben jugar, són uns cons, que diuen
un parany... —Jo he fet això amb ells, sóc jo qui ha armat el joc, els pelaré tots. Tu, dorm tranquil; demà a Lió, i demà passat a París. —De manera
la meva maleta, tant me l'havia maltractada, i tant me l'havia gratada, pelada i clivellada la carretera, que jo havia acabat per odiar-la. No tenia
la vesprada és curta. Hi ha anys que en aquesta diada fa un fred que pela. De vegades fa un gris, un ventet que talla la cara. ¿I qui no ha conegut
a l'escorxador, on el carnisser li clava el ganivet i l'escorxa, el pela, tot seguit. L'endemà el poble menjarà carn de bou corregut, saborosa i
porter de qui li he parlat avans, m' acullia de bon grat. Allí m' estaba, pelantme de fret, perque aixó que li conto suchsehia á ultims de Janer, fins que
la bandolina y pomá? Vacha una carrera noble! barber? que pasa tot l' añ pelant al qu' está pelut, vestint al qu' está pelat, y arreplegant moltes
Zorbàs treia el santuri dels draps amb què el tenia embolicat: com si pelés una figa, com si despullés una dona. Es posà el santuri sobre els
colgà castanyes al caliu, omplí els vasos de vi. Begué, tornà a beure, pelà una castanya i me la va oferir. —Tu hi entens res, patró? —em preguntà—
elles trepitjaran". Va treure algunes castanyes de les brases i les va pelar. Vam fer dringar els nostres vasos. Ens quedàrem allí molta estona,
res i tu no els preguntes res. Llibertat! Empunyà el seu vas, el buidà, pelà una castanya. Tot menjucant digué: —Una es deia Sofinca, l'altra Nusa. La
de vellut verd, gec de llana fosca i casaca feta de pell de cabra a mig pelar. Es posà també un casquet rus d'astracan, es recargolà el mostatxo:
fer l'ullet. —Res més? —Vés-te'n! Se'n va anar. Vaig pelar una taronja, sucosa, dolça com la mel. Em vaig gitar, em vingué la son i
a casa seva. Espolsava, netejava, feia l'endreça. Descloscava i pelava l'all, la ceba i els ous. Amania l'anxovada que es presentava en el seu
Un dia, tornant de passeig, collí una canya i amb el trempaplomes l'anà pelant i esporgant polidament. Rumia que rumiaràs en les seves coses, caminava
de casar... En Pelifet, a l'oir això, donà tan bella empassegada que es pelà els dits del peu. Mirà a l'hereu Merló, i els ullets se li ompliren de
vaig veure desembutxacar un esgarrifós coltell, arrabassar un nap boal, pelar-lo a consciència i menjar-se'l a rodanxes amb fervent avidesa, a tall de
amb l'egoisme, una mica repugnant, d'aquell que es plany dels qui es pelen de fred i s'està repapat a la vora d'una estufa. Quan una dama, com la
rentar posat al costat dret, agafada la nansa amb el braç estirat. En Roc pelava un plançó tendre amb el ganivet. Portava sarró a l'espatlla, i escopeta a
la taula un perolàs ple de patates perquè els homes aprofitessin l'estona pelant-les. El pastor, els quatre fills més grans i el mateix amo varen tornar
taula, i, traient-se cada u el seu ganivet, varen començar la feina i... pela que pelaràs. Encara els va entretenir bon xic un ganivet que els vàrem
traient-se cada u el seu ganivet, varen començar la feina i... pela que pelaràs. Encara els va entretenir bon xic un ganivet que els vàrem ensenyar: la
Un arrauxat. Per res et foradava. Tenia una grapa! Cregui'm que ho pelava bé. Un bon amic dels amics, senyora Tereseta. Seguí amb melangia:
però pot haver-lo matat —digué l'avi Mundet. —¡Maleïda béstia! L'hem de pelar. Alerta! Vosatros dos, amb es rems, procureu clavar-li alguna cama a sa
irem més arreglats. —El senyor Manolo rai... —El senyor Manolo se'n va a pelar les patates i a fer el sopar. Anàrem pujant carretera amunt, lentament,
al "xapó" amb el conserge, un tal Pepe que era valencià, al qual pelàvem al joc i fèiem morir a ell i a la seva família, literalment de franc.
escarafalls, fins a quin punt la vida ha estat per a mi una cosa dura de pelar. Però, el cert és que m'he anat sortint de tot i potser, ben garbellat, he
El bordegàs amic seu era ja un brau mosso, que seguia el vell Manon a pelar suros i a arrabassar artigues. També anava a les vetlles a aprendre de
comarc, rebia sempre la mateixa resposta: —Caça pla! L'hereu Aspriu ho pela massa bé. Mai no para ni assossega! I encara s'esdevingué un fet que
Després de mesurar-se un platàs de fesolets, escollia una gran ceba, la pelava curosament, hi feia una quadrícula de talls profunds, que des de la base
mig any i més que jeia al pati prenent els aires. Els conills l'havien pelat per tots costats. Se li havia tallat la soca per fer-ne estelles, i les
deixava de tant en tant la cullera per escurar una cuixa de pollastre o pelar una oliva, obsequiant el Tetis amb els ossos o enganyant-lo amb
tota la rodalia. La vinya, en realitat, produïa poc, la terra era dura de pelar però el que sortia era d'una gran calitat. La vinya donava gust de veure.
Una casada ha comprat dotze taronjes i se les ha menjades senceres, sense pelar, gairebé. Un xicot, amb unes sabates lluentes i estretes, no podia

  Pàgina 1 (de 22) 50 següents »