Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

inflades, gairebé líquides, d'altres exhibeixen cranis que ja comencen a	pelar	-se, la carn els penja dels ossos i per les conques buides els circulen
asseguda davant de la porta; cosia o feia xarxa, esgranava els pèsols,	pelava	les patates, netejava el peix per al sopar. Més amunt, a la replaça,
seria un gran dansarí si no s'hagués de fer aquests tips immorals de	pelar	patates entre la tristesa llepissosa dels gats. Al costat dels negres,
ni la desmenjada indolència dels marmitons, i els negres de bord, que	pelen	patates com si amollessin la cadena. Els cuiners i els pinxos de cuina
barrera a la pell groga; ni xinès, ni japonès, ni anamita, no tenen res a	pelar	en el Commonwealth; i és per les conseqüències de la insistent taca d'oli
Tres persones, però una sola naturalesa... Caín. Que em	pelin	...! Quer· I a mi! És un misteri inefable... Caín.
el vellut del qual, després d'haver perdut el color, començava a	pelar	-se, un grup de senyores sostenia una interessantíssima conversa de
Estic contenta; farà bon dia! Rosa. Un fred que	pela	; però jo vinc suant. Sempre haig d'anar escarrassada! Hola, nois!
blanca amb hule de quadrets al damunt i en vaig treure el ganivet de	pelar	patates que tenia la punxa fina. La part tallant del ganivet feia
és aficionat al bridge, se'n farà càrrec— em sembla que és molt dura de	pelar	. Vostè, senyor Baró, suposo que a més de la seva fortuna, estima el seu
una mica, i els braços feien contracció estirant una fruita de pell nua	pelada	a claps per les graelles del sol. Els dits del xicot relliscaven en el
criada, y 'l soldat, tot fentse 'l desentés, s' escabullí Rambla avall,	pelant	se una taronja, mentres la senyora Pepa, envalentonada ab l' ausencia del
com a cosa neta, polida, científica, immensament més distingida que	pelar	barbes i tallar cabells. Censurava el meu oncle per haver-me posat a
de la bugada. Un dia, veient-me prop del mas sense fer res, m'obligà a	pelar	patates. Sempre amb posat autoritari i amb les paraules més justes. Vaig
Josep té mil raons per a fer-me decidir. "Després serà tard, ens	pelarem	de fred, te'n penediràs; és horrible passar fred pels camins, no ho
deixa estar. —El que em sap greu és que hagin plegat el joc, els hauria	pelats	tots. —Saps què he pensat mentre tu jugaves? Que podríem demanar feina en
de ràbia. —Ho perdràs tot i demà no podrem anar a Lió. —Al contrari, els	pelaré	tots; aquests francesos no saben jugar, són uns cons, que diuen
un parany... —Jo he fet això amb ells, sóc jo qui ha armat el joc, els	pelaré	tots. Tu, dorm tranquil; demà a Lió, i demà passat a París. —De manera
la meva maleta, tant me l'havia maltractada, i tant me l'havia gratada,	pelada	i clivellada la carretera, que jo havia acabat per odiar-la. No tenia
la vesprada és curta. Hi ha anys que en aquesta diada fa un fred que	pela	. De vegades fa un gris, un ventet que talla la cara. ¿I qui no ha conegut
a l'escorxador, on el carnisser li clava el ganivet i l'escorxa, el	pela	, tot seguit. L'endemà el poble menjarà carn de bou corregut, saborosa i
porter de qui li he parlat avans, m' acullia de bon grat. Allí m' estaba,	pelant	me de fret, perque aixó que li conto suchsehia á ultims de Janer, fins que
la bandolina y pomá? Vacha una carrera noble! barber? que pasa tot l' añ	pelant	al qu' está pelut, vestint al qu' está pelat, y arreplegant moltes
Zorbàs treia el santuri dels draps amb què el tenia embolicat: com si	pelés	una figa, com si despullés una dona. Es posà el santuri sobre els
colgà castanyes al caliu, omplí els vasos de vi. Begué, tornà a beure,	pelà	una castanya i me la va oferir. —Tu hi entens res, patró? —em preguntà—
elles trepitjaran". Va treure algunes castanyes de les brases i les va	pelar	. Vam fer dringar els nostres vasos. Ens quedàrem allí molta estona,
res i tu no els preguntes res. Llibertat! Empunyà el seu vas, el buidà,	pelà	una castanya. Tot menjucant digué: —Una es deia Sofinca, l'altra Nusa. La
de vellut verd, gec de llana fosca i casaca feta de pell de cabra a mig	pelar	. Es posà també un casquet rus d'astracan, es recargolà el mostatxo:
fer l'ullet. —Res més? —Vés-te'n! Se'n va anar. Vaig	pelar	una taronja, sucosa, dolça com la mel. Em vaig gitar, em vingué la son i
a casa seva. Espolsava, netejava, feia l'endreça. Descloscava i	pelava	l'all, la ceba i els ous. Amania l'anxovada que es presentava en el seu
Un dia, tornant de passeig, collí una canya i amb el trempaplomes l'anà	pelant	i esporgant polidament. Rumia que rumiaràs en les seves coses, caminava
de casar... En Pelifet, a l'oir això, donà tan bella empassegada que es	pelà	els dits del peu. Mirà a l'hereu Merló, i els ullets se li ompliren de
vaig veure desembutxacar un esgarrifós coltell, arrabassar un nap boal,	pelar	-lo a consciència i menjar-se'l a rodanxes amb fervent avidesa, a tall de
amb l'egoisme, una mica repugnant, d'aquell que es plany dels qui es	pelen	de fred i s'està repapat a la vora d'una estufa. Quan una dama, com la
rentar posat al costat dret, agafada la nansa amb el braç estirat. En Roc	pelava	un plançó tendre amb el ganivet. Portava sarró a l'espatlla, i escopeta a
la taula un perolàs ple de patates perquè els homes aprofitessin l'estona	pelant	-les. El pastor, els quatre fills més grans i el mateix amo varen tornar
taula, i, traient-se cada u el seu ganivet, varen començar la feina i...	pela	que pelaràs. Encara els va entretenir bon xic un ganivet que els vàrem
traient-se cada u el seu ganivet, varen començar la feina i... pela que	pelaràs	. Encara els va entretenir bon xic un ganivet que els vàrem ensenyar: la
Un arrauxat. Per res et foradava. Tenia una grapa! Cregui'm que ho	pelava	bé. Un bon amic dels amics, senyora Tereseta. Seguí amb melangia:
però pot haver-lo matat —digué l'avi Mundet. —¡Maleïda béstia! L'hem de	pelar	. Alerta! Vosatros dos, amb es rems, procureu clavar-li alguna cama a sa
irem més arreglats. —El senyor Manolo rai... —El senyor Manolo se'n va a	pelar	les patates i a fer el sopar. Anàrem pujant carretera amunt, lentament,
al "xapó" amb el conserge, un tal Pepe que era valencià, al qual	pelàvem	al joc i fèiem morir a ell i a la seva família, literalment de franc.
escarafalls, fins a quin punt la vida ha estat per a mi una cosa dura de	pelar	. Però, el cert és que m'he anat sortint de tot i potser, ben garbellat, he
El bordegàs amic seu era ja un brau mosso, que seguia el vell Manon a	pelar	suros i a arrabassar artigues. També anava a les vetlles a aprendre de
comarc, rebia sempre la mateixa resposta: —Caça pla! L'hereu Aspriu ho	pela	massa bé. Mai no para ni assossega! I encara s'esdevingué un fet que
Després de mesurar-se un platàs de fesolets, escollia una gran ceba, la	pelava	curosament, hi feia una quadrícula de talls profunds, que des de la base
mig any i més que jeia al pati prenent els aires. Els conills l'havien	pelat	per tots costats. Se li havia tallat la soca per fer-ne estelles, i les
deixava de tant en tant la cullera per escurar una cuixa de pollastre o	pelar	una oliva, obsequiant el Tetis amb els ossos o enganyant-lo amb
tota la rodalia. La vinya, en realitat, produïa poc, la terra era dura de	pelar	però el que sortia era d'una gran calitat. La vinya donava gust de veure.
Una casada ha comprat dotze taronjes i se les ha menjades senceres, sense	pelar	, gairebé. Un xicot, amb unes sabates lluentes i estretes, no podia

Pàgina 1 (de 26)

50 següents