Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

inútilment. —Abriga't amb això, Mila —li digué, tot allargant-li la seva	pellissa	, que havia despenjat d'un clau—. Abriga't amb això, que no et refredis. I
li ferien la cara com punxes agudes. Tino Costa s'ajustà més dintre la	pellissa	. L'avinguda, a mesura que s'acostava al port, esdevenia més solitària. A
pel mig de l'avinguda; continuava amb les mans a les butxaques, la	pellissa	molt cenyida al cos, el barret decantat segons el seu costum, i el
de l'infant l'anà perseguint una llarga estona. Tino Costa es tragué la	pellissa	, la llençà a una vora, en un recó d'un obscur portal i continuà caminant.
de coberta il·lustrada; veia els dos homes amuntegats: l'amo, amb la	pellissa	, damunt el mugic; pensava que potser demà un de nosaltres s'hauria mort
vespre mateix a casa seva amb la roba dels diumenges. ""Tens també una	pellissa	folrada?"", em preguntà la Nusa. ""Sí, però amb aquesta calor..."
fa ric.""" "Al vespre, doncs, m'empolistro com un nuvi, prenc la	pellissa	sota el braç, m'emporto també un bastó amb pom de plata que tenia i me'n
la desperto. ""Nusa, li dic, anem!"" ""No et deixis la	pellissa	—em respon—. Anem!"" Ens en vam anar." —Després —vaig preguntar
la serra llunyana encara encaputxen! Fora tricots, fora samarres, fora	pellisses	. Demà potser tornarem a bufar-nos els dits, i haurem de reprendre els
d'unes i altres muntanyes ens guaita l'avi Canigó, que porta blanca la	pelliça	, i com si volgués resguardar-nos del Ponent malèfic, la Mare de Déu del
més recòndita i baixa es llevaren dos adolescents vestits de bàrbares	pellisses	amb el glavi al puny: l'un passava el braç entorn del coll de l'altre i
"Vaig conèixer una vella donzella", digué la Lluna. "Solia portar una	pellissa	de setí groc a l'hivern. Sempre era nova, i ella no en variava mai el
mitja por de veure la vella dama asseguda damunt el taüt, amb la seva	pellissa	groga. Ell, doncs, fuetejà despietadament els cavalls, i els menà tan
uns altres policies van sostenir un tiroteig amb un subjecte que vestia	pellissa	de cuiro a tall de motorista i que va caure mort davant el número
meu; em descalçà, m'escalfà els peus amb les seves mans, em posà la seva	pellissa	a sobre... Tenia l'edat que ara té el meu fill... On són els
alt, tan bru de pell i ros de cabell, tan fort i tan esvelt sota la seva	pellissa	, que enfonsà les dents en la mitja magrana. De tot això ara fa uns tres
Fou un indument que els clergues richs portaven sobre la	pelliça	o vestidura de pells fines, molt en us durant els sigles de l'edat
solien usar els nostres conciutadans de la baixa Edat Mitjana: samarres,	pellisses	i pellissons, cotes, perfils, cueres, cossalets, valons, i gamberols. Les
quals cosien les pells, i a l'esmentar-se només pells d'abric, tals com	pellises	, samarres, gonelles, cotes, en unes per demés curiosíssimes ordenacions
coloraina i molt baldera que li fa de vestit. Porta a la mà una	pelliça	, consistent en una pell de gat plena de palla posada al capdamunt
—Està pintat a un cuadro de Ca's Senyor Vell. I du un gaiato i una	pellissa	per quant fa fret i un fubiolet per tocar quant pasturen ses auvelles.
règim alimentari; antany n'era una altra mostra interessant el vestit (	pellissa	i samarra, de pell d'ovella). Actualment només fabriquen d'aquest
no acabaríen de mirar-s'ho mai. Avui és festa. Ja han portat	pellissa	els pagesos del volt, les veïnes abans d'entrâ a la
l'estàtua alta enmig del jardinet mínim del claustre, amb rara boina i	pellissa	ampla de mànigues tallades, i que per què no pregunteu a Lluís Vives,
la Santa Reicatòlicastellana Inquisició. Mentre el fill embolicat en la	pellissa	sense mànigues passejava tristament els seus hiverns ja tots glaçats per
sense pensar en la collita; després, tornes sense escopeta ni caça, la	pellissa	esquinçada, i ara em vols fer creure la lluna en un cove, amb les teves
casaca. La vull apedaçar. ¡Déu hagués fet que hagués pogut salvar-li la	pellissa	! I les calces, on són? Kari: Allà, a la pila. Aase: Què
alt i gentil. Suspesa a l'usança muntanyesa, du una	pellissa	de cabra i una corda de pastor. Ferma i resolta és sa passa.
i tot saltant les bardisses veu un llambreig de	pellisses	i sarrons entre les branques... Eren els altres pastors. I En
passadís. Entra Ildefons seguit de Gina. Ildefons duu al braç un abric o	pellissa	, que deixarà sobre un seient. Gina, vestida amb l'uniforme convencional
a la terra llunyana, d'ell es diu que va ser soterrat amb la mateixa	pellissa	que duia quan va partir de Tortosa. Ell havia escrit a la mort d'un
mirades de reüll que m'examinaven de dalt a baix, ara aturant-se en la	pellissa	de merino, de color gris, adés en els ornaments del capell. Les noies
no de les injúries, el regne de Suècia m'envià un regal de cavalls i de	pellisses	folrades d'ermini i de marts gibelins i això em va donar més alegria que
apostòlics són més gelades que cap regne boreal. Més encara que les	pellisses	de Suècia em confortava aquell primer hivern del meu pontificat la
almenys set vestits de luxe, nou capes (una feta tota ella amb or), cinc	pellisses	(d'ermini, de fennec, de vair, etc.), camises (a la moda andalusina o
de la Vall d'Àssua que es veia des de la finestra. L'Oriol va agafar la	pellissa	i la gorra i tornà a sortir. En només vuit mesos de fer de mestre a
ha fet el gest de baixar del setial però el metge vestit amb roquet i	pellissa	ha iniciat el moviment d'impedir-li-ho amb contundència i el Papa ho ha
tan sols veu el petit insecte mossegador que antany va fer niu a la seva	pellissa	i que es va espolsar d'un sol cop. No para esment a la seva impertinència
banderes onejants, sinó que s'hi ha esquitllat de nit, amb el coll de la	pellissa	aixecat per no ser reconegut. L'exèrcit més esplèndid que mai ha reunit
correons. Sota o sobre la camisa, es pot portar un tricot, i a damunt una	pellissa	, o pellissó, mena de jaqueta o armilla, amb mànigues o sense, oberta al
el doblec al final dels camals. A l'hivern es cobreixen amb l'abric i	pellisses	de pell. El barret elegant dominant serà el de copa, mentre que el bombí
espera al terreny pla que hi ha més amunt, protegint-se del fred amb una	pellissa	de borrec que li arriba fins als turmells. El pit se li infla i retorça,
infla i retorça, i llavors un gosset treu el cap entre les solapes de la	pellissa	i ens borda. —Quina ampolla d'aigua calenta més graciosa