×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pellissa |
Freqüència total: 43 |
CTILC1 |
inútilment. —Abriga't amb això, Mila —li digué, tot allargant-li la seva | pellissa | , que havia despenjat d'un clau—. Abriga't amb això, que no et refredis. I | li ferien la cara com punxes agudes. Tino Costa s'ajustà més dintre la | pellissa | . L'avinguda, a mesura que s'acostava al port, esdevenia més solitària. A | pel mig de l'avinguda; continuava amb les mans a les butxaques, la | pellissa | molt cenyida al cos, el barret decantat segons el seu costum, i el | de l'infant l'anà perseguint una llarga estona. Tino Costa es tragué la | pellissa | , la llençà a una vora, en un recó d'un obscur portal i continuà caminant. | de coberta il·lustrada; veia els dos homes amuntegats: l'amo, amb la | pellissa | , damunt el mugic; pensava que potser demà un de nosaltres s'hauria mort | vespre mateix a casa seva amb la roba dels diumenges. ""Tens també una | pellissa | folrada?"", em preguntà la Nusa. ""Sí, però amb aquesta calor..." | fa ric.""" "Al vespre, doncs, m'empolistro com un nuvi, prenc la | pellissa | sota el braç, m'emporto també un bastó amb pom de plata que tenia i me'n | la desperto. ""Nusa, li dic, anem!"" ""No et deixis la | pellissa | —em respon—. Anem!"" Ens en vam anar." —Després —vaig preguntar | la serra llunyana encara encaputxen! Fora tricots, fora samarres, fora | pellisses | . Demà potser tornarem a bufar-nos els dits, i haurem de reprendre els | d'unes i altres muntanyes ens guaita l'avi Canigó, que porta blanca la | pelliça | , i com si volgués resguardar-nos del Ponent malèfic, la Mare de Déu del | més recòndita i baixa es llevaren dos adolescents vestits de bàrbares | pellisses | amb el glavi al puny: l'un passava el braç entorn del coll de l'altre i | "Vaig conèixer una vella donzella", digué la Lluna. "Solia portar una | pellissa | de setí groc a l'hivern. Sempre era nova, i ella no en variava mai el | mitja por de veure la vella dama asseguda damunt el taüt, amb la seva | pellissa | groga. Ell, doncs, fuetejà despietadament els cavalls, i els menà tan | uns altres policies van sostenir un tiroteig amb un subjecte que vestia | pellissa | de cuiro a tall de motorista i que va caure mort davant el número | meu; em descalçà, m'escalfà els peus amb les seves mans, em posà la seva | pellissa | a sobre... Tenia l'edat que ara té el meu fill... On són els | alt, tan bru de pell i ros de cabell, tan fort i tan esvelt sota la seva | pellissa | , que enfonsà les dents en la mitja magrana. De tot això ara fa uns tres | Fou un indument que els clergues richs portaven sobre la | pelliça | o vestidura de pells fines, molt en us durant els sigles de l'edat | solien usar els nostres conciutadans de la baixa Edat Mitjana: samarres, | pellisses | i pellissons, cotes, perfils, cueres, cossalets, valons, i gamberols. Les | quals cosien les pells, i a l'esmentar-se només pells d'abric, tals com | pellises | , samarres, gonelles, cotes, en unes per demés curiosíssimes ordenacions | coloraina i molt baldera que li fa de vestit. Porta a la mà una | pelliça | , consistent en una pell de gat plena de palla posada al capdamunt | —Està pintat a un cuadro de Ca's Senyor Vell. I du un gaiato i una | pellissa | per quant fa fret i un fubiolet per tocar quant pasturen ses auvelles. | règim alimentari; antany n'era una altra mostra interessant el vestit ( | pellissa | i samarra, de pell d'ovella). Actualment només fabriquen d'aquest | no acabaríen de mirar-s'ho mai. Avui és festa. Ja han portat | pellissa | els pagesos del volt, les veïnes abans d'entrâ a la | l'estàtua alta enmig del jardinet mínim del claustre, amb rara boina i | pellissa | ampla de mànigues tallades, i que per què no pregunteu a Lluís Vives, | la Santa Reicatòlicastellana Inquisició. Mentre el fill embolicat en la | pellissa | sense mànigues passejava tristament els seus hiverns ja tots glaçats per | sense pensar en la collita; després, tornes sense escopeta ni caça, la | pellissa | esquinçada, i ara em vols fer creure la lluna en un cove, amb les teves | casaca. La vull apedaçar. ¡Déu hagués fet que hagués pogut salvar-li la | pellissa | ! I les calces, on són? Kari: Allà, a la pila. Aase: Què | alt i gentil. Suspesa a l'usança muntanyesa, du una | pellissa | de cabra i una corda de pastor. Ferma i resolta és sa passa. | i tot saltant les bardisses veu un llambreig de | pellisses | i sarrons entre les branques... Eren els altres pastors. I En | passadís. Entra Ildefons seguit de Gina. Ildefons duu al braç un abric o | pellissa | , que deixarà sobre un seient. Gina, vestida amb l'uniforme convencional | a la terra llunyana, d'ell es diu que va ser soterrat amb la mateixa | pellissa | que duia quan va partir de Tortosa. Ell havia escrit a la mort d'un | mirades de reüll que m'examinaven de dalt a baix, ara aturant-se en la | pellissa | de merino, de color gris, adés en els ornaments del capell. Les noies | no de les injúries, el regne de Suècia m'envià un regal de cavalls i de | pellisses | folrades d'ermini i de marts gibelins i això em va donar més alegria que | apostòlics són més gelades que cap regne boreal. Més encara que les | pellisses | de Suècia em confortava aquell primer hivern del meu pontificat la | almenys set vestits de luxe, nou capes (una feta tota ella amb or), cinc | pellisses | (d'ermini, de fennec, de vair, etc.), camises (a la moda andalusina o | de la Vall d'Àssua que es veia des de la finestra. L'Oriol va agafar la | pellissa | i la gorra i tornà a sortir. En només vuit mesos de fer de mestre a | ha fet el gest de baixar del setial però el metge vestit amb roquet i | pellissa | ha iniciat el moviment d'impedir-li-ho amb contundència i el Papa ho ha | tan sols veu el petit insecte mossegador que antany va fer niu a la seva | pellissa | i que es va espolsar d'un sol cop. No para esment a la seva impertinència | banderes onejants, sinó que s'hi ha esquitllat de nit, amb el coll de la | pellissa | aixecat per no ser reconegut. L'exèrcit més esplèndid que mai ha reunit | correons. Sota o sobre la camisa, es pot portar un tricot, i a damunt una | pellissa | , o pellissó, mena de jaqueta o armilla, amb mànigues o sense, oberta al | el doblec al final dels camals. A l'hivern es cobreixen amb l'abric i | pellisses | de pell. El barret elegant dominant serà el de copa, mentre que el bombí | espera al terreny pla que hi ha més amunt, protegint-se del fred amb una | pellissa | de borrec que li arriba fins als turmells. El pit se li infla i retorça, | infla i retorça, i llavors un gosset treu el cap entre les solapes de la | pellissa | i ens borda. —Quina ampolla d'aigua calenta més graciosa |
|