Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per a les femelles. Veiem casos anàlegs en la naturalesa; per exemple, la	pelussera	del pit del gall dindi, que difícilment podria ésser útil o ornamental
podria ésser útil o ornamental per a aquest ocell. És ben cert que, si la	pelussera	hagués aparegut en la domesticitat, hauria estat qualificada de
angúnia el pinyol dels seus ullets desllustrats i es gratà, després, la	pelussera	que li creix damunt la clepsa com uns brins neulits de llavor de cànem.
Hala, home! També tu? —Vourà —m'ha respost mig embarbussat i gratant-se la	pelussera	—. No em trobo gaire bé; estic xerec. Encara em fan mal les butses dels
aquelles raïqueres roiges i degotisses com entranyes obertes i aquella	pelussera	aspra i hirsuta dels arbres damunt dels ventres de les muntanyes, a ple
indici de vida en tota l'estesa d'aquests camps i bohigots que tenen una	pelussera	descolorida i hirsuta de closca de mort. Tot és desert i immòbil; àdhuc
en l'arena. En apropar-me a Dorotea Rendón, observo que té la	pelusereta	suau i econòmica d'un capell d'ales amples. —En què és especialista,
d'on, a dalt d'un carriot tirat per un ruquet argelí, magre i pelut, amb	pelussera	espessa, aspre i sutze, d'un color de cendra terrós, potetes d'un acabat
un altre ull atentívol, i un poc més avall de l'ull una llepada de	pelussera	sal i pebre, d'algú que, evidentment, no volia donar la cara ni descobrir
els famosos bous del país, amb les banyes erectes, verticals. Tenen una	pelussera	aspra, sense finor, d'una grogor agrisada. De les curioses banyes
de pantalons i sentint, entre les vetes de les espardenyes i la	pelussera	de la cama nua, la frescoreta d'unes herbes anònimes, començava a
l'Englantina, i del poeta Girbal i Jaume, que, tant per la veu com per la	pelussera	de Barrabàs i la gesticulació poc acadèmica, no donava cap relleu a
Martí i Folguera, poeta de Reus, trist i deixat i desmarxat; home de	pelussera	profètica i de robes aprofitades. Segons el seu parent, el senyor Josep
un Govern d'unió nacional. El polític mallorquí, mitificat per la seva	pelussera	blanca i per l'ostracisme pròcer i orgullós en què es mantenia, va
malgrat que nosaltres no els veiem pel fet d'estar amagats entremig de la	pelussera	. (Fig. 7 b.) I quan el nombre d'aquests ullets és de tres,
del perill; les espines de l'eruga del paó diürn (Vanessa io), la	pelussera	de l'anell del diable (Macrotylacia rubi) (fig. 11), els colors
un cap grossàs, com una bola carminosa tota mascarada d'ací d'allà per la	pelussera	mal llevada, ab dos ullets grisos amagats sota la garba de las cellas com
humida de babas, reganyant un pit ferreny, de color de vi, tot ple de	pelussera	. La dòna s'estermandí, aclucant los ulls. —Uix! Tapeu això, borrango,
de sang y babas, y posà sas mans sobre aquell pitàs ferreny, tot ple de	pelussera	. Tot-hom, sosmogut pel pressentiment de que allí passava una cosa grave,
sos ullots que pipellejavan com lluhernas en mitj d'un rostoll, entre la	pelussera	destenyida de la cara. En Nasi, xiulant entre dents, se dignava baixar
Penjà'l collar, y al meteix punt se recordà que'l matxo tenía unes grans	pelusseres	a les potes, que totes se li enfangaven quan caminava. La cort del matxo
L'últim de tots va sortir el xaiàs, feixuc de la seva	pelussera	i de mi... que no era lleugé' el que pensava. I, tot passant-li
en forma de papallona. Si una jove alçava el braç, se li veia una tupida	pelussera	sota l'aixella. Parlaven una llengua estrident, que tant podia ser anglès
la barbassa que el rostre li confon. I un cop el llavi net de	pelussera	, digué als companys: "¿Que no us en adoneu com mou
se tragué l'armilla i s'espitregà la camisa, unglejant-se pel badall la	pelussera	roja i aspra: suava d'engunia. Arribaren al punt mitger de la montanyola,
amb la paret de l'estómac per mitjà d'un doblec profund, una àrea de	pelussera	blanca semblava acampar-hi provisionalment abans de deixar-se caure, des
n'escalivaven de noves i s'esgargamellaven a novíssimes. Corrien amb la	pelussera	esborifada, passaven los dias de turbio en turbio y las noches de
la sang pròpia o la de l'enemic dibuixa un rastre vermell heroic sobre la	pelussera	. La passejadora de gossos, quan encara trepitja la vorera amb el tercet
infinitat de petits pèls negres, tenia els braços i les cames plens de	pelussera	; i és clar, una «estimada» d'aquell gènere, tan ideal, tan a la manera
llarguíssimes de les angleses, daurant-los les cuixes, on s'encenia una	pelussera	rossenca, com pell de melicotó, crepitant un segon per apagar-se tot
cada banda del cap li creixien, a més, orelles punxegudes, folrades d'una	pelussera	atapeïda, com apelfades amb vellut o pell de melicotó. Llavors li va
però ja feia temps que no s'afaitava i li començava a créixer una	pelussera	atapeïda i d'un gris blavós a la cara. Certament, exhibia maneres de
censora, s'arronsà de muscles i tot seguit s'acaronà simiesc l'espessa	pelussera	mig canosa que li cobria el pitram. Després va deixar anar un somrís