Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pelussera F 27 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pelussera Freqüència total:  27 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per a les femelles. Veiem casos anàlegs en la naturalesa; per exemple, la pelussera del pit del gall dindi, que difícilment podria ésser útil o ornamental
podria ésser útil o ornamental per a aquest ocell. És ben cert que, si la pelussera hagués aparegut en la domesticitat, hauria estat qualificada de
angúnia el pinyol dels seus ullets desllustrats i es gratà, després, la pelussera que li creix damunt la clepsa com uns brins neulits de llavor de cànem.
Hala, home! També tu? —Vourà —m'ha respost mig embarbussat i gratant-se la pelussera—. No em trobo gaire bé; estic xerec. Encara em fan mal les butses dels
aquelles raïqueres roiges i degotisses com entranyes obertes i aquella pelussera aspra i hirsuta dels arbres damunt dels ventres de les muntanyes, a ple
indici de vida en tota l'estesa d'aquests camps i bohigots que tenen una pelussera descolorida i hirsuta de closca de mort. Tot és desert i immòbil; àdhuc
en l'arena. En apropar-me a Dorotea Rendón, observo que té la pelusereta suau i econòmica d'un capell d'ales amples. —En què és especialista,
d'on, a dalt d'un carriot tirat per un ruquet argelí, magre i pelut, amb pelussera espessa, aspre i sutze, d'un color de cendra terrós, potetes d'un acabat
un altre ull atentívol, i un poc més avall de l'ull una llepada de pelussera sal i pebre, d'algú que, evidentment, no volia donar la cara ni descobrir
els famosos bous del país, amb les banyes erectes, verticals. Tenen una pelussera aspra, sense finor, d'una grogor agrisada. De les curioses banyes
de pantalons i sentint, entre les vetes de les espardenyes i la pelussera de la cama nua, la frescoreta d'unes herbes anònimes, començava a
l'Englantina, i del poeta Girbal i Jaume, que, tant per la veu com per la pelussera de Barrabàs i la gesticulació poc acadèmica, no donava cap relleu a
Martí i Folguera, poeta de Reus, trist i deixat i desmarxat; home de pelussera profètica i de robes aprofitades. Segons el seu parent, el senyor Josep
un Govern d'unió nacional. El polític mallorquí, mitificat per la seva pelussera blanca i per l'ostracisme pròcer i orgullós en què es mantenia, va
malgrat que nosaltres no els veiem pel fet d'estar amagats entremig de la pelussera. (Fig. 7 b.) I quan el nombre d'aquests ullets és de tres,
del perill; les espines de l'eruga del paó diürn (Vanessa io), la pelussera de l'anell del diable (Macrotylacia rubi) (fig. 11), els colors
un cap grossàs, com una bola carminosa tota mascarada d'ací d'allà per la pelussera mal llevada, ab dos ullets grisos amagats sota la garba de las cellas com
humida de babas, reganyant un pit ferreny, de color de vi, tot ple de pelussera. La dòna s'estermandí, aclucant los ulls. —Uix! Tapeu això, borrango,
de sang y babas, y posà sas mans sobre aquell pitàs ferreny, tot ple de pelussera. Tot-hom, sosmogut pel pressentiment de que allí passava una cosa grave,
sos ullots que pipellejavan com lluhernas en mitj d'un rostoll, entre la pelussera destenyida de la cara. En Nasi, xiulant entre dents, se dignava baixar
Penjà'l collar, y al meteix punt se recordà que'l matxo tenía unes grans pelusseres a les potes, que totes se li enfangaven quan caminava. La cort del matxo
L'últim de tots va sortir el xaiàs, feixuc de la seva pelussera i de mi... que no era lleugé' el que pensava. I, tot passant-li
en forma de papallona. Si una jove alçava el braç, se li veia una tupida pelussera sota l'aixella. Parlaven una llengua estrident, que tant podia ser anglès
la barbassa que el rostre li confon. I un cop el llavi net de pelussera, digué als companys: "¿Que no us en adoneu com mou
se tragué l'armilla i s'espitregà la camisa, unglejant-se pel badall la pelussera roja i aspra: suava d'engunia. Arribaren al punt mitger de la montanyola,
amb la paret de l'estómac per mitjà d'un doblec profund, una àrea de pelussera blanca semblava acampar-hi provisionalment abans de deixar-se caure, des
n'escalivaven de noves i s'esgargamellaven a novíssimes. Corrien amb la pelussera esborifada, passaven los dias de turbio en turbio y las noches de